Montserrat Guibernau i el seu nou llibre. Una persona que cal tenir sempre present. Extret de El Singular

Què vol dir que el nacionalisme català del segle XXI ha de ser cosmopolita?
A part de defensar el desenvolupament de la nació catalana, en aquest nacionalisme s’hi afegeix una nova dimensió ètica que és la consciència de viure en un món global i defensar la igualtat i la llibertat per a totes les persones del planeta.

La proposta que fa en el seu llibre és exclusivament pensada per Catalunya o pot servir per altres nacions sense estat?
La proposta que faig és per a Catalunya i en aquest moment concret. És una manera d’obrir-nos al món. Ara bé, crec que a Catalunya hi pot haver més sensibilitat per crear un catalanisme d’aquestes característiques perquè la nostra democràcia és antiga, Catalunya sempre ha estat oberta al món i el pactisme ha imperat com una manera de fer, cosa que ha creat un caràcter disposat al diàleg. Al mateix temps, aquest catalanisme cosmopolita serveix per tallar amb les critiques d’aquell catalanisme que ens diu que som retrogrades i antiquats. No obstant, al fer aquesta proposta des d’una perspectiva ètica el model podria ser imitat per altres nacionalismes de nacions sense estat del món occidental.

Diu que ser cosmopolita i nacionalista és compatible. Arriba a aquesta tesi observant la immigració?
El nacionalisme i el cosmopolitisme són compatibles sempre i quan el nacionalisme sigui democràtic. En el cas dels nacionalismes no democràtics, associats a la xenofòbia, al racisme o a la neteja ètnica evidentment que no és possible.

Abans de parlar de cosmopolitisme no caldria integrar les persones vingudes de fora?
El cosmopolitisme té a veure amb quina actitud es té envers les altres cultures i les persones que són diferents. Per això el cosmopolitisme repercutiria amb la forma d’encarar la integració dels immigrants i quan més conscients siguem de la diversitat global més preparats hauríem d’estar per les diferents formes d’integració.

Si ens obrim a altres cultures no perdem part de la nostra identitat?
Depèn de com es faci. Obrir-se a cultures on hi ha persones diferents no vol dir que acabem creant i promovent una cultura híbrida. No es tracta de renunciar a la pròpia cultura sinó des d’aquesta relacionar-nos amb el món. Per això cal tenir un ancoratge sòlid i la capacitat per conèixer altres cultures i maneres de fer diferents, que en alguns moments sí que poden arribar a qüestionar-nos aspectes de la nostra.

Segons vostè el catalanisme cosmopolita ha de ser radical. Però, precisament, el cosmopolisme en general s’associa més a l'obertura i una visió més light de la vida...
Quan parlem de cosmopolitisme cal fer la distinció entre aquell més banal: una persona que parla anglès, ha viatjat pel món i és conscient de les diverses cultures i entre aquell cosmopolitisme que està lligat a la defensa d’una justícia social a nivell global, del respecte per les diverses cultures i a la creació d’institucions internacionals que intenten garantir la igualtat i la llibertat de les persones pel sol fet de ser-ho. Un exemple recent està en la creació del Tribunal Penal Internacional.

Però, per què diu que ha de ser radical?
Ser cosmopolita, des d’un punt de vista filosòfic o ètic, vol dir que es creu en la igualtat o la llibertat de les persones independentment del seu lloc d’origen. Doncs bé, ara portem aquesta idea al terreny de l’economia. Com es justifica aquí l’explotació? Si el cosmopolitisme s’aplica d’una manera seriosa i compromesa és radical perquè l’explotació no hi entra, tampoc hi té cabuda la discriminació a les dones o a la gent gran.

Algunes de les noves formacions que han nascut a Catalunya i que busquen clarament l’objectiu de la independència propugnen un nacionalisme radical i per tant, serien més reticent al cosmopolitisme?
Ser independentista no vol dir ser cosmopolita o no ser-ho. El que cal veure és quan un partit polític es defineix com a nacionalista o catalanista des de quina ideologia política ho fa.

Quins partits nacionalistes actualment s’obren cap a un catalanisme més cosmopolita?
La idea del cosmopolitisme fins ara no ha entrat en la política de Catalunya. No és un tema que s’hagin plantejat els partits polítics perquè el seu objectiu és guanyar vots per vèncer les eleccions i això ho han fet amb polítiques basades en interessos purament nacionals.

Seria més cosmopolita un polític que resideix a Barcelona que un que ve d’un petit poble, perquè no està tan acostumat a la diversitat cultural...
No. Això té a veure amb les actituds. Per exemple, Inmanuel Kant, un filòsof alemany que durant tota la seva vida no es va moure del seu poblet a Kaliningrad (Rússia) és la persona responsable de la teoria cosmopolita més moderna. Per tant, té a veure amb les actituds i no pas en el lloc on viu una persona.

Al llibre fa una comparativa amb el Quebec i Escòcia. Aquestes nacions són més cosmopolites que Catalunya?
No ho crec, realment la majoria dels partits polítics tant a Catalunya com al Quebec i a Escòcia no s´han plantejat el cosmopolitisme. La manera de mesurar el grau de cosmopolitisme d’un país té a veure amb la seva capacitat de promoure la llibertat i la igualtat entre les persones mes enllà de les seves pròpies fronteres. És dins de la nació que la sensibilitat envers la democràcia, el diàleg i la justícia global s´aprenen. Defenso que hauríem de ser capaços de projectar aquests ideals d’igualtat i llibertat no únicament dins del nostre país, sinó mes enllà de les nostres fronteres.

El nacionalisme català es continua veient com una amenaça a altres punts de l’Estat. Com es pot capgirar aquesta concepció?
El pitjor d’aquests darrers anys, des que es va aprovar l’Estatut el 2006, ha estat que la confiança entre Catalunya i l’Estat ha disminuït, això és un factor greu perquè quan la confiança es malmet és molt difícil que es torni a generar. En aquests moments hi ha molts aspectes on el pacte falla perquè l’Estat no compleix, o compleix amb endarreriment. Això és dolent i genera malestar i dificulta la relació entre Catalunya i l’Estat.

La disminució de la confiança entre Catalunya i Espanya és per culpa dels incompliments de Rodríguez Zapatero?
Quan dos negocien la culpa mai és totalment d’un. Però, sí que en el cas concret de l’Estatut el president Rodríguez Zapateo ha fet unes quantes afirmacions que després no s’han complert o no s’han dut a terme en el plaç que s’havia indicat i això ha generat molt malestar. Segurament si es tingués consciència del neguit que hi ha potser no s’actuaria d’aquesta manera però, per a la cultura política de Catalunya el pacte és sagrat i els terminis també.

Com es pot millorar aquesta relació?
La manera de mirar endavant és desenvolupar ponts que condueixin a restablir la confiança. I tant a Catalunya com a l’Estat calen persones que siguin sensibles i se n’adonin que l’encaix de Catalunya passa pel seu reconeixement. I Espanya, que es defineix com a democràtica, ha d’entendre que en reconèixer Catalunya l’única cosa que fa és accentuar i desenvolupar un grau més la seva democràcia. Hem de pensar que el catalanisme des dels seus orígens no ha estat mai majoritàriament independentista per això, tenen tanta importància els referèndums del 13D perquè aquest és un fet insòlit en la historia del nacionalisme català i s’hauria de reaccionar si es vol tirar endavant un escenari que posés sobre el paper que Catalunya forma part d’Espanya – si és possible i si hi ha voluntat per ambdues parts- i si no, els camins han de ser uns altres.

Però, Catalunya serà independent si per l’Estat, tal i com diu al seu llibre, la separació comporta conseqüències morals, socials, polítiques i fins i tot financeres?
Catalunya és molt probable que arribi a ser independent. No diria que ho serà a curt o mitjà termini. D’aquí 5 anys no crec que Catalunya sigui lliure. Però, el que cal destacar és que la societat civil manifesta un malestar clar amb el tracte que rep de l’Estat. Ho hem vist amb l’editorial conjunt dels diaris o les consultes del 13D i considero que gran part d’aquest malestar ve generat perquè l’Estatut sigui finalment aprovat i aplicat completament. Si això no se soluciona ràpid és normal que la societat civil busqui altres vies, sempre des de la democràcia perquè Catalunya som un país pactista que creu en el diàleg. És obvi que si una porta es tanca i no hi ha manera d’obrir-la es busquin alternatives diferents.

Diu que les nacions no són eternes, Catalunya podria acabar desapareixent si els ciutadans continuen amb una actitud, tal i com apunta al llibre, nostàlgica, victimista amb manca de solidaritat i poc esforç?
És cert que les nacions no són eternes i Catalunya podria desaparèixer. No ho desitjo, però podria passar perquè hi ha moltes nacions al llarg de la història que s’han creat, han tingut una influència a nivell internacional molt important i després han desaparegut.

Com es podria arribar a aquest escenari?
Hi ha condicions externes i internes. Si Catalunya hagués de desaparèixer ho podria fer com a resultat d’una causa externa, d’una confrontació militar o nuclear. Però Catalunya deixarà d’existir quan ja no hi hagi catalans i cal dir que no ajuden períodes molt llargs de deixadesa, apatia i claudicació. També hi ha moments en què ha semblat que hi havia nacions que desapareixien, quedaven dominades per una cultura i manera de fer alienes i després d’anys, a vegades, han tornat a ressorgir perquè mai es pot desestimar la força tan important de la identitat nacional.

Avui, l’Estat espanyol és un impediment pel desenvolupament normal de Catalunya?
A hores d’ara sí perquè ens trobem amb molts obstacles que realment no hi haurien de ser. Començant pels conflictes que va generar l’aprovació de l’Estatut, el posterior qüestionament del text, les grans dificultats de signar un pacte de finançament o ara els problemes que hi ha per com es gestionarà l’aeroport de Barcelona. Hi ha molts aspectes en els quals Espanya limita el desenvolupament de Catalunya i és una llàstima perquè, i això és una cosa que no es diu tant, però, en limitar Catalunya Espanya hi surt perdent. Tinc la impressió que en molts casos es manca de perspectiva el que pot guiar aquest tipus d’accions.

En el llibre també diu que si Catalunya al final no rep el que es va pactar en l’acord de finançament tindrà conseqüències. Quines?
Si els diners no arriben les prestacions socials seran menors i això comportarà menys mesures d’acollida per a immigrants o les infraestructures no es podran modernitzar com caldria. Si el finançament no és suficient totes aquestes iniciatives s’han de retallar i automàticament es frena el desenvolupament de Catalunya.

I si la sentència del Tribunal Constitucional és desfavorable què haurà de fer el Parlament?
La resposta de Catalunya hauria de ser clara, unitària i democràtica. La manera especifica dependrà dels termes en què es manifesti la sentència. I no ha de ser una resposta d’un dia i l’endemà fer com si no hagués passat res. Cal dissenyar una estratègia intel•ligent i ben construïda per tirar endavant el propi país i també perquè els catalans puguin gaudir del país on són i del seu esforç.

Segons vostè la industrialització catalana va significar un fort contrast entre Catalunya i la resta de la península. Avui Catalunya continua sent el motor d’Espanya?
No. En aquests moments Catalunya no té el pes específic que tenia al segle XIX o a principis del segle XX o a l’inici de la transició democràtica. Tot i que Catalunya està més desenvolupada, Espanya ha progressat molt i això és bo. Des de la transició hi ha més equilibri entre les diferents comunitats autònomes mentre que al segle XIX un nucli altament industrialitzat, Catalunya, estava totalment sotmès a un nucli gens industrialitzat però que tenia tot el poder, Castella. Per tant, Catalunya ja no està a tanta distància de la resta d’Espanya però, no pot desenvolupar el lideratge que li pertoca. Si les condicions fossin unes altres probablement podria tirar endavant i tornar a aquest estatuts de lideratge econòmic dins de l’Estat.

I la historia es repeteix. El 1981 la societat estava desencantada per un finançament insuficient i un procés lent de transferències de l’Estat a la Generalitat i ara ens trobem en una situació semblant. Cal renovar la manera de fer política?
És necessari democratitzar la política. A Catalunya la població se la defineix com a apàtica i no interessada en els afers polítics. Però quan s’organitzen uns referèndums simbòlics sobre la independència del país, es mobilitzen 15.000 voluntaris i un percentatge elevadissim de població hi participa. Això vol dir que la política preocupa la societat catalana però demostra que el problema rau en el desencant amb la política professional i en la distancia creixent entre els ciutadans i la majoria de polítics. Sovint els polítics no són prou conscients de les expectatives de la ciutadania i de vegades obliden que la seva tasca és servir-la, representar-la i donar-li la oportunitat d’expressar-se, això significa que cal estar-hi en contacte.

Però, amb la transició la societat civil era molt més activa políticament...
A finals del franquisme i a l’inici de la transició democràtica la societat civil se la va fer sentir molt important. En canvi ara moltes d’aquestes persones que es van implicar en la causa política s’han tornat apàtiques i n’hi ha que ja no van ni a votar, perquè consideren que la democràcia per la qual van lluitar no era això, i si s’haguessin pensat que era aquesta no s’haurien mogut. És una situació preocupant però a Catalunya sabem del cert que a la població li preocupa la política, es respira el canvi i el desig d’aixecar el país. Les mobilització del 13D només es poden comparar amb la força i la iniciativa popular que va representar l’Assemblea de Catalunya del 1971, la societat civil va prendre la iniciativa i va ser capaç de tirar endavant una manera de fer per sobre de les ideologies dels partits polítics. Al final la unitat del catalanisme és imprescindible per construir una Catalunya plena.

adè PSOE, ja era hora, si no passa res a l'Ajuntament de Barcelona hi hauràn canvis

El baròmetre municipal confirma la davallada del PSC a Barcelona i consolida un canvi clar de la mà de Xavier Trias
El líder de Convergència i Unió augmenta la seva puntuació respecte al juny i és de llarg el més valorat pels barcelonins, i segons l’estimació de la Federació amb les dades de l’enquesta, CiU obtindria 16 regidors, el PSC 13, el PP 5-6, ICV 4-3 i ERC 3

El Portaveu del Grup Municipal de CiU, Joaquim Forn, ha destacat avui que el Baròmetre municipal presentat avui confirma la davallada electoral del PSC a Barcelona i consolida un canvi clar de la mà de Xavier Trias. Trias augmenta la seva puntuació respecte al juny i és de llarg el més valorat pels barcelonins, i segons l’estimació de la Federació amb les dades de l’enquesta, CiU obtindria 16 regidors, el PSC 13, el PP 5-6 ICV 4-3 i ERC 3.

En una valoració urgent de les dades del Baròmetre semestral de l’Ajuntament corresponent al mes de desembre, i que el Govern de Jordi Hereu ha fet públic aquest matí, Joaquim Forn ha destacat que “tot i relativitzant molt els resultats d’enquestes com aquesta, el cert és que la tendència confirma la davallada inaturable i creiem que ja irrecuperable del projecte del PSC per l’Ajuntament de Barcelona i consolida un canvi clar al futur Govern de la ciutat de la mà de Xavier Trias”.

Joaquim Forn ha destacat també la consolidació que l’enquesta recull del lideratge de Xavier Trias que, de nou, és el polític municipal més ben valorat pels ciutadans, amb un 5,3, augmentant la seva puntuació respecte al baròmetre del passat mes de juny, i augmenta també la distància sobre Jordi Hereu, que baixa la seva puntuació i es queda en un 5 pelat”.

El portaveu del grup nacionalista ha explicat que amb les dades d’intenció de vot del Baròmetre, ponderant-les amb el record de vot que també s’inclou en l’enquesta i ajustant la participació a la baixada que indica la mateixa enquesta, la formació nacionalista pot fer públic una estimació del resultat de les eleccions en percentatge i, també, amb assignació de regidors. Així, CiU obtindria un 33/34 % dels vots sobre la participació, amb 16 regidors; el PSC un 26/27 %, amb 13 regidors; el PP un 12 %, amb 5-6 regidors; ICV un 8/9 %, amb 4-3 regidors; i ERC un 7/8 %, amb 3 regidors. “Segons aquesta enquesta, si avui hi hagués eleccions Convergència i Unió i Xavier Trias les guanyarien de forma destacada, i es convertiria en l’única formació amb l’opció de formar una majoria de Govern estable”.

Segons l’enquesta, la percepció sobre la gestió del Govern municipal empitjora, i també augmenta de forma clara el percentatge de ciutadans que creuen que la ciutat de Barcelona ha empitjorat en el darrer any, que superen als que creuen que ha empitjorat. “Aquesta dades mostren una clara voluntat de canvi a la ciutat de Barcelona”, ha dit Forn.

Forn també ha destacat el “fracàs” que marca l’enquesta de les polítiques del Govern d’Hereu en qüestió de seguretat i vigilància del civisme. Així, per un 19,6 per cent dels ciutadans consultats la inseguretat és el problema més greu de la ciutat, passant a convertir-se de nou en el principal problema de Barcelona per davant de l’atur i les condicions de treball, que ho és pel 17,6 per cent.

El regidor de CiU ha recordat que al setembre de 2007, a inicis de mandat, la inseguretat es situava en el tercer problema de la ciutat, amb un percentatge de només un 10,5 per cent, i en poc més de dos anys ha crescut gairebé 10 punts percentuals, situant-se en el primer lloc. En el mateix període també s’ha doblat el percentatge de ciutadans que situen la manca de civisme com un dels principals problemes de Barcelona.

Un vot per el grup vuit

Vota a VUIT als premis Enderrock! VUIT opten, a la categoria POP-ROCK, a: Millor grup, millor disc, millor directe, millor cançó, millor grup revelació, millor portada de disc, millor pàgina web i millor lletra de cançó.

Tansols has d'accedir a http://www.enderrock.cat/premis/index.php#formulari i omplir el formulari!!

Si encara no has escoltat el seu disc, pots aconseguir-lo a l'FNAC, El Corte Inglés, Mediamarkt... o pots també escoltar-lo, de forma gratuita, a l'Spotify, Herzio,... o bé a http://www.vuit.cat o http://www.myspace.com/vuitsomtots

El teu vot compta, ajuda a VUIT a guanyar els premis Enderrock!!

Donat que en aquest grup qui toca el baix es el meu fill Llorenç, si us plau, feu servir l'enllaç i voteu!!!!!!!! Gràcies

FW: Centre d'Estudis - Butlletí 191

Butlletí 191 22 de desembre de 2009 Subscripció al butlletí Mida del text:  A+  A-

Editorial

No tot es juga a Copenhaguen

Dèiem avui fa vuit dies, a propòsit de la conferència de Copenhaguen i basant-nos en les dades de l'IPCC, és a dir, el panell intergovernamental sobre el canvi climàtic de l'ONU, i en un recent editorial molt equilibrat de The Economist que les previsions sobre el que l'escalfament global podia representar oscil•laven entre l'1,1 i els 6 graus. La primera, una previsió molt suportable per al conjunt del planeta, i la segona, catastròfica. I sembla que a Copenhaguen s'ha treballat sobre la base que cal evitar que l'escalfament sigui de més de 2 graus. Llegir més Autor: Jordi Pujol Temps de lectura: 4 min. Fes-nos arribar els teus comentaris

Col·laboracions

La mirada d'Adam

Hi ha una tendència molt forta, a la societat catalana. Un corrent que voldria rebatejar-ho tot (jubilar el Nadal, per exemple, i reconvertir-lo en les festes d'hivern) per tal d'eliminar tot rastre de la tradició. Alguns la troben risible. A mi em sembla inquietant. I no solament perquè és gairebé dominant a la nostra plaça pública (a la plaça dels mèdia); sinó perquè, si té èxit (i de moment en té), serà irreversible. Aquest corrent se sol qualificar d'adàmic en referència a la figura bíblica d'Adam, que mira el món per primera vegada. Rere aquest corrent hi ha el fetitxisme del progrés. Més ben dit, hi ha un progressisme buit del seu original sentit marxista (el de la dialèctica de la història). Un progressisme sense carnadura ideològica, sense capacitat d'analitzar i transformar la realitat, convertit en mer catecisme, en un argumentari tòpic per ser usat en converses maniquees. Llegir més Autor: Antoni Puigverd Temps de lectura: 3 min. Fes-nos arribar els teus comentaris

Paissatges després de la crisi

La crisi econòmica ens està afectant de forma profunda. La pèrdua d'impuls de l'economia s'ha aguditzat. El PIB retrocedeix a uns nivells desconeguts des de la dècada dels setanta. Els registres d'ocupació són molt negatius. «The party is over», deia The Economist. Per la seva banda, el Financial Times del passat 15 desembre dibuixava un mapa del temps de l'economia europea, on es veia que el sol de la recuperació començava a sortir als països centrals (França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Àustria...). En canvi, a la perifèria (Islàndia, Irlanda, Espanya, Grècia, Romania, Bulgària...) dominaven les borrasques. El proper any 2010 serà un any complicat. Our crisis is not over. Llegir més Autor: Salvador Estapé Temps de lectura: 4 min. Fes-nos arribar els teus comentaris

Consum, crisi i Nadal

Aquesta darrera setmana, ESADE presentava els resultats d'un estudi sobre els patrons de consum per a aquest Nadal. Segons l'estudi del professor Gerard Costa, la despesa mitjana per família, arreu de l'Estat, se situarà en uns 800 €. La davallada, respecte l'any anterior és de prop d'un 20%. 800 € que quedaran repartits en tres grans blocs: regals (350 €), aliments (250 €) i lleure (200 €). L'única partida que experimenta un lleu ascens respecte l'any anterior són els regals, amb un 8% d'augment. Llegir més Autor: David Murillo Temps de lectura: 2 min. Fes-nos arribar els teus comentaris

El comentari del lector

Sobre l'editorial "Canvi climàtic i política mediambiental"

Em sembla d'un gran valor aquesta reflexió del President Pujol, sòlida i ponderada, sobre el canvi climàtic. El seu toc d'atenció farà que molts escèptics es prenguin aquesta amenaça amb l'interés que mereix. La seva apel•lació a la responsabilitat, quant a les mesures a adoptar, situa les solucions al problema en una posició central, allunyada de la radicalitat antisistema que sovint utilitza una part del moviment ecologista, no tot. Autor: Lluís Recoder

Activitats del CEJP

Bon Nadal i un pròsper any 2010

El Centre d'Estudis Jordi Pujol us desitja un bon Nadal i un millor 2010. Amb aquests bons propòsits ens acomiadem fins el 12 de gener, quan enviarem el proper butlletí.

Josep Oliu reflexionarà sobre el sector finançer català en un esmorzar amb Jordi Pujol

El proper convidat en un dels esmorzars amb Jordi Pujol que organitza periòdicament el CEJP serà el President del Banc de Sabadell, Josep Oliu. La sessió servirà per reflexionar i debatre sobre el sector financer català davant la crisi i l'actual context de fusions entre caixes catalanes i se celebrarà el proper divendres, 15 de gener i serà a porta tancada.

Tria de notícies

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies: La conferència de Copenhaguen S'ha celebrat, durant tota una setmana, amb molts incidents i amb defectes d'organització. Es tractava d'arribar a acords sobre el canvi climàtic i s'han comprovat les dificultats d'aconseguir-ho, amb tants països i de nivells de riquesa i desenvolupament tan diferents. Els principals emissors de CO2, amb una gran diferència respecte dels altres, són els EUA i la Xina. S'han pres algunes resolucions, com una protecció més important dels boscos, però el més rellevant és la voluntat de seguir dialogant per arribar a solucions en les qüestions més problemàtiques, com és la reducció d'emissions d'anhídrid carbònic. L'agressió a Berlusconi Una agressió important a la cara del president del Govern italià, duta a terme, diuen, per un malalt que ha reconegut que sentia odi per Berlusconi. Tots els partits italians han coincidit en la necessitat d'apaivagar el clima polític, molt crispat des de fa temps, però al mateix temps s'han contradit quan cadascú atribueix els mals a les actuacions dels altres. Quan la gestió política provoca odi i violència és senyal que la democràcia i el país estan malalts i que cal posar-hi remei urgent. Activisme sahrauí Aminatu Haidar és una activista sahrauí que, acollida a Espanya, es va declarar en vaga de fam fins que pogués retornar al seu país sense passaport marroquí, reivindicant així el dret dels sahrauís a la seva independència. Ha posat en evidència les contradiccions polítiques del Govern espanyol i la incapacitat de l'ONU per afrontar les situacions problemàtiques. Finalment, i amb la intervenció dels EUA i França, s'ha resolt la història amb concessions del Marroc i d'Espanya. El Corredor del Mediterrani No ha estat senzill, però la voluntat política dels occitans i nord-catalans ha aconseguit que el Govern francès definís el tram Perpinyà-Montpeller per al TGV i per a mercaderies, amb una tercera via per a trens lents i un bypass a Nimes i Lió. La previsió és per a l'any 2020. També, finalment, el ministre de Foment espanyol ha resolt el desdoblament de la via entre l'Hospitalet de l'Infant i Tarragona, però encara no ho ha fet amb la construcció de la via d'ample europeu entre Tarragona i Castelló, ja que ni tan sols existeix l'estudi informatiu. El projecte Innoenergy L'EIT (European Institute of Innovation and Technology) ha impulsat el projecte Innoenergy d'innovació en energia sostenible i ha atorgat el concurs europeu a un grup d'universitats i centres d'innovació, 35 socis a parts iguals, en què hi participen la UPC, ESADE, empreses com Gas Natural i Iberdrola així com el CIEMAT Karlsruhe Institute alemany. Estan organitzats en sis regions, amb seus a Barcelona, Estocolm, Karlsruhe, Grenoble, Eindhoven i Cracòvia. Gestionaran una inversió de 450 milions d'euros en quatre anys. Els socis constituiran una empresa europea que funcionarà com una multinacional, amb els sis centres d'operacions i amb criteris de rendibilitat. Han previst que crearan 69 noves patents i en aquests quatre anys trauran al mercat 90 nous productes. L'EIT adjudicarà altres projectes, un dels quals de salut i tecnologia, al qual opten un grup constituït per ESADE, Biocat i Esteve. El FCB Barcelona, el millor club del món El Barça és més que un club i el millor club del món. Aquest any ha guanyat tots els campionats i recentment el Mundial de Clubs; ha proporcionat una satisfacció molt generalitzada a tots els barcelonistes i als qui creuen que el Barça és un símbol de la vitalitat de Catalunya. El seu president, Joan Laporta, la Junta, l'entrenador Pep Guardiola, l'equip tècnic, els jugadors i els socis han escrit la pàgina més brillant de la història del futbol.

El llibre recomanat

El Pessebre

Poques vegades la màxima de voler ser universal a partir d'assumir el fet local ha trobat un paradigma tan clar com en el cas de l'etnògraf i folklorista Joan Amades. En la personalitat d'aquest autodidacta, esdevingut investigador incansable i especialista consagrat, hi conflueixen la voluntat de salvaguardar el patrimoni immaterial d'un poble i el fet de perseverar en la superació personal malgrat les adversitats d'un temps i d'una època que li anaven a la contra. Joan Amades va morir el 1959 just quan treballava en un encàrrec de la Unesco per relacionar tot el que s'havia publicat al món sobre el folklore català. Ara, coincidint amb la celebració de l'Any Amades, apareix reeditada la seva exhaustiva obra de recerca sobre El Pessebre. Publicada el 1946 de manera discreta i quasi clandestina, aquest fet va ocasionar una multa de 5.000 pessetes –de les de 1946!– a la impremta que s'hi va atrevir. L'any de la seva mort l'editorial Aedos en va fer una reedició en un format més petit que l'anterior. L'edició actual és dels investigadors Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés i recupera el format de bibliòfil de la primera edició. Sobre el seu contingut cal dir que és el primer gran estudi sobre el pessebre a Catalunya, les seves figures i tot el que l'envolta (construccions, associacions, història, llegendes, músiques, tradicions...) i que és una obra de referència encara en l'actualitat per la quantitat de dates i dades que aporta. De fet és considerat un dels més luxosos, complets i documentats sobre la temàtica dels pessebres. Autor: Joan Amades. Editorial. Arola. Fes-nos arribar els teus comentaris

El web recomanat

Banlieues d'Europe

Gestors culturals, associacions, investigadors, responsables de polítiques públiques, artistes i educadors socials familiaritzats amb el treball en barris marginals de la perifèria de les ciutats conformen aquesta xarxa a fi d'integrar els joves exclosos a la societat a través de l'art i d'influir en les polítiques de l'Administració pública sobre la matèria. És una xarxa internacional de recerca i contactes sobre innovació urbana des de la vessant artisticocultural. Organitza sessions a diferents ciutats d'Europa que tracten des de la cohesió social fins a la política cultural europea, passant pels espectacles al carrer. Fundada a França el 1990, des de fa cinc anys també té seu a Romania, per donar més cobertura als països de l'Est. La financen, entre d'altres, la Comissió Europea i el Ministeri de Cultura francès. Obrir enllaç web

Subscripció al butlletí

© 2009 Centre d'Estudis Jordi Pujol

El Centre d'Estudis Jordi Pujol disposa a la seva base de dades de la seva direcció de correu electrònic per la realització d'enviaments de caràcter informatiu. Si no desitja seguir rebent el nostre butlletí pot donar-se de baixa clicant aquí. Per qualsevol dubte o consulta es pot posar en contacte amb el centre a l'adreça info@jordipujol.cat

---

Keep your friends updated— even when you're not signed in.

FW: Butlletí FEHC 22 desembre 2009

 

Articles i Actualitat Carles Camp. Ponç Guerau de Cabrera, amo de Castella   De l'estirp dels Cabrera, Ponç Gerau de Cabrera era fill de Guerau II Ponç, vescomte de Girona i d'Àger. Encara que altres fonts el fan fill del pare de Guerau II, Ponç I Guerau, tot assenyala que la... [+] La Fundació ha ofert cursos d'història a 3 col·lectius d'immigrants   El dia 9 d'octubre de 2009, el Secretari per a la Immigració, Sr. Oriol Amorós, va acordar atorgar una subvenció a favor de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya per a dur a terme els... [+] La Generalitat de Catalunya celebra el seu 650è aniversari   El dia 19 de desembre de 2009 s'han complert 650 anys de la creació de la Generalitat de Catalunya. En aquell mateix dia de l'any 1359, la Cort General de Catalunya, reunida a Cervera pel rei Pere el Cerimoniós, va... [+] La Fundació anuncia 3 cursos d'història per al mes de febrer de 2010   La Fundació anuncia la celebració de 3 cursos d'història que s'impartiran entre els mesos de febrer, març i abril de 2010. Condicions generals dels 3 cursos: - Lloc de celebració: local de la... [+] Manuel Pérez Nespereira. Consciència i voluntat nacionals. De Prat de la Riba a Rovira i Virgili (3)   Com a continuació de les publicacions anteriors (1 i 2) us oferim la tercera i darrera part de l'article "Consciència i voluntat nacionals. De Prat de la Riba a Rovira i Virgili " que l'historiador Manuel... [+] Editorials Editorial Desembre 2009: La memòria històrica encara En els darrers anys, col·lectius, associacions i grups de pressió de tota mena i la mateixa Generalitat lluiten per recuperar la memòria històrica de Catalunya, amb... Qui és...? 68: Francesc Salvà i Campillo, inventor del telègraf elèctric La Il·lustració és un moviment poc estudiat i valorat a Catalunya. Segurament, perquè les conseqüències de la guerra de Successió i la... 67: Joan Rius Rivera, destacat independentista cubà Joan Rius Rivera va ser el militar porto-riqueny de més alta graduació de l'Exèrcit Independentista Cubà a més d'un important i destacat... Sabies que...? 115: L'Estat Català de 1873 El desig de recuperar un estat independent ha estat un sentiment comú als catalans de totes les èpoques. Malgrat tots els entrebancs, aquest sentiment ha cristal·litzat, amb... 114: L'antecedent català del Cantar del Mio Cid Tots hem sentit a parlar, en alguna ocasió, de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid (1043-1099) el famós guerrer castellà i figura llegendària de la reconquesta... Els més llegits 100: Escuts catalans a la catedral de Brusel·les El nostre rei Carles I, no només era el sobirà de Catalunya i de la resta dels territoris de la monarquia catalana, de Castella o de Lleó; també era rei de Borgonya,...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

---

Windows Live: Keep your friends up to date with what you do online.

FW: Butlletí FEHC 18 desembre 2009

Subject: Butlletí FEHC 18 desembre 2009

Articles i Actualitat 29.11.09 Parc de la Ciutadella (Barcelona) Fira de cultures no estatals a Catalunya. Videos (2)   Com a continuació de la crònica i dels primers 3 vídeos que us vam oferir de la Fira de Cultures no Estatals a Catalunya celebrada el dia 29 de novembre de 2009 al Parc de la Ciutadella de Barcelona, afegim a... [+] Manuel Pérez Nespereira. Consciència i voluntat nacionals. De Prat de la Riba a Rovira i Virgili (3)   Com a continuació de les publicacions anteriors (1 i 2) us oferim la tercera i darrera part de l'article "Consciència i voluntat nacionals. De Prat de la Riba a Rovira i Virgili " que l'historiador Manuel... [+] Ja teniu en el nostre catàleg els llibres de la col·lecció El món de les nacions de l'Ed Afers   En el nostre catàleg de productes trobaràs els llibres de la col·lecció El món de les nacions de l'Editorial Afers. Aquesta editorial valenciana publica els llibres d'aquesta... [+] Antoni Gaudí, Gods Architect. Reportatge de la BBC sobre l'obra de l'insigne arquitecte català   Al setembre de 2008 la BBC va oferir un documental titulat Visions of Space sobre l'obra de tres insignes arquitectes: Antoni Gaudí, Albert Speer i Miles van der Rohe. Robert Hughes, crític d'art, mostra al gran... [+] La baldufa del Born. Un estudi qüestiona que els segles XVI i XVII fossin de decadència a Catalunya   El dia 13 de desembre de 2009 Manuel Cuyàs ha publicat un article al diari El Punt en què descriu el treball de recerca de l'arquitecte i historiador Albert García Espuche sobre l'antic mercat del Born de... [+] Editorials Editorial Desembre 2009: La memòria històrica encara En els darrers anys, col·lectius, associacions i grups de pressió de tota mena i la mateixa Generalitat lluiten per recuperar la memòria històrica de Catalunya, amb... Qui és...? 68: Francesc Salvà i Campillo, inventor del telègraf elèctric La Il·lustració és un moviment poc estudiat i valorat a Catalunya. Segurament, perquè les conseqüències de la guerra de Successió i la... 67: Joan Rius Rivera, destacat independentista cubà Joan Rius Rivera va ser el militar porto-riqueny de més alta graduació de l'Exèrcit Independentista Cubà a més d'un important i destacat... Sabies que...? 115: L'Estat Català de 1873 El desig de recuperar un estat independent ha estat un sentiment comú als catalans de totes les èpoques. Malgrat tots els entrebancs, aquest sentiment ha cristal·litzat, amb... 114: L'antecedent català del Cantar del Mio Cid Tots hem sentit a parlar, en alguna ocasió, de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid (1043-1099) el famós guerrer castellà i figura llegendària de la reconquesta... Els més llegits Miquel Benezul Sempre se'ns ha explicat que el nom de Venezuela procedeix de la ciutat italiana de Venècia pel fet que els conqueridors espanyols, en veure aquell país, hi van trobar una gran...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

---

Windows Live: Make it easier for your friends to see what you're up to on Facebook.

extret del confidencial

Moody's sitúa a Cataluña con el peor rating de deuda de España por su "rápido" deterioro fiscalMoodys, Cataluña, rating, deuda, comunidades autónomas


Noticias relacionadas
» El aumento de la prima de riesgo de España costará más de 1.500 millones de euros - 17/12/2009

» Zapatero dice que el informe de Moody's sobre España tiene "muy poca credibilidad y seriedad" - 16/12/2009

» Moody's sitúa a España como el país avanzado con mayor riesgo financiero en 2010 - 15/12/2009

» El mapa de la crisis: Cataluña y Andalucía encabezan el 'ranking' de las suspensiones de pagos - 15/12/2008
Más allá de la duda sobre la deuda del Reino de España, la agencia de calificación de riesgo financiero Moody's tiene todavía más sobre algunas Comunidades Autónomas y su capacidad para lidiar con el 2010. Y hace especial énfasis en Cataluña, a la que rebajó ayer su calificación a largo plazo un grado, desde Aa3 a A1, tras advertir además que puede recortar de nuevo ese rating.

Simultáneamente hizo lo mismo con Castilla-La Mancha (de Aa1 a Aa2), Comunidad Valenciana (de Aa2 a Aa3) y colocó en perspectiva negativa la deuda de Andalucía, Castilla-León, Extremadura y Galicia. Todas por encima todavía de la doble A y mejor que Cataluña, que ha sido la primera en caer por debajo de ese nivel. Lejos queda, por ejemplo, la triple A de País Vasco o Navarra.

"La rebaja se produce en el rápido deterioro regional y en el comportamiento previsto en 2009 y 2010, que dañará el déficit y sus ratios de deuda. Los resultados de Cataluña se han desviado significativamente respecto a sus previsiones presupuestarias iniciales en 2009. Pese a que Cataluña es la región que más se beneficiará de la reforma de sistema regional de financiación, Moody's no ve ninguna reducción en el nivel de déficit presupuestario para 2010, sobrepasando el límite de déficit fijado por el Gobierno central del 2,5% para los PIB regionales, hasta el 3,25%", señala la agencia en un informe.

La nueva etiqueta financiera con la que caminará Cataluña en los mercados es la peor del todo el sistema autonómico, incluso, por debajo de Madrid o Valencia. Se sitúa (A1) seis grados por encima del bono basura (Ba1) y cuatro grados por debajo de la triple A que tiene asignada Moody's para España (igual que Fitch y frente a la AA+ de S&P). Según el Banco de España, la deuda pública de las Comunidades Autónomas asciende a los 76.000 millones de euros, de los cuales, 12.000 son de Cataluña, el ente autonómico con más deuda.

Para la Generalitat es la segunda rebaja de su label de deuda en 2009, después de que la propia agencia ejecutase otro recorte a finales de julio de 2009. Estos cambios en la calificación se producen después de que Moody's publicara su informe de perspectiva sectorial para las regiones españolas, en el que se anunciaba una perspectiva negativa para el ámbito de los gobiernos regionales de España. Fitch, por su parte, recortó a ese mismo nivel (A+ es igual al A1 de Moody's) y asignó una perspectiva negativa a la deuda catalana.

Por otra parte, la agencia calificadora explicó hoy que espera que el endeudamiento de las comunidades autónomas españolas seguirá aumentando de manera dinámica a medio plazo, lo que debilitará su posición frente a sus homólogos en el orden internacional. "Moody's prevé que los indicadores de endeudamiento de los gobiernos regionales españoles calificados se deteriorarán rápidamente el próximo año," dice la agencia. "Aunque los ratios de endeudamiento de las comunidades autónomas españolas actualmente están en línea con las cifras de sus homólogos internacionales de igual 'rating', el ranking de calificaciones probablemente se deteriore con el incremento previsto de endeudamiento en los próximos dos a tres años", añade.

FW: Centre d'Estudis - Butlletí 190

Butlletí 190 15 de desembre de 2009 Subscripció al butlletí Mida del text:  A+  A-

Editorial

Canvi climàtic i política mediambiental

Avui hi ha més d'un tema de gran actualitat, començant per les consultes populars per la independència i el que signifiquen. Però temps hi haurà per a parlar-ne. Podem, per tant, fer passar al davant un altre tema d'avui, que és la conferència de Copenhaguen sobre el canvi climàtic. I el tema general de la política mediambiental. Que no són ben bé el mateix. Llegir més Autor: Jordi Pujol Temps de lectura: 4 min. Fes-nos arribar els teus comentaris

Col·laboracions

Escalada de tensió a Amèrica Llatina

Les últimes setmanes han estat marcades per una creixent tensió a l'Amèrica Llatina. Per una banda, l'acord signat entre Colòmbia i els EUA, en què el primer permetria l'accés del segon a set de les seves bases militars, ha encès els ànims del president veneçolà, que ho ha interpretat com un estratagema, sobretot dels nord-americans, per derrocar-lo i apartar-lo del poder. Per l'altra, les dures acusacions d'espionatge que ha formulat el Perú en contra de Xile, després que els cossos de seguretat peruans detinguessin i acusessin un suboficial de la seva Força Aèria per passar, presumptament, documents classificats i desvelar secrets nacionals als serveis d'intel•ligència xilens. Llegir més Autor: Marc Bou Temps de lectura: 4 min. Fes-nos arribar els teus comentaris

El llegat Centelles

La pèrdua dels arxius d'Agustí Centelles i el seu destí final a l'Arxiu de Salamanca és irreparable. Fou el primer fotoperiodista de la nostra història contemporània. Nascut a València el 1909, visqué a Barcelona des del primer any de la seva vida on també morí el 1985. Llegir més Autor: Josep Maria Solé i Sabaté Temps de lectura: 3 min. Fes-nos arribar els teus comentaris

Sentir emoció pel país

A cada revolt del camí que fem com a poble, els catalans ens hem de reinventar, compromesos com estem en la tasca col•lectiva de construcció nacional. Aquesta és una tasca que demana imaginació i que exigeix esforç i capacitat de decisió. Per això és convenient que divulguem idees noves i propostes en perspectiva de futur. Com la de Salvador Cardús, qui, amb sensibilitat i intel•ligència, suggereix una nova utilització de la paraula arrels en relació amb el país. Llegir més Autor: Josep M. Puigjaner Temps de lectura: 3 min. Fes-nos arribar els teus comentaris

Tria de notícies

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies: Consulta molt cívica a Catalunya S'ha celebrat a 167 municipis de 29 comarques la consulta popular sobre si els ciutadans volen la independència de Catalunya. El 99,2% ha dit que sí i la participació global ha estat del 28,2%, encara que amb desigualtats. Així, a la comarca d'Osona la participació ha estat del 41,4% i del 42,4% a la ciutat de Vic. L'organització ha correspost només a entitats cíviques, a cap ajuntament ni cap partit. Hi han treballat uns 1.500 voluntaris. La jornada ha estat un èxit. Molta festa i cap incident i un gran seguiment d'importants mitjans de comunicació estrangers. No hi han participat directament els  partits polítics, malgrat CDC, el més important a Catalunya li ha donat suport, però no l'ha encoratjat,  i ERC també s'hi ha pronunciat a favor. Sense cap participació oficial en l'organització, i sense pressupost, la participació ha estat de prop del 30%. La conclusió és que s'ha manifestat la important desafecció política existent a Catalunya envers aquesta Espanya. Obama, Premi Nobel de la Pau 2009 El president dels EUA va rebre el Premi Nobel de la Pau, malgrat que el seu país participa en dues guerres i fa poc va decidir enviar 30.000 soldats addicionals a l'Afganistan. Obama, al seu parlament d'acceptació, va defensar el principi de guerra justa i també el de legítima autoprotecció. Va dir que "amb ulls oberts podem comprendre que hi haurà guerres i, tot i així, ens escarrassarem per aconseguir la pau". Els europeus som sensibles a aquest plantejament, no podem oblidar que la democràcia a Europa ha d'agrair la participació bèl•lica dels EUA a la Segona Guerra Mundial. Els problemes, encara vius, de les dones treballadores Un estudi, encarregat per l'Institut de la Dona i realitzat pel CSIC, ha fet una enquesta a 10.000 dones espanyoles i estableix que el 76% de les treballadores de menys de 35 anys consideren que la maternitat representa un obstacle a la seva vida professional. El treball "Fecunditat i trajectòria laboral de la dona a Espanya" també assenyala que la discriminació laboral a causa de la maternitat és percebuda amb més intensitat, en el grup de les dones més joves, i com més alt és el nivell d'estudis, més tard arriba la reproducció. Aquestes dificultats són superiors per a les dones espanyoles en relació amb les d'altres països desenvolupats, fet que provoca la baixa natalitat existent a tot l'Estat i amenaça, en definitiva, l'estat de benestar. Discriminacions a la UE L'Agència Europea pels Drets Fonamentals va presentar el seu informe anual i va denunciar que els immigrants i les minories que viuen a la UE pateixen alts nivells de discriminació. El treball és el resultat d'una enquesta a 23.000 persones dels 27 estats membres. El director de l'informe, Jo Godey, va declarar que "les xifres són força escandaloses i ens trobem davant d'un problema que requereix una actuació urgent". Segons el document, els gitanos i els africans són els més maltractats en tots els aspectes de la vida quotidiana: l'escola, la feina, la vivenda, l'hospital. El 80% dels perjudicats expliquen que no han denunciat mai la seva discriminació. Existeix una legislació, aprovada per la UE a l'any 2000. Valors i escoles de negocis Bernardo Kliksberg i Amartya Sen són els autors del llibre Primero la gente. L'argentí explicava que de les escoles de negocis havien sortit Frankensteins, caníbals del guany immediat. En el dinar de Nadal amb la premsa, el director general d'ESADE, Carlos Losada, va destacar el deure de la seva escola i de les escoles de negocis, de transformar i millorar la cultura empresarial. L'objectiu és complementar l'excel•lència acadèmica amb la transmissió de valors, recordant que aquest ha estat sempre un principi de la seva escola. La literatura catalana, endavant L'any 2009 s'han publicat 102 obres catalanes a 21 llengües diferents, 31 títols al castellà, 13 al francès, 12 a l'alemany, 8 a l'anglès... Quim Monzó ha estat traduït a sis llengües i Albert Sánchez Piñol, aquest any, a quatre. L'Institut Ramon Llull, ha subvencionat 92 d'aquestes traduccions. El seu director, Josep Bargalló, explica que aquestes dades demostren la consolidació del bon estat de la projecció internacional de la literatura catalana.

El llibre recomanat

Crònica de la Guerra civil a Catalunya (Govern de la Generalitat. Josep Tarradellas)

Amb la publicació del segon volum de la Crònica de la Guerra Civil a Catalunya es posa a l'abast del públic –especialitzat, o no– una quantitat significativa i essencial del contingut de l'Arxiu Tarradellas i Macià que es conserva al monestir de Poblet. Una obra densa –1.300 pàgines– que engloba el període més crucial i convuls del Govern de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936-1939. Aquest segon volum de la Crònica comprèn les circumstàncies que envoltaren els enfrontaments a la rereguarda entre els principals partits i organitzacions de masses del bàndol republicà a Catalunya. Les desavinences polítiques, la desconfiança entre els qui teòricament estaven del mateix cantó, els fets de maig, l'arribada de refugiats, l'establiment del Govern de la república a Barcelona, l'extensió dels bombardeigs franquistes a tot Catalunya i l'ensorrada final del front de guerra a l'Ebre i al Segre, preludi de la caiguda de Catalunya i, en definitiva, del desenllaç final de la guerra. La Crònica adquireix un valor de font de primera mà en recollir tres textos de Josep Tarradellas sobre la crisi d'abril de 1937 al Govern de la Generalitat, l'aportació de Catalunya a la República i el diari personal de la visita de Tarradellas al front de guerra quan l'exèrcit de la República a Catalunya es debat entre la confusió, el desànim i la manca d'una direcció militar eficaç. El caràcter directe, personal, íntim i en extrem crític d'aquests textos confereix a l'obra un valor més que remarcable per entendre el dramatisme del moment. I més si tenim en compte que donen el contrapunt a la part més extensa de l'obra –la Crònica pròpiament dita– formada pel relat, des de la pròpia institució del Govern de Catalunya, del dia a dia de la Generalitat, recollit cronològicament a través d'un ampli espectre d'actes, visites, notícies, disposicions, informes, actes de reunions, cartes i discursos. Un llibre apassionant que va més enllà de la funció de consulta. Fes-nos arribar els teus comentaris

El web recomanat

Fondazione Alcide de Gasperi

Manllevant el nom de qui ha estat el polític i intel•lectual més rellevant d'Itàlia en el darrer segle, aquesta institució cultural italiana s'inspira en els seus ideals cristians i europeistes per difondre els valors democràtics, la llibertat, la pau, la justícia, el sacrifici, la seguretat entre les nacions i la construcció europea. Creada el 1982, la presideix ara el també reconegut polític cristià, Giulio Andreotti i disposa d'una biblioteca de consulta pública que conté més de sis mil publicacions. Actualment, treballa en la inauguració d'una exposició itinerant sobre aquest mandatari. De Gasperi és considerat el pare de la reconstrucció democràtica italiana i del miracolo economico que va protagonitzar el país durant el seu govern al capdavant de Democràcia Cristiana, partit que també va crear ell mateix. Va ser un dels quatre fundadors de la Unió Europea. Obrir enllaç web

Subscripció al butlletí

© 2009 Centre d'Estudis Jordi Pujol

El Centre d'Estudis Jordi Pujol disposa a la seva base de dades de la seva direcció de correu electrònic per la realització d'enviaments de caràcter informatiu. Si no desitja seguir rebent el nostre butlletí pot donar-se de baixa clicant aquí. Per qualsevol dubte o consulta es pot posar en contacte amb el centre a l'adreça info@jordipujol.cat

---

Windows Live: Friends get your Flickr, Yelp, and Digg updates when they e-mail you.