dimarts 30 de novembre de 2010


 
Revoltes catalanes abans de l'any mil (3)
 
Ens explica la historiografia que els musulmans, aprofitant-se de la debilitat i de les lluites internes del regne visigòtic, van poder envair els territoris d'Hispània amb facilitat. Concretament, que van intervenir en... [+]
Francesc Roca. 800 anys de fargues
 
L'ECONÒMIC 27.11.2010 El mot fàbrica és una lleugera variant del mot farga. L'origen de les fàbriques modernes són les fargues medievals, fabricas en llatí. Tenim notícies de fargues... [+]
Patricia Gabancho. Maduresa? No encara!
 
L'independentisme està madur com a idea però no com a opció política consistent Patrícia Gabancho EL PUNT-AVUI 05.11.2010 La crisi del Cercle Català de Negocis és tot un símptoma.... [+]
Joan Cavaller i Daniel Ibànyez. Conferències 30.11.2010
 
Convidat pel Centre d'Estudis Colombins, el proper dia 30 de novembre de 2010, en Daniel Ibànyez pronunciarà una conferència amb el títol "Carles I i el seu temps". L'acte tindrà lloc a... [+]
Alexandre Deulofeu. La tesi de l'Empordà bressol de l'art romànic (2)
 
Article anterior Alexandre Deulofeu defineix la coberta de volta (coneguda ja en les antigues cultures mesopotàmiques) com l'element característic de l'art romànic, vigent a Occident entre els segles X i XIII.... [+]
Editorial novembre-desembre 2010. Carta de Carles Camp a la revista Sapiens
Granollers, a 3 de novembre de 2010 Benvolguts senyors: Sóc subscriptor de Sàpiens des de fa temps i valoro molt positivament la seva tasca de difusió de la història del...
94: Teodulf, bisbe d'Orleans, conseller de Carlemany
Carlemany (c. 742-814) ha estat, sens dubte, un dels personatges més importants de la història d'occident, fins al punt que la seva figura s'ha convertit en un referent de...
93: Bernat Martorell, pintor català universal
B El 5 de juliol de 1440, el Dietari de la Generalitat de Catalunya informava de que Bernat Martorell, pintor, il·lustrador de llibres manuscrits i dissenyador de retaules, tríptics i...
149: La platja dels catalans, Marsella
Vers 1760, un sector de la costa rocallosa que mig tanca l'entrada del Port Vell de Marsella va començar a ésser conegut com fins ara: és la Platja dels Catalans, ambula...
148: Els catalans i la descoberta europea de l'Àfrica Occidental
El dia 10 d'agost del 1346 el navegant JaumeFerrer arribà, en el seu periple per l'Oceà Atlàntic, seguint les costes de l'Àfrica Occidental, a un punt...
16 : Francesc Galí (1539-1591)
Navegant català. Va ser el primer navegant europeu que va penetrar la badia on avui hi ha el port de San Francisco, 200 anys abans que uns altres catalans Gaspar de Portolà i

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat





--
josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat

divendres 26 de novembre de 2010

Fwd: Butlletí FEHC 26 novembre 2010

 
Alexandre Deulofeu. La tesi de l'Empordà bressol de l'art romànic (2)
 
Article anterior Alexandre Deulofeu defineix la coberta de volta (coneguda ja en les antigues cultures mesopotàmiques) com l'element característic de l'art romànic, vigent a Occident entre els segles X i XIII.... [+]
Joan Cavaller i Daniel Ibànyez. Conferències 30.11.2010
 
Convidat pel Centre d'Estudis Colombins, el proper dia 30 de novembre de 2010, en Daniel Ibànyez pronunciarà una conferència amb el títol "Carles I i el seu temps". L'acte tindrà lloc a... [+]
Albert García Espuche. Barcelona, 1700
 
Barcelona 1700 ens presenta una societat urbana, la de la capital catalana de finals del segle XVII i inicis del XVIII, diversa, molt dinàmica econòmicament, connectada amb mig món gràcies a una forta activitat... [+]
20.10.10 Carme Huertas. VI Fòrum Auriga (Badalona). Resum de "Codificació informàt..."
 
El dia 20 de novembre, la Carme J. Huertas va intervenir en el VI Fòrum Auriga (Badalona) per presentar el llibre editat per la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, "Codificació informàtica... [+]
Pere Forès i Malleu. Esborrant la traça catalana
 
En Pere Forès i Malleu ha publicat un article amb el títol "Esborrant la traça catalana" al Setmanari Presència que editen conjuntament els diaris EL PUNT i l'AVUI. En aquest article, Forès... [+]
Editorial novembre-desembre 2010. Carta de Carles Camp a la revista Sapiens
Granollers, a 3 de novembre de 2010 Benvolguts senyors: Sóc subscriptor de Sàpiens des de fa temps i valoro molt positivament la seva tasca de difusió de la història del...
94: Teodulf, bisbe d'Orleans, conseller de Carlemany
Carlemany (c. 742-814) ha estat, sens dubte, un dels personatges més importants de la història d'occident, fins al punt que la seva figura s'ha convertit en un referent de...
93: Bernat Martorell, pintor català universal
B El 5 de juliol de 1440, el Dietari de la Generalitat de Catalunya informava de que Bernat Martorell, pintor, il·lustrador de llibres manuscrits i dissenyador de retaules, tríptics i...
149: La platja dels catalans, Marsella
Vers 1760, un sector de la costa rocallosa que mig tanca l'entrada del Port Vell de Marsella va començar a ésser conegut com fins ara: és la Platja dels Catalans, ambula...
148: Els catalans i la descoberta europea de l'Àfrica Occidental
El dia 10 d'agost del 1346 el navegant JaumeFerrer arribà, en el seu periple per l'Oceà Atlàntic, seguint les costes de l'Àfrica Occidental, a un punt...
15 : Josep Trueta i Raspall (1897-1977)
El doctor Trueta ha estat un dels metges més importants del segle XX.. Les seves biografies concorden a l'hora de valorar les seves tres grans aportacions a la ciència...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat





--
josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat

dijous 25 de novembre de 2010

FW: Butlletí FEHC 23 novembre 2010


 
Carles Camp. Revoltes catalanes abans de l'any 1000 (2)
 
Article anterior Ens explica la historiografia espanyola que, després de l'ensorrament de l'imperi romà en el segle V, tots els territoris d'Hispània i de les Balears van caure en poder dels visigots,... [+]
Daniel Ibànyez. Conferència "Carles I i el seu temps" 30.11.2010
 
Convidat pel Centre d'Estudis Colombins, el proper dia 30 de novembre de 2010, en Daniel Ibànyez pronunciarà una conferència amb el títol "Carles I i el seu temps". L'acte tindrà lloc a... [+]
Manuel Pérez Nespereira. La fallida del parlamentarisme. Catalanisme i corporativisme (1900-1936)
 
Sovint el corporativisme ha estat vinculat al feixisme, però ni el feixisme és simplement corporativisme ni el corporativisme és un fet exclusiu del feixisme. Des de final del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial,... [+]
Pere Forès i Malleu. Esborrant la traça catalana
 
En Pere Forès i Malleu ha publicat un article amb el títol "Esborrant la traça catalana" al Setmanari Presència que editen conjuntament els diaris EL PUNT i l'AVUI. En aquest article, Forès... [+]
Joan Cavaller. Penetració entre els catalans del concepte de Catalunya com a colònia dels espanyols
 
En unes declaracions recents, el candidat a la presidència de la Generalitat per Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha manifestat que Catalunya és una colònia de l'estat espanyol.... [+]
Editorial novembre-desembre 2010. Carta de Carles Camp a la revista Sapiens
Granollers, a 3 de novembre de 2010 Benvolguts senyors: Sóc subscriptor de Sàpiens des de fa temps i valoro molt positivament la seva tasca de difusió de la història del...
94: Teodulf, bisbe d'Orleans, conseller de Carlemany
Carlemany (c. 742-814) ha estat, sens dubte, un dels personatges més importants de la història d'occident, fins al punt que la seva figura s'ha convertit en un referent de...
93: Bernat Martorell, pintor català universal
B El 5 de juliol de 1440, el Dietari de la Generalitat de Catalunya informava de que Bernat Martorell, pintor, il·lustrador de llibres manuscrits i dissenyador de retaules, tríptics i...
149: La platja dels catalans, Marsella
Vers 1760, un sector de la costa rocallosa que mig tanca l'entrada del Port Vell de Marsella va començar a ésser conegut com fins ara: és la Platja dels Catalans, ambula...
148: Els catalans i la descoberta europea de l'Àfrica Occidental
El dia 10 d'agost del 1346 el navegant JaumeFerrer arribà, en el seu periple per l'Oceà Atlàntic, seguint les costes de l'Àfrica Occidental, a un punt...
15 : Josep Trueta i Raspall (1897-1977)
El doctor Trueta ha estat un dels metges més importants del segle XX.. Les seves biografies concorden a l'hora de valorar les seves tres grans aportacions a la ciència...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

dimecres 24 de novembre de 2010

MÉS BARRI DEL GORNAL I MÉS DESNONAMENTS



Avui ha estat dia de Ple municipal, el company Josep Mª Bonette, ha fet una intervenció magistral sobre la problemàtica dels desnonaments, pisos ocupats i com enfoca aquesta problemàtica l’equip de govern de la ciutat, sense que hagi tingut una resposta massa aclaridora. De fet crec que ell pot explicar més bé que ningú la pregunta que ha fet, però la veritat és que la seva intervenció ha estat magnífica.


Per la meva part i com constava a l’ordre del dia, he preguntat després que el Regidors Sr. Jaume Pallarés de CiU, presentes com a moció l’instal-lació d’ascensors per comunicar els barris del Gornal amb Bellvitge degut a que el retard del soterrament de les vies molt possiblement va per llarg.

La resposta de l’equip de govern, ha estat contundent, està pendent una reunió Ministerio de Fomento-Ajuntament de l’Hospitalet per parlar de un conveni signat en temps del govern d’Aznar, entre el Sr. Corbacho i el Ministre de torn del govern Central, Sr. Alvarez Cascos i que cal esperar que en surt d’aquest d’aquesta reunió per adoptar segons paraules de l’Alcaldessa Sra. Núria Marín, unes posicions institucionals o traumàtiques.

Es curiós, fa uns vuit anys va crear-se una espècie de coordinadora per el soterrament de les vies, en vuit anys, no s’ha aconseguit res i els dos barris segueixen amb una barrera infranquejable. La moció presentada per el Sr, Pallarés, molt ben defensada, ha estat ajornada en espera de si s’ha de resoldre de forma institucional o traumàtica, però el cert i faig meves unes paraules seves, de que en tots els problemes que ha tingut el barri del Gornal, s’hauria de demanar al Ministerio de la Vivienda que és fes càrrec de l’instal-lació dels ascensors i si no que anés a càrrec del conveni signat entre Adif-Ajuntament en el qual s’assignaven 4 mil-lions d’euros anuals fins a un màxim de setze, evidentment han dit que NO, NO i NO. He fet al final la pregunta al grup municipal al govern socialista i als progressistes d’EU i IV, els primers han dit que cal esperar, els segons ni han raspós.

La setmana passada parlava d’un pare desesperat que va penjar-se per no poder mantindre amb dignitat a la seva família i que fins i tot d’un moment a l’altre, seria desnonat, dons bé, avui al carrer Juan de Juanes ADIGSA ha desnonat a una família, i es tornen a donar fets paradoxals, aquesta família, hauria d’haver estat desnonada demà a les 10 del matí del dia 24 de novembre del 2010, però mira quina casualitat, treballadors d’ Adigsa han anat amb un paper perquè el signes la família a desnonar dient-los que si marxaven per les bones entrarien en una llista per quan quedessin pisos buits, ells han signat amb tota la bona fe del món i ara a les 23:10 de la nit, estan dormint al carrer, si dormin al carrer. I la porta del pis, s’ha posat nova , després, totxanes i després una porta de ferro que es veu a tot el replà. No cal pensar massa per pensar que aquests fets de tapiar de manera tan dràstica l’entrada a la vivenda, equival a dir que tardaran en concedir aquest pis a alguna família.

He estat amb ells, s’havien muntat una espècie de guingueta amb el poc mobiliari que tenien amb quatre llençols, unes quantes fustes i la roba amuntonada, ha vingut la Guardia Urbana, amb un sergent amb to xulesc, “ a ver quien es el responsable de este tenderete?”, una pobra senyora ha contestat “yo”, l sergent “documentación, si saca el tenderete no la denuncio”, contesta la senyora “si pero donde vamos a dormir?”, contesta el sergent “pueden dormir en los bancos o en un albergue”.

Abans de fer cap anàlisis, cal dir que la poca sensibilitat d’aquest sergent es feia fins i tot massa palesa, serà racista?. Pregunto, no tinc el gust de conèixere’l ni ganes que en tinc, sempre he considerat que una de les funcions principals dels serveis d’ordre es tendre als ciutadans, i a un sergent a més, crec que se li ha d’exigir que tingui una mica per no dir molta de psicologia i més en casos especials en el tracte amb ciutadans en situacions desesperades. La veritat semblava ressentit, no serà que no ha ascendit quan li tocava o és que no seria tan bo com per portar-lo a Ripoll amb targeta de presentació. Sr Sergent, molt, molt malament la seva actuació. Vostè com a funcionari públic, ha de tenir un tracte d’excel•lència amb els ciutadans, dit de una altra manera, no pot actuar amb la mala llet que ho fa, i si les ordres li venen de més amunt, la seva obligació es complir-les, però amb dignitat i eficiència l’època militar dins de la Guardia Urbana ja ha passat i algú li ha de dir a aquests sergent, que no pot actuar com ho ha fet.

Parteixo de la base que no s’haurien d’ocupar pisos, molt especialment pisos de particulars, com tampoc pisos d’entitats oficials, els primers no els justificaré, perquè crec que és un fet injustificable, però en el cas de pisos d’entitats oficials, en aquests cas de la Generalitat, tot i reconèixer que és il•legal, he de dir que ho accepto i que no solament ho accepto, si no que a més ho justifico, que és això de tenir pisos desocupats de protecció oficial construïts amb diners públics, que és això de que tinguin llistes d’espera i els pisos no es concedeixin, no els cau la cara de vergonya als senyors d’ Adigsa?.

I ara parlarem una mica del nostre “estimat” equip de govern, vergonyosa la seva actuació, en aquest últim cas i en el cas de la nova vídua Eva, està clar que per aquesta gent que ens administren, els ciutadans i el seu benestar els importa ben poc, certifico que per benestar social del Ajuntament hi ha ciutadans de primera i de segona, i els que són de segona les coses estan molt crues per ells.

Hi ha un altra tema que hem preocupa i hem preocupa molt, a la nostra entitat, tenim una persona lluitadora, president de l’AA.VV. Carmen Amaya, lluitador sense treva per el benestar dels ciutadans/es del barri, si, estic parlant de Juan Alvarez Reina, aquest lluitador del barri del Gornal que en veu de Guardia Urbana, Regidors de l’equip de govern, assessors de l’Ajuntament i entitats del barri del Gornal que treballen en connivència amb els socialistes i progressistes de qui mal administra els afers de la ciutadania, diuen d’ell que “és una mala companyia”, no m’ho han dit terceres persones, la Sra. Núria Marín va dir-m’ho a mi mateix a la Cafeteria Porto Rico, amb dos testimonis, un regidor de l’oposició i un veí de l’Hospitalet Centre. Tinc constància que ahir la Sra. Alcaldessa va repetir aquestes mateixes paraules a Eva, la nova vídua i a la seva cunyada.

Tenen por a aquest xicot que treballa pel barri, tenen por a que sap tocar-los el vora viu?.

Més els valdria que estiguessin més per la feina, que escoltessin a tothom no solament a uns quants i que com a demòcrates que diuen ser, fossin més oberts a escoltar a tothom, no solament a uns quans, si aquests que diuen als Plens” que soy la presidenta de la entidad que dice que enel Gornal no pasa nada”.

No tenen vergonya els socialistes i els progressistes (per el que progressen)de EU i IV. , tan insensibles són davant de fets tan greus?



divendres 19 de novembre de 2010

FW: Butlletí FEHC 19 novembre 2010


 
Joan Cavaller. Penetració entre els catalans del concepte de Catalunya com a colònia dels espanyols
 
En unes declaracions recents, el candidat a la presidència de la Generalitat per Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha manifestat que Catalunya és una colònia de l'estat espanyol.... [+]
El cas de Catalunya. Apel·lació a les Nacions Unides. Abril 1945
 
El Memorial 1714 ha editat l'Apel·lació a les Nacions Unides, un document que es va presentar el 14 d'abril de 1945 als patrocinadors de la Conferència de les Nacions Unides sobre organització... [+]
Pulsòmetre de la Cadena SER. El 42,3% dels catalans vol la independència
 
Des del 2002, la Cadena SER encarregava mensualment a l'Instituto Opina una enquesta sobre qüestions polítiques i socials. L'estiu del 2008 va deixar de fer-se i ara, 26 mesos després, torna a fer-se. El 15 de... [+]
Agustí Colomines. L'obstacle autonòmic
 
L'estat autonòmic ha arribat al seu límit tant per a Catalunya com per a Espanya Agustí Colomines EL PUNT-AVUI 01.11.2010 Els polítics espanyols han arribat a la mateixa conclusió que el sobiranisme... [+]
20.10.10 Carme Huertas. VI Fòrum Auriga (Badalona). Presentació del llibre "Codificació informàt..."
 
Dissabte, 20 de novembre de 2010, Carme J. Huertas presentarà al VI Fòrum Àuriga de Badalona el seu llibre publicat per Prohom Edicions i La Fundació d'Estudis HIstòrics de Catalunya:... [+]
Editorial novembre-desembre 2010. Carta de Carles Camp a la revista Sapiens
Granollers, a 3 de novembre de 2010 Benvolguts senyors: Sóc subscriptor de Sàpiens des de fa temps i valoro molt positivament la seva tasca de difusió de la història del...
94: Teodulf, bisbe d'Orleans, conseller de Carlemany
Carlemany (c. 742-814) ha estat, sens dubte, un dels personatges més importants de la història d'occident, fins al punt que la seva figura s'ha convertit en un referent de...
93: Bernat Martorell, pintor català universal
B El 5 de juliol de 1440, el Dietari de la Generalitat de Catalunya informava de que Bernat Martorell, pintor, il·lustrador de llibres manuscrits i dissenyador de retaules, tríptics i...
148: Els catalans i la descoberta europea de l'Àfrica Occidental
El dia 10 d'agost del 1346 el navegant JaumeFerrer arribà, en el seu periple per l'Oceà Atlàntic, seguint les costes de l'Àfrica Occidental, a un punt...
147: 1937-1938. Geopolítica imperialista i realitat catalana
Segons el francès d'origen català Marc Bernard, la geopolítica oficial del III Reich estava molt interessada en la Mediterrània occidental, i en el paper que hi...
14 : Jaume Ferran i Clua (1851-1929)
Metge, nascut a Corbera d'Ebre (Terra Alta) es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona. L'any 1878 aconsegueix unir telefònicament, amb aparells que ell mateix...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat