dijous 30 de juny de 2011

" QUE HAY DE LO MIO II" I ELS INDIGNATS

"amigo que tas (sic) estas, yo de momento luchando contra la situacion, despues de estas elecciones municipales y tal y com me he quedado yo, hay mucha gente que me ha apoyado,creo que alguien no dormira tranquilo, podia haber echo (sic) alguna cosa ma...s (sic) por mi, en el tema politico, pero bueno com tu dices siempre positivo, me da rabia ya que era una oportunidad laboral pero espero que salga otra pronto y asi me tranquilice un saludo para todos haber (sic) si hablamos algun dia"


Les paraules de dalt entre cometes, en cursiva i negreta, no són més que unes paraules tretes de una xarxa social i d’una persona que pel que és veu, ha quedat desenganyada i per tant indignada, no se que esperava de la política, probablement anava a unes llistes i no ha sortit, li havien promès un càrrec de confiança?, sigui el que sigui li ha sortit malament. El que si es clar, és que supeditava aquest “nomenament polític”, per solucionar el seu problema laboral, dona a entendre que està aturat i per tant també desenganyat i indignat.


Fa palès també, que la culpa és de alguien no dormira tranquilo, podia haber echo alguna cosa ma...s”, apa-lis doncs, insinua que un amic, molts amics, un líder, molts líders no l’han recolzat tal com li havien promès?. Si es així malament un per esperar prebendes d’uns amics o d’uns polítics, per solucionar-li els problemes de feina i molt malament si les promeses han sortit de polítics fins i tot,  potser d’algun líder sigui local, comarcal, veguer o ves a saber què, el fet és que aquesta persona, ha supeditat la seva vida laboral als altres, ell, no pensa fer cap esforç i ho deixa tot a la bona voluntat d’altres, ja que l’únic que l’interessa es fer “CARRERA POLÍTICA”. El que no sabem és si es digne per ser polític o no, però els polítics es guanyen el seu lloc a les urnes i sinó ha sortit, no ha pas estat per culpa d’amics o polítics, ha estat perquè el poble, el ciutadà qui és qui vota no li ha fet confiança, no a ell, sinó al votar llistes tancades, el poble, el ciutadà no ha fet confiança al partit en el qual anava a les llistes i per tant el que li cal es reflexionar, que ha fet aquest partit malament perquè jo no surti?. Aquesta reflexió no l’he vista enlloc,  en el seu escrit i en canvi, he vist clar que demana “que pot fer el partit per a mi?, no la reflexió “que puc fer jo per el partit?.


Un cop fetes aquestes reflexions, podem lligar-les amb els indignats d’aquests dies,  i en el que fa referència a la vida política i molt especialment als seus protagonistes, els polítics; podem deduir sense por a equivocar-nos, que hi ha una raça de persones que entren als partits, no com a militants que creuen en una ideologia i que volen ser partícips de la vida política de partit i de servei al ciutadà, sinó que el que busquen es col-locar-se i solucionar els seus problemes laborals, socials i perquè no dir-ho d’autoestima.


Són aquests fets els que indignen, aquests dies hem vist a la premsa els sous d’alcaldes i regidors de moltes ciutats, hem vist com molts polítics es perpetuen en els seus càrrecs, que normalment acostumen a ser més d’un, i si be, imagino que sols cobren d’un d’ells, les dietes les cobren de tots.


Un polític ha d’estar al servei del ciutadà, ha de auto limitar-se el temps en el càrrec, per honestedat tant política com personal, no es poden compaginar dos càrrecs a la vegada, alcalde o regidor i diputat o senador, un dels dos càrrecs no és pot fer en l’excel·lència que els ciutadans es mereixen i que per la qual han estat votats i designats en unes eleccions, però es clar,(i sense dubtar de la honorabilitat de qualsevol alcalde, regidor, diputat o senador, polític a la fi amb dos càrrecs),  els hi representa un augment del auto-ego, en molts i molts casos, un augment econòmic important i en tots, un aire de superioritat.


Sempre he cregut que la vida d’un polític, ha de tenir una vida política amb data de caducitat, la xifro com a molt en vuit anys i que no pot tenir més que un càrrec i si en te més, aquests han d’estar estretament lligats amb el càrrec pel qual han estat elegits.


No crec que un polític hagi de tenir estudis per desenvolupar la seva tasca, per aquest fet a qualsevol estament oficial hi han secretaris, advocats,  interventors o tècnics, que  a la fi són els qui coneixen lleis, reglaments i demés menesters que fant de l’estament oficial un gestor eficaç de la vida pública.


A un polític li demano que estigui al servei del ciutadà, que l’escolti, que li doni les explicacions pertinents del perquè d’una resolució, d’una moció, d’un problema quotidià que afecti a la ciutadania, en alguns casos personals, en d’altres de barri, en d’altres de districte i fins i tot a nivell nacional. Un polític hauria de tenir a l’estil d’Anglaterra, una oficina al districte pel qual s’ha presentat i un cop a la setmana, rebre al ciutadà i que aquest últim coneix-hi i pugui expressar les seves queixes i perquè no les seves felicitacions a qui el representa. Així i de cap més forma, pot acostar-se la vida política al ciutadà i supedita al polític a ser jutjat per la seva gestió mitjançant la proximitat i si no ho ha fet bé, sap sobradament que a les properes eleccions no sortirà pel descontent manifest dels seus votants.


He parlat també dels partits polítics, molt hem temo que aquests, partint ja de l’àmbit més bàsic, el local, són catapultes per les aspiracions polítiques –legals evidentment- de molts militants, recordeu les paraules en negreta i cursiva de l’encapçalament, el problema en molts casos és probable que dins d’aquest àmbit local dels partits, es creen “baronies”, que fant que la vida política i de convivència dins del partit, és converteixi en club de seleccionats o millor d’auto seleccionats que ben poc els importa la militància, que sols els importa el seu manteniment, la seva ascensió i que cap militant els pugui fer ombra. Imagino que ha de ser fàcil dins d’un partit sentir paraules com aquesta “no sóc soldat de cap baró”, “aquest líder és un virus” o frases per l’estil, i aquests que les pronuncien són fidels seguidors dels barons, però per darrera critiquen i claven punyalades.


Podria donar-se el cas fins i tot, que un militant es vegi obligat a demanar l’homenatge a un membre del partit, fundador i membre destacat dins de la baronia, imagino que aquestes coses passen i afirmo rotundament que són aquestes coses les que donen la raó als indignats.


I pregunto, tenen els polítics veritablement la voluntat d’acostar la política als ciutadans, tenen els polítics la voluntat de fer una llei electoral en que les llistes siguin obertes, tenen els polítics la voluntat de limitar els seus mandats, tenen els polítics la voluntat d’estar al servei dels ciutadans, o més aviat es creuen en possessió de la veritat divina i a poder ser de perpetuar-se en la seva activitat tan ben remunerada?.


Entenc als indignats i estic amb ells en quan als punts que fant referència a la vida política i als polítics, en d’altres aspectes, prefereixo no opinar.


En quan al protagonista de la xarxa social, cal dir que és un copiar i enganxar” i per tant no hi res afegit, sols hem resta dir-li que les xarxes socials són perilloses sinó és saben gestionar, perquè deixen al descobert reflexions que fant mal, en aquest cas a la vista del lector.


Ens calen polítics honestos i al servei de la ciutadania, ens sobren sobrevinguts a la política que sols aspiren a solucionar els seus problemes econòmics, socials i d’autoestima.


Els indignats tenen raó, però jo els recomano que militin dins del partit polític que més adient sigui a la seva ideologia i canviïn des de baix aquest funcionament no gens higiènic ni per la democràcia, ni pel mateix partit. Cal un compromís doncs en la vida política d’aquests indignats per canviar d’una vegada la quotidianitat de la política. Cal convertir aquesta indignació en una xarxa amb un compromís ferm per canviar les estructures dels partits, a la fi són aquests qui ens representen i són aquests qui poden acostar la política, així doncs, indignats, sigueu valents, deixeu les assemblees i comprometeu-vos, sols així la vostra indignació haurà servit per quelcom. Amb mi teniu un ferm defensor.






dimarts 28 de juny de 2011

FW: Butlletí FEHC 28 juny 2011





Josep Maria Figueres. Salvador Espriu
Nat a Santa Coloma de Farners el 1913 i mort a Barcelona el 1985, aquest poeta i escriptor esdevingué un símbol de Catalunya. Als setze anys, edità el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, i... [+]
L'anàlisi de les tombes de Pere el Gran i Blanca d'Anjou permet descobrir que es tenyien els cabells
Els cabells blancs ja eren una preocupació a l'edat mitjana. És el que revela l'estudi de les restes de les tombes de Pere el Gran i Blanca d'Anjou, al monestir de Santes Creus. La recerca ha permès saber... [+]
Quim Torra. Carles Pi i Sunyer, l'elegància política
El refinat exemple d'una burgesia catalana que volia liderar una nació per la força de la intel·ligència EL PUNT-AVUI 09.04.2011 Potser en el nostre país no ha existit mai un polític tan elegant... [+]
L'Arxiu Nacional de Catalunya incorpora el fons nobiliari del Palau de Requesens, 4.682 documents
Anònim AVUI 18.06.2011 L'Arxiu Nacional de Catalunya va incorporar ahir un fons de gran valor per als historiadors de tota la conca mediterrània com és el fons nobiliari del Palau de Requesens, cedit per la... [+]
Carles Camp. Jaume Rasquí, governador del Plata
Contra el que s'ha dit i repetit sobre la suposada exclusió dels súbdits de la Corona Catalana a Amèrica fins el 1765, és possible trobar molts catalans i aragonesos a les Amèriques els segles XVI i... [+]
Editorial Abril-Maig 2011. TV3 a València
Finalment, el govern del PP que dirigeix els designis de la Generalitat Valenciana ha ferit de mort Acció Cultural del País Valencià, per mitjà d'una amenaça...
113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...
112: Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna
Mateu Orfila i Rotger, segons la versió espanyola de Wikipedia "científico francès de origen español" va néixer, en realitat, a Menorca, concretament...
170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...
169: Concili Provincial de la Tarraconnse de 1180 i la fixació del calendari
Fins al Concili Provincial de la Tarraconense celebrat el 1180 i convocat per l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls a la ciutat de Tarragona, la cronologia anual estava fixada a partir de...
Editorial: juliol 2010. Consciència històrica i supervivència nacional
El procés de desnacionalització d'una nació sotmesa i colonitzada, com és el cas de Catalunya, no es fonamenta en l'anorreament de la seva economia,...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dimarts 21 de juny de 2011

FW: Butlletí FEHC 21 juny 2011




Video de la conferència de 19.04.11 de Joan Cavaller al Centre d'Estudis Colombins
Dimarts 19 d'abril, a les 19:00 hores, Joan Cavaller va pronunciar una conferència al Centre d'Estudis Colombins amb el títol "Dels ibers a la Ligúria d'en Colom", en la qual va exposar les... [+]
Ramon Sarobe. Pere II el Gran, rei de la Mediterrània. Dels secrets del sepulcre...
El rei Pere II, anomenat el Gran, va ser cridat a ser un gran sobirà des de la seva concepció, destinat a superar els triomfs del seu pare: Jaume I, el conqueridor de Mallorca i València. La diligència militar i... [+]
Quim Torra. Josep Trueta, l'esperit d'un científic
Amb el cotxe que ell mateix conduïa i acompanyant Josep Tarradellas va anar a rebre a Maçanet-Massanes Francesc Macià quan tornava de l'exili "Ara i sempre estic al servei de la causa de la terra" va ser... [+]
Dos experts asseguren que el "Llibre dels fets" de Poblet no és la còpia més fidedigna
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua publica una edició de l'obra de Jaume I en què s'assegura que la "còpia oficial" és la que es conserva a la Biblioteca de Catalunya 15/06/11... [+]
Francesc Roca. 5 universitats i 3.000 escoles, el sistema educatiu de 1929
L'ECONÒMIC 30.04.2011 El 1929 és l'any de l'Exposició Internacional de Barcelona. 1929 és, també, l'any en què Carles Pi Sunyer, economista, futur alcalde de Barcelona, conseller de... [+]
Editorial Abril-Maig 2011. TV3 a València
Finalment, el govern del PP que dirigeix els designis de la Generalitat Valenciana ha ferit de mort Acció Cultural del País Valencià, per mitjà d'una amenaça...
113: Els Agustí i els 'humanistes de Tarragona'
Les trajectòries vitals dels tres fills d'Antoni Agustí i de Síscar i d'alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de...
112: Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna
Mateu Orfila i Rotger, segons la versió espanyola de Wikipedia "científico francès de origen español" va néixer, en realitat, a Menorca, concretament...
170: La pesseta, un invent català per modernitzar l'economia espanyola
El 1868, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de...
169: Concili Provincial de la Tarraconnse de 1180 i la fixació del calendari
Fins al Concili Provincial de la Tarraconense celebrat el 1180 i convocat per l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls a la ciutat de Tarragona, la cronologia anual estava fixada a partir de...
Editorial: juliol 2010. Consciència històrica i supervivència nacional
El procés de desnacionalització d'una nació sotmesa i colonitzada, com és el cas de Catalunya, no es fonamenta en
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

divendres 17 de juny de 2011

FW: Butlletí FEHC 17 juny 2011





Francesc Roca. 5 universitats i 3.000 escoles, el sistema educatiu de 1929
L'ECONÒMIC 30.04.2011 El 1929 és l'any de l'Exposició Internacional de Barcelona. 1929 és, també, l'any en què Carles Pi Sunyer, economista, futur alcalde de Barcelona, conseller de... [+]
Josep Maria Figueres, compromès amb Catalunya
El dia 25 de març de 2011, Andreu Mas va pubicar al setmanari Presència una entrevista amb l'historiador Josep Maria Figueres, a propòsit de la publicació de tres libres a través de diferents... [+]
Quim Torra. Pere Coromines, la vida austera
Advocat, un dels grans polítics dels primers quinze anys del segle XX, periodista convuls, escriptor a la recerca del "sentit de la civilització catalana" Amb la República tornaria a ocupar un lloc de... [+]
L'estelada entra al parlament britànic
Un centenar de catalans agraeixen als diputats britànics el suport que van donar a una moció a favor del dret de Catalunya a decidir el seu futur Un centenar de catalans han viatjat aquest dilluns fins a Londres per a... [+]
Montserrat Tudela & Pere Izquierdo (eds.), La nissaga catalana del món clàssic
L'associació que publica la revista Àuriga, dedicada al passat del món grecorromà a Catalunya, ha publicat un llibre col·lectiu amb el nom La nissaga catalana del món clàssic. Editat per... [+]
Editorial Abril-Maig 2011. TV3 a València
Finalment, el govern del PP que dirigeix els designis de la Generalitat Valenciana ha ferit de mort Acció Cultural del País Valencià, per mitjà d'una amenaça...
112: Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna
Mateu Orfila i Rotger, segons la versió espanyola de Wikipedia "científico francès de origen español" va néixer, en realitat, a Menorca, concretament...
111: Josep Ferrer i Esteve
Ja hem comentat en diversos articles anteriors (Sabies que… 127 i Qui és 49) la importància i la difusió de la guitarra al nostre país. Tractadistes, compositors...
169: Concili Provincial de la Tarraconnse de 1180 i la fixació del calendari
Fins al Concili Provincial de la Tarraconense celebrat el 1180 i convocat per l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls a la ciutat de Tarragona, la cronologia anual estava fixada a partir de...
168: 1897-1928. Arquitectes de la primera globalització
Al primer terç del segle XX, la primera globalització implica una cert augment de la mobilitat dels tècnics i dels professionals. Es el cas d'alguns arquitectes i mestres...
Editorial: agost 2010: Tribunal Constitucional, invasió militar i lleis castellanes
El 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional espanyol va dictar sentència tot establint la inconstitucionalitat d'alguns preceptes de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dimecres 15 de juny de 2011

FW: Butlletí FEHC 13 juny 2011



Montserrat Tudela & Pere Izquierdo (eds.), La nissaga catalana del món clàssic
L'associació que publica la revista Àuriga, dedicada al passat del món grecorromà a Catalunya, ha publicat un llibre col·lectiu amb el nom La nissaga catalana del món clàssic. Editat per... [+]
José A. Correa. La lengua ibérica
L'any 1994, en el seu número 24, la Revista Española de Lingüística va publicar la ponència que José A. Correa, Catedràtic Emèrit de Filologia Llatina de la Universitat de Sevilla,... [+]
Quim Torra. Rafael Patxot, una cultura, un país
Va ser, amb Cambó, un dels grans mecenes de Catalunya No va acceptar rendir-se a cap de les invasions que, com a català i com a cristià, van haver de patir el 1936 i el 1939 EL PUNT-AVUI, 07.04.2011 Vaig començar... [+]
Modest Guinjoan i Xavier Cuadras. "Sense Espanya"
El llibre 'Sense Espanya' desmenteix la creença que la independència no és viable per raons econòmiques Els autors analitzen els efectes d'un possible boicot, que en tot cas seria menys lesiu que... [+]
Francesc Roca. Les claus de l'exportació (1976)
L'ECONÒMIC 14.05.2011 El 1976, el Servei d'Estudis de Banca Catalana va publicar Les causes de l'exportació catalana. Va fer forrolla. Primer, perquè no hi havia consciència pública que, en... [+]
Editorial Abril-Maig 2011. TV3 a València
Finalment, el govern del PP que dirigeix els designis de la Generalitat Valenciana ha ferit de mort Acció Cultural del País Valencià, per mitjà d'una amenaça...
112: Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna
Mateu Orfila i Rotger, segons la versió espanyola de Wikipedia "científico francès de origen español" va néixer, en realitat, a Menorca, concretament...
111: Josep Ferrer i Esteve
Ja hem comentat en diversos articles anteriors (Sabies que… 127 i Qui és 49) la importància i la difusió de la guitarra al nostre país. Tractadistes, compositors...
168: 1897-1928. Arquitectes de la primera globalització
Al primer terç del segle XX, la primera globalització implica una cert augment de la mobilitat dels tècnics i dels professionals. Es el cas d'alguns arquitectes i mestres...
167: 1893-1952. Llibres per a infants, al Brasil
Romà Puiggarí i Solà, «aproveitando pesquisas feitas por vários estudiosos, revela as crianças em textos simples, com muita açao, bom humor e...
Editorial: agost 2010: Tribunal Constitucional, invasió militar i lleis castellanes
El 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional espanyol va dictar sentència tot establint la inconstitucionalitat d'alguns preceptes de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat