divendres 29 de juliol de 2011

FW: Butlletí FEHC 29 juliol 2011



Francesc Roca. La geopolítica liberal (i 2)
El 1956, Vicens Vives, en plena Guerra Freda, reprèn un dels temes inicials de la geopolítica: el joc (d'escacs, o violent) entre 'continentalistes' i 'oceanistes'. Exemples dels primers són els... [+]
04.08.2011. La Fundació exposarà "El regne de Catalunya fins a 1714" a Platja d'Aro
El dia 4 d'agost de 2011, la Fundació presentarà l'exposició "El regne de Catalunya fins a 1714" a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d'Aro. L'exposició és un conjunt... [+]
Germà Capdevila. Caldrà incomplir la llei
Germà Capdevila El Punt-Avui 16.06.2011 Òmnium Cultural ha mogut fitxa i les reaccions han servit per deixar tothom retratat i per adonar-nos que ens esperen temps difícils, en què caldrà fer accions i... [+]
Castells de Catalunya
Un seguidor del portal de la Fundació a Internet ens ha fet arribar un treball en PowerPoint que mostra un conjunt de castells catalans. Resulta molt interessant i entretingut. Accés al powerpoint En aquest enllaç... [+]
Joan Cavaller. Els ibers paguem avui la colonització castellana
Per si algú ho havia oblidat, és important que recordem aquí el fet que els estats d'Aragó, Catalunya, Mallorca i València pateixen avui ocupació militar per part dels estats francès i... [+]
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dimarts 26 de juliol de 2011

FW: Butlletí FEHC 26 juliol 2011



Joan Cavaller. Els ibers paguem avui la colonització castellana
Per si algú ho havia oblidat, és important que recordem aquí el fet que els estats d'Aragó, Catalunya, Mallorca i València pateixen avui ocupació militar per part dels estats francès i... [+]
L'editorial Dalmau culmina la col·lecció Els castells catalans, obra dirigida per Pere Català i Roca
Amb la recent aparició del volum VI, Rafael Dalmau, Editor ha enllestit la reimpressió de la col·lecció Els castells catalans (1966-1979), obra dirigida per Pere Català i Roca que constitueix una de les... [+]
Monestirs de Catalunya
El gener de 2010, el Sr. Baldiri B. va publicar a Internet un portal on vol recollir de forma sistemàtica tots els monestir de Catalunya. La informació està ordenada per comarques i l'autor ofereix una breu... [+]
Francesc Sanuy. Autonomies culpables de la crisi?
Francesc Sanuy AVUI 19.06.2011 La crisi econòmica és un magnífic pretext per al centralisme jacobí que durant més de 30 anys s'ha dedicat a erosionar gradualment les competències... [+]
Francesc Roca. La geopolítica liberal (I)
Francesc Roca L'ECONÒMIC 04.06.2011 La geopolítica com a disciplina científica ha recuperat, en els darrers anys, bona part del crèdit que havia perdut el 1945. Encara que són poc conegudes, val la... [+]
Editorial Abril-Juny 2011. TV3 a València
Finalment, el govern del PP que dirigeix els designis de la Generalitat Valenciana ha ferit de mort Acció Cultural del País Valencià, per mitjà d'una amenaça...
113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...
112: Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna
Mateu Orfila i Rotger, segons la versió espanyola de Wikipedia "científico francès de origen español" va néixer, en realitat, a Menorca, concretament...
170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...
169: Concili Provincial de la Tarraconnse de 1180 i la fixació del calendari
Fins al Concili Provincial de la Tarraconense celebrat el 1180 i convocat per l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls a la ciutat de Tarragona, la cronologia anual estava fixada a partir de...
96: Joana d'Aragó, virreina de Nàpols i de Catalunya, paradigma de la bellesa universal
El retrat de Raffaello Sanzio, conegut com a 'Rafael', un dels grans pintors del Renaixement italià, de Joana d'Aragó (Barcelona, 1455-Nàpols, 1517),...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

diumenge 24 de juliol de 2011

MILITAR, OBEIR I ACCEPTAR O NO A LA DIRECCIÓ


A els que militen en algun partit, se’ls demana que segueixin les línees que marca “la direcció del partit”, sense fer-ne cap qüestió.
Aquest fet, es podria entendre i per tant els militants haurien de seguir les línees marcades, sense més plantejaments ni qüestionaments, si “la direcció”, tingués un efectiu mandat de la base (base que a la fi són els mateixos militants).
El fet és que per tenir un mandat efectiu de la base, més clar, per ser uns mandataris, uns representants legitimats, a aquests mandataris, haurien d’haver passat per un procediment, en el qual hagin estat els militants qui els hagin elegit, i han de ser els propis militants qui els hagin nomenat representants o mandataris (“directors”), i perquè pugui legitimar-se aquesta elecció, cal que el procediment hagi estat impecable, sense màcula ni dubte de legalitat, sense discussió, sense haver-hi intervingut elements bords i evidentment sense cap manipulació.
Aquests fets fant necessari doncs, que els procediments que al cap i a la fi son garantia, s’hagin observat i respectat amb una absoluta i total escrupolositat.
Quan falla aquesta cadena causal, aquesta legitimació del mandat, el mandant, aquell qui ha dipositat la seva representació en altri –“la direcció”- és a dir, el militant de a peu, te tot el dret a la discrepància, a no seguir “les instruccions” i dictats de la “nomenclatura”. Aquests fets, l’alliberen de la obligació de qualsevol obediència per manca de legitimació dels “directors” de la “nomenclatura”.
En cas de que el militant discrepés de “les instruccions” i “dictats” de la nomenclatura i les seves discrepàncies es portessin a “la direcció”, be sigui local o extraterritorial o a la fi a la cúpula de “la direcció nacional”, tinc veritables dubtes que cap jutge donés la raó a qualsevol orgue de “la direcció” davant d’un hipotètic plet per expedient obert a un militant de base, per no seguir les ordres de “la direcció”.
Davant d’aquests fets i aquests raonaments, qualsevol militant pot plantejar-se: “quina obligació tinc de seguir, acceptar i no criticar les opinions del líder d’una altre formació per molt federada, relacionada, associada o el que és vulgui amb la meva, per que aquest no te cap mena de mandat meu”. Sota aquesta reflexió, possiblement no emprada per els estatuts del partit ón milita, el militant en qüestió, podria aixecar la veu sense que cap “direcció” li pugui dir absolutament res.
No cal afegir res més, crec que s’entén bastant bé oi?

divendres 22 de juliol de 2011

FW: Butlletí FEHC 21 juliol 2011





Francesc Roca. La geopolítica liberal (I)
Francesc Roca L'ECONÒMIC 04.06.2011 La geopolítica com a disciplina científica ha recuperat, en els darrers anys, bona part del crèdit que havia perdut el 1945. Encara que són poc conegudes, val la... [+]
Huellas griegas en la Contestania ibérica
Entre els mesos d'abril i octubre de l'any 2009, el Museu d'Arqueologia d'Alacant (MARQ) va oferir una exposició amb el títol "Huellas griegas en la Contestania ibérica" amb l'objecte de... [+]
Germà Capdevila. El tren de la independència
Ara ja ho sabem d'una font oficial: el CEOP ha comprovat que en una hipotètica consulta sobre la independència hi hauria prop d'un 60 per cent de vots a favor. Era una sospita generalitzada, però fins ara no... [+]
Anna Aguilar. Joan Viladomat, fabricant de cuplets
El 28 de gener de 2011, l'Anna Aguilar va publicar al setmanari Presència un article commemoratiu a propòsit del 125 aniversari del naixement del compositor català Joan Viladomat (1885-1940). Aquest autor va... [+]
Josep M Figueres. Josep Puig i Cadafalch
Tot i que durant el segle XIX té diverses activitats notables, serà al XX que Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) tindrà la seva labor central. Autor de molts estudis, entre els quals... [+]
Editorial Abril-Juny 2011. TV3 a València
Finalment, el govern del PP que dirigeix els designis de la Generalitat Valenciana ha ferit de mort Acció Cultural del País Valencià, per mitjà d'una amenaça...
113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...
112: Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna
Mateu Orfila i Rotger, segons la versió espanyola de Wikipedia "científico francès de origen español" va néixer, en realitat, a Menorca, concretament...
170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...
169: Concili Provincial de la Tarraconnse de 1180 i la fixació del calendari
Fins al Concili Provincial de la Tarraconense celebrat el 1180 i convocat per l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls a la ciutat de Tarragona, la cronologia anual estava fixada a partir de...
Joan Cavaller. Antena 3: Hispania, un Curro Jiménez portuguès (pero español)
El dia 25 d'octubre, Antena 3 va estrenar una nova sèrie amb el títol Hispania. La leyenda, basada en la història de Viriat. Cal reconèixer que la producció...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dimarts 19 de juliol de 2011

FW: Butlletí FEHC 19 juliol 2011





Josep M Figueres. Josep Puig i Cadafalch
Tot i que durant el segle XIX té diverses activitats notables, serà al XX que Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) tindrà la seva labor central. Autor de molts estudis, entre els quals... [+]
Lluís Duran. Breu història del catalanisme. Vol. 2
Aquest volum clou Breu història del catalanisme. En aquest segon lliurament, que comença el 1931, se sintetitza el desenvolupament de la Catalunya republicana, la guerra civil, l'intent de sobreviure com a país... [+]
La idea de la insubmissió fiscal comença a calar entre els ajuntaments
Una desena de consistoris catalans treballen per extendre l'acció Anònim ARA 15.07.2011 Una desena d'ajuntaments catalans es plantegen plantar-se i promoure un procés d'insubmissió fiscal en la... [+]
El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg es pronunciarà a l'octubre sobre la retallada de l'Estatut
Després de la demanda presentada per l'editor Quim Torra i l'advocat Jordi Cortada Anònim ARA 16.07.2011 L'editor Quim Torra i l'advocat Jordi Cortada esperen que durant el mes d'octubre el Tribunal Europeu... [+]
Francesc Roca. El model SRS
Avui sabem que «les planificacions estatals» no van passar mai d'ésser un feix de pàgines mal escrites i que l'esforç, el treball, han estat decisius Francesc Roca AVUI 10.07.2000 La societat... [+]
Editorial Abril-Juny 2011. TV3 a València
Finalment, el govern del PP que dirigeix els designis de la Generalitat Valenciana ha ferit de mort Acció Cultural del País Valencià, per mitjà d'una amenaça...
113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...
112: Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna
Mateu Orfila i Rotger, segons la versió espanyola de Wikipedia "científico francès de origen español" va néixer, en realitat, a Menorca, concretament...
170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...
169: Concili Provincial de la Tarraconnse de 1180 i la fixació del calendari
Fins al Concili Provincial de la Tarraconense celebrat el 1180 i convocat per l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls a la ciutat de Tarragona, la cronologia anual estava fixada a partir de...
Joan Cavaller. Antena 3: Hispania, un Curro Jiménez portuguès (pero español)
El dia 25 d'octubre, Antena 3 va estrenar una nova sèrie amb el títol Hispania. La leyenda, basada en la història de Viriat. Cal reconèixer que la producció...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

divendres 15 de juliol de 2011

FW: Butlletí FEHC 15 juliol 2011





Francesc Roca. El model SRS
Avui sabem que «les planificacions estatals» no van passar mai d'ésser un feix de pàgines mal escrites i que l'esforç, el treball, han estat decisius Francesc Roca AVUI 10.07.2000 La societat... [+]
El PP defensa la "llibertat" dels historiadors que no consideren Franco un dictador
Els populars es neguen a sumar-se a una iniciativa del PSOE al Congrés per instar la Real Academia de Historia a revisar el 'Diccionario Biográfico', que es limita a titllar d'"autoritari" el dictador... [+]
Joaquim Costa. Estudios ibéricos
El polític, jurista, economista i historiador Joaquim Costa (Montsó, 1846 - Graus, 1911) va dur a terme entre 1892 i 1893 un seguit d'investigacions sobre la història dels ibers i Tartessos. Els va publicar a la... [+]
Vicent Partal. Espanya es va fent petita
Vilaweb 12.10.2010 Entre 1740 i 1790, en el moment de la màxima extensió, Espanya sumava un poc més de vint milions de quilòmetres quadrats. Avui aquesta extensió és molt més modesta: tot... [+]
Joan Cavaller. Els habitants de les Illes Balears eren ibers? (3) Toponímia ibera
Articles anteriors: 1 i 2 En la nostra recerca de les possibles arrels iberes dels habitants pre-romans de les Illes Balears, en aquest tercer article atendrem a la toponímia de les Illes Balears. En aquest punt, Joan Coromines... [+]
Editorial Abril-Juny 2011. TV3 a València
Finalment, el govern del PP que dirigeix els designis de la Generalitat Valenciana ha ferit de mort Acció Cultural del País Valencià, per mitjà d'una amenaça...
113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...
112: Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna
Mateu Orfila i Rotger, segons la versió espanyola de Wikipedia "científico francès de origen español" va néixer, en realitat, a Menorca, concretament...
170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...
169: Concili Provincial de la Tarraconnse de 1180 i la fixació del calendari
Fins al Concili Provincial de la Tarraconense celebrat el 1180 i convocat per l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls a la ciutat de Tarragona, la cronologia anual estava fixada a partir de...
Daniel Ibànyez. Qui va esborrar Catalunya del panorama històric dels segles XV i XVI, per què i quan
L'any 2003, vaig conèixer Jordi Bilbeny i vaig quedar impactat en escoltar les seves conferències sobre la descoberta catalana d'Amèrica i la falsificació
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat