dimarts 29 de novembre de 2011

FW: Butlleti FEHC 29 novembre 2011





Raimon Graells. Banquet funerari i elements de banquet en tombes del nord-est de la Península Ibèr..
L'any 2009 es va celebrar el Vè Cicle de Conferències de la revista Citerior: "Vi, banquet i societat. Hàbits de consum i pràctiques rituals en època protohistòrica i antiga". En el si... [+]
Armand de Fluvià. Manual d'heràldica i tècnica del blasó. Amb apèndix de Diccionari d'heràldica
Aquest és el primer Manual científic d'heràldica que s'edita en llengua catalana i cobreix un gran buit que hi havia als Països Catalans. Va adreçat a tots els amants d'aquesta antiga... [+]
10 mapes de Catalunya (1606-1906)
L'Institut Cartogràfic de Catalunya i Rafael Dalmau, Editor han encetat una nova col·lecció, «Cartoteca», destinada a difondre i posar en valor els estudis de la història de cartografia des... [+]
Aquest Nadal, el Trencanous de Txaikovski amb la Fundació i el Ballet David Campos
La Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya ha arribat a un acord amb el Ballet David Campos per promocionar a través de la seva web les actuacions d'aquesta companyia de dansa clàssica. El Ballet David... [+]
Francesc Roca. Les caixes d'estalvi catalanes
Francesc Roca L'ECONOMIC 22.10.2011 Els bancs són molt antics. Les caixes d'estalvis són modernes. Sorgeixen, justament, per compensar les malvestats que fan els bancs, que les autoritats no poden evitar. En una... [+]
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dimarts 22 de novembre de 2011

FW: Butlletí FEHC 18.novembre.2011



Francesc Roca. Els 'star systems'
Francesc Roca L'econòmic 15.10.2011 En la creació col·lectiva de mercats competitius sempre hi juga un paper destacat l'autoritat política. Des de les llotges i les fires medievals fins a tots els mercats... [+]
Agustí Alcoberro. La Nova Barcelona del Danubi (1735 - 1738)
20 anys després de finalitzar la Guerra de Successió, uns quants centenars d'exiliats, majoritàriament catalans, van ser enviats al Banat de Temesvar, amb el propòsit de fundar una nova ciutat en el... [+]
Joan Ferrer. Sistemes de marques de valor lèxiques en monedes ibèriques
L'any 2007, Joan Ferré i Jané va publicar un article al número 37 de la revista Acta Numismàtica amb el títol "Sistemes de marques de valor lèxiques en monedes ibèriques".... [+]
El català brilla a Twitter
Un mapa recull les llengües en què es tuiteja arreu del món, i el català és l'única sense estat que apareix com a dominant en el seu territori Generalitat de Catalunya 09.11.2011 S'ha... [+]
Carles Camp. Roger de Llúria, el Gran Almirall de la Mediterrània
Aquest és el títol de l'excel·lent llibre escrit per Antoni J. Planells Clavero i Antoni J.Planells de la Maza que ens parla de la vida i les proeses de l'almirall Roger de Llúria, una de les figures... [+]
Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...
116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...
115: Miquel Constançó
Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...
174: 1857. Magí Pers i el 52%
Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...
173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...
Caius Parellada i Cardellach. "Corona d'Aragó", denominació impròpia de l'Estat català medieval
Caius Parellada: En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo i destruir-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que constitueix...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat


dissabte 19 de novembre de 2011

Fwd: Butlletí FEHC 18.novembre.2011





Francesc Roca. Els 'star systems'
Francesc Roca L'econòmic 15.10.2011 En la creació col·lectiva de mercats competitius sempre hi juga un paper destacat l'autoritat política. Des de les llotges i les fires medievals fins a tots els mercats... [+]
Agustí Alcoberro. La Nova Barcelona del Danubi (1735 - 1738)
20 anys després de finalitzar la Guerra de Successió, uns quants centenars d'exiliats, majoritàriament catalans, van ser enviats al Banat de Temesvar, amb el propòsit de fundar una nova ciutat en el... [+]
Joan Ferrer. Sistemes de marques de valor lèxiques en monedes ibèriques
L'any 2007, Joan Ferré i Jané va publicar un article al número 37 de la revista Acta Numismàtica amb el títol "Sistemes de marques de valor lèxiques en monedes ibèriques".... [+]
El català brilla a Twitter
Un mapa recull les llengües en què es tuiteja arreu del món, i el català és l'única sense estat que apareix com a dominant en el seu territori Generalitat de Catalunya 09.11.2011 S'ha... [+]
Carles Camp. Roger de Llúria, el Gran Almirall de la Mediterrània
Aquest és el títol de l'excel·lent llibre escrit per Antoni J. Planells Clavero i Antoni J.Planells de la Maza que ens parla de la vida i les proeses de l'almirall Roger de Llúria, una de les figures... [+]
Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...
116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...
115: Miquel Constançó
Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...
174: 1857. Magí Pers i el 52%
Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...
173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...
Caius Parellada i Cardellach. "Corona d'Aragó", denominació impròpia de l'Estat català medieval
Caius Parellada: En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo i destruir-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que constitueix...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat





--
josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat

dimecres 16 de novembre de 2011

FW: Butlletí FEHC 15.novembre.2011



 

 
Carles Camp. Roger de Llúria, el Gran Almirall de la Mediterrània
 
Aquest és el títol de l'excel·lent llibre escrit per Antoni J. Planells Clavero i Antoni J.Planells de la Maza que ens parla de la vida i les proeses de l'almirall Roger de Llúria, una de les figures... [+]
Toni de l'Hostal. 081: Jo també vull un nom propi
 
Reproduïm a continuació un escrit publicat per Toni de l'Hostal en els blocs de Vilaweb, en el qual l'autor reflexiona sobre el problema que afecta molts valencians en descobrir que el país té el mateix nom... [+]
Jordi Cabré. Orgull romàntic
 
"És que vostè és un romàntic." Hem caricaturitzat l'expressió fins al punt que un novel·lista romàntic ens sona a llacs i princeses i un polític romàntic ens sona... [+]
A. Planells Clavero & A. Planells de la Maza. Roger de Llúria, el gran Almirall de la Mediterrània
 
Descripció de l'editorial: Aquesta obra ens presenta un personatge que ha esdevingut llegenda, però que ha estat també envoltat pel misteri i la incògnita. L'almirall Roger de Llúria,... [+]
Francesc Roca. 2.315.856 petites empreses (i 2)
 
Francesc Roca L'econòmic 08.10.11 Durant tot el segle XX català (i, al XXI, segueix) l'èxit econòmic de la fórmula llar/nucli familiar/petita empresa és un fet. El càlcul de les seves... [+]
Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...
116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...
115: Miquel Constançó
Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...
174: 1857. Magí Pers i el 52%
Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...
173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...
Caius Parellada i Cardellach. "Corona d'Aragó", denominació impròpia de l'Estat català medieval
Caius Parellada: En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo i destruir-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dissabte 12 de novembre de 2011

DIA 11-11-11 MÍTING DE CiU A LA FARGA I MANIFESTACIÓ AL CARRER PEL TANCAMENT DEL CAP DE LA MARINA DE BELLVITGE

Ahir a la Farga de L’Hospitalet varem tenir el míting central de campanya de CiU, amb el President Mas, Montserrat Candini i els candidats al Congrés de Diputats tots veïns de L’Hospitalet, Montserrat Morante i Enric Bosch.


La sala de la Farga estava tot lo plena que podia estar, més fins i tot del que calia esperar.

Però la noticia no està pas en el míting de meitat de campanya a la Farga, sinó als voltants exteriors, i no pas perquè els carrers i podessin passar com passen normalment els cotxes, sinó perquè estaven plens de gent, de veïns de Bellvitge indignats i manifestant-se pel tancament del CAP de Rambla Marina, en aquest fet no hi entraré, crec que tothom te el dret a manifestar-se i a través del meu blog, ja diré el que penso, en aquest cas, en aquest escrit sols vull reflectir l’actitud d’aquests indignats, que amb raó o sense, varen”torpedejar” o més ben dit, varen voler “torpedejar” un acte totalment lícit dins el món de la llibertat d’expressió, d’associació i de ideologia política.

Eren molts els que és manifestaven, i quan dic molt, són molts i molts, estaven en el seu dret, però aquest el varen perdre quan no deixaven passar a les persones que creients en les idees i propostes de la federació de CiU, no els varen deixar passar, fins al punt, que molts que pensaven assistir a l’acte varen fer marxa enrere i se’n varen anar cap a casa, alguns fins i tot, varen rebre més d’una trompada i alguna cosa.

Repeteixo, que tothom te el dret a manifestar-se, però no és de rebut, el no deixar passar a les persones que lliurement volien assistir al míting.

Els responsables de la manifestació, i aquí poso el nom d’una persona que fins ahir em mereixia molt de respecte, el President de l’AA.VV. de Bellvitge, el Sr. Gago, deuria d’haver estat el suficientment amatent, com per dir als veïns de Bellvitge, que deixessin passar a tota persona que volgués assistir al míting, fins i tot haver demanat que s’obrís un passadís, això no treia al veïns de xiular, cridar, ensenyar les pancartes i els rètols que portaven en contra del tancament del seu CAP, les persones que volien assistir i que varen assistir al míting, (la sala gairebé plena tot i les coaccions), moltes del barri de Bellvitge, no es mereixien el tracte d’aquests veïns que repeteixo, fent ús dels seus drets a manifestar-se, podien fer-ho igualment, o és que els assistents al míting, poden fer quelcom en contra del tancament?. A ben segur que moltes havien signat la seva disconformitat pel tancament.

Malament anem quan veïns de la mateixa ciutat fant servir la força i la coacció, perquè d’altres ciutadans veïns iguals que ells i que sofreixen a les seves carns les mateixes retallades no poden assistir a actes totalment democràtics.

Si des de les AA.VV. per aconseguir objectius de millora per els veïns, hem d’imposar la força i la coacció i el que és més greu fins i tot la violència, encara que solament siguin quatre exaltats, anem malament, fent-ho així aconseguirem que la gent de pau, que s’implica amb les lluites veïnals, ens abandoni i es quedi a casa.

Cal respectar sempre en tot cas, la llibertat d’uns i d’altres, però sempre des de el respecte mutu i no acceptant la violència de quatre exaltats.

divendres 11 de novembre de 2011

FW: Butlletí FEHC 11 novembre 2011



Francesc Roca. 2.315.856 petites empreses (i 2)
Francesc Roca L'econòmic 08.10.11 Durant tot el segle XX català (i, al XXI, segueix) l'èxit econòmic de la fórmula llar/nucli familiar/petita empresa és un fet. El càlcul de les seves... [+]
Rafel Carril. Per una Contestània i una Edetània lliures
Reproduïm a continuació un article publicat per Rafel Carril a Terradelfoc en el qual proposa la utilització dels antics noms ibers d'Edetània i Contestània per a referir-se a les terres de l'actual... [+]
Joan Tardà. Ja n'hi ha prou
Joan Tardà El Bloc ERC 28.10.2011 Que Peces Barba opini i tingui criteri sobre la geopolítica peninsular espanyola del segle XVII no em resulta gens insultant. Certament, és evident que se sent identificat amb els... [+]
Pere Anguera. Les quatre barres, de bandera històrica a senyera nacional
La premsa i la bibliografia de lèpoca permeten de constatar com l'efecte sentimental de les quatre barres, sempre viu a Catalunya, es convertí en un emblema d'identitat. A l'entorn de 1890, amb la campanya... [+]
Carles Camp. El bisbat de Telde: el bisbat català de les Canàries (i 3)
Els bisbes de Telde Articles anteriors: 1, 2 Fra Bernat Font Primer bisbe del Telde (14). Nascut a Ciutat de Mallorca el 20 d'agost de 1304, va ser ordenat frare carmelita el 8 de setembre de 1320 al convent del Carme d'aquesta... [+]
Editorial Novembre 2011. El món irreal dels nostres líders
L'encaix de Catalunya amb Espanya és un tema recurrent en tota mena de debats, tertúlies i entrevistes en què participen representants del món polític,...
116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic
El millor alumne de l'Escola d'Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a...
115: Miquel Constançó
Enginyer, cosmògraf i cartògraf català, nascut a Barcelona el 1739 i mort a Mèxic el 1814. No deixa de ser curiós que un personatge català que va formar...
174: 1857. Magí Pers i el 52%
Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es...
173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada
El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile,...
95: Nicolau Cotoner, cap d'estat de Malta
La illa i l'arxipèlag de Malta van formar part, des de 1282, de l'Imperi català dels segles XIV i XV. S'afegíren, així, a la immensa herènci
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat