dissabte 29 de maig de 2010

EXTRET DEL DIARI DIGITAL "el confidencial"

Las personas que tienen poder mienten mucho más y mejor

 

No podemos saber cuándo un poderoso nos está mintiendo, afirma el estudio realizado por Dana Carney, profesora de la Business School de la Columbia University, porque resulta extremadamente difícil descubrirle: quienes ocupan un puesto de poder mienten con más facilidad y credibilidad que quienes no lo tienen. Un hecho que resulta verosímil, asegura José Miguel Fernández Dols, catedrático de psicología social de la Universidad Autónoma de Madrid, desde diversos puntos de vista.

Así, sabemos desde hace tiempo que el poder provoca desinhibición, lo que facilita la mentira: puesto que no contamos con claves que nos ayuden a desenmascarar al mentiroso (las que tenemos nos permiten saber cuándo alguien está ansioso, pero no cuándo miente), aquellos factores que, como el poder, facilitan la seguridad en sí mismo y disminuyen la ansiedad consiguen que se pueda faltar a la verdad con mucho mayor aplomo".

Un segunda clase de razones tiene que ver con la mentalidad del poderoso, alguien que se engaña a sí mismo muy fácilmente. "Cuando vives en un entorno en el que cada vez más estás más aislado y te rodean guardaespaldas mentales que siempre te dicen lo que quieres escuchar, acabas por crear tu propio mundo. Y así es muy difícil saber cuándo alguien miente de modo intencional y cuándo simplemente se cree ese mundo de fantasía en el vive inmerso".

Sin embargo, la mentira no siempre es utilizada instrumentalmente por el poder. Los seres humanos utilizamos habitualmente mentiras blancas con el objetivo de engrasar las relaciones, y de mantener una actitud cortés frente a los demáss. En otro caso, asegura Fernández Dols, "nos comportaríamos como las personas afectadas por al síndrome de Asperger (una enfermedad que hizo popular la película Rain Man), cuyo problema social es que no saben mentir. Son personas muy objetivas, que no pueden comprender el estado del otro, y que siempre dicen la verdad. Si les preguntas cómo están, te pueden hacer una lista muy detallada de cómo se sienten. Y si entienden que en una prueba se les ha puntuado más de lo que merecen, se quejan al profesor".

Las personas normales no solemos ejercer ese nivel de franqueza absoluta, asegura Fernández Dols, ya que "un cierto porcentaje de mentira es necesario para un buen funcionamiento social. Así podemos autopresentarnos o salvar la cara a los demás sin resultar molestos y de modo que nuestras relaciones puedan mantenerse". En este sentido, una persona con poder, y que por tanto ha de tratar habitualmente con gran número de personas, es probable que falte a la verdad en muchas más ocasiones que alguien que carece de él. Pero ese sería un uso más o menos "educado" de las medias verdades muy diferente a las acusaciones que, sobre todo en el entorno político, se hacen recaer sobre los poderosos.

No obstante, deberíamos tener en cuenta a la hora de valorar la situación que vivimos en un entorno en el que desee quiera alcanzar puestos de poder raramente puede hacerlo sin echar mano de la mentira. Así, quienes aspiran a subir por la escala del poder han de difundir una imagen, a menudo alejada de la real, para poder jugar sus bazas con eficacia en unos medios de comunicación de masas que priman la representación sobre la realidad. Como advierte Fernández Dols, "la vida pública actual se ha convertido en un sistema con reglas propias muy opacas. Al final, lo único que conoces de la persona a la que votas es su imagen pública. Sabes más de la persona a la que le compras el pan que a la que eliges como presidente de gobierno o a la que votas en una junta de accionistas" Y esa es otra gran constante de nuestros tiempos: cuanto más datos tenemos, menos sabemos; cuanta más información hay, más opaco resulta el acceso a una evaluación efectiva".

Y el asunto se complica aún más en la medida en que quien logra acceder a los lugares de poder suele tener que transitar previamente por los pasillos de las grandes organizaciones (partidos políticos, empresas, etc.) donde ha de saber manejar distintos grupos de interés, gestionar luchas internas y apoyarse en aquellos que le pueden ayudar, algo que no puede hacerse eficazmente sin un uso astuto de la mentira. Y esto es aún más cierto, señala Fernández Dols, "en países de meritocracia débil como España, donde los criterios de mérito no son evaluados en cuanto tales sino en función de la pertenencia a determinados grupos. En todas las organizaciones quienes triunfan son buenos navegadores sociales, pero no pueden ser sólo eso, sino que deben poseer cualidades objetivas y contrastables. Pero no suele  ser así, y menos aún en España, donde los mecanismos de contrastación son muy débiles". 

La mentira, una herramienta más eficaz que la verdad

Para Antonio Alonso, profesor de relaciones exteriores de España de la Universidad CEU San Pablo, este modo de funcionamiento resulta del todo contraproducente, ya que no sólo es posible llegar al poder sin necesidad de recurrir a la mentira sino que "la persona que se presenta ante el público sin mentir adquiere un estupendo crédito, mientras que quien dice hoy una cosa y mañana la contraria pierde adeptos (o clientes) rápidamente. Para Alonso lo importante no es tanto decir la verdad cuanto ser sincero, es decir, "presentarse ante los demás cómo alguien íntegro y honesto". Y ésa es una cualidad "que no se construye de la noche a la mañana, sino que requiere de un crédito que sólo puede conseguirse con el paso del tiempo. Como todas las cosas buenas en la vida, cuesta mucho levantarlas y poco destruirlas". Coincide Diego Vicente, profesor de Comportamiento Organizacional en IE Business School, quien señala que sólo triunfan de verdad aquellos con quienes la gente es capaz de comprometerse, algo que es posible únicamente si se logra generar confianza. Y eso descarta la mentira".

El problema aparece, sin embargo,  porque la mentira  parece resultar mucho más eficaz que la verdad. Hay múltiples casos que lo demuestran, desde el presidente de gobierno que justifica la invasión de otro país porque éste posee armas de destrucción masiva hasta el dirigente político que niega insistentemente la existencia de la crisis económica pasando por los guionistas de una serie que para crear expectativas respecto de su capítulo final realizan declaraciones falsas. Todos ellos consiguieron lo que pretendían: EEUU invadió Irak, Zapatero consiguió ser reelegido y los  datos de audiencia del final de Perdidos fueron positivos; cuando se hizo evidente para una gran mayoría de la población que habían sido engañados, quienes mintieron ya habían alcanzado sus propósitos. De modo que quizá haya que preguntarse hasta qué punto actuaciones tan negativas éticamente obtienen el castigo que merecen.

Según Diego Vicente, no es tan claro que la mentira acabe rentando, ya que "si bien es cierto que los resultados se pueden alcanzar trampeando, a la larga ese tipo de actuaciones terminan pasando factura. No somos tan tontos como para que nos engañen siempre. La mentira puede sacar de un problema a corto plazo, pero a medio y largo no funciona". En el mismo sentido se pronuncia Alonso, para quien este tipo de planteamientos sólo triunfa en esos escenarios cortoplacistas, ya que "la mentira tiene las piernas muy cortas". Así, "la victoria de Obama debe mucho al voto de castigo a Bush, las mentiras de Solbes sobre la crisis en el debate con Pizarro no le salvaron de ser despedido un año después, y estamos viendo cómo la actitud de Zapatero le está pasando ya factura".

La efectividad del engaño, para Vicente,  depende mucho de factores que tienen poco que ver con la correspondencia entre afirmaciones y hechos, como suele ser el beneficio que se puede obtener. "Así, cuando Zapatero concurrió a las elecciones de 2008, mucha gente no quería escuchar que había crisis, que nos estaba yendo fatal, que nos iba a ir aún peor y que España era ya uno de los últimos países de la UE. Por eso no les pasaron factura al presidente las mentiras que profirió". Es en ese sentido que Vicente asegura "que la responsabilidad de las mentiras de Zapatero y de Bush no es principalmente suya: el problema es nuestro, porqu

 


Hotmail: Trusted email with powerful SPAM protection. Sign up now.

divendres 28 de maig de 2010

Som Vuit.m4v

Intentem ser innovadors amb la nostra música

Intentem ser innovadors amb la nostra música

Som Vuit.m4v

FW: FEHC Butlletí 4 de maig de 2010


 
Armand Sanmamed. Cambó i la qüestió de la catalanitat de Colom
 
La publicació a París, l'any 1927, de l'obra Christophe Colomb catalan de l'historiador peruà Luís Ulloa va causar un autèntic impacte. Immediatament, Ulloa va ser convidat a presentar... [+]
Ignasi Aragay. Sant Jordi, patró nacionalitzat
 
Surt l'obra pòstuma de l'historiador Pere Anguera que completa la seva tetralogia sobre els símbols nacionals Ignasi Aragay AVUI 23.04.2010 El gener passat moria a Reus l'historiador Pere Anguera. Unes setmanes... [+]
La muralla del mar sucumbeix entre els pisos i una miniplaça
 
La promoció immobiliària, amb una part de l'obra acabada, deixa enfonsat i separat per tanques el baluard del Migdia | L'Ajuntament no preveu executar cap millora fins que s'aixequi habitatge social en una segona... [+]
Salvador Cardús. Se'ns veuen les vergonyes
 
El 25 d'abril de 2010, Salvador Cardús i Ros va publicar un article a l'AVUI amb el títol "Se'ns veuen les vergonyes". El sociòleg argumenta que durant els 30 anys de transició fins al dia... [+]
Joan Cavaller. Les consultes per a la independència de Catalunya del dia 25.04.2010
 
Diumenge 25 d'abril de 2010 es va celebrar la tercera onada de consultes sobiranistes en diferents municipis de Catalunya. En aquesta tercera convocatòria, han entrat en joc ciutats grans com ara Lleida, Reus, Girona, Manresa,... [+]
Editorial abril 2010: Garzón acusat pel Tribunal Suprem. Per què no es pot atacar el franquisme?
El dia 7 d'abril de 2010, Luciano Varela, jutge del Tribunal Suprem de l'Estat espanyol, ha decidit acusar el jutge Baltasar Garzón per un delicte de prevariació en...
74: Antoni Ferrer, gran canceller de Milà
La vinculació del Milanesat (és a dir de la ciutat de Milà i la seva zona d'influència) amb les institucions catalanes ve de lluny. L'any 1447, Alfons el...
73: Ramon Sibiuda
Juntament amb Llull i Vives, Sibiuda ha estat un dels tres filòsofs catalans més universals i influents de tots els temps. Nascut, probablement, a Barcelona durant la segona meitat...
127: La guitarra catalana
Afirma Johannes Tinctoris, compositor flamenc al servei de la cort de Nàpols i un dels grans teòrics de la música renaixentista en el seu tractat De inventione et usu musicae...
126: Sant Feliu de Guíxols i la batalla de Lepant
En un article anterior ja vaig parlar de la decisiva participació catalana en la batalla de Lepant i del rastre que aquest fet va deixar en el nostre país. Així el Sant Crist...
47: El significat de les quatre faixes (o barres) vermelles sobre fons groc
Originàriament és la bandera dels comtes de Barcelona, que després van ésser reis d'Aragó, de València i de Mallorca. Al regnat del comte-rei Martí...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat


Your E-mail and More On-the-Go. Get Windows Live Hotmail Free. Sign up now.

FW: Butlletí FEHC 28 maig 2010



 
Carles Camp. Alfons XIII i les raons del cop d'estat de Primo de Rivera
 
El 13 de setembre de 1921, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, oncle del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, amb el suport del rei, va protagonitzar i liderar un cop d'estat que va... [+]
Joan B. Culla. La quimera federal
 
La tradició política castellana, com la francesa, s'ha caracteritzat sempre per una forta tendència cap a la constitució d'estructures jeràrquiques centralitzades que culminen en la figura... [+]
Joan Cavaller. Un exèrcit català
 
El creixement del pensament independentista que estem vivint a Catalunya durant els últims mesos està portant a sobre de la taula la discussió sobre l'oportunitat i la necessitat de l'existència d'un... [+]
27.05.2010: El MNAC reobre les sales del gòtic i el renaixement
 
Nova presentació de les col·leccions d'Art Gòtic, del Renaixement, Llegat Cambó i Col·lecció Thyssen-Bornemisza Accés al web del MNAC El 27 de maig, el MNAC reobre al públic les... [+]
Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfor Colom (i 2)
 
Enllaç a la part 1a d'aquest article Deixem el lèxic i passem a la fonètica. Veurem tres casos: Títol Tret fonètic, confusió vocal neutre [o] i [u] en posició àtona Fragment... [+]
Editorial Maig 2010. Juan A. Samaranch/Kurt Waldheim: biografies paral·leles en estats bessons
Juan Antonio Samaranch i Kurt Waldheim són dos personatges que comparteixen molts trets biogràfics. Tots dos van ser membres destacats i compromesos dels partits i dels règims...
75: Carles Ardit, pioner de l'espionatge industrial català (1814-1817)
Abans que, amb la compravenda de patents i llicències, s'establís un mercat internacional de tecnologia, els estats guardaven gelosament els secrets de fabricació que...
74: Antoni Ferrer, gran canceller de Milà
La vinculació del Milanesat (és a dir de la ciutat de Milà i la seva zona d'influència) amb les institucions catalanes ve de lluny. L'any 1447, Alfons el...
130: La modernitat tècnica, en llengua catalana (1609)
Els processos de modernització de la societat catalana, com succeeix arreu, necessiten el suport de la confecció i edició de llibres tècnics. Al segle del Barroc,...
129: El tresor de Moctezuma, a l'Alt Urgell. 1537
El 10 de gener de 1537 fou enterrada sota l'altar major de l'església de Toloriu (AltUrgell, al límit de la Cerdanya), la princesa Maria Moctezuma, filla del 9è...
51: Algunes ensenyes dels terços espanyols
Tots hem sentit parlar dels Tercios com l'exèrcit poderós que tenia el rei d'Espanya i que va ser molt actiu i temut. Va actuar durant l'època dels...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat



Hotmail: Free, trusted and rich email service. Get it now.

dimecres 26 de maig de 2010

FW: Butlletí FEHC 25 de maig de 2010


 
Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfor Colom (i 2)
 
Enllaç a la part 1a d'aquest article Deixem el lèxic i passem a la fonètica. Veurem tres casos: Títol Tret fonètic, confusió vocal neutre [o] i [u] en posició àtona Fragment... [+]
Jordi Maluquer de Motes. Una economía de frontera con el norte europeo
 
El setembre de 2001, l'historiador Jordi Maluquer de Motes, especialista en història econòmica de Catalunya i Espanya, va presentar un article en el Simposi "Fronteras políticas y desarrollo regional (siglos... [+]
Quim Torrent. D'Isabel II a Pepe Blanco. AVE: la ruïna de l'Estat
 
PRECEDENT · Al segle XIX l'Estat es va arruïnar construint línies a Castella OBSESSIÓ · Tots els ministres han deixat la seva marca al mapa de l'AVE. Quim Torrent AVUI 23.05.2010 La teoria de Marx... [+]
Els fabricants catalans ja tenen codi de barres propi
 
DÍGIT Tres emprenedors creen una associació i trien el 15 com a número que identifica béns fets a Catalunya SOCIS Ja s'hi han sumat 150 petits i mitjans empresaris Marta Sardà AVUI 23.05.2010 No... [+]
Armand Sanmamed. L'imperi espanyol: el fracàs del projecte imperial castellà (2)
 
L'any 1580, la incorporació de Portugal i el seu imperi a la corona hispànica significava la culminació de l'imperi espanyol. Només un any més tard, la independència de facto de la... [+]
Editorial Maig 2010. Juan A. Samaranch/Kurt Waldheim: biografies paral·leles en estats bessons
Juan Antonio Samaranch i Kurt Waldheim són dos personatges que comparteixen molts trets biogràfics. Tots dos van ser membres destacats i compromesos dels partits i dels règims...
75: Carles Ardit, pioner de l'espionatge industrial català (1814-1817)
Abans que, amb la compravenda de patents i llicències, s'establís un mercat internacional de tecnologia, els estats guardaven gelosament els secrets de fabricació que...
74: Antoni Ferrer, gran canceller de Milà
La vinculació del Milanesat (és a dir de la ciutat de Milà i la seva zona d'influència) amb les institucions catalanes ve de lluny. L'any 1447, Alfons el...
130: La modernitat tècnica, en llengua catalana (1609)
Els processos de modernització de la societat catalana, com succeeix arreu, necessiten el suport de la confecció i edició de llibres tècnics. Al segle del Barroc,...
129: El tresor de Moctezuma, a l'Alt Urgell. 1537
El 10 de gener de 1537 fou enterrada sota l'altar major de l'església de Toloriu (AltUrgell, al límit de la Cerdanya), la princesa Maria Moctezuma, filla del 9è...
51: Algunes ensenyes dels terços espanyols
Tots hem sentit parlar dels Tercios com l'exèrcit poderós que tenia el rei d'Espanya i que va ser molt actiu i temut. Va actuar durant l'època dels...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat


Hotmail: Trusted email with Microsoft's powerful SPAM protection. Sign up now.

dilluns 24 de maig de 2010

FW: Butlletí FEHC 21 maig 2010


 
Armand Sanmamed. L'imperi espanyol: el fracàs del projecte imperial castellà (2)
 
L'any 1580, la incorporació de Portugal i el seu imperi a la corona hispànica significava la culminació de l'imperi espanyol. Només un any més tard, la independència de facto de la... [+]
El dilema espanyol. Manifest de 62 autors
 
El 21 de maig de 2010, el diari AVUI publica en les seves pàgines un manifest signat per 62 autors, que col·laboren habitualment en la premsa catalana, en què exigeixen a partits i institucions una sortida digna a la... [+]
Joan Pau Rubiés. La qüestió imperial en el pensament polític de la Catalunya moderna
 
L'any 1999, l'historiador Joan-Pau Rubiés i Mirabet va publicar al número 17 de la revista Manuscrits un article amb el títol "La qüestió imperial en el pensament polític de la Catalunya... [+]
Espai Memorial Democràtic: Fosses comunes: un passat no oblidat
 
Fins al 30 de maig es podrà veure a l'Espai Memorial Democràtic aquesta exposició que vol recuperar la memòria dels desapareguts a la guerra. Es podrà veure del 3 al 20 de juny a Gavà, i fins... [+]
Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfol Colom (1)
 
Després de llegir diversos documents historiogràfics sobre Cristòfol Colom i, especialment, després de tractar amb el programa Concordance els textos autògrafs de l'almirall, crec que hi ha prou... [+]
Editorial Maig 2010. Juan A. Samaranch/Kurt Waldheim: biografies paral·leles en estats bessons
Juan Antonio Samaranch i Kurt Waldheim són dos personatges que comparteixen molts trets biogràfics. Tots dos van ser membres destacats i compromesos dels partits i dels règims...
74: Antoni Ferrer, gran canceller de Milà
La vinculació del Milanesat (és a dir de la ciutat de Milà i la seva zona d'influència) amb les institucions catalanes ve de lluny. L'any 1447, Alfons el...
73: Ramon Sibiuda
Juntament amb Llull i Vives, Sibiuda ha estat un dels tres filòsofs catalans més universals i influents de tots els temps. Nascut, probablement, a Barcelona durant la segona meitat...
129: El tresor de Moctezuma, a l'Alt Urgell. 1537
El 10 de gener de 1537 fou enterrada sota l'altar major de l'església de Toloriu (AltUrgell, al límit de la Cerdanya), la princesa Maria Moctezuma, filla del 9è...
128: El saqueig de Roma: una venjança catalana?
El 6 de maig de 1527, les tropes alemanyes i "espanyoles" de Carles I van obtenir una gran victòria sobre l'anomenada Lliga de Cognac, aliança formada per...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat


Hotmail: Powerful Free email with security by Microsoft. Get it now.