divendres 30 de setembre de 2011

FW: Butlletí FEHC 30 setembre 2011





Carles Camp. La indústria sucrera i les Canàries (i 3)
Vocabulari català en les indústries sucreres de les Canàries i Amèrica El lèxic relacionat amb la tecnologia sucrera pot ser un instrument molt valuós a l'hora d'establir la... [+]
Ignasi Aragay. Catalunya, poble decadent?
Ignasi Aragay ARA 28.09.2011 El títol d'aquest article està directament plagiat d'un llibre que en el seu moment, el 1935, va fer forat. És un provocador i documentat assaig de l'economista Josep Antoni... [+]
Joan Santacana, Joan Duran. La cuina dels ibers. De la llar als fogons
Presentació de l'editorial: La visió de la cultura ibèrica des del vessant culinari ens aproxima al seu entorn: en qualsevol societat la cuina és un element fonamental, amb implicacions religioses, socials i... [+]
Crònica de la conferència de F.Calafell al CEC (27.09.11):"Cognoms i cromosoma Y: estudi dels Colom"
CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA DEL DR. FRANCESC CALAFELL AL CENTRE D'ESTUDIS COLOMBINS EL DIMARTS DIA 27 SETEMBRE 2011, SOBRE EL TEMA: "COGNOMS I CROMOSOMA Y: ESTUDI DELS COLOM/COLOMBO" A finals de l'any... [+]
Francesc Roca. Els secrets 'catalans' de documents wikileaks
Encara avui, al segle XXI, la platja on desembarcaren les forces de la Generalitat (un batalló de 350 homes) té un nom inequívoc: és la Catalan Bay. Com és sabut, però, Gibraltar no... [+]
Editorial Setembre 2011. Nous atacs dels espanyols contra la nació catalana
Els catalans estem acostumats a rebre garrotades per totes bandes. Aquell llampant Sant Jordi que matava la personificació del mal avui s'ha transmutat en un ase que rep cops i insults....
114: Emili Huguet del Villar, creador de l'edafologia
Emili Huguet del Villar i Serratacó va néixer a Granollers el 1871 i va morir a Rabat el 1951. Va estudiar el batxillerat a la seva vila natal del 1880 al 1885. Aviat va renunciar a...
113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...
171: 1911-1913. Catalans als orígens del cinema brasiler
El moment de màxima producció i exportació de cautxú al Brasil coincideix amb el naixement del cinema. Un empresari català del sector cautxú, Joaquim...
170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...
Carles Camp. La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dimarts 27 de setembre de 2011

A L'AJUNTAMENT MANO JO I AL LOCAL, EL PRESIDENT LOCAL

Que ningú es pensi que aquestes paraules, han estat dites per un dictador(a), el que si puc assegurar es que varen ser dites per la candidata de CiU a una gran localitat, el dia de la seva proclamació com a candidata a l’alcaldia.

Aquestes paraules s’hem van quedar gravades al cervell, i després d'un uns mesos, encara ara em donen molt que pensar.

Els resultats no varen acompanyar el dia de les eleccions, i no entenc com després de les perspectives que hi havien,  i en tot cas seguin l’ inèrcia de les eleccions al Parlament de Catalunya, tot i saber que no és el mateix, - si el lector vol, pot reduir el percentatge de descompte que li sembli – els resultats havien de ser molt millors, no tan sols un regidor més, sinó com a mínim dos més.

Que s’esperaven uns molt bons  resultats, ho avala el fet que el proppassat 13 d’abril, vaig ser cridat a “claustre” al Parlament de Catalunya a les dotze del migdia i tant la candidata a l’ajuntament, com el màxim responsable de la campanya per les municipals, varen demanar-me que per favor no emprengués unes accions de reivindicació al barri ón visc, ja que podien perjudicar a la candidata i als bons resultats. Ara puc dir que me’n penedeixo, doncs una setmana desprès aquestes accions les portaven a terme una altre associació del barri, dins la qual hi havia qui anava a les llistes de CiU a les municipals, concretament de número quatre i avui regidor per la coalició de la federació. Varen recollir més de mil signatures.

Caldrà doncs treure’m la pregunta que des de les hores hem faig a mi mateix, com uns si i els altres no, aquesta acció estava reservada per  fer guanyar punts al número quatre, o tan sols era un atac de por temporal?

De totes maneres aquestes paraules de “a l’Ajuntament mano jo”, són colpidores, denoten una manca de tarannà democràtic, de manca de respecte als seus futurs companys de consistori, - caldrà aclarir, que la llista, acceptada per la militància conjunta de la federació – la va fer a la fi la candidata, amb noms que molts no varem entendre que hi feien – i  deixa ben clar, que en cap cas hi hauria un treball en equip, ja que treballar en equip, podria treure pes a “l’Ajuntament mano jo”.

Han estat moltes les vegades que m’he preguntat que li veuen a aquesta líder política. No han vist els resultats dels últims quatre comicis municipals?, que des de que hi és ella sols s’ha guanyat un regidor, quan en antics comicis els quatre s’havien superat?. He de sentir-me enganyat quan varen demanar-me silenci el dia 13 d’abril al Parlament de Catalunya?

No serà que més aviat,  aquesta líder, que com pot deduir-se comparteix escó al Parlament de Catalunya amb la regidoria, no pot assolir el treball feixuc de dues activitats polítiques a l’hora –Parlament – Ajuntament -?

Puc afirmar que en altres circumstàncies, ara estaríem a l’equip de govern de la ciutat, però mentres ella sigui la cap de llista, ens està vetat, no per ella evidentment, sinó pels guanyadors dels comicis.

El trist espectacle del Ple de juliol que ens va oferir la cap de llista de la federació, en defensar  el tancament del CAP d’un barri de la ciutat, amb un enfrontament directe amb el públic assistent, és un exemple clar.

 Podria posar altres exemples. com el poc interès en moltes activitats per part de la regidora, jo com a membre d’una entitat els he sofert directament i els hi vaig fer palès en el seu dia, ho vaig fer-ho per escrit i en puc donar fidel testimoni.

És clar que si a l’Ajuntament mana ella, ja no cal que ens preocupem,seguirem a la inòpia quatre anys més i entre tant qui se’n hauria de donar compte, les “patums” de dalt de tot, ja els va bé, cal complir amb el “cupo de dues dones per cada tres homes” a les llistes, aquest fet pel que és veu importa més que l’eficiència.

Mentres ella mana a l’Ajuntament, la Federació no puja ni per inèrcia, i no hi ha manera de sumar . Això si, podem donar-nos per contents, s’ha trencat la majoria del PSC a la Ciutat, no l’haurà trencat més aviat, la ciutadania donant dos regidors a PxC, un més a PPC i un més a CiU?.
Si aquesta gran localitat, te uns 265.000 habitants, amb un cens a les municpals de 176.000 votants, treure uns 10.000 vots, no pot considerar-se una victòria, i les excuses de ser "cinturó roig", en aquest cas, són pobres. Demostra ben clarament que les coses no és fant be i que el lideratge polític no existeix. Ho sento però algú ho havia de dir.

                                                                                                                       

FW: Butlletí FEHC 27 setembre 2011



Francesc Roca. Els secrets 'catalans' de documents wikileaks
Encara avui, al segle XXI, la platja on desembarcaren les forces de la Generalitat (un batalló de 350 homes) té un nom inequívoc: és la Catalan Bay. Com és sabut, però, Gibraltar no... [+]
Jim Mather: "Un estat català seria una economia capdavantera"
El que va ser ministre d'Empresa, Energia i Turisme a Escòcia (des del 2007 i fins fa tot just quatre mesos) del Partit Nacionalista Escocès (SNP) d'Alex Salmond pensa que els estats petits "són més... [+]
Josep Iglésies. El guerriller Carrasclet
En els anys posteriors a la finalització de la Guerra de Successió arreu de Catalunya sorgiren escamots com el de Pere Joan Barceló (Carrasclet), que, aprofitant el nou caire que prengueren les relacions del rei amb... [+]
Plataforma per la Llengua. 500 lleis espanyoles que imposen el castellà a Catalunya
La Plataforma per la Llengua ha publicat un informe que detalla 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigens que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb... [+]
Carles Camp. La indústria sucrera i les Canàries (2)
De València a les Canàries El primer enginy de sucre instal·lat a Madeira el trobem documentat l'any 1452 (15) en una llicència que l'infant Enric concedeix a Diogo de Teive, personatge molt vinculat... [+]
Editorial Setembre 2011. Nous atacs dels espanyols contra la nació catalana
Els catalans estem acostumats a rebre garrotades per totes bandes. Aquell llampant Sant Jordi que matava la personificació del mal avui s'ha transmutat en un ase que rep cops i insults....
114: Emili Huguet del Villar, creador de l'edafologia
Emili Huguet del Villar i Serratacó va néixer a Granollers el 1871 i va morir a Rabat el 1951. Va estudiar el batxillerat a la seva vila natal del 1880 al 1885. Aviat va renunciar a...
113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...
171: 1911-1913. Catalans als orígens del cinema brasiler
El moment de màxima producció i exportació de cautxú al Brasil coincideix amb el naixement del cinema. Un empresari català del sector cautxú, Joaquim...
170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...
Carles Camp. La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat


dissabte 24 de setembre de 2011

FW: Butlletí FEHC 23 setembre 2011





Carles Camp. La indústria sucrera i les Canàries (2)
De València a les Canàries El primer enginy de sucre instal·lat a Madeira el trobem documentat l'any 1452 (15) en una llicència que l'infant Enric concedeix a Diogo de Teive, personatge molt vinculat... [+]
Armand de Fluvià. Els quatre pals. L'escut dels Comtes de Barcelona
Presentació de l'editorial: L'escut dels Quatre Pals és un dels més antics d'Europa. És l'escut dels comptes de Barcelona, el qual van transmetre a més de fer-ho a ciutats i viles del... [+]
A Carn!, revista d'historia militar catalana, publica el seu 3r número extraordinari
El mes d'agost passat, A Carn!, revista d'història militar catalana, va publicar el seu 3r número extraordinari. Aquesta publicació s'esforça a lluitar contra el mite (auto)imposat que els catalans... [+]
Andreu Mas. L'encaix impossible. La relació entre Catalunya i Espanya ja fa dos segles que...
El 16 de setembre de 2011, Andreu Mas va publicar un article al setmanari Presència amb el títol "L'encaix impossible. La relació entre Catalunya i Espanya ja fa dos segles que s'entreveu inviable". En... [+]
A. Rovira i Virgili. Història nacional de Catalunya. Els catalans i les ciències nàutiques
A continuació transcrivim un text d'Antoni Rovira i Virgili que hem extret de la seva Història nacional de Catalunya, en el qual descriu el desenvolupament de les ciències nàutiques entre els catalans als... [+]
Editorial Setembre 2011. Nous atacs dels espanyols contra la nació catalana
Els catalans estem acostumats a rebre garrotades per totes bandes. Aquell llampant Sant Jordi que matava la personificació del mal avui s'ha transmutat en un ase que rep cops i insults....
114: Emili Huguet del Villar, creador de l'edafologia
Emili Huguet del Villar i Serratacó va néixer a Granollers el 1871 i va morir a Rabat el 1951. Va estudiar el batxillerat a la seva vila natal del 1880 al 1885. Aviat va renunciar a...
113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...
171: 1911-1913. Catalans als orígens del cinema brasiler
El moment de màxima producció i exportació de cautxú al Brasil coincideix amb el naixement del cinema. Un empresari català del sector cautxú, Joaquim...
170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...
Carles Camp. La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat


dimecres 14 de setembre de 2011

FW: Butlletí FEHC 13 setembre 2011






Francesc Roca. Catalunya mira a Austràlia
Francesc Roca L'econòmic 18.06.11 La gran onada d'emigració catalana a les Amèriques (1830-1880) fou, en bona part, una emigració en xarxa, molt lligada a les relacions comercials entre Amèrica i... [+]
Ernest Folch. La intocable ja es pot tocar
ARA 26.08.11 A finals d'agost, en plena canícula, amb el país tancat per vacances, arriba un dels esdeveniments polítics més sorprenents dels últims anys. No és cap mesura extraordinària... [+]
La FEHC a la Diada de Catalunya a Perpinyà
Dissabte, amb ocasió de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya va ser present en el Fòrum de les Associacions de Perpinyà. L'any... [+]
Mor l'historiador Josep Termes als 75 anys
L'historiador i premi d'honor de les lletres catalanes 2006, Josep Termes, ha mort aquest divendres [9 de setembre de 2011] als 75 anys. Termes, professor catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), va ser... [+]
Carles Camp. La conquesta catalana de les Canàries. La presa de possessió pels mallorquins (i 4)
Articles anteriors: 1, 2 i 3 Falsificacions portugueses Per poder reivindicar drets de possessió sobre les Canàries, Portugal, com més endavant faria Castella, es va dedicar a falsificar documents sobre suposades... [+]
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dimecres 7 de setembre de 2011

FW: Butlletí FEHC 06 setembre 2011





Carles Camp. La conquesta catalana de les Canàries. La presa de possessió pels mallorquins (3)
Articles anteriors: 1 i 2 Costums catalans a les Canàries Segons Bonnet Reverón: "La tradició conserva el record que els mallorquins ensenyaren als canaris la fabricació d'edificis, la... [+]
Diada de Catalunya 2011: Barcelona i Perpinyà
Com cada any, la Fundació serà present en una nova edició de la celebració de la Diada nacional de Catalunya, l'onze de setembre, al Passeig Lluís Companys de Barcelona. La parada de la Fundació... [+]
Oriol March. La independència segons Wikileaks
Oriol March ARA 04.09.2011 Al departament d'Estat nord-americà no se li escapa res. Ni les avaries dels trens de Rodalies del 2007, ni el retard en l'arribada de l'AVE a Barcelona, ni tan sols l'entrada de Joan... [+]
Les obres de l'AVE a La Sagrera de Barcelona descobreixen una vil·la romana
Ramon Comorera EL PERIODICO 02.09.11 Ala Sagrera, el passat de Bàrcino es creua literalment amb el futur de Barcelona. Les obres de la macroestació i del llarg corredor cobert de l'AVE-Rodalies, així com dels seus... [+]
Carles Camp. La conquesta catalana de les Canàries. La presa de possessió pels mallorquins (2)
Consolidació Estan documentades sis expedicions catalanomallorquines a les Canàries entre els anys 1342 i el 1386, i és molt possible que n'hi haguessin més (10). Segons Francisco Sevillano Colón,... [+]
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat