A els que militen en algun partit, se’ls demana que
segueixin les línees que marca “la direcció del partit”, sense fer-ne cap
qüestió.
Aquest fet, es podria entendre i per tant els militants
haurien de seguir les línees marcades, sense més plantejaments ni
qüestionaments, si “la direcció”, tingués un efectiu mandat de la base (base
que a la fi són els mateixos militants).
El fet és que per tenir un mandat efectiu de la base, més
clar, per ser uns mandataris, uns representants legitimats, a aquests
mandataris, haurien d’haver passat per un procediment, en el qual hagin estat
els militants qui els hagin elegit, i han de ser els propis militants qui els
hagin nomenat representants o mandataris (“directors”), i perquè pugui
legitimar-se aquesta elecció, cal que el procediment hagi estat impecable,
sense màcula ni dubte de legalitat, sense discussió, sense haver-hi intervingut
elements bords i evidentment sense cap manipulació.
Aquests fets fant necessari doncs, que els procediments que
al cap i a la fi son garantia, s’hagin observat i respectat amb una absoluta i
total escrupolositat.
Quan falla aquesta cadena causal, aquesta legitimació del
mandat, el mandant, aquell qui ha dipositat la seva representació en altri –“la
direcció”- és a dir, el militant de a peu, te tot el dret a la discrepància, a
no seguir “les instruccions” i dictats de la “nomenclatura”. Aquests fets, l’alliberen
de la obligació de qualsevol obediència per manca de legitimació dels “directors”
de la “nomenclatura”.
En cas de que el militant discrepés de “les instruccions” i “dictats”
de la nomenclatura i les seves discrepàncies es portessin a “la direcció”, be
sigui local o extraterritorial o a la fi a la cúpula de “la direcció nacional”,
tinc veritables dubtes que cap jutge donés la raó a qualsevol orgue de “la
direcció” davant d’un hipotètic plet per expedient obert a un militant de base,
per no seguir les ordres de “la direcció”.
Davant d’aquests fets i aquests raonaments, qualsevol
militant pot plantejar-se: “quina obligació tinc de seguir, acceptar i no criticar
les opinions del líder d’una altre formació per molt federada, relacionada,
associada o el que és vulgui amb la meva, per que aquest no te cap mena de
mandat meu”. Sota aquesta reflexió, possiblement no emprada per els estatuts
del partit ón milita, el militant en qüestió, podria aixecar la veu sense que
cap “direcció” li pugui dir absolutament res.
No cal afegir res més, crec que s’entén bastant bé oi?
