 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
dimarts 28 de setembre de 2010
FW: Butlletí FEHC 28 setembre 2010
divendres 24 de setembre de 2010
FW: Butlletí FEHC 24 setembre 2010
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
dimarts 21 de setembre de 2010
FW: Butlletí FEHC 21 setembre 2010
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
dissabte 18 de setembre de 2010
GENT DOLENTA I A SOBRE AMB MALA LLET
Tots tenim defectes, tots tenim les nostres coses, imagino que jo, de defectes en tinc molts, més dels que voldria fins i tot, però una cosa no sóc, no sóc dolent, ni tampoc tinc mala llet, es possible que gent del meu entorn cregui que si, que sóc dolent i tinc mala llet, però la meva consciència mai m’ha avisat d’estar fent dolenteries o d’actuar amb mala llet, per tant i un cop descoberta una íntima conversa entre la meva consciència i jo, començaré a explicar-me.
No crec que cap persona neixi dolenta o amb mala llet, si no que el temps i les circumstàncies li van donant aquest caire, ressentiments, servitud, complexos, fracassos, són aliments idonis per anar creant aquest tipus de persones, que en un moment donat se’ls pot arribar a treure el sobrenom“bulldog” , aquest sobrenom no ve pas donat perquè aquest tipus de persones provenen de la Gran Bretanya, si no perquè inicialment es feien servir per la lluita de gossos i per tant la –mala llet- era sobradament demostrada.
Aquest tipus de persones –bulldog-, son persones que és creuen imprescindibles, que tot el que no passa per les seves mans, està mal fet, i per tant és absolutament imprescindible criticar-ho, donar-ho per dolent i de poc valor. Acostumen a posar-se nervioses molt fàcilment i quan ho fan criden, perden els estreps i no distingeixen res, a vegades fins i tot ho fan en públic deixant en alta vergonya a la persona que escridassen –lladren, borden, clapeixen- i les persones que no son com elles, per prudència, per educació, per vergonya, callen. En el treball els buldogs, son dòcils amb els seus caps, fins i tot el seu grau de servitud es tan exagerat que fan i accepten ordres que no deurien i les compleixen fidelment, estan al servei del seu amo les 24 hores, però ai!, quan el seu amo no i és, son qui més el critiquen, qui fa públiques les seves mancances, els seus defectes.
Aquest tipus de persona –bulldog- vol ser escoltada, és creu en possessió de la veritat divina i el que diu, va a Missa, vol estar rodejada de gent important que no l’importen, sinó que més aviat els utilitza, els manipula per portar-los al seu terreny, però si el seu amo l’hi demanés, no dubtaria ni un moment en clavar-los queixalada, a la fi el –buldog- no coneix a ningú més que al seu amo.
A la llarga acostumen a fracassar, la gent normal els arracona, els menysprea i el que en principi es fa per darrera, arriba un moment que un perd la por i s’enfronta a elles cara a cara. Fracassen en la feina, moltes vegades no estan ni preparats per desenvolupar-la, fracassen en la seva vida sentimental, una, dues i fins i tot tres vegades, i fracassen a la llarga en tot, però això si, abans no els arriba el fracàs, deixen una petjada de gent que ha marxat de tot allò que envolta al –bulldog-, perquè les seves mossegades, lladrucs, bordades i clapeixades, és fan insuportables i abans d’un enfrontament cara a cara, prefereixen abandonar, perquè son persones bones, no acostumades a tractar amb aquesta raça de gossos especialitzats en marcar i defensar el seu terreny i el del seu amo. Sols fa amistat amb les persones pobres d’esperit o bé amb persones “llestes”, que prefereixen tenir-lo com amic abans que com enemic.
A la fi doncs, aquesta raça de personetes anomenades “bulldog”, passen per la vida fent mal a gent, que mai han estat com ell.
Jo recomanaria a tots els qui han abandonat gràcies a els lladrucs, bordades i clapeixades del bulldog, que deixin el seu llarg silenci de banda, que preguin als Déus del cel, que és produeixi el miracle i que el seu amo comenci el llarg viatge cap a Itaca i com a premi als seus serveis i acompanyats els dos del Déu del vent, emprenguin un llarg camí, a poder ser sense tornada, així aquells qui temen al bulldog i al seu amo podran tornar i qui envolta al bulldog i al seu amo, podran alliberar-se de la por i tornar a ser ells,a la fi aquests últims no són males persones, són persones cohibides i supeditades a una protecció malaltissa, dolenta i aconseguida amb molt mala llet.
No crec que cap persona neixi dolenta o amb mala llet, si no que el temps i les circumstàncies li van donant aquest caire, ressentiments, servitud, complexos, fracassos, són aliments idonis per anar creant aquest tipus de persones, que en un moment donat se’ls pot arribar a treure el sobrenom“bulldog” , aquest sobrenom no ve pas donat perquè aquest tipus de persones provenen de la Gran Bretanya, si no perquè inicialment es feien servir per la lluita de gossos i per tant la –mala llet- era sobradament demostrada.
Aquest tipus de persones –bulldog-, son persones que és creuen imprescindibles, que tot el que no passa per les seves mans, està mal fet, i per tant és absolutament imprescindible criticar-ho, donar-ho per dolent i de poc valor. Acostumen a posar-se nervioses molt fàcilment i quan ho fan criden, perden els estreps i no distingeixen res, a vegades fins i tot ho fan en públic deixant en alta vergonya a la persona que escridassen –lladren, borden, clapeixen- i les persones que no son com elles, per prudència, per educació, per vergonya, callen. En el treball els buldogs, son dòcils amb els seus caps, fins i tot el seu grau de servitud es tan exagerat que fan i accepten ordres que no deurien i les compleixen fidelment, estan al servei del seu amo les 24 hores, però ai!, quan el seu amo no i és, son qui més el critiquen, qui fa públiques les seves mancances, els seus defectes.
Aquest tipus de persona –bulldog- vol ser escoltada, és creu en possessió de la veritat divina i el que diu, va a Missa, vol estar rodejada de gent important que no l’importen, sinó que més aviat els utilitza, els manipula per portar-los al seu terreny, però si el seu amo l’hi demanés, no dubtaria ni un moment en clavar-los queixalada, a la fi el –buldog- no coneix a ningú més que al seu amo.
A la llarga acostumen a fracassar, la gent normal els arracona, els menysprea i el que en principi es fa per darrera, arriba un moment que un perd la por i s’enfronta a elles cara a cara. Fracassen en la feina, moltes vegades no estan ni preparats per desenvolupar-la, fracassen en la seva vida sentimental, una, dues i fins i tot tres vegades, i fracassen a la llarga en tot, però això si, abans no els arriba el fracàs, deixen una petjada de gent que ha marxat de tot allò que envolta al –bulldog-, perquè les seves mossegades, lladrucs, bordades i clapeixades, és fan insuportables i abans d’un enfrontament cara a cara, prefereixen abandonar, perquè son persones bones, no acostumades a tractar amb aquesta raça de gossos especialitzats en marcar i defensar el seu terreny i el del seu amo. Sols fa amistat amb les persones pobres d’esperit o bé amb persones “llestes”, que prefereixen tenir-lo com amic abans que com enemic.
A la fi doncs, aquesta raça de personetes anomenades “bulldog”, passen per la vida fent mal a gent, que mai han estat com ell.
Jo recomanaria a tots els qui han abandonat gràcies a els lladrucs, bordades i clapeixades del bulldog, que deixin el seu llarg silenci de banda, que preguin als Déus del cel, que és produeixi el miracle i que el seu amo comenci el llarg viatge cap a Itaca i com a premi als seus serveis i acompanyats els dos del Déu del vent, emprenguin un llarg camí, a poder ser sense tornada, així aquells qui temen al bulldog i al seu amo podran tornar i qui envolta al bulldog i al seu amo, podran alliberar-se de la por i tornar a ser ells,a la fi aquests últims no són males persones, són persones cohibides i supeditades a una protecció malaltissa, dolenta i aconseguida amb molt mala llet.
divendres 17 de setembre de 2010
FW: Butlletí FEHC 17 setembre 2010
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Subscriure's a:
Missatges (Atom)