 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Keep your friends updated— even when you're not signed in.
dimarts 30 de març de 2010
FW: Butlletí FEHC 30 març 2010
Keep your friends updated— even when you're not signed in.
divendres 26 de març de 2010
FW: Butlletí FEHC 26 març 2010
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Hotmail: Trusted email with powerful SPAM protection. Sign up now.
dijous 25 de març de 2010
LES MALES FORMES DEL TRIPARTIT AL RIPOLLÈS, TOT I QUE L'ALCALDESSA DE RIPOLL ES D'ERC, extret del diari EL RIPOLLÈS
El tripartit veta compareixences del Ripollès a la Llei de vegueriesCiU volia al Parlament tres veus de la comarcaEl tripartit vol aprovar la Llei de vegueries tant ràpid com sigui possible. En aquest sentit ha programat una marató de 16 compareixences per aquest divendres per ventilar-les en un sol dia. Els grups que donen suport al Govern en canvi van vetar les propostes de CiU que volien dur la veu del Ripollès al Parlament. En aquest sentit la federació nacionalista demanava la compareixença de l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà; el president del Consell Comarcal, Enric Pérez; i un representant de la plataforma El Ripollès Existeix. També van sol·licitar, sense èxit, la presència d'un portaveu de l'entitat que reclama la vegueria de l'Alt Ter.
CiU es va mostrar molt crítica amb l'actitud del tripartit. La federació va indicar que es vulnera el procediment parlamentari, perquè no es podran escoltar tots els implicats -demanava fins a 97 compareixences-. Fins i tot, un diputat convergent, Lluís Maria Corominas, va afirmar que “si el que volen és fer una llei de vegueries del tripartit, facin-la vostès sols”.
vegueries CiU Notícies relacionades
Nació Digital: El Govern aprova la llei de vegueriesJordi Ausàs, tossut: «Les vegueries s'aprovaran en aquesta legislatura»Enric Vilert: «El Ripollès forma part de Girona i així esperem que continuï»Vila d'Abadal reclama una vegueria «més interior, de muntanya i sense presses»Rodalies sí; vegueries, encara no
CiU es va mostrar molt crítica amb l'actitud del tripartit. La federació va indicar que es vulnera el procediment parlamentari, perquè no es podran escoltar tots els implicats -demanava fins a 97 compareixences-. Fins i tot, un diputat convergent, Lluís Maria Corominas, va afirmar que “si el que volen és fer una llei de vegueries del tripartit, facin-la vostès sols”.
vegueries CiU Notícies relacionades
Nació Digital: El Govern aprova la llei de vegueriesJordi Ausàs, tossut: «Les vegueries s'aprovaran en aquesta legislatura»Enric Vilert: «El Ripollès forma part de Girona i així esperem que continuï»Vila d'Abadal reclama una vegueria «més interior, de muntanya i sense presses»Rodalies sí; vegueries, encara no
dimarts 23 de març de 2010
LES MALES FORMES DEL PSC
Escàndol: El PSC enreda als jubilatsComparteix
Ahir a les 23:22
A continuació publiquem una carta remesa aquesta tarda pel ciutadà Daniel Camon i Pastor. Una missiva on denuncia que la seva mare va anar "enganyada" a l'acte del PSC dedicat als jubilats. Segons explica la carta en cap moment se'ls va avisar que anirien a un acte de partit, però això sí, tenien"el dinar de franc". José Montilla va celebrar dissabte a Barcelona un acte davant 3000 jubilats que encetava la precamanya electoral.
ENGANYADES I CAP AL MITING DEL PSOE
Ma mare té 76 anys i mai ha tingut especial simpatia pel PSC-PSOE, és a dir que mai no els votaria ni, molt menys, aniria a un míting seu.
Doncs bé, ahir la vaig a veure i m'explica que va anar al miting que va fer el president Montilla a Montjuïc per a la gent gran aquest cap de setmana.
Jo li pregunto que com és, que no sabia que fos seguidora del partit socialista. I ella em respon que no, que hi va anar perquè no sabia on la portaven.
Li demano que m'ho expliqui millor.
Ella i les seves amigues eren en una activitat organitzada pel Centre Cívic Cotxeres de Sants quan una dona sense identificar se'ls adreça i els pregunta si volen apuntar-se a anar a una festa per a la gent gran que s'està organitzant a Barcelona i que les convidarien a dinar de franc. Cap menció a que la festa fos organitzada pel PSC-PSOE. Elles, encantades, van dir que sí i s'hi van apuntar.
El dia en qüestió, el dissabte 21 de març, un autocar les recull a la Plaça de Sants de Barcelona i les porta fins a Montjuïc. Allà, les fan baixar de l'autocar i les porten a una gran sala, les fan seure i, de cop, aparició estel·lar de diversos dirigents socialistes i del president Montilla que els van fer una xerrada "molt pesada" segons ma mare. Després d'aguantar el xàfec, ara sí, dinar de franc, música i ball.
Trobo del tot indignant que el PSC-PSOE utilitzi d'aquesta manera la gent gran per després poder dir que "Montilla parla davant un miler d'avis". És clar, si no els donen l'oportunitat de decidir si volen assistir-hi o no! A més, en acabar de dinar, van passar taula per taula demanant els noms i les dades per "poder-los convidar a altres festes i activitats". Quina barra!
Daniel Camon i Pastor
Ahir a les 23:22
A continuació publiquem una carta remesa aquesta tarda pel ciutadà Daniel Camon i Pastor. Una missiva on denuncia que la seva mare va anar "enganyada" a l'acte del PSC dedicat als jubilats. Segons explica la carta en cap moment se'ls va avisar que anirien a un acte de partit, però això sí, tenien"el dinar de franc". José Montilla va celebrar dissabte a Barcelona un acte davant 3000 jubilats que encetava la precamanya electoral.
ENGANYADES I CAP AL MITING DEL PSOE
Ma mare té 76 anys i mai ha tingut especial simpatia pel PSC-PSOE, és a dir que mai no els votaria ni, molt menys, aniria a un míting seu.
Doncs bé, ahir la vaig a veure i m'explica que va anar al miting que va fer el president Montilla a Montjuïc per a la gent gran aquest cap de setmana.
Jo li pregunto que com és, que no sabia que fos seguidora del partit socialista. I ella em respon que no, que hi va anar perquè no sabia on la portaven.
Li demano que m'ho expliqui millor.
Ella i les seves amigues eren en una activitat organitzada pel Centre Cívic Cotxeres de Sants quan una dona sense identificar se'ls adreça i els pregunta si volen apuntar-se a anar a una festa per a la gent gran que s'està organitzant a Barcelona i que les convidarien a dinar de franc. Cap menció a que la festa fos organitzada pel PSC-PSOE. Elles, encantades, van dir que sí i s'hi van apuntar.
El dia en qüestió, el dissabte 21 de març, un autocar les recull a la Plaça de Sants de Barcelona i les porta fins a Montjuïc. Allà, les fan baixar de l'autocar i les porten a una gran sala, les fan seure i, de cop, aparició estel·lar de diversos dirigents socialistes i del president Montilla que els van fer una xerrada "molt pesada" segons ma mare. Després d'aguantar el xàfec, ara sí, dinar de franc, música i ball.
Trobo del tot indignant que el PSC-PSOE utilitzi d'aquesta manera la gent gran per després poder dir que "Montilla parla davant un miler d'avis". És clar, si no els donen l'oportunitat de decidir si volen assistir-hi o no! A més, en acabar de dinar, van passar taula per taula demanant els noms i les dades per "poder-los convidar a altres festes i activitats". Quina barra!
Daniel Camon i Pastor
dilluns 22 de març de 2010
Francesc-Marc Álvaro | 22/03/2010 - extret de LA VANGUARDIA
Los que tenemos constancia del control de nuestras palabras en artículos y tertulias de radio (y hemos sido incluidos en listas negras) no nos extrañamos de que a los dirigentes del PSC les haya irritado la entrevista que le hizo Mònica Terribas en TV3. El socialismo catalán soporta muy mal la crítica allí donde gobierna. Lejos quedan sus encendidos cantos al pluralismo y a la función escrutadora de los medios públicos cuando Pujol presidía el Govern de la Generalitat. Curiosamente, en los ayuntamientos donde el PSC tiene mayoría, la plasmación de estos altos principios en los medios de titularidad municipal es perfectamente descriptible.
Este planteamiento tramposo tiene varios corolarios que intoxican la vida periodística hasta lo grotesco: por ejemplo, si un periodista ha desempeñado responsabilidades como jefe de comunicación en la órbita del PSC o de ICV, puede volver al otro lado como un excelente profesional independiente; si el periodista, en cambio, ha trabajado en la órbita de CiU, se le estigmatiza como sospechoso de un crimen terrible. Es lo habitual. Cuando Martí Anglada fue candidato a la presidencia del Col·- legi de Periodistes, los supuestos progresistas recordaron como algo indecoroso que el prestigioso periodista había dirigido los servicios de prensa del Partido Reformista Democrático que impulsó Miquel Roca en 1986. Hay siempre dos raseros. La supuesta superioridad moral de la izquierda produce este festival de sectarismos.
Un país que se dedica a debatir sobre la labor de la entrevistadora en vez de analizar las palabras del presidente es un país que necesita ir al psiquiatra con urgencia. Hablemos, pues, del entrevistado. El problema de Montilla no son las entrevistas incisivas, sino las entrevistas, a secas. ¿Vamos a descubrir, a estas alturas, que elemperador va desnudo? Montilla –y Xavier Sala i Martín ya lo puso en evidencia cuando le entrevistó para La Vanguardia durante la campaña del 2006– no tiene la rapidez, la flexibilidad ni la seguridad en sí mismo que se espera de un líder. La entrevista de Terribas tuvo el gran acierto de mostrarnos a Montilla sin máscara, más allá de la propaganda y el marketing, enfrentado sin red a una realidad que le supera.
Pocas veces la verdad se ha visto tan nítidamente en la pequeña pantalla. Lo extraño es que los asesores de Montilla no calcularan el riesgo. ¿Tan poco le conocen? Hasta en la biografía oficial del president, de reciente aparición, se habla de esto: "Certament, José Montilla, anomenat Guerrillero quan feia política en la clandestinitat, està en una situació d'inferioritat de condicions clamorosa davant una periodista guerrillera com és la directora de la televisió pública catalana".
Terribas cometió un pecado que el PSC no le perdonará nunca: hizo que la indudable falta de liderazgo que lastra a Montilla aflorara en directo, ante la audiencia, con todo su esplendor. Demasiada verdad para gente tan poco acostumbrada a ella
Este planteamiento tramposo tiene varios corolarios que intoxican la vida periodística hasta lo grotesco: por ejemplo, si un periodista ha desempeñado responsabilidades como jefe de comunicación en la órbita del PSC o de ICV, puede volver al otro lado como un excelente profesional independiente; si el periodista, en cambio, ha trabajado en la órbita de CiU, se le estigmatiza como sospechoso de un crimen terrible. Es lo habitual. Cuando Martí Anglada fue candidato a la presidencia del Col·- legi de Periodistes, los supuestos progresistas recordaron como algo indecoroso que el prestigioso periodista había dirigido los servicios de prensa del Partido Reformista Democrático que impulsó Miquel Roca en 1986. Hay siempre dos raseros. La supuesta superioridad moral de la izquierda produce este festival de sectarismos.
Un país que se dedica a debatir sobre la labor de la entrevistadora en vez de analizar las palabras del presidente es un país que necesita ir al psiquiatra con urgencia. Hablemos, pues, del entrevistado. El problema de Montilla no son las entrevistas incisivas, sino las entrevistas, a secas. ¿Vamos a descubrir, a estas alturas, que elemperador va desnudo? Montilla –y Xavier Sala i Martín ya lo puso en evidencia cuando le entrevistó para La Vanguardia durante la campaña del 2006– no tiene la rapidez, la flexibilidad ni la seguridad en sí mismo que se espera de un líder. La entrevista de Terribas tuvo el gran acierto de mostrarnos a Montilla sin máscara, más allá de la propaganda y el marketing, enfrentado sin red a una realidad que le supera.
Pocas veces la verdad se ha visto tan nítidamente en la pequeña pantalla. Lo extraño es que los asesores de Montilla no calcularan el riesgo. ¿Tan poco le conocen? Hasta en la biografía oficial del president, de reciente aparición, se habla de esto: "Certament, José Montilla, anomenat Guerrillero quan feia política en la clandestinitat, està en una situació d'inferioritat de condicions clamorosa davant una periodista guerrillera com és la directora de la televisió pública catalana".
Terribas cometió un pecado que el PSC no le perdonará nunca: hizo que la indudable falta de liderazgo que lastra a Montilla aflorara en directo, ante la audiencia, con todo su esplendor. Demasiada verdad para gente tan poco acostumbrada a ella
diumenge 21 de març de 2010
L'ase dels cops, extret del diari digital directe.cat
Si el Govern liderat per Pasqual Maragall va ser acusat de disbauxa permanent per les discrepàncies entre els seus socis, el Govern de José Montilla va camí de superar-lo, no tant per les discrepàncies sinó per la manca de lideratge real, causada per la dependència dels socialistes catalans de Madrid. El PSC no serà creïble mentre voti en una direcció a Catalunya i a Madrid en una altra. Aquesta incoherència desgasta molt, i no sempre són els seus màxims responsables qui en pateixen les conseqüències. Mentre els socialistes catalans abaixin el cap davant els seus germans de Madrid, governar amb ells és una operació d'alt risc, sobretot pels independentistes.
Si amb Maragall els republicans van ser criticats per les desavinences internes. Ara, amb Montilla, ICV està assumint aquest paper. La diferència rau en què l'entorn ecosocialista és molt més fidel i, malgrat les errades evidents de gestió per part dels responsables d'Interior i Medi Ambient, ICV ho aguanta millor. El sacrifici d'ERC, primant la cohesió de la societat catalana apostant per un govern d'esquerres a la Generalitat, pot acabar malament pels mateixos republicans. Ni l'obra de govern, que no és menyspreable, pot acabar soterrada per la manca de valentia política del mateix president de la Generalitat.
Aquestes són dues reflexions que prenen forma després de veure l'entrevista de Mònica Terribas al president Montilla. L'entrevista, polèmiques partidistes a banda, va tocar la fibra. Només cal veure les desaforades respostes de l'entorn del PSC, preocupats per les conseqüències d'haver deixat al descobert les mancances del líder socialista, per culpa un cop més de la dependència a Espanya que va demostrar. La dependència orgànica del PSOE deixa al PSC sense capacitat de resposta davant els reptes de la crisi econòmica i social, però sobretot debilita a ERC, que s'ha convertit en l'ase de tots els cops. Potser injustament, però la situació obliga als republicans a prendre mesures dràstiques.
Les mancances de gestió, i sobretot de reacció, per l'incendi d'Horta de Sant Joan, les nevades, el Tribunal Constitucional espanyol, la crisi econòmica, els incompliments de les inversions de l'Estat espanyol a Catalunya i el lent desenvolupament de l'Estatut, acaben repercutint en els republicans. Segurament s'ha acabat l'hora de l'equidistància, segurament cal establir un full de ruta molt més concret que permeti donar respostes i afrontar amb èxit els reptes que tenim com a país. Primer el país i la seva gent, i per això cal generositat per afrontar la nova i decisiva etapa que s'obre després de les eleccions, siguin al novembre o al juny. Cal posar damunt la taula un pla d'actuació ambiciós per assentar les bases i donar resposta a la creixent exigència del dret a decidir. La formula tripartit o govern d'entesa, és morta en si mateixa. El PSC l'ha matada amb la seva manca de voluntat de separar-se del PSOE, ha preferit el partit, al país. Ni més tripartit, ni sociovergència, la resposta és molt més senzilla, Catalunya.
Si amb Maragall els republicans van ser criticats per les desavinences internes. Ara, amb Montilla, ICV està assumint aquest paper. La diferència rau en què l'entorn ecosocialista és molt més fidel i, malgrat les errades evidents de gestió per part dels responsables d'Interior i Medi Ambient, ICV ho aguanta millor. El sacrifici d'ERC, primant la cohesió de la societat catalana apostant per un govern d'esquerres a la Generalitat, pot acabar malament pels mateixos republicans. Ni l'obra de govern, que no és menyspreable, pot acabar soterrada per la manca de valentia política del mateix president de la Generalitat.
Aquestes són dues reflexions que prenen forma després de veure l'entrevista de Mònica Terribas al president Montilla. L'entrevista, polèmiques partidistes a banda, va tocar la fibra. Només cal veure les desaforades respostes de l'entorn del PSC, preocupats per les conseqüències d'haver deixat al descobert les mancances del líder socialista, per culpa un cop més de la dependència a Espanya que va demostrar. La dependència orgànica del PSOE deixa al PSC sense capacitat de resposta davant els reptes de la crisi econòmica i social, però sobretot debilita a ERC, que s'ha convertit en l'ase de tots els cops. Potser injustament, però la situació obliga als republicans a prendre mesures dràstiques.
Les mancances de gestió, i sobretot de reacció, per l'incendi d'Horta de Sant Joan, les nevades, el Tribunal Constitucional espanyol, la crisi econòmica, els incompliments de les inversions de l'Estat espanyol a Catalunya i el lent desenvolupament de l'Estatut, acaben repercutint en els republicans. Segurament s'ha acabat l'hora de l'equidistància, segurament cal establir un full de ruta molt més concret que permeti donar respostes i afrontar amb èxit els reptes que tenim com a país. Primer el país i la seva gent, i per això cal generositat per afrontar la nova i decisiva etapa que s'obre després de les eleccions, siguin al novembre o al juny. Cal posar damunt la taula un pla d'actuació ambiciós per assentar les bases i donar resposta a la creixent exigència del dret a decidir. La formula tripartit o govern d'entesa, és morta en si mateixa. El PSC l'ha matada amb la seva manca de voluntat de separar-se del PSOE, ha preferit el partit, al país. Ni més tripartit, ni sociovergència, la resposta és molt més senzilla, Catalunya.
divendres 19 de març de 2010
LA SEMPRE ATENTA ATENCIÓ DE MERITXELL BORRAS
CiU s’absté en el dictamen del projecte de la Inspecció de Treball per considerar que “és una transferència que s’acull sense ambició”
Meritxell Borràs: “Ens preocupa molt, ens espanta, que la Consellera de Treball, sabent que tenim el doble de mitja d’atur que la resta d’Europa, consideri que ja ha fet tot el que es podia fer”
El grup parlamentari de Convergència i unió s’ha abstingut en la votació del dictamen sobre el projecte de llei de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball per considerar que es tracta “d’una transferència que s’acull sense ambició”. Meritxell Borràs, Portaveu de Treball de CiU, ha alertat que aquesta transferència “es realitza sense treure el màxim rendiment al traspàs i si les coses no canvien no podem assumir aquesta llei tal i com està”.
En el marc de la Comissió de Treball del Parlament, on ha comparegut la Consellera Serna, Borràs ha posat dos exemples del que CiU considera “una renúncia”. En primer lloc, la diputada nacionalista ha explicat que L’Estatut de Catalunya (EAC) preveu que es poden assumir competències en “La funció de vigilància i control en matèria d’autoritzacions de treball de les persones estrangeres que desenvolupen una relació laboral a Catalunya”. Malgrat l’Estatut, el Tripartit ha votat en contra d’una esmena de CiU en aquest àmbit.
Un altre punt que el Tripartit no ha acceptat i que preocupa a CiU és que “no volen que consti a la llei que hi haurà la seguretat que tots els inspectors que treballen a Catalunya puguin disposar de les dades de la Seguretat Social”. Borràs ha advertit que aquesta “és la forma de garantir la unitat d’acte i, per tant, no podem renunciar pel que representa de mal funcionament”.
Per això, CiU s’ha abstingut en la votació del dictamen i ha anunciat que manté totes les seves esmenes al projecte de llei de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball “vives per a ser votades al Ple del Parlament”.
El Tripartit creu que ja ha fet tot el que havia de fer?
En un altre ordre de coses, i en la mateix Comissió de Treball del Parlament, Borràs ha retret a la Consellera Serna la seva “manca total d’autocrítica sobre l’increment de l’atur”. I és que a preguntes de la diputada de CiU, la Consellera ha afirmat que “s’han pres totes les mesures necessàries i suficients per a donar resposta a l’atur”. “Ens preocupa molt, ens espanta, que la Consellera de Treball, sabent que tenim el doble de mitja d’atur que la resta d’Europa, consideri que ja ha fet tot el que es podia fer” ha reblat Borràs per qui això evidencia “que el Tripartit no té capacitat de resposta davant la crisi i ha tirat la tovallola”.
Dimecres, 17 de març de 2010
Meritxell Borràs: “Ens preocupa molt, ens espanta, que la Consellera de Treball, sabent que tenim el doble de mitja d’atur que la resta d’Europa, consideri que ja ha fet tot el que es podia fer”
El grup parlamentari de Convergència i unió s’ha abstingut en la votació del dictamen sobre el projecte de llei de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball per considerar que es tracta “d’una transferència que s’acull sense ambició”. Meritxell Borràs, Portaveu de Treball de CiU, ha alertat que aquesta transferència “es realitza sense treure el màxim rendiment al traspàs i si les coses no canvien no podem assumir aquesta llei tal i com està”.
En el marc de la Comissió de Treball del Parlament, on ha comparegut la Consellera Serna, Borràs ha posat dos exemples del que CiU considera “una renúncia”. En primer lloc, la diputada nacionalista ha explicat que L’Estatut de Catalunya (EAC) preveu que es poden assumir competències en “La funció de vigilància i control en matèria d’autoritzacions de treball de les persones estrangeres que desenvolupen una relació laboral a Catalunya”. Malgrat l’Estatut, el Tripartit ha votat en contra d’una esmena de CiU en aquest àmbit.
Un altre punt que el Tripartit no ha acceptat i que preocupa a CiU és que “no volen que consti a la llei que hi haurà la seguretat que tots els inspectors que treballen a Catalunya puguin disposar de les dades de la Seguretat Social”. Borràs ha advertit que aquesta “és la forma de garantir la unitat d’acte i, per tant, no podem renunciar pel que representa de mal funcionament”.
Per això, CiU s’ha abstingut en la votació del dictamen i ha anunciat que manté totes les seves esmenes al projecte de llei de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball “vives per a ser votades al Ple del Parlament”.
El Tripartit creu que ja ha fet tot el que havia de fer?
En un altre ordre de coses, i en la mateix Comissió de Treball del Parlament, Borràs ha retret a la Consellera Serna la seva “manca total d’autocrítica sobre l’increment de l’atur”. I és que a preguntes de la diputada de CiU, la Consellera ha afirmat que “s’han pres totes les mesures necessàries i suficients per a donar resposta a l’atur”. “Ens preocupa molt, ens espanta, que la Consellera de Treball, sabent que tenim el doble de mitja d’atur que la resta d’Europa, consideri que ja ha fet tot el que es podia fer” ha reblat Borràs per qui això evidencia “que el Tripartit no té capacitat de resposta davant la crisi i ha tirat la tovallola”.
Dimecres, 17 de març de 2010
FW: Butlletí FEHC 19 març 2010
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Hotmail: Trusted email with powerful SPAM protection. Sign up now.
dimarts 16 de març de 2010
FW: Butlletí FEHC 16 març 2010
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Hotmail: Free, trusted and rich email service. Get it now.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)