divendres 31 de desembre de 2010

FW: Butlletí FEHC 31 desembre 2010


 
Bon Nadal i Feliç Any 2011
 
Des de la Fundació us desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou. De ben segur, el 2011 ens aportarà salut, amor i felicitat. I, qui ho sap, potser també la independència. Bones festes !!
Joan Vilaseca. D'Ibèria a Catalunya passant per Sefarad i la Gòtia (2/3)
 
Article anterior Sefarad La paraula judaisme, actualment evoca evidentment un concepte i una identitat cultural de matriu religiosa. Ara bé, fóra naturalment un anacronisme aplicar els nostres conceptes actuals a realitats... [+]
Jordi Solà. Independència
 
Per ser independent no només cal posar un vot a l'urna sinó tenir un gran desig de llibertat Jordi Solà EL PUNT-AVUI 01.11.2010 A fe que Catalunya viu un moment de crisi greu. Els últims anys, amb l'afer... [+]
Bruc. El desafiament
 
La llegenda del timbaler Juan José Ballesta encarna el cèlebre heroi del Bruc Quan l'exèrcit de Napoleó descobreix que la seva primera derrota es deu a un carboner que ha sembrat el pànic entre les... [+]
Albert Segura. 80 anys d'ambaixadors
 
El Casal Català de Brussel·les celebra vuit dècades de vida estenent la cultura i la llengua catalana a Bèlgica i arreu. Francesc Macià va impulsar-ne la fundació, exiliat a Bèlgica... [+]
Editorial novembre-desembre 2010. Carta de Carles Camp a la revista Sapiens
Granollers, a 3 de novembre de 2010 Benvolguts senyors: Sóc subscriptor de Sàpiens des de fa temps i valoro molt positivament la seva tasca de difusió de la història del...
96: Joana d'Aragó, virreina de Nàpols i de Catalunya, paradigma de la bellesa universal
El retrat de Raffaello Sanzio, conegut com a 'Rafael', un dels grans pintors del Renaixement italià, de Joana d'Aragó (Barcelona, 1455-Nàpols, 1517),...
95: Nicolau Cotoner, cap d'estat de Malta
La illa i l'arxipèlag de Malta van formar part, des de 1282, de l'Imperi català dels segles XIV i XV. S'afegíren, així, a la immensa herència...
152: 800-1200: 7.500 llibres a Catalunya
La producció editorial realitzada als 'escriptoris' dels monestirs i de les catedrals de la Catalunya dels comtats dels Pirineus fou molt important: tant com la dels països...
151: 1640: El xampany, un invent català?
Segons Anthony Rowley i Jean-Claude Ribaut, dos experts, estudiosos del tema, la obtenció del vi resultat d'una fermentació secundària aconseguida gràcies a un...
20 : Bartomeu Ferrer (1499-c.1550)
Navegant valencià. Com passa sovint amb els nostres compatriotes, el seu nom ha estat modificat a Bartolomé Ferrel o Ferrelo. També el seu lloc de naixement, que uns situen a...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dijous 30 de desembre de 2010

AVUI TOCA PARLAR DE CONVERGÈNCIA



Poques vegades de forma directe els meus seguidors m’han vist parlat del partit ón milito, i d’ón hem sento orgullós de pertànyer. Ara que ja tenim nou President de la Generalitat, l’Artur i ara que ja tenim nou govern, crec que puc dir el que penso sobre tot plegat i més després d’haver sentit el discurs de cap d’any del nou President, que sincerament m’ha semblat sensacional, no solament vist des de el punt de vista de jugar en el mateix equip, sinó per el fet del realisme en que ha exposat, la situació econòmica i de país, no vull extendre’m més, ja que no es aquesta la finalitat del escrit.

La victòria ha estat una gran victòria, s’ha travessat durant set anys un desert amb dignitat, esforç per part de tothom, amb paciència uns, amb honestedat els qui han estat al Parlament exercint aquesta tasca tan difícil de l’oposició.

No parlaré del nou President, no hi ha res a parlar és el millor de bon tros.

Hem preocupa i molt aquesta cessió, aquesta condescendència , amb la gent d’Unió, estic segur que molts companys de partit pensen el mateix, aquesta cessió, aquesta condescendència, no te res a veure amb les conclusions del passat XV congrés nostra, allà varem ser molts els qui no enteníem aquesta correlació de forces amb un partit que de totes totes es minoritari, els agradi o no, és així. Pregunto perquè aquest preu, la vicepresidència del govern amb conselleria inclosa i la presidència del Parlament de Catalunya, perquè hem de pagar aquest preu tan alt, quines són les raons?. Voldria que algú m’ho expliqués, i cal dir que no hem val que el dir que som una federació, això ja ho sé, hi ha d’haver-hi més raons i voldria saber quines són. Perquè a l’hora de la veritat, han estat moltes les declaracions per part d’Unió que no han estat en concordança amb el que pensem els qui formem part del partit majoritari. Deixo doncs les preguntes al vol per si algú me les pot contestar de manera que les entengui.

Dit això, avui he sentit per una emissora de ràdio a en Recoder, molt bé la seva intervenció com a membre del nou govern, en aquest cas, cal felicitar-lo, ha estat a l’alçada de les circumstàncies, donat a més que poc podia aportar degut al poc temps que porta en el nou càrrec, se’n ha sortit a la perfecció. Però hi ha un punt que m’ha donat que pensar, en el moment en que d’alguna manera li han vingut a dir que si era la continuació del “Roquisme”, aquest punt m’ha fet posar els pocs pèls que tinc al cap de punta, els qui hem coneixen, saben que sóc dins del partit del ala socialdemòcrata i a dins d’ella de l’ala més esquerrana, sentir parlar del “Roquisme”, és sentir parlar d’un senyor liberal, pare de la Constitució ón es retallen molts dels drets que ara reclamem amb justícia, membre destacat de qui no volia que el País Basc tingués el concert econòmic i que no el va voler per a Catalunya, fet que avui dia podem jutjar com a reprovable ja que ara ens el trobem a faltar i ens fa falta, per tant ja tenim un dels molts lliberals que crec que tenim en aquest govern.

Evidentment i acatant la disciplina de partit a la que estic sotmès, el fet abans exposat d’Unió i el del Recoder, l’accepto, però crec que tinc el dret de criticar-lo.

Però aquest cas de “Roquisme”, no és solament el que hem preocupa, crec que aquest govern tira massa cap a la dreta, la socialdemocràcia del meu partit, ha quedat derrotada, no crec que hi hagi massa paritat entre les diferents ideologies del partit i si aquí li sumem la força que s’ha donat a Unió, qui i surt perdent, és la majoria de la militància, evidentment al meu entendre.

Això si verdaderament la direcció del partit creu oportú fer un Congrés extraordinari per el proper juliol, pot comportar molts problemes i moltes discussions. Val l’idea que qui ha d’aixecar el país ha d’estar l’empresariat per crear llocs de treball, aquest fet és irrefutable, però a quin preu, si ha de ser des de el liberalisme més intens, no ens trobarem lligats de peus i mans com es troben ara els nostres amics de la Libdem d’Anglaterra, no pagarem un preu molt car d’aquí quatre anys?.

En Felip Puig mitjançant una entrevista a la ràdio, va dir que el proper secretari general de Convergència sortiria de la propera reunió del Consell nacional de Convergència a celebrar mitjans gener, i que possiblement seria l’Oriol Pujol, hem permetre-ho que digui que no i estic gens d’acord sota cap punt de vista, tot i que els nostres Estatuts ho permeten, primer hauríem de parlar com són elegits els membres del Consell nacional, en alguns casos amb matisos molt clar-obscurs, amb d’altres a dit i amb d’altres per ser membres històrics; deixant així doncs de banda la democràcia interna dins dels diferents àmbits locals del partit. Poques simpaties tinc per el company Oriol, per la meva Ciutat en tres anys, han passats del que en diem “patums”, ell, mai.

Amb tots aquests fets, hi ha una cosa que també hem preocupa molt, segueixo entenen i així ho deixen palès els nostres estatuts, que som un partit presidencialista, ho accepto i ho acato sense cap mena de dubte, però al temps penso que aquest fet ens porta a minimitzar la democràcia interna dins de cada localitat, en cap cas veureu que posi agrupació,perquè un bon dia la meva líder local va dir-me que a les ciutats no hi han agrupacions, i evidentment, acatant el seu lideratge, accepto el que va dir-me.

Crec que el nostre partit a nivell de moltes localitats, els manca un canvi radical, han estat molts els mítings que s’han fet dins la passada campanya electoral que ens ha portat a la victòria, he pogut parlar amb molta gent coneguda en la que col•laborem dins de l’àmbit sectorial, i tots hem coincidit en que ja és hora de que s’acabin les prebendes que molts càrrecs tenen dins de l’àmbit local del partit, ón les manipulacions, la manca de democràcia és un fet irrefutable, ón els presidents de les federacions d’àmbit territorial hi ha passat de puntetes, potser perquè aquest fet no volia soroll, ho per no tenir que prendre partit. Algun d’aquests president d’àmbit territorial ha estat requerit a més d’una assemblea i no hi ha assistit.

Sempre he defensat que a tots plegats ens cal fer xarxa, que podem estar d’acord en que el nostre és un partit presidencialista, però hi ha decisions que ens afecten a tots plegats i que no les poden decidir un quants, ja hem sofert massa dins dels àmbits local les aspiracions legítimes i no tan legítimes d’una sèrie de gent que és perpetuen en els càrrecs i que per fer-ho són capaços de concedir prebendes a qui els segueixen a ulls clucs, a ben segur que de continuar així, en els temps que corren, el que no han aconseguit en aquesta llarga travessia per el desert, ho aconseguiran sense gaire esforç. Tenim exemples molts clars, cal mirar als veïns d’ERC o als socialistes.

Algú ho havia de dir.



dimarts 28 de desembre de 2010

UNA CiUTAT ANOMENADA L’HOSPITAL DE LA MARINA


Un cop donades per tancades les eleccions al Parlament de Catalunya i constituït el nou govern, ha finalitzat ja el període de silenci que vaig imposar-me, per tant, amb tota llibertat i dins dels espais que són meus, puc tornar a dir el que crec i penso.

Aquesta rondalla, comença en una ciutat propera al mar, ón hi ha espais de marina i per el seu creixement espais de samontana.

Per la seva ubicació, aquesta ciutat va néixer dins l’espai de la marina, el que va fer que molts dels ciutadans residents en aquest nucli, es creessin amb més drets que ningú, arribant fins i tot a menystenir en molts moments als seus conciutadans de la samontana.

Així varen anar-se agrupant fins a crear una entitat social que per entendre’ns anomenarem Societat Civil de la Marina (SCM). Al néixer SCM, gent amb molt bona fe, varen voler construir una ciutat oberta per a tothom, els de la plana baixa i els samontans, varen treballar per aconseguir-ho amb anhel i fins i tot en unes eleccions varen aconseguir cinc regidors al municipi, municipi per cert dominat des de sempre per gent opaca, maquiavèl•lica i dictatorial, tot un èxit, mai podien esperar treure uns resultats tan bons en una ciutat, on la manera de fer del equip de govern, sols defensava els interessos dels ciutadans que estaven i defenien les seves actuacions.

Però un dia, va aparèixer dins del SCM, una família amb ganes de desbancar a qui amb tan de mèrit havia aconseguit incidir dins de la política municipal aportant el parer de cinc regidors; dins del SCM varen començar unes guerres internes importants ón es diu que la compra de persones per aconseguir els seus vots amb entrades per veure un dels més grans espectacles en butaques privilegiades, va ser un fet inqüestionable, be aquesta família va guanyar la guerra fratricida i els que amb tan d’esforç havien aconseguit el que podria anomenar-se unes grans victòries –cinc regidors, cohesionar els membres del SCM, anar tots a una – tot això se’n va anar en orris, aquesta família va aconseguir dominar tots els nuclis de poder dins de la societat i va remoure cel i terra per aconseguir posar-hi peons de la seva confiança, perquè res escapés del seu entorn, començava una nova època, una època de decadència de la societat però profitosa per la família. Cal esmentar que per aconseguir aquests fet varen tardar quatre anys.

La família que ja no tenia competència dins de SCM, va veure clar que havia de presentar a les eleccions municipals al seu hereu, i així va fer-ho, però ai!!, per el camí varen deixar dos regidors, i varen quedar-se només en tres, no solament havien gestionat doncs malament la guerra fratricida que aquesta família va provocar, si no que a més havien fer pagat a la SCM, un preu molt car, això si, l’hereu de la família va ser elegit regidor, ara començava la formació perquè l’hereu pogués assolir cotes més altes, per tant era convenient blindar encara més els òrgans de poder de la societat SCM.

Es diu que el pare de l’hereu per poder fer pujar encara més al seu fill, va anar al apropar-se unes eleccions per un òrgan superior ón estava inscrit la SCM, va oferir diners per promocionar-lo, així doncs, aquest hereu al haver-hi aquestes noves eleccions, va anar a les llistes i va sortir, era tant l’esperit de treball – o de protagonisme – d’aquest hereu que ara ja compaginava la vida política a l’ajuntament i al òrgan superior. Una de les dues tasques, evidentment no la podia acomplir com era degut, no cal dir que la que va sortir ressentida va ser la del ajuntament, reunions que devien de fer-se amb els altres dos companys, quedaven aplaçades o anul•lades, això si, va posar-hi un bon element de confiança per vigilar el galliner i que ningú se’n hi anés de mare, la formació era el de menys, el que li calia fer al bon element de confiança era control-lar, fer de senyor del encàrrecs del seu senyor i en cas de necessitat, acostar l’espatlla si el seu senyor tenia problemes d’amor i li calia desfogar-se, si aquest servidor tant de confiança tenia una bona preparació o no, era indiferent, calia un bon servidor i veritablement ho era, aquest cada cop va anar agafant-se més i més protagonisme, fins el punt de sentir-se imprescindible per a tot, fins el punt d’empetitir a tots els que envoltaven i fins i tot va aconseguir doblegar a la seva voluntat als peons supeditats als capricis del pare de l’hereu i a l’hereu mateix. Tots els membres de la SCM, callaven, el càrrecs de confiança amb responsabilitat dins de l’associació també, en tenien prou amb les prebendes.

I passaren unes i altres eleccions al municipi de la CiUtat de la Marina, i els resultats no milloraven, però l’hereu continuava al capdavant, com ho tenia tot a favor, com ho tenia control-lat, ningú li feia ombra. I al temps seguia com a representat del ens superior, prometia aquest hereu.

Es mantenia en el seu lloc a l’ajuntament, ara calia fer esforços per escalar dins de l’ens superior i a fe de Déu que va aconseguir-ho, varen arribar eleccions al òrgan superior i l’hereu va poder escalar fins als llocs principals, ja era una persona important, ja podia aspirar a tot, ja res es podia resistir, però ai-la!!, el cap de l’òrgan superior a l’hora de formar els seu equip de confiança no va comptar amb ell, això representava que deuria de quedar-se ón era dins del òrgan superior i dins de l’ajuntament de la CiUtat de la Marina.

Els seus conciutadans de la CiUtat es preguntaven, treballarà més ara que abans, perdrà aquest to altiu i gran eloqüent que te, treballarà per nosaltres, o potser continuarà fins ara, despreocupant-se de tot, lluint-se a les reunions públiques de l’ajuntament i després continuarà sense fer res?.

El que també es preguntaven els seus conciutadans i molt especialment la gent associada al SCM, com podia ser que la gent responsable del òrgan superior, no veiessin que el SCM havia perdut pes des de que havia arribat aquest hereu, que a sobre el promocionessin dins d’aquest òrgan superior, que per el camí havia deixat a gent molt vàlida, treballadora, honesta i sense unes aspiracions tan marcadament interessades com les d’aquest hereu.

Venien doncs temps difícils dins de SCM, gent que aspiraven a poder ascendir amb la marxa de l’hereu, quedava postergada segon terme, la família de l’hereu, continuaria supeditant els seus interessos a qualsevulla de més nobles, tothom deuria d’estar quiet, obedient, fidel als principis de la família que fins i tot estava per sobre del be i del mal.

I tothom es preguntava, pensa fer quelcom l’òrgan superior o per el contrari pensa estar callat, perquè ja els va be. Si es així mal servei fan als ciutadans de la CiUtat de la Marina, i mal servei fan als membres del SCM.

Jo pregunto i si és torna a obrir una guerra com la que van procurar la família de l’hereu, quin posicionament tindran els membres de l’òrgan superior?. Imagino que com diuen en castellà, “poderoso caballero es don dinero”.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest cuento ja s’ha fos.



FW: Butlletí FEHC 28 desembre 2010


 
Bon Nadal i Feliç Any 2011
 
Des de la Fundació us desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou. De ben segur, el 2011 ens aportarà salut, amor i felicitat. I, qui ho sap, potser també la independència. Bones festes !!
Francesc Roca. Empresaris catalans a París (1)
 
Francesc Roca L'econòmic. EL PUNT-AVUI 24.12.2010 Al segle XVIII, el segle de la Il·lustració, els catalans que viuen, o que passen un temps, a París (que, aleshores, era la capital del món occidental)... [+]
Joan Esculies. L'embalsamament de Macià
 
Dos testimonis inèdits descriuen la preparació del funeral del president republicà Joan Esculies. L'embalsamament de Macià ARA 25.12.2010 La tardor de 1925, Francesc Macià va anar a Moscou per... [+]
Albert Segura. 80 anys d'ambaixadors
 
El Casal Català de Brussel·les celebra vuit dècades de vida estenent la cultura i la llengua catalana a Bèlgica i arreu. Francesc Macià va impulsar-ne la fundació, exiliat a Bèlgica... [+]
Joan Vilaseca. D'Ibèria a Catalunya passant per Sefarad i la Gòtia (1/3)
 
El 18 de decembre de 2010, Joan Vilaseca va pronunciar una conferència a la Biblioteca Central de Terrassa en què va argumentar la pervivència del món iber en la realitat catalana posterior. Oferim a... [+]
Editorial novembre-desembre 2010. Carta de Carles Camp a la revista Sapiens
Granollers, a 3 de novembre de 2010 Benvolguts senyors: Sóc subscriptor de Sàpiens des de fa temps i valoro molt positivament la seva tasca de difusió de la història del...
96: Joana d'Aragó, virreina de Nàpols i de Catalunya, paradigma de la bellesa universal
El retrat de Raffaello Sanzio, conegut com a 'Rafael', un dels grans pintors del Renaixement italià, de Joana d'Aragó (Barcelona, 1455-Nàpols, 1517),...
95: Nicolau Cotoner, cap d'estat de Malta
La illa i l'arxipèlag de Malta van formar part, des de 1282, de l'Imperi català dels segles XIV i XV. S'afegíren, així, a la immensa herència...
152: 800-1200: 7.500 llibres a Catalunya
La producció editorial realitzada als 'escriptoris' dels monestirs i de les catedrals de la Catalunya dels comtats dels Pirineus fou molt important: tant com la dels països...
151: 1640: El xampany, un invent català?
Segons Anthony Rowley i Jean-Claude Ribaut, dos experts, estudiosos del tema, la obtenció del vi resultat d'una fermentació secundària aconseguida gràcies a un...
19 : Joan D'Agramunt (Segle XV-XVI)
Navegant català. L'any 1511, va pactar amb Ferran II l'exploració de certa "Terra Nova". L'any abans, el 1510, s'havia presentat al rei amb uns...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

divendres 24 de desembre de 2010

FW: Butlletí FEHC 24 desembre 2010

Bon Nadal i feliç 2011 a tothom!!!!
 
josep anguera





 
Joan Vilaseca. D'Ibèria a Catalunya passant per Sefarad i la Gòtia (1/3)
 
El 18 de decembre de 2010, Joan Vilaseca va pronunciar una conferència a la Biblioteca Central de Terrassa en què va argumentar la pervivència del món iber en la realitat catalana posterior. Oferim a... [+]
Ferran Mascarell. El federalisme a l'Espanya d'avui
 
ARA 21.12.2010 La gent de Ciutadans pel Canvi està fent una valuosa feina de reflexió i de pedagogia sobre les bondats de la via federal. Han agrupat un distingit nombre de simpatitzants en diferents llocs de la... [+]
Francesc Roca. Targetes postals, la fabricació d'imaginaris
 
L'ECONÒMIC 18.12.2010 L'èxit de la producció massiva de targetes postals a l'Europa, i a la Catalunya dels primers decennis del segle XX, es basa en la confluència de tres factors. Primer, el... [+]
Stefano Maria Cingolani. Pere el Gran (Editorial Base)
 
Pere el Gran (1240-1285) és un dels més importants reis de la Corona d'Aragó. La seva conquesta de Sicília i Malta obrí a la Corona les portes d'Itàlia i de la Mediterrània... [+]
La moneda ibèrica del comte Ermengol V d'Urgell
 
El 18 de decembre de 2010, el filòsof Ignasi Catalán va pronunciar una conferència a la Biblioteca Central de Terrassa en què va exposar alguns casos que demostren la continuïtat de la cultura ibera en la... [+]
Editorial novembre-desembre 2010. Carta de Carles Camp a la revista Sapiens
Granollers, a 3 de novembre de 2010 Benvolguts senyors: Sóc subscriptor de Sàpiens des de fa temps i valoro molt positivament la seva tasca de difusió de la història del...
96: Joana d'Aragó, virreina de Nàpols i de Catalunya, paradigma de la bellesa universal
El retrat de Raffaello Sanzio, conegut com a 'Rafael', un dels grans pintors del Renaixement italià, de Joana d'Aragó (Barcelona, 1455-Nàpols, 1517),...
95: Nicolau Cotoner, cap d'estat de Malta
La illa i l'arxipèlag de Malta van formar part, des de 1282, de l'Imperi català dels segles XIV i XV. S'afegíren, així, a la immensa herència...
152: 800-1200: 7.500 llibres a Catalunya
La producció editorial realitzada als 'escriptoris' dels monestirs i de les catedrals de la Catalunya dels comtats dels Pirineus fou molt important: tant com la dels països...
151: 1640: El xampany, un invent català?
Segons Anthony Rowley i Jean-Claude Ribaut, dos experts, estudiosos del tema, la obtenció del vi resultat d'una fermentació secundària aconseguida gràcies a un...
19 : Joan D'Agramunt (Segle XV-XVI)
Navegant català. L'any 1511, va pactar amb Ferran II l'exploració de certa "Terra Nova". L'any abans, el 1510, s'havia presentat al rei amb uns...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dimarts 21 de desembre de 2010

FW: Butlletí FEHC 20 desembre 2010


 
La moneda ibèrica del comte Ermengol V d'Urgell
 
El 18 de decembre de 2010, el filòsof Ignasi Catalán va pronunciar una conferència a la Biblioteca Central de Terrassa en què va exposar alguns casos que demostren la continuïtat de la cultura ibera en la... [+]
Sílvia Marimon. Pere el Gran, un rei políticament incorrecte, entrevista amb StefanoMaria Cingolani
 
L'historiador italià StefanoMaria Cingolani desvela que era autoritari imagnètic Sílvia Marimon ARA, 13.12.2010 Autoritari, magnètic, molt segur d'ell mateix i hàbil en la propaganda... [+]
Xavier Cortadellas. Entrevista a Albert García Espuche
 
El dia 10 de desembre de 2010, el setmanari Presència va publicar una entrevista de Xavier Cortadellas a Albert García Espuche (Accés al pdf de l'entrevista). "El que no va existir és la... [+]
El Museu de Badalona reobre el jaciment arqueològic subterrani més gran de Catalunya
 
El Museu de Badalona va inaugurar el 17 de desembre de 2010 l'ampliació i la museïtzació de les termes i el decumanus de l'antiga ciutat romana de Baetulo. Un projecte innovador que converteix la ciutat en un... [+]
HistoTube, blog d'història
 
L'Histotube és un projecte que té com a objectiu posar a l'abast de docents, alumnes i interessats per la història i el patrimoni una sel·lecció dels vídeos sobre aquesta temàtica que... [+]
Editorial novembre-desembre 2010. Carta de Carles Camp a la revista Sapiens
Granollers, a 3 de novembre de 2010 Benvolguts senyors: Sóc subscriptor de Sàpiens des de fa temps i valoro molt positivament la seva tasca de difusió de la història del...
96: Joana d'Aragó, virreina de Nàpols i de Catalunya, paradigma de la bellesa universal
El retrat de Raffaello Sanzio, conegut com a 'Rafael', un dels grans pintors del Renaixement italià, de Joana d'Aragó (Barcelona, 1455-Nàpols, 1517),...
95: Nicolau Cotoner, cap d'estat de Malta
La illa i l'arxipèlag de Malta van formar part, des de 1282, de l'Imperi català dels segles XIV i XV. S'afegíren, així, a la immensa herència...
152: 800-1200: 7.500 llibres a Catalunya
La producció editorial realitzada als 'escriptoris' dels monestirs i de les catedrals de la Catalunya dels comtats dels Pirineus fou molt important: tant com la dels països...
151: 1640: El xampany, un invent català?
Segons Anthony Rowley i Jean-Claude Ribaut, dos experts, estudiosos del tema, la obtenció del vi resultat d'una fermentació secundària aconseguida gràcies a un...
18 : Francesc Desvaler (un Marco Polo mallorquí del segle XIV)
Navegant i comerciant mallorquí que el 1342 va capitanejar l'expedició mallorquina a les illes Canàries, autoritzada per Roger de Rovenach, lloctinent del rei Jaume III...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat




--
josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat