Que ningú es pensi que aquestes
paraules, han estat dites per un dictador(a), el que si puc assegurar es que
varen ser dites per la candidata de CiU a una gran localitat, el dia de la seva
proclamació com a candidata a l’alcaldia.
Aquestes paraules s’hem van quedar
gravades al cervell, i després d'un uns mesos, encara ara em donen molt que
pensar.
Els resultats no varen acompanyar
el dia de les eleccions, i no entenc com després de les perspectives que hi havien,
i en tot cas seguin l’ inèrcia de les
eleccions al Parlament de Catalunya, tot i saber que no és el mateix, - si el
lector vol, pot reduir el percentatge de descompte que li sembli – els resultats
havien de ser molt millors, no tan sols un regidor més, sinó com a mínim dos
més.
Que s’esperaven uns molt bons resultats, ho avala el fet que el proppassat 13
d’abril, vaig ser cridat a “claustre” al Parlament de Catalunya a les dotze del
migdia i tant la candidata a l’ajuntament, com el màxim responsable de la
campanya per les municipals, varen demanar-me que per favor no emprengués unes
accions de reivindicació al barri ón visc, ja que podien perjudicar a la
candidata i als bons resultats. Ara puc dir que me’n penedeixo, doncs una setmana
desprès aquestes accions les portaven a terme una altre associació del barri,
dins la qual hi havia qui anava a les llistes de CiU a les municipals,
concretament de número quatre i avui regidor per la coalició de la federació. Varen
recollir més de mil signatures.
Caldrà doncs treure’m la pregunta
que des de les hores hem faig a mi mateix, com uns si i els altres no, aquesta
acció estava reservada per fer guanyar
punts al número quatre, o tan sols era un atac de por temporal?
De totes maneres aquestes
paraules de “a l’Ajuntament mano jo”,
són colpidores, denoten una manca de tarannà democràtic, de manca de respecte
als seus futurs companys de consistori, - caldrà aclarir, que la llista,
acceptada per la militància conjunta de la federació – la va fer a la fi la candidata,
amb noms que molts no varem entendre que hi feien – i deixa ben clar, que
en cap cas hi hauria un treball en equip, ja que treballar en equip, podria
treure pes a “l’Ajuntament mano jo”.
Han estat moltes les vegades que
m’he preguntat que li veuen a aquesta líder política. No han vist els resultats dels últims quatre
comicis municipals?, que des de que hi és ella sols s’ha guanyat un regidor,
quan en antics comicis els quatre s’havien superat?. He de sentir-me enganyat
quan varen demanar-me silenci el dia 13 d’abril al Parlament de Catalunya?
No serà que més aviat, aquesta líder, que com pot deduir-se comparteix
escó al Parlament de Catalunya amb la regidoria, no pot assolir el treball
feixuc de dues activitats polítiques a l’hora –Parlament – Ajuntament -?
Puc afirmar que en altres
circumstàncies, ara estaríem a l’equip de govern de la ciutat, però mentres
ella sigui la cap de llista, ens està vetat, no per ella evidentment, sinó pels
guanyadors dels comicis.
El trist espectacle del Ple de
juliol que ens va oferir la cap de llista de la federació, en defensar el tancament del CAP d’un barri de la ciutat,
amb un enfrontament directe amb el públic assistent, és un exemple clar.
Podria posar altres exemples. com
el poc interès en moltes activitats per part de la regidora, jo com a membre d’una
entitat els he sofert directament i els hi vaig fer palès en el seu dia, ho
vaig fer-ho per escrit i en puc donar fidel testimoni.
És clar que si a l’Ajuntament
mana ella, ja no cal que ens preocupem,seguirem a la inòpia quatre anys més i
entre tant qui se’n hauria de donar compte, les “patums” de dalt de tot, ja els
va bé, cal complir amb el “cupo de dues dones per cada tres homes” a les
llistes, aquest fet pel que és veu importa més que l’eficiència.
Mentres ella mana a l’Ajuntament,
la Federació no puja ni per inèrcia, i no hi ha manera de sumar . Això si, podem donar-nos per contents, s’ha trencat la majoria del PSC a la
Ciutat, no l’haurà trencat més aviat, la ciutadania donant dos regidors a PxC,
un més a PPC i un més a CiU?.
Si aquesta gran localitat, te uns 265.000 habitants, amb un cens a les municpals de 176.000 votants, treure uns 10.000 vots, no pot considerar-se una victòria, i les excuses de ser "cinturó roig", en aquest cas, són pobres. Demostra ben clarament que les coses no és fant be i que el lideratge polític no existeix. Ho sento però algú ho havia de dir.
