 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
divendres 31 de desembre de 2010
FW: Butlletí FEHC 31 desembre 2010
dijous 30 de desembre de 2010
AVUI TOCA PARLAR DE CONVERGÈNCIA
Poques vegades de forma directe els meus seguidors m’han vist parlat del partit ón milito, i d’ón hem sento orgullós de pertànyer. Ara que ja tenim nou President de la Generalitat, l’Artur i ara que ja tenim nou govern, crec que puc dir el que penso sobre tot plegat i més després d’haver sentit el discurs de cap d’any del nou President, que sincerament m’ha semblat sensacional, no solament vist des de el punt de vista de jugar en el mateix equip, sinó per el fet del realisme en que ha exposat, la situació econòmica i de país, no vull extendre’m més, ja que no es aquesta la finalitat del escrit.
La victòria ha estat una gran victòria, s’ha travessat durant set anys un desert amb dignitat, esforç per part de tothom, amb paciència uns, amb honestedat els qui han estat al Parlament exercint aquesta tasca tan difícil de l’oposició.
No parlaré del nou President, no hi ha res a parlar és el millor de bon tros.
Hem preocupa i molt aquesta cessió, aquesta condescendència , amb la gent d’Unió, estic segur que molts companys de partit pensen el mateix, aquesta cessió, aquesta condescendència, no te res a veure amb les conclusions del passat XV congrés nostra, allà varem ser molts els qui no enteníem aquesta correlació de forces amb un partit que de totes totes es minoritari, els agradi o no, és així. Pregunto perquè aquest preu, la vicepresidència del govern amb conselleria inclosa i la presidència del Parlament de Catalunya, perquè hem de pagar aquest preu tan alt, quines són les raons?. Voldria que algú m’ho expliqués, i cal dir que no hem val que el dir que som una federació, això ja ho sé, hi ha d’haver-hi més raons i voldria saber quines són. Perquè a l’hora de la veritat, han estat moltes les declaracions per part d’Unió que no han estat en concordança amb el que pensem els qui formem part del partit majoritari. Deixo doncs les preguntes al vol per si algú me les pot contestar de manera que les entengui.
Dit això, avui he sentit per una emissora de ràdio a en Recoder, molt bé la seva intervenció com a membre del nou govern, en aquest cas, cal felicitar-lo, ha estat a l’alçada de les circumstàncies, donat a més que poc podia aportar degut al poc temps que porta en el nou càrrec, se’n ha sortit a la perfecció. Però hi ha un punt que m’ha donat que pensar, en el moment en que d’alguna manera li han vingut a dir que si era la continuació del “Roquisme”, aquest punt m’ha fet posar els pocs pèls que tinc al cap de punta, els qui hem coneixen, saben que sóc dins del partit del ala socialdemòcrata i a dins d’ella de l’ala més esquerrana, sentir parlar del “Roquisme”, és sentir parlar d’un senyor liberal, pare de la Constitució ón es retallen molts dels drets que ara reclamem amb justícia, membre destacat de qui no volia que el País Basc tingués el concert econòmic i que no el va voler per a Catalunya, fet que avui dia podem jutjar com a reprovable ja que ara ens el trobem a faltar i ens fa falta, per tant ja tenim un dels molts lliberals que crec que tenim en aquest govern.
Evidentment i acatant la disciplina de partit a la que estic sotmès, el fet abans exposat d’Unió i el del Recoder, l’accepto, però crec que tinc el dret de criticar-lo.
Però aquest cas de “Roquisme”, no és solament el que hem preocupa, crec que aquest govern tira massa cap a la dreta, la socialdemocràcia del meu partit, ha quedat derrotada, no crec que hi hagi massa paritat entre les diferents ideologies del partit i si aquí li sumem la força que s’ha donat a Unió, qui i surt perdent, és la majoria de la militància, evidentment al meu entendre.
Això si verdaderament la direcció del partit creu oportú fer un Congrés extraordinari per el proper juliol, pot comportar molts problemes i moltes discussions. Val l’idea que qui ha d’aixecar el país ha d’estar l’empresariat per crear llocs de treball, aquest fet és irrefutable, però a quin preu, si ha de ser des de el liberalisme més intens, no ens trobarem lligats de peus i mans com es troben ara els nostres amics de la Libdem d’Anglaterra, no pagarem un preu molt car d’aquí quatre anys?.
En Felip Puig mitjançant una entrevista a la ràdio, va dir que el proper secretari general de Convergència sortiria de la propera reunió del Consell nacional de Convergència a celebrar mitjans gener, i que possiblement seria l’Oriol Pujol, hem permetre-ho que digui que no i estic gens d’acord sota cap punt de vista, tot i que els nostres Estatuts ho permeten, primer hauríem de parlar com són elegits els membres del Consell nacional, en alguns casos amb matisos molt clar-obscurs, amb d’altres a dit i amb d’altres per ser membres històrics; deixant així doncs de banda la democràcia interna dins dels diferents àmbits locals del partit. Poques simpaties tinc per el company Oriol, per la meva Ciutat en tres anys, han passats del que en diem “patums”, ell, mai.
Amb tots aquests fets, hi ha una cosa que també hem preocupa molt, segueixo entenen i així ho deixen palès els nostres estatuts, que som un partit presidencialista, ho accepto i ho acato sense cap mena de dubte, però al temps penso que aquest fet ens porta a minimitzar la democràcia interna dins de cada localitat, en cap cas veureu que posi agrupació,perquè un bon dia la meva líder local va dir-me que a les ciutats no hi han agrupacions, i evidentment, acatant el seu lideratge, accepto el que va dir-me.
Crec que el nostre partit a nivell de moltes localitats, els manca un canvi radical, han estat molts els mítings que s’han fet dins la passada campanya electoral que ens ha portat a la victòria, he pogut parlar amb molta gent coneguda en la que col•laborem dins de l’àmbit sectorial, i tots hem coincidit en que ja és hora de que s’acabin les prebendes que molts càrrecs tenen dins de l’àmbit local del partit, ón les manipulacions, la manca de democràcia és un fet irrefutable, ón els presidents de les federacions d’àmbit territorial hi ha passat de puntetes, potser perquè aquest fet no volia soroll, ho per no tenir que prendre partit. Algun d’aquests president d’àmbit territorial ha estat requerit a més d’una assemblea i no hi ha assistit.
Sempre he defensat que a tots plegats ens cal fer xarxa, que podem estar d’acord en que el nostre és un partit presidencialista, però hi ha decisions que ens afecten a tots plegats i que no les poden decidir un quants, ja hem sofert massa dins dels àmbits local les aspiracions legítimes i no tan legítimes d’una sèrie de gent que és perpetuen en els càrrecs i que per fer-ho són capaços de concedir prebendes a qui els segueixen a ulls clucs, a ben segur que de continuar així, en els temps que corren, el que no han aconseguit en aquesta llarga travessia per el desert, ho aconseguiran sense gaire esforç. Tenim exemples molts clars, cal mirar als veïns d’ERC o als socialistes.
Algú ho havia de dir.
dimarts 28 de desembre de 2010
UNA CiUTAT ANOMENADA L’HOSPITAL DE LA MARINA
Un cop donades per tancades les eleccions al Parlament de Catalunya i constituït el nou govern, ha finalitzat ja el període de silenci que vaig imposar-me, per tant, amb tota llibertat i dins dels espais que són meus, puc tornar a dir el que crec i penso.
Aquesta rondalla, comença en una ciutat propera al mar, ón hi ha espais de marina i per el seu creixement espais de samontana.
Per la seva ubicació, aquesta ciutat va néixer dins l’espai de la marina, el que va fer que molts dels ciutadans residents en aquest nucli, es creessin amb més drets que ningú, arribant fins i tot a menystenir en molts moments als seus conciutadans de la samontana.
Així varen anar-se agrupant fins a crear una entitat social que per entendre’ns anomenarem Societat Civil de la Marina (SCM). Al néixer SCM, gent amb molt bona fe, varen voler construir una ciutat oberta per a tothom, els de la plana baixa i els samontans, varen treballar per aconseguir-ho amb anhel i fins i tot en unes eleccions varen aconseguir cinc regidors al municipi, municipi per cert dominat des de sempre per gent opaca, maquiavèl•lica i dictatorial, tot un èxit, mai podien esperar treure uns resultats tan bons en una ciutat, on la manera de fer del equip de govern, sols defensava els interessos dels ciutadans que estaven i defenien les seves actuacions.
Però un dia, va aparèixer dins del SCM, una família amb ganes de desbancar a qui amb tan de mèrit havia aconseguit incidir dins de la política municipal aportant el parer de cinc regidors; dins del SCM varen començar unes guerres internes importants ón es diu que la compra de persones per aconseguir els seus vots amb entrades per veure un dels més grans espectacles en butaques privilegiades, va ser un fet inqüestionable, be aquesta família va guanyar la guerra fratricida i els que amb tan d’esforç havien aconseguit el que podria anomenar-se unes grans victòries –cinc regidors, cohesionar els membres del SCM, anar tots a una – tot això se’n va anar en orris, aquesta família va aconseguir dominar tots els nuclis de poder dins de la societat i va remoure cel i terra per aconseguir posar-hi peons de la seva confiança, perquè res escapés del seu entorn, començava una nova època, una època de decadència de la societat però profitosa per la família. Cal esmentar que per aconseguir aquests fet varen tardar quatre anys.
La família que ja no tenia competència dins de SCM, va veure clar que havia de presentar a les eleccions municipals al seu hereu, i així va fer-ho, però ai!!, per el camí varen deixar dos regidors, i varen quedar-se només en tres, no solament havien gestionat doncs malament la guerra fratricida que aquesta família va provocar, si no que a més havien fer pagat a la SCM, un preu molt car, això si, l’hereu de la família va ser elegit regidor, ara començava la formació perquè l’hereu pogués assolir cotes més altes, per tant era convenient blindar encara més els òrgans de poder de la societat SCM.
Es diu que el pare de l’hereu per poder fer pujar encara més al seu fill, va anar al apropar-se unes eleccions per un òrgan superior ón estava inscrit la SCM, va oferir diners per promocionar-lo, així doncs, aquest hereu al haver-hi aquestes noves eleccions, va anar a les llistes i va sortir, era tant l’esperit de treball – o de protagonisme – d’aquest hereu que ara ja compaginava la vida política a l’ajuntament i al òrgan superior. Una de les dues tasques, evidentment no la podia acomplir com era degut, no cal dir que la que va sortir ressentida va ser la del ajuntament, reunions que devien de fer-se amb els altres dos companys, quedaven aplaçades o anul•lades, això si, va posar-hi un bon element de confiança per vigilar el galliner i que ningú se’n hi anés de mare, la formació era el de menys, el que li calia fer al bon element de confiança era control-lar, fer de senyor del encàrrecs del seu senyor i en cas de necessitat, acostar l’espatlla si el seu senyor tenia problemes d’amor i li calia desfogar-se, si aquest servidor tant de confiança tenia una bona preparació o no, era indiferent, calia un bon servidor i veritablement ho era, aquest cada cop va anar agafant-se més i més protagonisme, fins el punt de sentir-se imprescindible per a tot, fins el punt d’empetitir a tots els que envoltaven i fins i tot va aconseguir doblegar a la seva voluntat als peons supeditats als capricis del pare de l’hereu i a l’hereu mateix. Tots els membres de la SCM, callaven, el càrrecs de confiança amb responsabilitat dins de l’associació també, en tenien prou amb les prebendes.
I passaren unes i altres eleccions al municipi de la CiUtat de la Marina, i els resultats no milloraven, però l’hereu continuava al capdavant, com ho tenia tot a favor, com ho tenia control-lat, ningú li feia ombra. I al temps seguia com a representat del ens superior, prometia aquest hereu.
Es mantenia en el seu lloc a l’ajuntament, ara calia fer esforços per escalar dins de l’ens superior i a fe de Déu que va aconseguir-ho, varen arribar eleccions al òrgan superior i l’hereu va poder escalar fins als llocs principals, ja era una persona important, ja podia aspirar a tot, ja res es podia resistir, però ai-la!!, el cap de l’òrgan superior a l’hora de formar els seu equip de confiança no va comptar amb ell, això representava que deuria de quedar-se ón era dins del òrgan superior i dins de l’ajuntament de la CiUtat de la Marina.
Els seus conciutadans de la CiUtat es preguntaven, treballarà més ara que abans, perdrà aquest to altiu i gran eloqüent que te, treballarà per nosaltres, o potser continuarà fins ara, despreocupant-se de tot, lluint-se a les reunions públiques de l’ajuntament i després continuarà sense fer res?.
El que també es preguntaven els seus conciutadans i molt especialment la gent associada al SCM, com podia ser que la gent responsable del òrgan superior, no veiessin que el SCM havia perdut pes des de que havia arribat aquest hereu, que a sobre el promocionessin dins d’aquest òrgan superior, que per el camí havia deixat a gent molt vàlida, treballadora, honesta i sense unes aspiracions tan marcadament interessades com les d’aquest hereu.
Venien doncs temps difícils dins de SCM, gent que aspiraven a poder ascendir amb la marxa de l’hereu, quedava postergada segon terme, la família de l’hereu, continuaria supeditant els seus interessos a qualsevulla de més nobles, tothom deuria d’estar quiet, obedient, fidel als principis de la família que fins i tot estava per sobre del be i del mal.
I tothom es preguntava, pensa fer quelcom l’òrgan superior o per el contrari pensa estar callat, perquè ja els va be. Si es així mal servei fan als ciutadans de la CiUtat de la Marina, i mal servei fan als membres del SCM.
Jo pregunto i si és torna a obrir una guerra com la que van procurar la família de l’hereu, quin posicionament tindran els membres de l’òrgan superior?. Imagino que com diuen en castellà, “poderoso caballero es don dinero”.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest cuento ja s’ha fos.
FW: Butlletí FEHC 28 desembre 2010
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
divendres 24 de desembre de 2010
FW: Butlletí FEHC 24 desembre 2010
Bon Nadal i feliç 2011 a tothom!!!!
josep anguera
josep anguera
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
dimarts 21 de desembre de 2010
FW: Butlletí FEHC 20 desembre 2010
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
--
josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)