josep anguera i saez

Francesc Roca. La indústria catalana a Cuba

En el balanç de l'economista Joan M. Ferran i Oliva, es calcula que, en 150 anys (1780-1930), uns 50.000 catalans del Principat emigraren a Cuba. Just els mateixos anys de la primera industrialització moderna catalana (la... [+]

29.02.12. Conferència d'Armand de Fluvià a Granollers (FEHC-FUMH)

	La Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC) i la Fundació Universitària Martí l'Humà (FUMH) han arribat a un acord de col·laboració per difondre la història de... [+]

Francesc Sanuy. Vinguin afaitats primer

A l'hora de fer retallades, per favor, traspassin els diners de les subvencions als governs autonòmics en proporció amb la dimensió del sector Francesc Sanuy EL PUNT-AVUI 15.01.12 En una data ben recent, tot... [+]

Dóna la cara per la Independència!

	El passat 22 de novembre de 2011 el col·lectiu Berga per la Independència va fer una jornada reivindicativa en aquesta ciutat per tal de donar a conèixer l'Assemblea Nacional Catalana i contribuir a assolir... [+]

Españoles, Fraga ha muerto

El polític gallec Manuel Fraga va morir el dia 15 de gener als 89 anys. Els diferents mitjans de comunicació han resaltat la doble cara d'un personatge que si bé va contribuir al desenvolupament de la... [+]

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

FW: Butlletí FEHC 17.gener.2012

2012-01-18T12:36:00.000+01:00

01.02.12. Conferència d'Armand de Fluvià a Granollers (FEHC-FUMH)

La Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC) i la Fundació Universitària Martí l'Humà (FUMH) han arribat a un acord de col·laboració per difondre la història de... [+]

Viladamat i Arenys de Munt per l'abolició de la monarquia espanyola

	Mar Vicente EL PUNT-AVUIT 08.01.2012 Llarga lluita contra la monarquia El banyolí Guillem Compte va idear fa dos anys una moció perquè desaparegui la corona però tot just ara ha trobat en Viladamat el primer... [+]

Españoles, Fraga ha muerto

El polític gallec Manuel Fraga va morir el dia 15 de gener als 89 anys. Els diferents mitjans de comunicació han resaltat la doble cara d'un personatge que si bé va contribuir al desenvolupament de la... [+]

Ruta El Laberint d'Horta. 22.01.12 & 15.04.12

	Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de Barcelona. Dirigida per la historiadora... [+]

Joan Ferrer. Ibèric tagiar. Terrissaires que signen les seves produccions: biur´ko, ibeitiger...

L'any 2008, Joan Ferrer i Jané va publicar un article a la revista "Sylloge Epigraphica Barcinonensis" (pp. 81-93) amb el títol "Ibèric tagiar. Terrissaires que signen les seves produccions:... [+]

Editorial Gener 2012. Carta al (futur) rei Felip de Borbó
	Quan, sigui pel motiu que sigui, l'actual titular de la corona del regne d'Espanya hagi de ser succeït pel seu hereu, a Catalunya tornarem a tenir un altre Felip de Borbó...

116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
	El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

175: Domingo Faustino Sarmiento, president de la República Argentina
	1846. Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí, escollit president de la República Argentina el 1876, va deixar escrit en visitar Barcelona el 1846: Estoy por...

174: 1857. Magí Pers i el 52%
	Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...

Joan Cavaller. El problema de la delimitació territorial del poble iber (2009)
	L'origen dels pobladors de la Península Ibèrica ha estat un tema de discussió cabdal en la historiografia catalana i espanyola de tots els temps, tant per...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

Les normes de circulació no són per tots iguals. Veritat Sr. Josep Lluis Pérez Fort, Regidor de CiU a L'Hospitalet?

2012-01-17T12:47:00.002+01:00

Cal aclarir que aquest cotxe, aparcat al Barri del Gornal, pertany al Regidor pel Grup municipal de CiU, el Sr. Josep Lluis Pérez Fort.

Aquesta fotografia, ha estat feta entre les 9:58 i 9:59 hores d’avui dia 17 de gener del 2012.

Com pot veure’s, a mà esquerra hi ha una farola, amb una senyal de prohibit, no solament aparcar, sinó estacionar-hi també.

Curiosament, aquest Regidor, defensor en els Plens (veure l’esborrany del Ple municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet del dia 29-11-2011, penjat al meu blog : http://josepanguerasaez.blogspot.com, o bé a anotacions al meu facebook), doncs bé, com anava dient, el Sr. Josep Lluis Pérez Fort, Regidor per CiU, defensava l’ incivisme al Barri del Gornal per part d’alguns veïns, ja que deixaven els cotxes en doble fila a l’Avinguda Carmen Amaya i que calia sancionar a aquests veïns i en cas necessari, que la grua s’emportés el vehicle.

Ara podem preguntar al senyor Josep Lluis Pérez Fort, Que en fem del seu vehicle, no és vostè el primer que ha de donar exemple, és que les sancions que demana pels altres veïns, la grua que demana pels vehicles mal aparcats, en aquest cas no hauria de servir en primer lloc per a vostè, és així com dona exemple?.

Aquest fet, junt amb el que ja vaig publicar en el seu dia en aquest diari, sobre les invitacions pel concert de la Mª del Mar Bonet al Barradas, dona per demostrat, que vostè es creu que com a Regidor, pot fer el que li vingui en gana, i no es pas així Sr. Pérez Fort, vostè com a Regidor ha de ser qui primer ha de complir les normatives de civisme i com no les normes de circulació.

Sr. Pérez Fort, si te una mica de dignitat, doni la matrícula a la Guardia Urbana i demani que li posin una multa, i sinó millor encara, plegui, a ben segur que qui anava darrera seu a les llistes farà les coses molt millor.

De seguir així en les properes eleccions municipals, de 10.427 vots que va obtindre la federació de CiU, pot passar a la meitat. I puc garantir-li que no és pas el que m’agradaria.

Faci’ns un favor Sr. Pérez Fort, plegui, presenti la seva dimissió com a Regidor i dediquis a les seves tasques habituals, els ciutadans de L’Hospitalet, ens mereixem persones que puguin representar-nos amb dignitat i que a més donin exemple amb les seves actituds.

Josep Anguera Sáez

FW: Butlletí FEHC 13.gener.2012

2012-01-13T09:14:00.000+01:00

Joan Ferrer. Ibèric tagiar. Terrissaires que signen les seves produccions: biur´ko, ibeitiger...

L'any 2008, Joan Ferrer i Jané va publicar un article a la revista "Sylloge Epigraphica Barcinonensis" (pp. 81-93) amb el títol "Ibèric tagiar. Terrissaires que signen les seves produccions:... [+]

Francesc Sanuy. Culpables les autonomies

	A l'Estat espanyol, l'atur s'acosta al 23% de la població activa mentre que a Alemanya és de tan sols el 6,9% Francesc Sanuy EL PUNT-AVUI 08.01.2012 Hi ha vegades que el fet de sortir en primera plana a la premsa... [+]

Heather Horn. Why Are England and Scotland Weighing a Breakup?

L'anunci que el govern britànic autoritzarà un referèndum perquè els ciutadans escocesos votin l'any 2014 la independència d'Escòcia és un esdeveniment fonamental dins el context... [+]

Ruta El Laberint d'Horta. 22.01.12 & 15.04.12

	Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de Barcelona. Dirigida per la historiadora... [+]

Francesc Roca. Els stops a l'angoixa

A la segona i tercera dècades del segle XX, Polanyi descobreix, fins i tot com a experiència personal, com l'angoixa ha entrat en el cor, i en la ment, d'amplis sectors de la població europea. Aquesta angoixa,... [+]

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

FW: Butlletí FEHC 10.gener.2012

2012-01-10T08:36:00.000+01:00

Ruta El Laberint d'Horta. 22.01.12 & 15.04.12

Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de Barcelona. Dirigida per la historiadora... [+]

Francesc Roca. Els stops a l'angoixa

	A la segona i tercera dècades del segle XX, Polanyi descobreix, fins i tot com a experiència personal, com l'angoixa ha entrat en el cor, i en la ment, d'amplis sectors de la població europea. Aquesta angoixa,... [+]

Londres, disposat a acceptar el referèndum d'Escòcia

Cameron podria autoritzar amb condicions al Parlament d'Edimburg l'establiment d'una consulta sobiranista vinculant Downing Street pretén imposar la data i la pregunta, mentre que l'SNP refusa cap ingerència EL... [+]

Ramon Sarobe. Pere II el Gran, rei de la Mediterrània. Dels secrets del sepulcre...

	El rei Pere II, anomenat el Gran, va ser cridat a ser un gran sobirà des de la seva concepció, destinat a superar els triomfs del seu pare: Jaume I, el conqueridor de Mallorca i València. La diligència militar i... [+]

Carles Camp. Catalunya. Ignorant o mesella? El cas Quevedo

És creença generalitzada que els atacs xenòfobs anticatalans que la societat espanyola ens envia a través d'allò que, popularment, coneixem com a 'caverna mediàtica madrilenya', la... [+]

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

FW: Butlletí FEHC 06 gener 2012

2012-01-06T10:14:00.000+01:00

Carles Camp. Catalunya. Ignorant o mesella? El cas Quevedo

És creença generalitzada que els atacs xenòfobs anticatalans que la societat espanyola ens envia a través d'allò que, popularment, coneixem com a 'caverna mediàtica madrilenya', la... [+]

La Seca de Barcelona, de fàbrica de moneda de l'estat català a centre de màgia i circ

	El passat 24 de setembre, dia de la Mercè, l'Espai Brossa va obrir les portes de la seva nova seu a Barcelona, a l'edifici de la Seca que entre els segles XIV i XIX va acollir la Reial Fàbrica de Moneda de la Corona... [+]

Joan Sanmartí Grego. Els ibers quaranta anys més tard: un breu balanç de la recerca

L'any 2003, al número 18 de la revista Cota Zero (pp. 147-157), Joan Sanmartí Grego va publicar un article amb el títol "Els ibers quaranta anys més tard: un breu balanç de la recerca". Com... [+]

Els articles publicats per la FEHC més llegits el 2011

	Us oferim a continuació un llista dels 15 articles més llegits publicats per la Fundació al llarg d'aquest any 2011 que deixem enrere. Per tenir una imatge real de l'impacte de cada article, aquesta... [+]

Francesc Roca. Parcs, amb "k"

Els parks es van començar a construir, a partir de mitjan XIX, dins, o als límits, de les grans ciutats industrials. En molts casos estarien connectats amb les exposicions universals. Eren uns espais on es combinaven natura i... [+]

Editorial Gener 2012. Carta al (futur) rei Felip de Borbó
	Quan, sigui pel motiu que sigui, l'actual titular de la corona del regne d'Espanya hagi de ser succeït pel seu hereu, a Catalunya tornarem a tenir un altre Felip de Borbó...

116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
	El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

175: Domingo Faustino Sarmiento, president de la República Argentina
	1846. Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí, escollit president de la República Argentina el 1876, va deixar escrit en visitar Barcelona el 1846: Estoy por...

174: 1857. Magí Pers i el 52%
	Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...

Joan Cavaller. El problema de la delimitació territorial del poble iber (2009)
	L'origen dels pobladors de la Península Ibèrica ha estat un tema de discussió cabdal en la historiografia catalana i espanyola de tots els temps, tant per...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

Feliç 2012 a tots els amics

2012-01-02T10:06:00.000+01:00

FW: Butlletí FEHC 30 desembre 2011

2011-12-30T09:23:00.000+01:00

Bon Nadal i Feliç Any 2012

Des de la Fundació us desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou. De ben segur, el 2012 ens aportarà salut, amor i felicitat. Bones festes !!

C Ruiz Darasse. Les contacts linguistiques entre les Celtes et les Ibères à travers l'onomastique

	L'any 2009, Coline Ruiz Darasse va publicar un article al número 9 de l'Acta Palaeohispanica X (pp. 93-104) amb el títol "Les contacts linguistiques entre les Celtes et les Ibères à travers... [+]

Vicent J. Escarti. Tirant, al segle XVIII

Vicent J. Escarti 21.12.2011 Levante-emv.com Mentre en els països de llengua francesa el Tirant lo Blanch havia guanyat mercats i públic interessat en les seues aventures, durant el segle XVIII, en la seua terra havia caigut... [+]

Stefano Maria Cingolani. Pere el Gran (Editorial Base)

	Pere el Gran (1240-1285) és un dels més importants reis de la Corona d'Aragó. La seva conquesta de Sicília i Malta obrí a la Corona les portes d'Itàlia i de la Mediterrània... [+]

Daniel Duran i Duelt. Els catalans i els mallorquins a la mar Negra i a la Tartària

Els dies 16 i 17 de novembre de l'any 2000, es van celebrar a Barcelona unes Jornades Científiques de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Les actes corresponents es van... [+]

Editorial Gener 2012. Carta al (futur) rei Felip de Borbó
	Quan, sigui pel motiu que sigui, l'actual titular de la corona del regne d'Espanya hagi de ser succeït pel seu hereu, a Catalunya tornarem a tenir un altre Felip de Borbó...

116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
	El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

175: Domingo Faustino Sarmiento, president de la República Argentina
	1846. Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí, escollit president de la República Argentina el 1876, va deixar escrit en visitar Barcelona el 1846: Estoy por...

174: 1857. Magí Pers i el 52%
	Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...

Armand Sanmamed. El poder de l'estat de Castella al llarg de la història (part 2)
	Article anterior L'aniversari de la mort de Ferran el Catòlic, el passat 23 de març, ha retornat a les efemèrides dels diaris la figura d'aquest rei extra

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

OLIGARQUIA I PROFESSIONALITZACIÓ DE LA POLÍTICA A L’HOSPITALET

2011-12-24T12:38:00.000+01:00

oligarquia:

[polít] Règim polític on el poder és enmans d'un grup reduït de persones, d'una família, d'una classe social o d'ungrup de pressió, sia econòmic o polític.

Veiemen la definició d’oligarquia, que l’element essencial, és que el poder es amans d’un grup o d’una família. Això es fonamental: el poder, s’ha de mantindredins del grup o de la família; que no deixa de ser una pressió, (i quinapressió!!!).

Elsque normalment segueixen el meu blog i els meus escrits al facebook saben desobres el meu amor per el meu país, el meu barri i la meva ciutat deresidència, que no de naixement, aquest es un fet contrastat i no cal donar-limés voltes. Com saben també, quina era la meva afiliació política, per si algútenia algú dubte, era militant, membre del comitè executiu local i comarcal deConvergència Democràtica de Catalunya, partit polític, del qual des de elproppassat dia 5 de desembre, estic desvinculat totalment. Via buró fax, vaigenviar al bon amic Enric Bosch, president de l’agrupació local de L’Hospitaletde CDC., la meva renúncia com a militant, tornant el mateix dia, per correucertificat el meu carnet. Perquè?.

1. Eldijous 1 de desembre, en el Comitè executiu local, en Jacint Borrás i Manuel,pare de Meritxell Borrás i Solé, (Diputada al Parlament de Catalunya i portaveudel grup municipal de CiU a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat), vademanar formalment, la meva expulsió del CEL., (Comitè executiu local), ja queels escrits al meu blog i al meu facebook, anaven (segons ell), en contra de laideologia del partit, partit que al no ser stalinista (són paraules textualsdel Sr. Borràs), feia falta fer un CEL, ón l’ únic punt del ordre del dia, forala de l’expulsió de la meva persona com a membre del CEL.

2. Eldia 29 de novembre al Ple municipal de L’Hospitalet, el regidor per CiU, JosepLluis Pérez Fort, va presentar una moció que concretament en el seu punt 25(U0104/1290), deia:

- “MOCIÓDEMANANT EL COMPLIMENT DE LES ORDENANCES DEL CIVISME I LA MOBILITAT DE LACIUTAT”.

Aquestregidor, militant de CDC, va defensar expressament que en el barri del Gornal,hi havia cotxes que aparcaven en doble filera, especialment a l’avinguda CarmenAmaya i que això, no podia ser. (en el seu dia, quan surti l’acte del Ple,evidentment, la penjaré perquè el lector pugui verificar la veracitatd’aquestes paraules). La presidenta de la Coordinadora de Entidades y vecinosdel Gornal, Sra. Teresa Jiménez, va demanar en el moment de Precs i preguntesdel ordre del dia del Ple, la paraula, per contradir la moció en quan al barridel Gornal feia referència, ja que hi havia un acord explícit amb l’equip degovern municipal, que mentres duressin les obres al Gornal, es permetés en totmoment aquest fet, i que un cop finalitzades les obres, abans de començar atreure cotxes amb doble filera mitjançant la grua (fet que demanava des de boncomençament el regidor de CDC), és fes una reeducació per evitarl’estacionament en doble fila.

Va demanartambé la paraula el bon amic Josep Bonette Larrú, membre a més de l’associacióque presideixo, (acostuma a anar a tots els plens), a la moció presentada pelregidor de CiU, va reafirmar les paraules de la Sra. Teresa Jiménez i va dir amés que estava sorprès ja que aquest Regidor, alguna vegada havia deixat elcotxe, no en doble fila, sinó que en algun cas sobre l’acera, aquest fet, vaprovocar un somriure maliciós per part de tots els membres del consistori i comno, per tots els assistents al Ple (la sala d’actes de l’Ajuntament estavaplena).

3. Enfinalitzar el Ple, la Sra. Teresa Jiménez, en Josep Bonette i jo mateix, varemfer el comentari que no enteníem la defensa aferrissada de la moció, jo vaigdir-li a la Sra. Jiménez, que més d’un cop havia vist el cotxe del regidoraparcat sobre la vorera.

Pel que és veu,el Sr. Jacint Borràs va sentir-ho, i es clar no li devia d’agradar massa, tot ique els fets són els fets, i per altra banda, va sentir una conversa particular, de la qual se’n va fer partícipi jutge, ja que en va fer esment en el CEL.

Faig un copiari enganxar del buró fax enviat al bon amic, company i President local del’agrupació local de CDC., l’Enric Bosch i Moya.:

BenvolgutPresident:

Donadesles circumstàncies en la reunió del CEL.Del dia 1 de desembre d’aquest any, ón a Precs i Preguntes, en Jacint Borrás iManuel, demanava la meva dimissió com a membre del CEL., i que per altra bandaaltres membres estaven d’acord en fer un CEL. extraordinari per parlar delsmeus escrits al meu blog i a la meva pàgina del facebook, et manifesto:

1. Entencque en espais multimèdia, subscrits a nom meu, puc posar-hi el que em vingui enganes.

2. Perla meva manera de ser, mai supeditaré la disciplina de partit, a la meva manerade pensar i de veure les coses.

3. Maipodré estar d’acord, en que “ningú” vulgui que subordini la meva manera depensar i de veure les coses. D’aquest fet, se’n diu atemptar contra lallibertat d’expressió i gairebé ratlla la “coacció”.

4. Persobre de la meva ideologia política, sempre prevaldrà abans, els interessos delBarri i la Ciutat ón visc, i en la seva defensa, no puc admetre que cap personapugui tallar-me aquest compromís.

Pertots aquests punts, et prego prenguis nota que des de aquesta carta, no solamentdeixo de pertànyer al CEL, sinó que a més, et torno el carnet de militant i etprego facis arribar-lo a la seu nacional, perquè des de aquest moment, ja nos’hem consideri militant a tots els efectes.

Etprego facis extensiva aquesta carta, al amic i company Jordi Monrós com aPresident Comarcal.

Repuna cordial salutació, i saps que en tot el que et faci falta, estic a la tevadisposició.

Cordialment:

Signat:Josep Anguera Sáez

L’Hospitaleta 2 de desembre del 2011

Com pot veure’s doncs per aquest burófax, el que el senyor Jacint Borràs i Manuel, volia de mi, no solament era elmeu silenci i la meva expulsió del CEL, sinó a més, que en els medis que sónmeus, i que van a nom meu, no publiqués res que podés perjudicar al grup municipal de CiU a L’Hospitalet, però ara faig una preguntaal lectors que sovint segueixen els meus escrits, qui és la portaveu del grupmunicipal de CiU a l’Ajuntament de L’Hospitalet?, oh! casualitat la seva fillaMeritxell Borràs i Solé, si, filla quesi analitzem els números de cada una de les eleccions, queda palès que si beels hospitalencs estimen i consideren CiU una alternativa, no valoren gaire ala seva líder política:

- 23.170 vots a L’H a les eleccions al Parlamentde Catalunya. (Meritxell Borràs anava de número quatre).

- 10.427 vots a L’H a les eleccions municipals.(Meritxell Borràs anava de número u).

- 15.728 vots a L’H a les eleccions al Congrés deDiputats a Madrid). Meritxell Borràs no anava a les llistes.

Els números són freds, i aquestsdemostren que Meritxell Borràs i Solé, en la seva faceta política, no és pas una persona massa estimada a laciutat, i que per tant a través del seu pare en Jacint Borràs i Manuel, -ja queella directament no pot fer-ho- (es veuria massa), li cal fer ús de l’oligarquia per podermantindre’s en llocs rellevants dins el món polític.

Cal dir doncs, que MeritxellBorràs ha tingut la sort de néixer després del seu pare.

Aclariré també que en JacintBorràs i Manuel, va ésser en el seu dia president comarcal de CDC (L’Hospitalet-Cornellà),en l’actualitat és Conseller nacional de CDC, i per tant quadre del Partit,així com també ex membre de la Junta del F.C. Barcelona en temps de JoanLaporta.

A Jacint Borràs i Manuel en tempspassat, se li va fer un homenatge, que ara doncs cal aclarir si era de comiat,de jubilació?. Que per cert hi varen haver assistents significats, algunsmembres de la Junta Directiva del F.C. Barcelona (època Laporta).

Un cop exposats els fets, cal dirque per el que pot deduir-se d’aquests fets, que tot si val per mantindre elpoder: manipular, apartar a la gent que pugui fer ombra o competència i ser opoder ser un rival que pugui arribar a disputar el poder (aquest no era, ni esel meu cas, però el lector que coneix-hiuna mica el funcionament de CDC., a L’H, sabrà de qui estic parlantperfectament). Així si convé, es farà una interpretació interessada de lanormativa, (estatuts), emprant procediments contraris a les normativesestatuàries, per aconseguir resultats directament favorables, - cal recordar les votacions a la terna perles eleccions al Parlament de Catalunya, ón es presentaven tres candidats,Meritxell Borràs i Enric Bosch (cal dirque aquest, va retirar-se, fet que l’honora i diu d’ell el gran sentit de ladecència i les bones maneres), per L’Hospitalet i en Francesc Molinaper Cornellà, recordo i més persones recorden encara, les paraules de JacintBorràs, al veure que les coses podien sortir malament pels interessosoligàrquics de la família, al demanar que la votació fos a mà alçada, quan mésde un militant va demanar que la votació deuria de ser secreta, cal recordar enaquest punt que només que un militant demani “votació secreta”, aquesta s’ha de fer mitjançant l’urna. Aixídoncs, aquests fets demostren que no cal patir massa per mantindre elsprincipis democràtics. Si convé, es negaran els drets a la militància per talde mantindre el poder dins el sí de la família.

El mateix ha fet amb mi, s’hasaltat els estatuts i directament ha volgut que un Comitè local jutges unsfets, que en cap cas li corresponien, d’acord amb els estatuts de CDC, elPresident local podia si ho creia oportú, portar-me davant del Comitè dedisciplina del partit. Aquest fet demostra de manera evident, que tot i no serCDC, un partit stalinista, algun membre il·lustre actua com a plenipotenciari,amb llibertat total perquè de forma totalment autònoma, es passi els estatutsde CDC pel que podríem dir-ne el “forro de la camisa”.

El camí de la oligarquia a la professionalització: Aquesta segona ésuna conseqüència de la primera :

Aquests dos conceptes no són pasdolents en si mateixos, a condició de que s’utilitzin per aconseguir el bé comúi si que són qüestionables i fins i tot rebutjables, si tan sols serveixen pelbenefici particular del grup o bé de la família.

Arribats en aquest punt, calreflexionar de si Meritxell Borràs i Solé ha arribat ón és, per els seus mèritpropis, o dirigida per l’oligarquia familiar que l’ha portada a fer de lapolítica, la seva professió, però desprès de veure com van anar les eleccionsper la terna al Parlament, cal preguntar-se i qüestionar-se si verdaderament ésuna autèntica professional i de ser-ho (els números no l’acompanyen), de quinàmbit, del món local, del parlamentari?.

Acabo repetint unes paraulesescrites més amunt, i ara ho faig amb negreta, cursiva i lletra més gran:” Meritxell Borràs i Solé, ha tingut lasort, de néixer després de son pare”.

DEFENSA DE LA MOCIÓ PER PART DE JOSEP LLUISPÉREZ FORT (Regidor per CiU)

Com a fet singular, i que s’observades de fa temps, és l’aparcament en doble

fila en l’avinguda Carmen Amaya, on estroben durant tot el dia al voltant de

més d’una cinquantena de vehicles, imés del doble a la nit, dificultant el pas

dels autobusos urbans i els camions deservei, malgrat l’existència a cent

metres de més de dues-centes places d’estacionamentsenyalitzat, entre el pàrking del carrer Joncs i la mateixa avinguda Vilanova,que es troben buits

permanentment, curiós, cent cinquantavehicles en doble fila i més de dues-centes places d’aparcament senyalitzat ibuit.

(extracte de l’esborrany de l’acta delPle, pàgines 153 i 154).

INTERVENCIÓ A PRECS I PREGUNTES DE LA SRA.TERESA JIMÉNEZ VILLAREJO I JOSEP BONETTE A PRECS I PREGUNTES

SRA. ALCALDESSA

Molt bé, aquí al darrera hi ha la Sra.Teresa Jiménez.

SRA. TERESA JIMÉNEZ

Soy Teresa Jiménez de la Coordinadorade Entidades y Vecinos del Gornal, a

ver, con respecto a la moción que hapresentado el regidor de CiU, es verdad

que en el barrio del Gornal, en laavenida Carmen Amaya, desde hace mucho

tiempo, pues se aparca en doble fila,con un acuerdo tácito de los vecinos que

dejamos en punto muerto y sin freno demano el coche. Esto realmente no

está bien, no es que yo lo justifique,las ordenanzas están para cumplirse,

pero también hay que tener en cuentala situación y la historia del barrio.

Desde el 2005 hemos estado con lasobras del AVE, lo que supone que toda

la avenida Vilanova se quedó sinaparcamiento. Después, cuando terminaron

las obras del AVE y se restituyó laavenida Vilanova para poder aparcar,

entonces se empezaron las obras determinar la Rambla de Carmen Amaya,

lo que supuso también eliminación deaparcamientos, donde los vecinos no

podían aparcar. Y terminadas las obrasde Carmen Amaya, en este mayo, han

empezado las obras de una parte deCarmen Amaya, que también se han

tenido que inutilizar un montón deaparcamientos para agrandar la acera. Una

vez que esté agrandada la acera, seráprácticamente imposible aparcar en

segunda fila, en un lado de CarmenAmaya, en el otro sí.

Yo creo que las normas están paracumplirlas, estoy totalmente de acuerdo,

pero tampoco se puede entrar a saco enun barrio para quitar todos los

coches de golpe, yo creo que hay quehacer un trabajo educativo y a partir de

que toda la zona de Carmen Amaya estéterminada, yo creo que sí que nos

tendremos que poner de acuerdo y hablarcon los vecinos, y con la regidoría

ya hemos hablado de este temabastantes veces, para intentar que los

vecinos vayan a aparcar a la avenidaVilanova, donde hay suficientes plazas

de aparcamiento, pero que muchosvecinos, pues no quieren ir, porque está

lejos, porque piensan que allí elcoche está un poco desprovisto de seguridad,

que pueden romperle el coche, que lepueden hacer algo, y entonces habrá

que hacer un trabajo educativo y deconcienciación de los vecinos y vecinas,

para que vayan a aparcar donderealmente hay plazas de aparcamiento. Pero

sí empezar con una política de durezadesde el principio, vamos a terminar

que se acaben las obras, que todo estéterminado y vamos a empezar

después a intentar educar al barriopara que vayan a aparcar donde tienen

que aparcar y no aparquen en segundafila. Nada más.

SRA. ALCALDESSA

Molt bé, alguna pregunta més o algunapetició? Aquest senyor.

SR. JOSEP BONET₁

Josep Bonet i pertanyo al Gornal. M’estranyaque el Sr. Pérez hagi presentat

aquesta moció, ja que podria assegurarque més d’una vegada ha aparcat a

sobre de la vorera, llavors nocomprenc que faci aquesta assabentació. El que

ha dit la senyora anterior, la Teresa,té molta raó, tenim tota una història

d’obres que pràcticament s’encadenenuna darrera de l’altra i que

pràcticament no deixen de teniraparcament. A més a més, aquestes duescentes

places que es parlen, m’agradaria queel Consistori les anés a visitar i,

sobretot, de nit, perquè estan en uncul de sac, que no hi ha ni una sola

vivenda, ni una sola llum, i que allàcampa qui pugui per tot arreu. O sigui, si el

Sr. Pérez que viu en el barri,presenta aquesta moció, jo li demanaria al Sr.

Pérez que sigui el primer d’anar a aparcara aquella zona. Gràcies.

Extracte de l’esborrany de l’acta delPle, pàgines 199 i 200

(1)Cal aclarir que tot i la còpia de l’esborrany, el nom noés Josep Bonet sinó Josep Bonette.

FW: Butlletí FEHC 01 desembre 2011

2011-12-02T07:54:00.000+01:00

Carles Camp. Virreis, governadors i capitulacions (1)

En la suposada conquesta castellana de Canàries que va tenir lloc sobretot en les darreres dècades del segle XV, durant el regnat dels Reis Catòlics, els enviats per la corona a conquerir i governar, o només a... [+]

Núria de Gispert prohibeix que al Parlament es digui "Espanya ens roba"

	Anònim E-Notícies 01.12.11 Pati d'escola La polèmica sobre si "Espanya ens roba" esdevé el tema estrella al ple del Parlament Els darrer ple al Parlament ha estat 'tens' després que... [+]

Aquest Nadal, el Trencanous de Txaikovski amb la Fundació i el Ballet David Campos

La Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya ha arribat a un acord amb el Ballet David Campos per promocionar a través de la seva web les actuacions d'aquesta companyia de dansa clàssica. El Ballet David... [+]

Narcís Miranda. La patata brava i la patata amb allioli (una confusió que cal aclarir)

	No sé si alguna vegada heu experimentat en un bar o restaurant, el fet de demanar patates amb allioli, i que el cambrer de torn us pregunti "Braves"? i al respondre'l: "no braves no, amb allioli", el... [+]

Raimon Graells. Banquet funerari i elements de banquet en tombes del nord-est de la Península Ibèr..

L'any 2009 es va celebrar el Vè Cicle de Conferències de la revista Citerior: "Vi, banquet i societat. Hàbits de consum i pràctiques rituals en època protohistòrica i antiga". En el si... [+]

Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
	L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...

116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
	El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

174: 1857. Magí Pers i el 52%
	Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...

173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
	El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...

D. Ibànyez & C. Camp. La vinguda de Carles I a la Península Ibèrica
	Ens diu la historiografia oficial, dins la seva tendència a exaltar Castella i menysprear Catalunya, que Carles I, al morir el seu avi matern Ferran II, va venir a la península...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

FW: Butlleti FEHC 29 novembre 2011

2011-11-29T07:56:00.000+01:00

Raimon Graells. Banquet funerari i elements de banquet en tombes del nord-est de la Península Ibèr..

L'any 2009 es va celebrar el Vè Cicle de Conferències de la revista Citerior: "Vi, banquet i societat. Hàbits de consum i pràctiques rituals en època protohistòrica i antiga". En el si... [+]

Armand de Fluvià. Manual d'heràldica i tècnica del blasó. Amb apèndix de Diccionari d'heràldica

	Aquest és el primer Manual científic d'heràldica que s'edita en llengua catalana i cobreix un gran buit que hi havia als Països Catalans. Va adreçat a tots els amants d'aquesta antiga... [+]

10 mapes de Catalunya (1606-1906)

L'Institut Cartogràfic de Catalunya i Rafael Dalmau, Editor han encetat una nova col·lecció, «Cartoteca», destinada a difondre i posar en valor els estudis de la història de cartografia des... [+]

Aquest Nadal, el Trencanous de Txaikovski amb la Fundació i el Ballet David Campos

	La Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya ha arribat a un acord amb el Ballet David Campos per promocionar a través de la seva web les actuacions d'aquesta companyia de dansa clàssica. El Ballet David... [+]

Francesc Roca. Les caixes d'estalvi catalanes

Francesc Roca L'ECONOMIC 22.10.2011 Els bancs són molt antics. Les caixes d'estalvis són modernes. Sorgeixen, justament, per compensar les malvestats que fan els bancs, que les autoritats no poden evitar. En una... [+]

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

FW: Butlletí FEHC 18.novembre.2011

2011-11-22T08:02:00.000+01:00

Francesc Roca. Els 'star systems'

Francesc Roca L'econòmic 15.10.2011 En la creació col·lectiva de mercats competitius sempre hi juga un paper destacat l'autoritat política. Des de les llotges i les fires medievals fins a tots els mercats... [+]

Agustí Alcoberro. La Nova Barcelona del Danubi (1735 - 1738)

	20 anys després de finalitzar la Guerra de Successió, uns quants centenars d'exiliats, majoritàriament catalans, van ser enviats al Banat de Temesvar, amb el propòsit de fundar una nova ciutat en el... [+]

Joan Ferrer. Sistemes de marques de valor lèxiques en monedes ibèriques

L'any 2007, Joan Ferré i Jané va publicar un article al número 37 de la revista Acta Numismàtica amb el títol "Sistemes de marques de valor lèxiques en monedes ibèriques".... [+]

El català brilla a Twitter

	Un mapa recull les llengües en què es tuiteja arreu del món, i el català és l'única sense estat que apareix com a dominant en el seu territori Generalitat de Catalunya 09.11.2011 S'ha... [+]

Carles Camp. Roger de Llúria, el Gran Almirall de la Mediterrània

Aquest és el títol de l'excel·lent llibre escrit per Antoni J. Planells Clavero i Antoni J.Planells de la Maza que ens parla de la vida i les proeses de l'almirall Roger de Llúria, una de les figures... [+]

Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
	L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...

116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
	El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

174: 1857. Magí Pers i el 52%
	Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...

173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
	El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...

Caius Parellada i Cardellach. "Corona d'Aragó", denominació impròpia de l'Estat català medieval
	Caius Parellada: En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo i destruir-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que constitueix...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

Fwd: Butlletí FEHC 18.novembre.2011

2011-11-19T06:20:00.000+01:00

Francesc Roca. Els 'star systems'

Francesc Roca L'econòmic 15.10.2011 En la creació col·lectiva de mercats competitius sempre hi juga un paper destacat l'autoritat política. Des de les llotges i les fires medievals fins a tots els mercats... [+]

Agustí Alcoberro. La Nova Barcelona del Danubi (1735 - 1738)

	20 anys després de finalitzar la Guerra de Successió, uns quants centenars d'exiliats, majoritàriament catalans, van ser enviats al Banat de Temesvar, amb el propòsit de fundar una nova ciutat en el... [+]

Joan Ferrer. Sistemes de marques de valor lèxiques en monedes ibèriques

L'any 2007, Joan Ferré i Jané va publicar un article al número 37 de la revista Acta Numismàtica amb el títol "Sistemes de marques de valor lèxiques en monedes ibèriques".... [+]

El català brilla a Twitter

	Un mapa recull les llengües en què es tuiteja arreu del món, i el català és l'única sense estat que apareix com a dominant en el seu territori Generalitat de Catalunya 09.11.2011 S'ha... [+]

Carles Camp. Roger de Llúria, el Gran Almirall de la Mediterrània

Aquest és el títol de l'excel·lent llibre escrit per Antoni J. Planells Clavero i Antoni J.Planells de la Maza que ens parla de la vida i les proeses de l'almirall Roger de Llúria, una de les figures... [+]

Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
	L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...

116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
	El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

174: 1857. Magí Pers i el 52%
	Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...

173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
	El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...

Caius Parellada i Cardellach. "Corona d'Aragó", denominació impròpia de l'Estat català medieval
	Caius Parellada: En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo i destruir-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que constitueix...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

--
josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat

FW: Butlletí FEHC 15.novembre.2011

2011-11-16T13:40:00.000+01:00

Carles Camp. Roger de Llúria, el Gran Almirall de la Mediterrània

Aquest és el títol de l'excel·lent llibre escrit per Antoni J. Planells Clavero i Antoni J.Planells de la Maza que ens parla de la vida i les proeses de l'almirall Roger de Llúria, una de les figures... [+]

Toni de l'Hostal. 081: Jo també vull un nom propi

	Reproduïm a continuació un escrit publicat per Toni de l'Hostal en els blocs de Vilaweb, en el qual l'autor reflexiona sobre el problema que afecta molts valencians en descobrir que el país té el mateix nom... [+]

Jordi Cabré. Orgull romàntic

"És que vostè és un romàntic." Hem caricaturitzat l'expressió fins al punt que un novel·lista romàntic ens sona a llacs i princeses i un polític romàntic ens sona... [+]

A. Planells Clavero & A. Planells de la Maza. Roger de Llúria, el gran Almirall de la Mediterrània

	Descripció de l'editorial: Aquesta obra ens presenta un personatge que ha esdevingut llegenda, però que ha estat també envoltat pel misteri i la incògnita. L'almirall Roger de Llúria,... [+]

Francesc Roca. 2.315.856 petites empreses (i 2)

Francesc Roca L'econòmic 08.10.11 Durant tot el segle XX català (i, al XXI, segueix) l'èxit econòmic de la fórmula llar/nucli familiar/petita empresa és un fet. El càlcul de les seves... [+]

Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
	L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...

116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
	El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

174: 1857. Magí Pers i el 52%
	Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...

173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
	El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...

Caius Parellada i Cardellach. "Corona d'Aragó", denominació impròpia de l'Estat català medieval
	Caius Parellada: En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo i destruir-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

DIA 11-11-11 MÍTING DE CiU A LA FARGA I MANIFESTACIÓ AL CARRER PEL TANCAMENT DEL CAP DE LA MARINA DE BELLVITGE

2011-11-12T11:05:00.000+01:00

Ahir a la Farga de L’Hospitalet varem tenir el míting central de campanya de CiU, amb el President Mas, Montserrat Candini i els candidats al Congrés de Diputats tots veïns de L’Hospitalet, Montserrat Morante i Enric Bosch.

La sala de la Farga estava tot lo plena que podia estar, més fins i tot del que calia esperar.

Però la noticia no està pas en el míting de meitat de campanya a la Farga, sinó als voltants exteriors, i no pas perquè els carrers i podessin passar com passen normalment els cotxes, sinó perquè estaven plens de gent, de veïns de Bellvitge indignats i manifestant-se pel tancament del CAP de Rambla Marina, en aquest fet no hi entraré, crec que tothom te el dret a manifestar-se i a través del meu blog, ja diré el que penso, en aquest cas, en aquest escrit sols vull reflectir l’actitud d’aquests indignats, que amb raó o sense, varen”torpedejar” o més ben dit, varen voler “torpedejar” un acte totalment lícit dins el món de la llibertat d’expressió, d’associació i de ideologia política.

Eren molts els que és manifestaven, i quan dic molt, són molts i molts, estaven en el seu dret, però aquest el varen perdre quan no deixaven passar a les persones que creients en les idees i propostes de la federació de CiU, no els varen deixar passar, fins al punt, que molts que pensaven assistir a l’acte varen fer marxa enrere i se’n varen anar cap a casa, alguns fins i tot, varen rebre més d’una trompada i alguna cosa.

Repeteixo, que tothom te el dret a manifestar-se, però no és de rebut, el no deixar passar a les persones que lliurement volien assistir al míting.

Els responsables de la manifestació, i aquí poso el nom d’una persona que fins ahir em mereixia molt de respecte, el President de l’AA.VV. de Bellvitge, el Sr. Gago, deuria d’haver estat el suficientment amatent, com per dir als veïns de Bellvitge, que deixessin passar a tota persona que volgués assistir al míting, fins i tot haver demanat que s’obrís un passadís, això no treia al veïns de xiular, cridar, ensenyar les pancartes i els rètols que portaven en contra del tancament del seu CAP, les persones que volien assistir i que varen assistir al míting, (la sala gairebé plena tot i les coaccions), moltes del barri de Bellvitge, no es mereixien el tracte d’aquests veïns que repeteixo, fent ús dels seus drets a manifestar-se, podien fer-ho igualment, o és que els assistents al míting, poden fer quelcom en contra del tancament?. A ben segur que moltes havien signat la seva disconformitat pel tancament.

Malament anem quan veïns de la mateixa ciutat fant servir la força i la coacció, perquè d’altres ciutadans veïns iguals que ells i que sofreixen a les seves carns les mateixes retallades no poden assistir a actes totalment democràtics.

Si des de les AA.VV. per aconseguir objectius de millora per els veïns, hem d’imposar la força i la coacció i el que és més greu fins i tot la violència, encara que solament siguin quatre exaltats, anem malament, fent-ho així aconseguirem que la gent de pau, que s’implica amb les lluites veïnals, ens abandoni i es quedi a casa.

Cal respectar sempre en tot cas, la llibertat d’uns i d’altres, però sempre des de el respecte mutu i no acceptant la violència de quatre exaltats.

FW: Butlletí FEHC 11 novembre 2011

2011-11-11T07:45:00.000+01:00

Francesc Roca. 2.315.856 petites empreses (i 2)

Francesc Roca L'econòmic 08.10.11 Durant tot el segle XX català (i, al XXI, segueix) l'èxit econòmic de la fórmula llar/nucli familiar/petita empresa és un fet. El càlcul de les seves... [+]

Rafel Carril. Per una Contestània i una Edetània lliures

	Reproduïm a continuació un article publicat per Rafel Carril a Terradelfoc en el qual proposa la utilització dels antics noms ibers d'Edetània i Contestània per a referir-se a les terres de l'actual... [+]

Joan Tardà. Ja n'hi ha prou

Joan Tardà El Bloc ERC 28.10.2011 Que Peces Barba opini i tingui criteri sobre la geopolítica peninsular espanyola del segle XVII no em resulta gens insultant. Certament, és evident que se sent identificat amb els... [+]

Pere Anguera. Les quatre barres, de bandera històrica a senyera nacional

	La premsa i la bibliografia de lèpoca permeten de constatar com l'efecte sentimental de les quatre barres, sempre viu a Catalunya, es convertí en un emblema d'identitat. A l'entorn de 1890, amb la campanya... [+]

Carles Camp. El bisbat de Telde: el bisbat català de les Canàries (i 3)

Els bisbes de Telde Articles anteriors: 1, 2 Fra Bernat Font Primer bisbe del Telde (14). Nascut a Ciutat de Mallorca el 20 d'agost de 1304, va ser ordenat frare carmelita el 8 de setembre de 1320 al convent del Carme d'aquesta... [+]

Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
	L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...

116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
	El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

174: 1857. Magí Pers i el 52%
	Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...

173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
	El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...

95: Nicolau Cotoner, cap d'estat de Malta
	La illa i l'arxipèlag de Malta van formar part, des de 1282, de l'Imperi català dels segles XIV i XV. S'afegíren, així, a la immensa herènci

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

FW: Butlletí FEHC 07 novembre 2011

2011-11-08T08:42:00.000+01:00

Carles Camp. El bisbat de Telde: el bisbat català de les Canàries (i 3)

Els bisbes de Telde Articles anteriors: 1, 2 Fra Bernat Font Primer bisbe del Telde (14). Nascut a Ciutat de Mallorca el 20 d'agost de 1304, va ser ordenat frare carmelita el 8 de setembre de 1320 al convent del Carme d'aquesta... [+]

Dídac Rubio. El que Peces-Barba no va dir

	Per acabar amb la polèmica Peces Barba, reproduïm, pel seu interès, un document que ens ha fet arribar Catalunya Acció i que és una breu perspectiva històrica de les relacions Catalunya/Espanya.... [+]

Miquel Roca Juyent. Un estorbo

Miquel Roca La Vanguardia 01.11.2011 En clave de humor o no, con excusas o sin excusas, el profesor Gregorio Peces-Barba en Cádiz dijo lo que quería decir y lo que creía que el público que lo escuchaba... [+]

Ferran Soldevila. El compromís de Casp

	La reacció d'una resposta a les tesis que Ramon Menéndez Pidal va defensar a El Compromiso de Caspe: autodeterminación de un pueblo- prefaci del vol. XV de la Historia de España que dirigia- fou per a... [+]

Josep de Ribas (1749-1800), almirall de la flota imperial russa i fundador de la ciutat d'Odessa

Oriol Ribas Publicat originalment al número 17 de la revista A Carn A la imatge, Josep de Ribas Plunkett. Retrat fet per I.B. Lampi el 1796 i conservat al Museu de la Ciutat d'Odessa. En aquest article volem aproximarnos a un... [+]

Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
	L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...

116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
	El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

174: 1857. Magí Pers i el 52%
	Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...

173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
	El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...

95: Nicolau Cotoner, cap d'estat de Malta
	La illa i l'arxipèlag de Malta van formar part, des de 1282, de l'Imperi català dels segles XIV i XV. S'afegíren, així, a la immensa herència...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

FW: Butlletí FEHC 04 novembre 2011

2011-11-04T10:26:00.000+01:00

Josep de Ribas (1749-1800), almirall de la flota imperial russa i fundador de la ciutat d'Odessa

Oriol Ribas Publicat originalment al número 17 de la revista A Carn A la imatge, Josep de Ribas Plunkett. Retrat fet per I.B. Lampi el 1796 i conservat al Museu de la Ciutat d'Odessa. En aquest article volem aproximarnos a un... [+]

Jòrdi Labouysse. L'université de Toulouse: ses origines médievales

	L'octubre de 2011, Jòrdi Labouysse va publicar un article al número 302 de la revista INFÒC amb el títol "L'université de Toulouse: ses origines médievales". Una interessant... [+]

Anna Serrano. La disculpa de Peces-Barba atia encara més la polèmica

El ponent de la Constitució afirma que no és el mateix fer broma dels bombardejos de Barcelona que del de Gernika o dels assassinats d'ETA Mas replica: "A un pare que et vol tant, millor repudiar-lo" Anna... [+]

Ferran Soldevila. El compromís de Casp

	La reacció d'una resposta a les tesis que Ramon Menéndez Pidal va defensar a El Compromiso de Caspe: autodeterminación de un pueblo- prefaci del vol. XV de la Historia de España que dirigia- fou per a... [+]

Carles Camp. El bisbat de Telde: el bisbat català de les Canàries (2)

La creació del bisbat Article anterior Abreu Galindo, franciscà d'origen andalús autor de la Historia de la conquista de de las siete islas de Canaria, afirma que l'única font... [+]

Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
	L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

114: Emili Huguet del Villar, creador de l'edafologia
	Emili Huguet del Villar i Serratacó va néixer a Granollers el 1871 i va morir a Rabat el 1951. Va estudiar el batxillerat a la seva vila natal del 1880 al 1885. Aviat va renunciar a...

173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
	El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...

172: Abbe Lane i La Font del Gat (1954)
	La cantant, ballarina i actriu nordamericana d'origen jueu Abigale Lasman fou un dels símbols de tota una generació : la que aconseguiria sortir del marasme generat per la II...

D. Ibànyez & C. Camp. La vinguda de Carles I a la Península Ibèrica
	Ens diu la historiografia oficial, dins la seva tendència a exaltar Castella i menysprear Catalunya, que Carles I, al morir el seu avi matern Ferran II, va venir a la península...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

FW: Butlletí FEHC 01 novembre 2011

2011-11-02T09:17:00.000+01:00

Carles Camp. El bisbat de Telde: el bisbat català de les Canàries (2)

La creació del bisbat Article anterior Abreu Galindo, franciscà d'origen andalús autor de la Historia de la conquista de de las siete islas de Canaria, afirma que l'única font... [+]

Armand Sanmamed. L'autonomia que ens cal és la de Portugal

	El senyor Gregorio Peces Barba ha parlat clar. Massa clar i tot. Per això, la metròpoli i els seus administradors a Catalunya l'han hagut de posar a ratlla. Ha comés un error de principiant, imperdonable en un... [+]

La maleta mexicana.El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, Chim i Taro

La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, 'Chim' i Taro Data: 06 de Octubre de 2011 - 15 de Gener de 2012 Foto: Robert Capa. Refugiats republicans caminant per la platja cap a un camp... [+]

Sarcasme aragonès contra els catalans. "El reino de Oregón"

	En diferents mitjans de comunicació, i des de fa relativament poc temps, apareixen paròdies rient-se de les interpretacions que fan de Catalunya un subjecte històric amb personalitat pròpia. Us adjuntem els... [+]

Francesc Roca. De 424.000 A 2.315.856 Pimes (1)

Una llar és un conjunt de persones que viuen i realitzen algunes activitats econòmiques productives a la mateixa casa i en comparteixen les despeses bàsiques: lloguer o compra, manteniment, salut, lleure. Al 2001, la... [+]

Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
	L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

114: Emili Huguet del Villar, creador de l'edafologia
	Emili Huguet del Villar i Serratacó va néixer a Granollers el 1871 i va morir a Rabat el 1951. Va estudiar el batxillerat a la seva vila natal del 1880 al 1885. Aviat va renunciar a...

173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
	El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...

172: Abbe Lane i La Font del Gat (1954)
	La cantant, ballarina i actriu nordamericana d'origen jueu Abigale Lasman fou un dels símbols de tota una generació : la que aconseguiria sortir del marasme generat per la II...

D. Ibànyez & C. Camp. La vinguda de Carles I a la Península Ibèrica
	Ens diu la historiografia oficial, dins la seva tendència a exaltar Castella i menysprear Catalunya, que Carles I, al morir el seu avi matern Ferran II, va venir a la península...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

extret del CATALUNYA OBERTA

2011-10-31T08:29:00.001+01:00

Ara, pacte fiscal

Xavier Altadill

31-10-2011

Ara, pacte fiscal

Xavier Altadill

31-10-2011

En la primera entrevista concedida a un mitjà de comunicació escrit després de ser escollit president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas afirmava: “Si Espanya no es mou, no hi haurà entesa sinó ruptura”. Gener del 2011.

I quin moviment reclamava a l’Estat el president? El de la negociació del pacte fiscal, inequívocament: “L’objectiu és que des de Catalunya recaptem i gestionem els diners que produeixen els catalans. Aquest és l’esquema. Per què? Primer, un país no pot dir que està governat per ell mateix si no recapta i gestiona els seus impostos. Segon, hi ha un dèficit fiscal amb l’Estat d’una magnitud insuportable que condiciona el nostre progrés. És un problema de justícia i cal començar a explicar-lo així. No és victimisme ni avarícia. Són 20.000 milions”.

Octubre del 2011. Els grups polítics de l’oposició –amb l’excepció d’ERC- forcen el govern a endarrerir les conclusions de la comissió parlamentària sobre el pacte fiscal, que havia de finalitzar els seus treballs a finals d’aquest mateix mes. Els contraris al fet que Catalunya obtingui allò que per justícia li pertoca no volen mostrar obertament les seves cartes a la societat abans de les eleccions espanyoles. Tacticisme de curta volada per amagar la seva manca de patriotisme.

Una setmana després, l’Institut d’Estudis Autonòmics fa públic l’”Informe sobre l’aplicació a Catalunya d’un nou model de finançament basat en el concert econòmic”, de 130 pàgines, que avala jurídicament la proposta d'un pacte fiscal similar al concert econòmic. La principal conclusió d’aquest informe és que des d’un punt de vista jurídic el pacte fiscal s’ajusta completament a la Constitució espanyola, a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i al Dret Europeu. L’informe fa un estudi tècnic i jurídic rigorós al voltant de les possibles incompatibilitats entre aquest model de finançament i la legislació vigent i deixa clar que el fet que Catalunya tingui un nou model de finançament basat en el concert econòmic és només una qüestió de voluntat política i que no hi ha, en cap cas, un impediment jurídic.

Per tant, PP i PSOE es queden sense arguments. Des que va començar el debat al voltant del nou model de finançament per a Catalunya, tant el PP com el PSOE sempre van rebutjar que Catalunya pogués tenir un model similar al que tenen el País Basc o Navarra, argumentant que la Constitució ho impedia. L’existència de dos models de finançament autonòmic (el de règim comú i el de règim foral) no està recollit a la Constitució espanyola. És simplement el resultat de les negociacions polítiques efectuades en cada moment. L’informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics deixa clar que aquest model de finançament per a Catalunya és plenament constitucional i, per tant, PP i PSOE hauran de tornar a decidir si volen o no que Catalunya tingui un model equiparable al concert econòmic. Recordem que el tàndem Chacón-Montilla ha estat dels que més habitualment han recorregut a l’argument de la inconstitucionalitat del pacte fiscal.

A finals del mateix mes d’octubre el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va aprofitar la compareixença a la Comissió d’Economia del Parlament de Catalunya per fer públiques les xifres del dèficit fiscal que pateix Catalunya. Les dades que va presentar el conseller corresponen a l’any 2009 ja que és l’últim any del qual es disposa la informació necessària per extreure’n les xifres del dèficit fiscal. Va explicar que el dèficit fiscal se situa entre el 8 i el 8,5 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya i això equival a uns16.500 milions d’euros anuals.

Això significa que cada segon que passa Catalunya paga a l’Estat espanyol 500€ que no tornen. Aquests 16.500 milions d’euros anuals suposen que cada dia Catalunya paga a l’Estat espanyol 45 milions que no tenen cap tipus de retorn. Això significa que cada hora els catalans paguem prop de 2 milions d’euros i cada minut uns 30.000 euros.

El model pactat pel PSC no ha servit de res. Les xifres de dèficit exposades per Mas-Colell han servit també per constatar que el model de finançament que van pactar PSC i PSOE l’any 2009 no ha suposat cap benefici per a Catalunya. Els números parlen sols, el nivell de dèficit fiscal que tenia Catalunya l’any 2005 (abans de l’aplicació del model del PSC) i el nivell de dèficit de l’any 2009 (després de l’aplicació del model) és pràcticament el mateix, fet que demostra que el model de finançament que el PSC va vendre com un gran progrés no ha servit per reduir el dèficit fiscal de Catalunya.

Novembre del 2011. Les eleccions espanyoles tindran com a resultat una majoria aclaparadora del PP. L’eventualitat del suport nacionalista català a un govern espanyol en minoria a canvi de la negociació (real) de la proposta catalana s’esvaeix a la llum de l’enquestes publicades fins a la data. Tampoc la possibilitat de formar part del govern resultant, amb la mateixes condicions, sembla factible. I doncs?

“Ho plantejarem igualment. La relació Catalunya-Estat està per sobre de les conjuntures estrictament aritmètiques i si a Madrid no s’adonen que Catalunya ha de millorar el seu autogovern i resoldre el seu enorme dèficit fiscal, que no se sorprenguin si a Catalunya cada cop hi ha més gent que demana un Estat propi. No poden tallar-nos les ales permanentment i seguir sense resoldre els problemes fonamentals que tenim els catalans. Ells també hauran de fer la seva reflexió”, responia el president Mas, nou mesos enrere, a aquesta pregunta.

Permeteu-me aquest exercici de flashbacks per evidenciar, una vegada més, una realitat: la posició del govern de la Generalitat, amb el president Mas al capdavant, és ben clara en aquest sentit. L’actitud de fermesa pel que fa, no només a la negociació del pacte fiscal, sinó també a la defensa del dret dels catalans a administrar els seus recursos és total. Com diu Francesc Homs al seu darrer llibre, “En matèria de finançament, el poder no és només tenir diners: és sobretot manar-hi”.

FW: Butlletí FEHC 28 octubre 2011

2011-10-28T07:58:00.000+02:00

Francesc Roca. De 424.000 A 2.315.856 Pimes (1)

Una llar és un conjunt de persones que viuen i realitzen algunes activitats econòmiques productives a la mateixa casa i en comparteixen les despeses bàsiques: lloguer o compra, manteniment, salut, lleure. Al 2001, la... [+]

CEO: Un 42,9% dels catalans votarien a favor de la independència

	El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya ha publicat la 3a onada d'enquestes en què recull la percepció de la societat catalana sobre política, economia, mitjans de... [+]

Peces-Barba:"No se cuántas veces hubo que bombardear Barcelona","Quizá nos hubiera ido mejor con..."

En la seva conferència pronunciada en el X Congreso Nacional de la Abogacía que se celebra a Cádiz, Gregorio Peces-Barba va formular uns comentaris suposadament irònics en què es plantejava què... [+]

Ramon Navarro. Tot sobre el Colom català

	L'enigma del descobridor d'Amèrica és un cas únic en la Història Universal. De tots el grans personatges que hi trobem és possible fer-ne la biografia, en el cas de Colom, no. No sabem on va... [+]

Carles Camp. El bisbat de Telde: el bisbat català de les Canàries (1)

Antecedents La desaparició de la documentació relacionada amb la conquesta de les illes Canàries ha estat tan absoluta que, fins i tot, ha comportat la desaparició, ni més ni menys, de la història... [+]

Editorial Setembre 2011. Nous atacs dels espanyols contra la nació catalana
	Els catalans estem acostumats a rebre garrotades per totes bandes. Aquell llampant Sant Jordi que matava la personificació del mal avui s'ha transmutat en un ase que rep cops i insults....

115: Miquel Constançó
	Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...

114: Emili Huguet del Villar, creador de l'edafologia
	Emili Huguet del Villar i Serratacó va néixer a Granollers el 1871 i va morir a Rabat el 1951. Va estudiar el batxillerat a la seva vila natal del 1880 al 1885. Aviat va renunciar a...

173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
	El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...

172: Abbe Lane i La Font del Gat (1954)
	La cantant, ballarina i actriu nordamericana d'origen jueu Abigale Lasman fou un dels símbols de tota una generació : la que aconseguiria sortir del marasme generat per la II...

Joan Cavaller. El problema de la delimitació territorial del poble iber (2009)
	L'origen dels pobladors de la Península Ibèrica ha estat un tema de discussió cabdal en la historiografia catalana i espanyola de t

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

extret del mati.cat

2011-10-28T07:29:00.001+02:00

Bisbes i dogmes polítics ?

Yves Sauvingac

Sobre el dret fonamental de les nacions i dels pobles per autodeterminar-se lliurement.

Farà ja més d’un any que us vaig parlar del dret dels pobles i de les nacions a l’autodeterminació i al dret de decidir. Ara hi torno arran d’una declaració -més que ambigua- de la Conferència Espanyola sobre quines orientacions han de tenir els catòlics davant les properes eleccions generals.

En un article molt interessant del “El Punt Avui” d’en Jordi Busquets, sota el títol de “Bisbes”, escriu: “Em sembla normal...que els bisbes vulguin orientar les persones que busquen el seu mestratge i la seva autoritat. Però no he aconseguit trobar, en la doctrina catòlica, cap precepte a favor de la unitat de la “nació espanyola” ni cap advertiment contra els “separatistes”. No seré jo qui negui als bisbes el dret de defensar la unitat d’Espanya. Només els demano, això sí, que abans de fer-ho baixin de la trona i es treguin la sotana”.

El mateix Duran i Lleida, fa pocs dies, retreia als bisbes el seu desconeixement de la Doctrina social de l’Església, ja que aquesta no la poden desconèixer; i els va fer obrir els ulls. Poden fer el ridícul com féu l’Episcopat espanyol quan demanaren fa molt de temps -ja era imminent la independència de Cuba, província espanyola- a tots els seus sacerdots de pregar per la unitat d’Espanya que, segons ells, es trobava en perill per aquest fet.

Des de aquestes pàgines els volem recordem el que el “Compendi de Doctrina Social de l’Església Catòlica”, publicat per la Santa Seu, diu sobre el dret fonamental de les nacions i dels pobles per autodeterminar-se lliurement. Llegir-ho els aclariria aquest punt de vista tan concret. Així està escrit: “El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions: en efecte, “tot el que és cert per a l’home ho és per als pobles”. El Magisteri recorda que el dret internacional “es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, al dret de l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat”. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte als drets dels pobles, en particular el dret de la independència.

Els drets de les nacions no són sinó “els ‘drets humans’ conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària”. La nació té “un dret fonamental a l’existència”, a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva ‘sobirania’ espiritual’; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans fonamentals i, en particular, l’opressió a les minories”, a “construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada”. L’ordre internacional requereix un equilibri entre particularitat i universalitat, a la realització del qual són cridades totes les nacions, el deure primer de les quals és el de viure en actitud de pau, de respecte i de solidaritat amb les altres nacions”.

“A tots els pobles els correspon, en general, una nació, però per diverses raons no sempre els límits nacionals coincideixen amb els ètnics. Sorgeix així la qüestió de les minories, que històricament ha originat no pocs conflictes. El Magisteri afirma que les minories constitueixen grups amb drets i deures específics. En primer lloc, un grup minoritari té dret a la pròpia existència: “Aquest dret pot ser desatès de diverses maneres, fins als casos extrems en què es negat mitjançant formes manifestes o indirectes de genocidi”. A més, les minories tenen dret a mantenir la seva cultura, inclosa la llengua, com també les seves conviccions religioses, inclosa la celebració del culte. En la reivindicació legítima dels drets propis, les minories poden ser empeses a cercar una autonomia més gran o fins i tot la independència: en aquestes delicades circumstàncies, el diàleg i la negociació són el camí per assolir la pau. En tot cas, el recurs al terrorisme és injustificable i perjudicaria la causa que es vol defensar. Les minories també tenen deures que han de complir, entre els quals hi ha, sobretot, la cooperació al bé comú de l’Estat en el qual estan inserides. En particular, “un grup minoritari té el deure de promoure la llibertat i la dignitat de cada un dels seus membres i de respectar les opcions de tots els seus individus, àdhuc quan un decidís de passar a la cultura majoritària”.

Aquest dos textos els pot trobar tothom en “Compendi de Doctrina Social de l’Església Catòlica” (nn.157 i 387). Els dos han estat redactats a base d’ afirmacions magisterials dels Papes Joan XXIII i Joan Pau II, referint-se als drets fonamentals dels pobles i nacions. El Compendi parla de tota mena de temes que afecten a drets i deures fonamentals socials, politics, econòmics, familiars, etc. Crec que els bisbes podrien integrar-los en el seu haver i no posar en un mateix sac pomes i gats. Els brindem un repàs de la història del món -Amèrica de Nord, Canadà, la catòlica Irlanda, tots els països i pobles de Centre i Sud-americans, nacions de l’Imperi austro-hongarès, Polònia, pobles i nacions annexos a la Unió Soviètica, com Ucraïna, Lituània, Letònia i Estònia, nacions com Xèquia i Eslovàquia, altres de l’antiga Iugoslàvia (Eslovènia, Croàcia, etc.),..,per tal de saber que la vida política dóna moltes voltes i que no hi ha nacions o Estats intocables per llei divina, ni natural, ni positiva.

Que donin, doncs les oportunes orientacions, a l’hora de votar en consciència, però sense barrejar la Trinitat Santíssima amb el suposat bé comú de la unitat sacratíssima d’Espanya, salvaguardada per la Constitució i l’exèrcit. Hi ha drets fonamentals legítims per als pobles i nacions, previs a qualsevol llei positiva; és a dir, uns drets primaris, originaris i essencials que es troben per damunt de les constitucions humanes i d’altres normes jurídiques -totes elles peribles i modificables- com pot ser el cas de totes aquelles que encotillin o neguin alguns drets humans. Aquest dret -com és el de l’autodeterminació- és reconegut com un dels drets humans fonamentals, també per l’Església. El pot exercir un determinat poble perquè vol ser “regió o comarca”, “nacionalitat històrica”, “comunitat autònoma -amb diversos graus de sobirania i de competències- “nació” amb Estat o sense, “federació o confederació” d’Estats o “Nació i Estat independent” (triem el que vulgueu, n’hi ha per tots els gustos); allà els pobles amb la seva decisió ! Mentre no s’actuï mai amb violència i es faci segons les regles de dret, el camí pot ser sempre correcte.

En aquests terrenys, els demòcrates i molt més si s’anomenen cristians han de filar molt prim i viure delicadament el respecte als drets dels individus, dels pobles i de les nacions. Si no, després, encara tot es complica més amb fets dels quals la història n’ha guardat memòria i que no són gens desitjables.

extret del Catalunya Oberta - Una opinió molt interesant -

2011-10-27T08:44:00.001+02:00

Economia, escola i populisme Marc Prenafeta 24-10-2011

Sovint ens lamentem del nivell cultural del país, però en general la gent té uns coneixements mínims en molts temes com ara la salut, l’alimentació, els esports, l’ús de la tecnologia, el cinema, els transport, el medi ambient i tantes altres coses. En canvi, resulta alarmant la gairebé nul·la comprensió del funcionament de l’economia que tenim la grandíssima majoria de la població. Aquí incloc no només el ciutadà del carrer sinó també la gent de més cultura, els creadors d’opinió, periodistes, polítics i fins i tot economistes i catedràtics d’economia. El problema ja ve de l’escola, on s’ensenyen tota mena de matèries fins i tot algunes que van més enllà del que seria la seva funció essencial. Els adolescents han sentit a parlar de tots els problemes mediambientals existents, han de ser solidaris amb mil causes d’arreu del món, saben tots els ets i uts del sexe.... Tot això està molt bé, però no saben absolutament res d’economia. No se sap què vol dir la divisió del treball, ni l’especialització, ni l’oferta i la demanda, ni com es generen els preus de les coses, i per tant no tenen interioritzat que amb esforç, sacrifici i inversió és com es llaura pel futur i es prospera econòmicament. No s’entén el concepte de cost, estalvi, inversió, risc, deute, crèdit, diner, interès, ni tan sols se sap que és una empresa, ni com es generen llocs de treball. Evidentment, no és té ni la més remota idea de conceptes com eficiència, productivitat, innovació i creació de riquesa, lliure comerç etc. Molt poca gent entén mínimament com funcionen els mercats financers, com funciona la banca, ni per què no és viable un dèficit públic elevat, ni un deute públic desbocat, ni menys encara el nostre problema endèmic del dèficit fiscal. Tot això és molt greu, per tres motius: 1) Crea uns joves completament adversos al risc, i per tan, a l’emprenedoria empresarial, amb les funestes conseqüències que això té per al país 2) Crea ciutadans ignorants de les nocions bàsiques d’economia i en conseqüència es creen també opinions molt poc fundades sobre aquesta matèria. 3) Aquesta ignorància col·lectiva és l’entorn ideal per al populisme de certs polítics, opinadors, intel·lectuals, etc, que, per ignorància pròpia o per mala fe, s’aprofiten de la situació per apel·lar als instints baixos de la gent. Es la demagògia de crear culpables de tot. Segons de quin demagog es tracti, els culpables de tots els mals poden ser immigrants, els mercats financers, els empresaris, els polítics, els catalans o qui sigui. El demagog, aprofitant-se dels instints baixos de la gent i dels seus nuls coneixements econòmics, burxa en els instints i frustracions primàries, no aprofundeix intentant entendre les raons reals i últimes dels problemes i promet coses impossibles, els costos de les quals no preocupen a ningú. En la història això sempre ha estat així, fins al punt que grans filòsofs i fins i tot economistes han arribat a negar la mera existència de l’economia. Marx, encara avui autor de referència en moltes facultats universitàries, afirmava que l’escassetat dels mitjans no existia, sinó que només era fruit de pràctiques arbitràries de la classe burgesa explotadora. És a dir, la riquesa que la naturalesa ens aporta és tan gran que no cal preocupar-se per res més, sinó fos perquè uns explotadors l’acaparen tota i condemnen la restant gent a la misèria. La solució? Abolir la propietat privada. En la societat socialista hi haurà abundància de tot i tots els ciutadans tindran satisfetes les seves necessitats. Els ecologistes i postcomunistes d’avui dia segueixen fil per randa aquesta línia, en alguns casos patològica, i arriben a defensar la no economia i el retorn a la cova. Les idees socialistes sempre han cregut en el mite de l’abundància i la sacietat. No entenen que la missió de l’economia és estudiar les accions que l’home ha de fer per assolir uns fins materials determinats amb uns mitjans sempre escassos. Per res interessa a l’economia un món “ideal” on tots els desitjos i necessitats fossin satisfets. Com molt bé ens ensenya Ludwig Von Mises a l’Acció humana en aquest món imaginari no hi hauria escassetat, ni cap problema econòmic. No caldria fer cap elecció, no hi hauria cost d’oportunitat, no hi hauria dilema que calgués resoldre amb la raó. Els habitants d’aquest hipotètic món no haurien desenvolupat la raó ni la intel·ligència i si algun dia, segueix Mises, s’arribessin a donar aquestes circumstàncies a la terra, les persones poc a poc anirien perdent la capacitat de pensar fins a deixar de ser persones humanes. La funció essencial de la raó és fer front als problemes que la naturalesa planteja. L’home capaç de pensar i actuar sols pot aparèixer en un univers on hi hagi escassetat i on tot benestar cal conquerir-lo amb treball i esforç. Déu i la naturalesa ens han donat mitjans escassos i és precisament aquesta escassetat la que ens fa humans i no animals

FW: Butlletí FEHC 21 octubre 2011

2011-10-21T18:15:00.000+02:00

Francesc Roca. L'origen del turisme industrial

Amb la creació de la Societat d'Atracció de Forasters es va impulsar el turisme urbà, que era incipient, però que anava avançant lentament des de l'Exposició Universal de 1888 i des de... [+]

Joan Miró. Cartells d'un temps, d'un país. Exposició al Museu d'Història de Catalunya

	Els cartells que es podran veure a l'exposició són testimoni del compromís i de la fidelitat de Joan Miró amb les seves arrels: la història, la política i la cultura de Catalunya. El seu suport... [+]

Joan Vernet. Qa Talunya

Una tesi alternativa a les ja existents sobre l'origen etimològic de la paraula "Catalunya" va ser presentada per l'arabista Joan Vernet i Ginès (1923-2011) en relacionar el nom del país amb una... [+]

Antonio Espino. Miquelets i sometents al Front de l'Ebre durant la Guerra de Successió (1705-1714)

	Presentació de l'editorial: En el context general de la Guerra de Successió, la ribera de l'Ebre va ser un front molt particular, ja que la seva defensa va recaure en mans de tropes anomenades irregulars, com ara el... [+]

Ramon Freixes. "El Café de los Catalanes" de Buenos Aires (1799-1873) i la independència argentina

El 1799 obrí el primer cafè de Buenos Aires, anomenat "Café de los Catalanes". S'hi reunia una part significativa de la nombrosa colònia catalana a la capital del virregnat espanyol del Riu de... [+]

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

Estic desencisat de la meva líder política

2011-10-21T14:01:00.000+02:00

Un cúmul de fets m’han portat a la reflexió del perquè lameva líder política, m’ha fet perdre la fascinació que sentia per ella.

Diuen que el temps posa a cada persona al seu lloc, i en elcas de la meva líder, el temps, sota la meva manera d’entendre la política, jali ha donat el seu espai.

Espai que a ben segur per a ella és del tot reconfortant, queli omple el seu “ego” i que a més, creu que està fent una feina molt ben feta.Que més lluny de la realitat!, els que la seguim i veiem el seu dia a dia, cadacop estem més decebuts, defensa el que és indefensable i defuig de formacontinuada la lluita cos a cos, al menys a nivell municipal.

Només cal mirar les actes dels Plens, per veure la sevadecadència, i mentres gent vàlida han quedat a la vorera del camí, potserperquè li feien ombra, potser perquè no feia les coses com ella volia(personalitat dictatorial) o potser perquè així no podia ser qüestionada, fetaquest últim que junt amb el de ”no feia les coses com ella volia”, són lescauses més possibles.

Aquesta actitud, l’ha portada a fer-se un espai “particular” ón tot ha d’ésser controlati supervisat per la seva persona o per persones sota vincle familiar, estanmolt lligades a ella, fins al punt de convertir una ideologia política en unareligió de caire particular amb una adoració malaltissa per la seva persona.

Acostuma a fer servir paraules com “al final prendre’m maltots plegats”, quan els seus interessos xoquen amb els de la majoria, i si percas en algun moment el seu lideratge pot ser posat en qüestió tira dels vinclesfamiliars perquè en alguna votació no pugui veure’s mermat el seu lideratge.

Mentres, hi ha gent, molt preparada que resta eclipsada peraquest lideratge ofuscat pel seu egocentrisme i que no és veu capaç de contrarestar-lo,per por, per gratitud o fins i tot per amistat.

I ella va fent, “qui dia passa any empeny”, de manera freda icalculada, mira per els seus interessos econòmics, val més cobrar d’un llocdels que ocupa que no pas d’un altre, les diferències econòmiques sonimportants quan es tracta d’una retribució a una altre, i és clar, els temps noestan pas per regalar els diners, la vida política de la que era la meva líderpolítica, te un principi i un final i qui sap si el seu final està proper?, calfer doncs coixí per si ha de tornar a la vida laboral dins de l’empresa iaquesta defuig de readmetre-la.

Quan una persona pensa així, deixa de representar a qui ambfe cega li varen encomanar el lideratge polític, i aquest fet, pot tornar-secircumstancial, ja que poden haver-hi moltes maneres de veure la política dinsd’un sistema organitzat; el que no es justificable es que aquest “egocentrisme”,allunyi a qui m’ha desencisat de la seva persona política, i faci del “status”públic, un “modus vivendi”, allunyat de la realitat.

Realitat que la fa allunyar d’aquest lideratge que hauria d’uniri no de separar.

Realitat que queda reflectida a les urnes i que al igual queun electroencefalograma pla, manté a la seva persona en un mateix lloc, senseanar cap amunt, però això si, impedint que persones que veritablement a bensegur estarien al serveis dels ciutadans, be locals, be a nivell nacional, esquedin fora de poder participar d’aquest servei, perquè tots els llocs estanocupats per una líder caduca i que viu totalment fora de la realitat i de lasocietat actual.

Això ha de canviar, hi ha persones que necessiten unarepresentació efectiva i afectiva i aquesta líder que m’ha portat al desencísenvers ella, està molt lluny de poder aportar a la ciutadania, efectivitat iafectivitat.

Els ciutadans, no ens mereixem persones així, ja que aquestespersones són les que ens porten a la desafecció.

extret del Catalunya oberta del dia 18-10-2011

2011-10-18T08:56:00.000+02:00

Els assassinats de Prim i de Companys

Enric Vila

18-10-2011

Quan el general Prim va arribar a Madrid el 1841, va quedar decebut amb la ciutat. Tot i que Barcelona encara vivia encofurnada dins les muralles per ordre governativa va escriure que Madrid no li arribava ni a la sola de la sabata. Per això sempre m'ha fet gràcia sentir a dir que el problema dels catalans des de la transició és que no hem sabut establir un lobby fort a la capital d'Espanya, com van fer els nostres industrials durant el segle XIX.
La manca d'una historiografia que posi Catalunya al centre del seu relat i, per tant, reconstrueixi el passat com una continuïtat i no com un seguit d'episodis inconnexos on els catalans semblem els alemanys de les pel·lícules de Hollywood, permet que qualsevol polític pugui posar la història al seu servei totalment de franc. Els polítics agafen frases d'escriptors o episodis del passat i els branden per justificar-se com si els contextos no canviessin o no fos possible aprendre de l'experiència.
Quan Prim va arribar a Madrid, la capital vivia aïllada al centre de la Península sense connexió fluvial amb el mar, en un moment que el transport marítim era decisiu per la marxa dels negocis i la circulació de les idees. En el relat a l'ús, el General Prim és un militar que va arribar a la presidència de l'Estat i això l'ha fet una figura incòmode pel catalanisme. Però una de les sorpreses que tens quan repasses la seva vida i el seu ideari és la seva profunda catalanitat, i no parlo de la profunda catalanitat de Prim perquè denunciés la política colonial que Madrid feia a Catalunya, ni perquè emprés el català en els discursos polítics, ni tampoc perquè parlés català a casa tot i que s'havia casat amb una mexicana. No. Penso en el seu pensament polític: en la seva concepció de la monarquia i la llibertat, en la seva idea d'Espanya, de l'exèrcit i de les relacions internacionals, i en l'esperit que el va portar de soldat ras d'una partida anticarlina a general de l'exèrcit i president del govern.
No costaria establir un paral·lelisme entre la condició de jueu de Benjamin Disraeli, el president britànic que va convertir la reina Victòria en emperadriu, i la catalanitat del General Prim, l'home que va intentar independitzar Espanya de França i d'Anglaterra retornant-li la base parlamentària i mediterrània que va perdre el 1714 amb la derrota dels catalans. N'hi hauria prou, per donar profunditat a la figura de Prim, de llegir aquell estudi d'Isaiah Berlin sobre els peatges que han hagut de pagar els europeus il·lustres de les minories sense estat i conèixer una mica la tradició política del país.
És trist i explicatiu del panorama actual que en una biografia de tantes pàgines com la de Pere Anguera no hi hagi ni una sola referència a l'austriacisme per explicar les obsessions polítiques de Prim, i el nerviosisme que va provocar a Madrid intentant col·locar un rei de la casa dels Savoia, l'última casa reial que va retirar el suport a la Barcelona assetjada de 1714. És descoratjador que en la biografia de Prim més completa escrita per un català la relació amb Victor Balaguer no estigui explicada i l'escriptor aparegui com un personatge secundari. Balaguer no sols va ser el primer a popularitzar l'èpica de 1714, sinó que també va ser el primer a recordar que el centralisme dels borbons havia impedit a Barcelona desenvolupar el rol que li pertocava al mediterrani.
Si tinguéssim una memòria més treballada, no descobriríem cada dia la sopa d'all i el debat polític amb Madrid tindria més substància. El cas de Prim explica per endavant el posterior fracàs de Cambó -per no parlar de l'operació reformista de Miquel Roca. La vida de Prim, des de la seva actuació a la Jamància fins al seu l'assassinat, posa de manifest fins a quin punt l'aspiració de dominar Madrid des de Catalunya, per més avantatjosa que sigui la situació de Barcelona, és com l'aspiració d'establir el comunisme, una quimera que es gira contra els seus autors perquè obvia la lògica del poder i el fet que cap home no és perfecte i que sempre hi ha interessos particulars a defensar que van més enllà dels col·lectius.
Prim va buscar la seva llibertat i la del seu país a través d'una idea d'Espanya que, si l'hagués pogut consolidar, hauria capgirat el resultat de 1714. No se'n va sortir i Madrid va contratacar instaurant el règim de la Restauració i comprant els fills dels industrials que li havien donat suport amb títols nobiliaris de fireta. El problema, però, no és que no haguem pogut conquerir Madrid, sinó que d'aquella època haguem preferit exaltar l'Oda a la Pàtria d'Aribau que el general Prim, i que a més ho haguem fet com si no tinguessin res a veure.
Prim resulta incòmode perquè volia manar de debò, i perquè no va renunciar ni a les seves ambicions personals ni al seu país, i això fa que no encaixi amb l'imaginari eufemístic del catalanisme. Recordar Prim ens obligaria a massa sacrificis, ni que fos perquè no ens permetria recrear-nos en el victimisme líric. Per això cada any traiem les torxes per homenatjar Companys i cada any ens passa per alt l'assassinat de Prim. Per això, avui, en aquest país, els covards vigilen els valents i aquestes paraules seves cada dia sonen més marcianes:
"Cataluña es un país vigoroso, Cataluña es un país robusto. Los catalanes son altivos, belicosos y de esforzado corazón, pues palo y hierro a los catalanes, decís vosotros, olvidando que al caballo fogoso y de pura sangre no se le puede domar con el látigo y la espuela, porque indudablemente se dispara y arroja el jinete por el aire."

FW: Butlletí FEHC 18.10.2011

2011-10-18T08:54:00.000+02:00

Ramon Freixes. "El Café de los Catalanes" de Buenos Aires (1799-1873) i la independència argentina

El 1799 obrí el primer cafè de Buenos Aires, anomenat "Café de los Catalanes". S'hi reunia una part significativa de la nombrosa colònia catalana a la capital del virregnat espanyol del Riu de... [+]

Exposició al Palau Robert: Rafael Roldós i els pioners de la publicitat

	La nova exposició del Palau Robert repassa el naixement i l'evolució de la publicitat moderna a Catalunya i el paper rellevant de Rafael Roldós i altres pioners. Va ser el primer publicitari documentat al nostre... [+]

Rafael Tasis. La Revolució Francesa i Catalunya

La Revolució Francesa, és a dir, el profund trasbals del règim polític i les idees sobre govern i societat comunament admeses fins a 1789 i les que s'imposaren a França de 1792 -instauració de... [+]

El suport a la independència segueix creixent i el sí ja supera el no

	ENQUESTA A LES PORTES DEL 20-N Els catalans volen que el PSC i CiU revisin l'estratègia de pactes Jordi Muñoz ARA 14.10.11 En la mateixa línia que el CEO del juliol, l'enquesta de GAPS per a l'ARA apunta a... [+]

Francesc Roca. Una demografia pionera

En la societat catalana dels darrers 180 anys es produeixen simultàniament tres moviments demogràfics excepcionalment contundents: caiguda vertiginosa de la natalitat, allargament impressionant de l'esperança de... [+]

Editorial Setembre 2011. Nous atacs dels espanyols contra la nació catalana
	Els catalans estem acostumats a rebre garrotades per totes bandes. Aquell llampant Sant Jordi que matava la personificació del mal avui s'ha transmutat en un ase que rep cops i insults....

114: Emili Huguet del Villar, creador de l'edafologia
	Emili Huguet del Villar i Serratacó va néixer a Granollers el 1871 i va morir a Rabat el 1951. Va estudiar el batxillerat a la seva vila natal del 1880 al 1885. Aviat va renunciar a...

113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
	Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...

172: Abbe Lane i La Font del Gat (1954)
	La cantant, ballarina i actriu nordamericana d'origen jueu Abigale Lasman fou un dels símbols de tota una generació : la que aconseguiria sortir del marasme generat per la II...

171: 1911-1913. Catalans als orígens del cinema brasiler
	El moment de màxima producció i exportació de cautxú al Brasil coincideix amb el naixement del cinema. Un empresari català del sector cautxú, Joaquim...

Quim Torrent. D'Isabel II a Pepe Blanco. AVE: la ruïna de l'Estat
	PRECEDENT · Al segle XIX l'Estat es va arruïnar construint línies a Castella OBSESSIÓ · Tots els ministres han deixat la seva marca al mapa de l'AVE. Quim...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

Escrit de Neus Munté al seu blog, publicat al e-noticies i éscrit enviat

2011-10-11T08:51:00.000+02:00

10 d'Octubre de 2011

En defensa de sindicalistes i polítics

Per sort per a mi he conegut el món dels sindicats i a uns quants sindicalistes. També per sort, conec de prop la política i a uns quants polítics. En primera persona i a curta distància, he tingut l’oportunitat de tractar un grapat de dones i homes que pertanyen a dos dels col·lectius més criticats i poc valorats.
És aquesta experiència personal la que em mou a trencar, no una, sinó dues llances: una en favor de cadascun d’aquests col·lectius humans, i a posar de manifest una preocupació i gairebé obsessió personal. Estimo perillosa i irresponsable la crítica ferotge, moltes vegades sense cap fonament ni base, i generalitzada a sindicalistes i polítics. I em sorprèn la seva virulència.
Començo pels primers. S´ha instal·lat la percepció que hi ha un excés d’alliberats sindicals i “que no serveixen per a res”. Curiós, quan de les xifres es desprèn que a casa nostra hi ha la meitat d’alliberats que, per exemple, a la Comunitat de Madrid un cop reduït allà dràsticament el seu número. He conegut i he treballat amb homes i dones, alliberats, tècnics, i també “voluntaris” sindicals. Com deia un company meu, la seva és una noble causa. Treballen si, i s’ho creuen, avantposen allò que beneficia al conjunt, inverteixen temps, il·lusions, esforços. Atenen, assessoren, negocien, defensen els nostres drets. I s’exposen encara avui dia a represàlies i a molta incomprensió. Així ho he viscut jo i seria injust no dir-ho si en tinc l’oportunitat.
Polítics. Cada cop més un concepte vinculat a privilegi, poca feina, molt figurar, alguns de corruptes, altres, simplement suprimibles, innecessaris.... Hi ha crítica a peu de carrer, moviments que ens acusen de no representar-los, i casos reals de polítics que embruten la política. Tot plegat ens ha de fer canviar i limitar moltes coses, cert. Però la generalització continua sent injusta, atès que moltes persones creiem encara que és l´eina de transformació d’una realitat que no ens agrada. No n’hi ha altra. I no hauríem d’assentir i baixar el cap quan ens diuen que tots els polítics estem massa ben pagats o gaudim de massa privilegis. M’hi rebel·lo simplement perquè, fins on jo conec i he experimentat, no és veritat.
I perquè parlar d’oïda, perquè així ho diu el tòpic, l’estereotip, no ens ajuda a millorar o a aïllar allò que no funciona. Que és el que entenc que caldria fer enlloc de posar tot dins un mateix sac. Hi ha sindicalistes i polítics de tota mena i condició, que s’ho creuen més o s’ho creuen menys. Que actuen d’acord amb allò que se suposa que defensem, o que no ho fan prou. Ni més ni menys, exactament igual que els homes i dones esportistes, periodistes, gent de l’espectacle, metges, mestres, cossos de seguretat, religiosos, empresaris, botiguers... Si que és cert, però, que nosaltres representem alguna cosa més que a nosaltres mateixos. Cadascú dirà a quants, o fins a on.
I abans que se’m retregui, hem de fer autocrítica, d’acord. Els primers? Més que ningú? No ho sé. Però sobretot explicar què fem i perquè, amb quines dificultats ens topem, fer més pinya entre nosaltres, fer be la nostra feina, i no amagar-nos. Mostrar orgull per viure un determinat compromís, social o polític, sense cap vergonya.

CONTESTACIÓ

Benvolguda Neus, puc estar iestic d’acord amb tu en gran part de l’escrit, però hi ha uns fets als quals tuno fas esment, que són els que veritablement fant mal a la política i alspolítics.

Són senzills i entenedors, al teugrup parlamentari CiU, quans companys i companyes tens que al mateix temps quediputats, tenen càrrecs en d’altres institucions, especialment ajuntaments, hihan alcaldes i regidors.

Pot un alcalde/essa, compaginarParlament i municipi?, sincerament crec que no, com tampoc pot compaginar elseu càrrec un regidor-a/parlamentari/a si te responsabilitats de govern alconsistori.

I si és un regidor/a a l’oposició,encara menys, la seva obligació ha de ser controlar a l’equip de governmunicipal i això comporta estar al “peu del canó”, ja que el seu segon objectiuha d’estar fixat en guanyar en els propers comicis municipals, veuràs que dicsegon, perquè el primer ha de ser el de servei als seus veïns de població.

Creu-me si et dic,que avui peravui, no he pas vist que el càrrec de regidor-a sigui compatible amb el de diputati diputada. Podria posar exemples, però crec que no paga la pena, ens coneixemi ja saps de que parlo.

Fa pocs dies, sortien elscobraments de les dietes dels diputats i diputades al Parlament, i pucassegurar-te que en conec una, que abans de decidir quin sou cobrava, “va fernúmeros”, evidentment li resultava més cobrar del Parlament.

Són super-homes/dones elsalcaldes i regidors de municipis, que a més son diputats al parlament i fan mésde 50 o més km., a vegades més de 150, en solament anar?. A ben segur que noarriben a tot, i en molts casos aquests fets, porten a la ineficiència, i pertant no estan complint amb els deures que els hi ha estat encomanats. Elscatalans d’això en diem “mala peça al teler?.

Als polítics els hi demano, elsexigeixo que siguin honestos, que treballin amb entrega raonable i amb esperitde servei, no m’agraden els que van de “figuretes”, i creu-me que en conec algun.

Puc dir aquestes paraules des deel respecte que em mereix la classe política, que per cert visc d’aprop, peròdes de el punt de vista que jo pago i vosaltres cobreu, exigeixo, esperit deservei i feina ben feta i no crec ni he cregut mai, en les feines compartides,sinó hi he cregut mai en l’empresa privada, menys encara en càrrecs electes.

Dels i de les sindicalistesalliberats-ades, no en puc parlar massa, tot i així conec casos colpidors i dejutjat de guàrdia.

FW: Butlletí FEHC 07 octubre 2011

2011-10-07T09:19:00.000+02:00

El populisme i el discurs sobre la immigració d'en Duran

Carme J. Huertas. Revista Àuriga: Codificació informàtica del signari ibèric nord-oriental

La Carme J. Huertas, a qui la Fundació d'Estudis HIstòrics va publicar el seu llibre Codificació informàtica del signari ibèric nord-oriental, en va fer una exposició al Fòrum... [+]

S. Oliveira & J. Villarroya. Instantànies de guerra

	El 15 de juliol de 2011, Susanna Oliveira i Joan Villarroya van publicar un article al setmanari Presència amb el títol "Instantànies de guerra", en el qual, amb motiu del 75è aniversari de la Guerra... [+]

Josep M. Torras i Ribé. Felip V contra Catalunya. Testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715)

L'atribució al règim borbònic d'un caràcter repressor i autoritari pot ser considerada una tautologia. El professor Josep M. Torras ha portat a terme una ingent tasca d'estudi de les operacions militars i... [+]

Imatges de l'illa de Palau al Pacífic

	Fa algun temps, el Manel Pàmies ens va passar aquest document amb imatges precioses de l'illa del Pacífic anomenada Palau. Si tenim en compte el fet de la descoberta catalana del continent americà i la... [+]

Francesc Roca. Mules, ases i cavalls

Al 1827, de les 12.000-15.000 mules comprades pels empresaris catalans a les 22 fires de bestiar que funcionaven al territori català, només un 25% eren de producció pròpia. La resta eren franceses, comprades quan... [+]

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

Extret del blog de Carme Laura Gil - El populisme i el discurs sobre la immigració d'en Duran

2011-10-05T09:35:00.000+02:00

carme.laura | dimarts, 4 d'octubre de 2011 | 08:55h

S'ha dit encertadament que quan alguna cosa important desapareix sense deixar-ne una altra substitutòria s'origina un buit i confusió. Aquesta observació és adequada a l'àmbit de la política.

La democràcia s'ha esvaït o potser s'ha anat diluint, els canvis soferts en els últims vint anys, els anys de trànsit entre els dos segles, entre la postmodernitat i la contemporaneïtat, han transformat la societat i l'han deixada orfe de referents. El buit que ha deixat la política és ocupat per la no- política i la representant organitzada d'aquesta és el populisme, el missatge primari sense cap mena d'elaboració intel·lectual que destil·la racisme, xenofòbia, rebuig de la diferència.

El populisme és desvergonyit, es fonamenta en els budells i no en la reflexió, es recolza en la misèria intel·lectual i la pobresa econòmica. El missatge, simple i barroer però amb un eco no menyspreable social, s'estén en expressions subtils o descarnades als discursos i programes dels partits polítics amb un model de societat, amb ideologia. El populisme no en té d'ideologia però el seu contacte enverina. I malauradament ha enverinat el bon discurs de CiU per boca de Duran i Lleida.

Desconcertada he escoltat les paraules dén Duran, que lidera una formació que s'identifica com demòcrata-cristiana i és la veu de CiU al Congrés. L'immigrant pot tolerar-se com a servent de la burgesia dels barris alts, però no a l'escola ni al veïnatge, són paraules duríssimes, extravagants, errònies, insultants. Populisme en estat pur, com el de n'Albiol.
Nosaltres no donem el vot al PP, en rebutgem la ideologia i el discurs. No votem candidats com n'Albiol, els rebutgem. Quan Duran ha assumit el discurs de la supèrbia anti-immigració, argumentat amb els tòpics del populisme més rebutjable quan parla de la convivència o més ignorant quan parla de l'escola, quins dubtes no hem de sentir sobre el nostre vot ?

El populisme es presenta com un -isme del poble, però és una malaltia endèmica del sistema democràtic, una cèl·lula destructiva que s'alia amb el malestar del carrer o d'un carrer i es disfressa en un partit. El bon discurs político-electoral de Duran és , malauradament, infectat de populisme, cal reflexionar i extirpar la malatia d'arrel, cal que CDC no en permeti la infecció político-social. Cal una rectificació sincera i exemplar. No és aquest el discurs ni de CDC ni d'un partit demòcrata català. Així no es guanyen vots, se'n perden i amb ells les lleialtats.

Cal mantenir-se amatent i no deixar caure en el buit l'espai honorable de la política.

FW: Butlletí FEHC 04 octubre 2011

2011-10-04T08:37:00.000+02:00

Francesc Roca. Mules, ases i cavalls

Al 1827, de les 12.000-15.000 mules comprades pels empresaris catalans a les 22 fires de bestiar que funcionaven al territori català, només un 25% eren de producció pròpia. La resta eren franceses, comprades quan... [+]

Carme J. Huertas. Ibers.cat

	La Carme Huertas i el David Folch han creat la pàgina web ibers.cat. A ibers.cat s'explica, de manera molt bàsica, la llengua i els diferents tipus d'escriptures, com es troba el procés de... [+]

Josep Maria Solé i Sabaté. Catalunya, poble bel·licós

Josep Maria Solé i Sabaté EL PUNT-AVUI 02.10.2011 Massa sovint amb amics, com l'altre dia a Mieres (Garrotxa), alumnes, o en conferències a l'estranger, hi ha qui afirma que som un poble d'esperit... [+]

A.Muñoz & J.Catà. La traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana

	La Traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715) mostra el preu de l'abandonament de Catalunya pels anglesos i la importància de la diplomàcia de Felip V per... [+]

Carles Camp. La indústria sucrera i les Canàries (i 3)

Vocabulari català en les indústries sucreres de les Canàries i Amèrica El lèxic relacionat amb la tecnologia sucrera pot ser un instrument molt valuós a l'hora d'establir la... [+]

Editorial Setembre 2011. Nous atacs dels espanyols contra la nació catalana
	Els catalans estem acostumats a rebre garrotades per totes bandes. Aquell llampant Sant Jordi que matava la personificació del mal avui s'ha transmutat en un ase que rep cops i insults....

114: Emili Huguet del Villar, creador de l'edafologia
	Emili Huguet del Villar i Serratacó va néixer a Granollers el 1871 i va morir a Rabat el 1951. Va estudiar el batxillerat a la seva vila natal del 1880 al 1885. Aviat va renunciar a...

113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
	Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...

171: 1911-1913. Catalans als orígens del cinema brasiler
	El moment de màxima producció i exportació de cautxú al Brasil coincideix amb el naixement del cinema. Un empresari català del sector cautxú, Joaquim...

170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
	El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...