divendres 30 de desembre de 2011

FW: Butlletí FEHC 30 desembre 2011



Bon Nadal i Feliç Any 2012
Des de la Fundació us desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou. De ben segur, el 2012 ens aportarà salut, amor i felicitat. Bones festes !!
C Ruiz Darasse. Les contacts linguistiques entre les Celtes et les Ibères à travers l'onomastique
L'any 2009, Coline Ruiz Darasse va publicar un article al número 9 de l'Acta Palaeohispanica X (pp. 93-104) amb el títol "Les contacts linguistiques entre les Celtes et les Ibères à travers... [+]
Vicent J. Escarti. Tirant, al segle XVIII
Vicent J. Escarti 21.12.2011 Levante-emv.com Mentre en els països de llengua francesa el Tirant lo Blanch havia guanyat mercats i públic interessat en les seues aventures, durant el segle XVIII, en la seua terra havia caigut... [+]
Stefano Maria Cingolani. Pere el Gran (Editorial Base)
Pere el Gran (1240-1285) és un dels més importants reis de la Corona d'Aragó. La seva conquesta de Sicília i Malta obrí a la Corona les portes d'Itàlia i de la Mediterrània... [+]
Daniel Duran i Duelt. Els catalans i els mallorquins a la mar Negra i a la Tartària
Els dies 16 i 17 de novembre de l'any 2000, es van celebrar a Barcelona unes Jornades Científiques de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Les actes corresponents es van... [+]
Editorial Gener 2012. Carta al (futur) rei Felip de Borbó
Quan, sigui pel motiu que sigui, l'actual titular de la corona del regne d'Espanya hagi de ser succeït pel seu hereu, a Catalunya tornarem a tenir un altre Felip de Borbó...
116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...
115: Miquel Constançó
Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...
175: Domingo Faustino Sarmiento, president de la República Argentina
1846. Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí, escollit president de la República Argentina el 1876, va deixar escrit en visitar Barcelona el 1846: Estoy por...
174: 1857. Magí Pers i el 52%
Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...
Armand Sanmamed. El poder de l'estat de Castella al llarg de la història (part 2)
Article anterior L'aniversari de la mort de Ferran el Catòlic, el passat 23 de març, ha retornat a les efemèrides dels diaris la figura d'aquest rei extra
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dissabte 24 de desembre de 2011

OLIGARQUIA I PROFESSIONALITZACIÓ DE LA POLÍTICA A L’HOSPITALET

oligarquia:

[polít] Règim polític on el poder és en mans d'un grup reduït de persones, d'una família, d'una classe social o d'un grup de pressió, sia econòmic o polític.

Veiem en la definició d’oligarquia, que l’element essencial, és que el poder es a mans d’un grup o d’una família. Això es fonamental: el poder, s’ha de mantindre dins del grup o de la família; que no deixa de ser una pressió, (i quina pressió!!!).

Els que normalment segueixen el meu blog i els meus escrits al facebook saben de sobres el meu amor per el meu país, el meu barri i la meva ciutat de residència, que no de naixement, aquest es un fet contrastat i no cal donar-li més voltes. Com saben també, quina era la meva afiliació política, per si algú tenia algú dubte, era militant, membre del comitè executiu local i comarcal de Convergència Democràtica de Catalunya, partit polític, del qual des de el proppassat dia 5 de desembre, estic desvinculat totalment. Via buró fax, vaig enviar al bon amic Enric Bosch, president de l’agrupació local de L’Hospitalet de CDC., la meva renúncia com a militant, tornant el mateix dia, per correu certificat el meu carnet. Perquè?.

1.       El dijous 1 de desembre, en el Comitè executiu local, en Jacint Borrás i Manuel, pare de Meritxell Borrás i Solé, (Diputada al Parlament de Catalunya i portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat), va demanar formalment, la meva expulsió del CEL., (Comitè executiu local), ja que els escrits al meu blog i al meu facebook, anaven (segons ell), en contra de la ideologia del partit, partit que al no ser stalinista (són paraules textuals del Sr. Borràs), feia falta fer un CEL, ón l’ únic punt del ordre del dia, fora la de l’expulsió de la meva persona com a membre del CEL.

2.       El dia 29 de novembre al Ple municipal de L’Hospitalet, el regidor per CiU, Josep Lluis Pérez Fort, va presentar una moció que concretament en el seu punt 25 (U0104/1290), deia:

-          “MOCIÓ DEMANANT EL COMPLIMENT DE LES ORDENANCES DEL CIVISME I LA MOBILITAT DE LA CIUTAT”.

Aquest regidor, militant de CDC, va defensar expressament que en el barri del Gornal, hi havia cotxes que aparcaven en doble filera, especialment a l’avinguda Carmen Amaya i que això, no podia ser. (en el seu dia, quan surti l’acte del Ple, evidentment, la penjaré perquè el lector pugui verificar la veracitat d’aquestes paraules). La presidenta de la Coordinadora de Entidades y vecinos del Gornal, Sra. Teresa Jiménez, va demanar en el moment de Precs i preguntes del ordre del dia del Ple, la paraula, per contradir la moció en quan al barri del Gornal feia referència, ja que hi havia un acord explícit amb l’equip de govern municipal, que mentres duressin les obres al Gornal, es permetés en tot moment aquest fet, i que un cop finalitzades les obres, abans de començar a treure cotxes amb doble filera mitjançant la grua (fet que demanava des de bon començament el regidor de CDC), és fes una reeducació per evitar l’estacionament en doble fila.

Va demanar també la paraula el bon amic Josep Bonette Larrú, membre a més de l’associació que presideixo, (acostuma a anar a tots els plens), a la moció presentada pel regidor de CiU, va reafirmar les paraules de la Sra. Teresa Jiménez i va dir a més que estava sorprès ja que aquest Regidor, alguna vegada havia deixat el cotxe, no en doble fila, sinó que en algun cas sobre l’acera, aquest fet, va provocar un somriure maliciós per part de tots els membres del consistori i com no, per tots els assistents al Ple (la sala d’actes de l’Ajuntament estava plena).

3.       En finalitzar el Ple, la Sra. Teresa Jiménez, en Josep Bonette i jo mateix, varem fer el comentari que no enteníem la defensa aferrissada de la moció, jo vaig dir-li a la Sra. Jiménez, que més d’un cop havia vist el cotxe del regidor aparcat sobre la vorera.

Pel que és veu, el Sr. Jacint Borràs va sentir-ho, i es clar no li devia d’agradar massa, tot i que els fets són els fets, i per altra banda, va sentir una conversa particular, de la qual se’n va fer partícip i jutge, ja que en va fer esment en el CEL.



Faig un copiar i enganxar del buró fax enviat al bon amic, company i President local de l’agrupació local de CDC., l’Enric Bosch i Moya.:



                Benvolgut President:

                               Donades les circumstàncies  en la reunió del CEL. Del dia 1 de desembre d’aquest any, ón a Precs i Preguntes, en Jacint Borrás i Manuel, demanava la meva dimissió com a membre del CEL., i que per altra banda altres membres estaven d’acord en fer un CEL. extraordinari per parlar dels meus escrits al meu blog i a la meva pàgina del facebook, et manifesto:

1.       Entenc que en espais multimèdia, subscrits a nom meu, puc posar-hi el que em vingui en ganes.

2.       Per la meva manera de ser, mai supeditaré la disciplina de partit, a la meva manera de pensar i de veure les coses.

3.       Mai podré estar d’acord, en que “ningú” vulgui que subordini la meva manera de pensar i de veure les coses. D’aquest fet, se’n diu atemptar contra la llibertat d’expressió i gairebé ratlla la “coacció”.

4.       Per sobre de la meva ideologia política, sempre prevaldrà abans, els interessos del Barri i la Ciutat ón visc, i en la seva defensa, no puc admetre que cap persona pugui tallar-me aquest compromís.

Per tots aquests punts, et prego prenguis nota que des de aquesta carta, no solament deixo de pertànyer al CEL, sinó que a més, et torno el carnet de militant i et prego facis arribar-lo a la seu nacional, perquè des de aquest moment, ja no s’hem consideri militant a tots els efectes.

Et prego facis extensiva aquesta carta, al amic i company Jordi Monrós com a President Comarcal.

Rep una cordial salutació, i saps que en tot el que et faci falta, estic a la teva disposició.

Cordialment:





Signat: Josep Anguera Sáez

L’Hospitalet a 2 de desembre del 2011

Com pot veure’s doncs per aquest buró fax, el que el senyor Jacint Borràs i Manuel, volia de mi, no solament era el meu silenci i la meva expulsió del CEL, sinó a més, que en els medis que són meus, i que van a nom meu, no publiqués res que podés perjudicar             al grup municipal de  CiU a L’Hospitalet, però ara faig una pregunta al lectors que sovint segueixen els meus escrits, qui és la portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de L’Hospitalet?, oh! casualitat la seva filla Meritxell Borràs i Solé, si,  filla que si analitzem els números de cada una de les eleccions, queda palès que si be els hospitalencs estimen i consideren CiU una alternativa, no valoren gaire a la seva líder política:

-          23.170 vots a L’H a les eleccions al Parlament de Catalunya. (Meritxell Borràs anava de número quatre).

-          10.427 vots a L’H a les eleccions municipals. (Meritxell Borràs anava de número u).

-          15.728 vots a L’H a les eleccions al Congrés de Diputats a Madrid). Meritxell Borràs no anava a les llistes.

Els números són freds, i aquests demostren que Meritxell Borràs i Solé, en la seva faceta política,  no és pas una persona massa estimada a la ciutat, i que per tant a través del seu pare en Jacint Borràs i Manuel, -ja que ella directament no pot fer-ho- (es veuria massa), li  cal fer ús de l’oligarquia per poder mantindre’s en llocs rellevants dins el món polític.

Cal dir doncs, que Meritxell Borràs ha tingut la sort de néixer després del seu pare.

Aclariré també que en Jacint Borràs i Manuel, va ésser en el seu dia president comarcal de CDC (L’Hospitalet-Cornellà), en l’actualitat és Conseller nacional de CDC, i per tant quadre del Partit, així com també ex membre de la Junta del F.C. Barcelona en temps de Joan Laporta.

A Jacint Borràs i Manuel en temps passat, se li va fer un homenatge, que ara doncs cal aclarir si era de comiat, de jubilació?. Que per cert hi varen haver assistents significats, alguns membres de la Junta Directiva del F.C. Barcelona (època Laporta).

Un cop exposats els fets, cal dir que per el que pot deduir-se d’aquests fets, que tot si val per mantindre el poder: manipular, apartar a la gent que pugui fer ombra o competència i ser o poder ser un rival que pugui arribar a disputar el poder (aquest no era, ni es el meu cas,  però el lector que coneix-hi una mica el funcionament de CDC., a L’H, sabrà de qui estic parlant perfectament). Així si convé, es farà una interpretació interessada de la normativa, (estatuts), emprant procediments contraris a les normatives estatuàries, per aconseguir resultats directament favorables, - cal recordar les votacions a la terna per les eleccions al Parlament de Catalunya, ón es presentaven tres candidats, Meritxell Borràs i Enric Bosch (cal dir que aquest, va retirar-se, fet que l’honora i diu d’ell el gran sentit de la decència i les bones maneres), per L’Hospitalet i en Francesc Molina per Cornellà, recordo i més persones recorden encara, les paraules de Jacint Borràs, al veure que les coses podien sortir malament pels interessos oligàrquics de la família, al demanar que la votació fos a mà alçada, quan més de un militant va demanar que la votació deuria de ser secreta, cal recordar en aquest punt que només que un militant demani “votació secreta”, aquesta s’ha de fer mitjançant l’urna. Així doncs, aquests fets demostren que no cal patir massa per mantindre els principis democràtics. Si convé, es negaran els drets a la militància per tal de mantindre el poder dins el sí de la família.

El mateix ha fet amb mi, s’ha saltat els estatuts i directament ha volgut que un Comitè local jutges uns fets, que en cap cas li corresponien, d’acord amb els estatuts de CDC, el President local podia si ho creia oportú, portar-me davant del Comitè de disciplina del partit. Aquest fet demostra de manera evident, que tot i no ser CDC, un partit stalinista, algun membre il·lustre actua com a plenipotenciari, amb llibertat total perquè de forma totalment autònoma, es passi els estatuts de CDC pel que podríem dir-ne el “forro de la camisa”.

El camí de la oligarquia a la professionalització: Aquesta segona és una conseqüència de la primera :

Aquests dos conceptes no són pas dolents en si mateixos, a condició de que s’utilitzin per aconseguir el bé comú i si que són qüestionables i fins i tot rebutjables, si tan sols serveixen pel benefici particular del grup o bé de la família.

Arribats en aquest punt, cal reflexionar de si Meritxell Borràs i Solé ha arribat ón és, per els seus mèrit propis, o dirigida per l’oligarquia familiar que l’ha portada a fer de la política, la seva professió, però desprès de veure com van anar les eleccions per la terna al Parlament, cal preguntar-se i qüestionar-se si verdaderament és una autèntica professional i de ser-ho (els números no l’acompanyen), de quin àmbit, del món local, del parlamentari?.

Acabo repetint unes paraules escrites més amunt, i ara ho faig amb negreta, cursiva i lletra més gran:” Meritxell Borràs i Solé, ha tingut la sort, de néixer després de son pare”.



DEFENSA DE LA MOCIÓ PER PART DE JOSEP LLUIS PÉREZ FORT (Regidor per CiU)





Com a fet singular, i que s’observa des de fa temps, és l’aparcament en doble

fila en l’avinguda Carmen Amaya, on es troben durant tot el dia al voltant de

més d’una cinquantena de vehicles, i més del doble a la nit, dificultant el pas

dels autobusos urbans i els camions de servei, malgrat l’existència a cent

metres de més de dues-centes places d’estacionament senyalitzat, entre el pàrking del carrer Joncs i la mateixa avinguda Vilanova, que es troben buits

permanentment, curiós, cent cinquanta vehicles en doble fila i més de dues-centes places d’aparcament senyalitzat i buit.

(extracte de l’esborrany de l’acta del Ple, pàgines 153 i 154).



INTERVENCIÓ A PRECS I PREGUNTES DE LA SRA. TERESA JIMÉNEZ VILLAREJO I JOSEP BONETTE A PRECS I PREGUNTES



SRA. ALCALDESSA



Molt bé, aquí al darrera hi ha la Sra. Teresa Jiménez.



SRA. TERESA JIMÉNEZ



Soy Teresa Jiménez de la Coordinadora de Entidades y Vecinos del Gornal, a

ver, con respecto a la moción que ha presentado el regidor de CiU, es verdad

que en el barrio del Gornal, en la avenida Carmen Amaya, desde hace mucho

tiempo, pues se aparca en doble fila, con un acuerdo tácito de los vecinos que

dejamos en punto muerto y sin freno de mano el coche. Esto realmente no

está bien, no es que yo lo justifique, las ordenanzas están para cumplirse,

pero también hay que tener en cuenta la situación y la historia del barrio.

Desde el 2005 hemos estado con las obras del AVE, lo que supone que toda

la avenida Vilanova se quedó sin aparcamiento. Después, cuando terminaron

las obras del AVE y se restituyó la avenida Vilanova para poder aparcar,

entonces se empezaron las obras de terminar la Rambla de Carmen Amaya,

lo que supuso también eliminación de aparcamientos, donde los vecinos no

podían aparcar. Y terminadas las obras de Carmen Amaya, en este mayo, han

empezado las obras de una parte de Carmen Amaya, que también se han

tenido que inutilizar un montón de aparcamientos para agrandar la acera. Una

vez que esté agrandada la acera, será prácticamente imposible aparcar en

segunda fila, en un lado de Carmen Amaya, en el otro sí.



Yo creo que las normas están para cumplirlas, estoy totalmente de acuerdo,

pero tampoco se puede entrar a saco en un barrio para quitar todos los

coches de golpe, yo creo que hay que hacer un trabajo educativo y a partir de

que toda la zona de Carmen Amaya esté terminada, yo creo que sí que nos

tendremos que poner de acuerdo y hablar con los vecinos, y con la regidoría

ya hemos hablado de este tema bastantes veces, para intentar que los

vecinos vayan a aparcar a la avenida Vilanova, donde hay suficientes plazas

de aparcamiento, pero que muchos vecinos, pues no quieren ir, porque está

lejos, porque piensan que allí el coche está un poco desprovisto de seguridad,

que pueden romperle el coche, que le pueden hacer algo, y entonces habrá

que hacer un trabajo educativo y de concienciación de los vecinos y vecinas,

para que vayan a aparcar donde realmente hay plazas de aparcamiento. Pero

sí empezar con una política de dureza desde el principio, vamos a terminar

que se acaben las obras, que todo esté terminado y vamos a empezar

después a intentar educar al barrio para que vayan a aparcar donde tienen

que aparcar y no aparquen en segunda fila. Nada más.



SRA. ALCALDESSA



Molt bé, alguna pregunta més o alguna petició? Aquest senyor.



SR. JOSEP BONET1



Josep Bonet i pertanyo al Gornal. M’estranya que el Sr. Pérez hagi presentat

aquesta moció, ja que podria assegurar que més d’una vegada ha aparcat a

sobre de la vorera, llavors no comprenc que faci aquesta assabentació. El que

ha dit la senyora anterior, la Teresa, té molta raó, tenim tota una història

d’obres que pràcticament s’encadenen una darrera de l’altra i que

pràcticament no deixen de tenir aparcament. A més a més, aquestes duescentes

places que es parlen, m’agradaria que el Consistori les anés a visitar i,

sobretot, de nit, perquè estan en un cul de sac, que no hi ha ni una sola

vivenda, ni una sola llum, i que allà campa qui pugui per tot arreu. O sigui, si el

Sr. Pérez que viu en el barri, presenta aquesta moció, jo li demanaria al Sr.

Pérez que sigui el primer d’anar a aparcar a aquella zona. Gràcies.



Extracte de l’esborrany de l’acta del Ple, pàgines 199 i 200



(1)Cal aclarir que tot i la còpia de l’esborrany, el nom no és Josep Bonet sinó Josep Bonette.



              




divendres 2 de desembre de 2011

FW: Butlletí FEHC 01 desembre 2011



Carles Camp. Virreis, governadors i capitulacions (1)
En la suposada conquesta castellana de Canàries que va tenir lloc sobretot en les darreres dècades del segle XV, durant el regnat dels Reis Catòlics, els enviats per la corona a conquerir i governar, o només a... [+]
Núria de Gispert prohibeix que al Parlament es digui "Espanya ens roba"
Anònim E-Notícies 01.12.11 Pati d'escola La polèmica sobre si "Espanya ens roba" esdevé el tema estrella al ple del Parlament Els darrer ple al Parlament ha estat 'tens' després que... [+]
Aquest Nadal, el Trencanous de Txaikovski amb la Fundació i el Ballet David Campos
La Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya ha arribat a un acord amb el Ballet David Campos per promocionar a través de la seva web les actuacions d'aquesta companyia de dansa clàssica. El Ballet David... [+]
Narcís Miranda. La patata brava i la patata amb allioli (una confusió que cal aclarir)
No sé si alguna vegada heu experimentat en un bar o restaurant, el fet de demanar patates amb allioli, i que el cambrer de torn us pregunti "Braves"? i al respondre'l: "no braves no, amb allioli", el... [+]
Raimon Graells. Banquet funerari i elements de banquet en tombes del nord-est de la Península Ibèr..
L'any 2009 es va celebrar el Vè Cicle de Conferències de la revista Citerior: "Vi, banquet i societat. Hàbits de consum i pràctiques rituals en època protohistòrica i antiga". En el si... [+]
Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...
116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...
115: Miquel Constançó
Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...
174: 1857. Magí Pers i el 52%
Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...
173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...
D. Ibànyez & C. Camp. La vinguda de Carles I a la Península Ibèrica
Ens diu la historiografia oficial, dins la seva tendència a exaltar Castella i menysprear Catalunya, que Carles I, al morir el seu avi matern Ferran II, va venir a la península...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat