Una felicitació molt especial a Meritxell Borrás i Jaume Pallarés

L'EQUIP DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET, DISCRIMINA DE FORMA CONTINUADA AL BARRI DEL GORNAL. EL POLISPORTIU, NO ES UN POLISPORTIU, ES UNA PISTA POLIDEPORTIVA. LA NOSTRA ALCALDESSA, TRENCA LA SEVA PARAULA DE FER SEVES LES PROMESSES DE CELESTINO CORBACHO QUAN ERA ALCALDE

L'estat del barri del Gornal enfronta govern i oposició al ple de l'Hospitalet
Un grup de veïns es queixa de «l'abandó» i CiU dubta de les inversions promeses per l'Estat
25/11/09 02:00 - L'Hospitalet de Llobregat - rosa m. bravo email protegit Les obres del TAV i al fons el Gornal, en una imatge d'arxiu. Foto: ORIOL DURAN.1
Notícies de ...

L'Hospitalet de Llobregat L'estat del barri del Gornal va protagonitzar ahir el ple de l'Hospitalet, en una sessió en què es va viure un agre enfrontament entre govern i oposició que es va allargar durant dues hores. El tret de sortida el va donar la intervenció d'un portaveu veïnal, Juan Álvarez, que va acusar les administracions de no invertir en el Gornal. El PP, i especialment CiU, se'n van fer ressò i van criticar, al seu torn, els problemes que pateix el barri i les poques inversions que, al seu parer, es destinen al Gornal. CiU va dubtar dels 17 milions que va prometre l'Estat per als barris afectats per les obres del TAV, fet que va provocar la indignació del govern.

Álvarez, portaveu de l'Associació de Veïns Carmen Amaya, va afirmar que les obres per reparar els desperfectes provocats pel TAV «s'estan fent de pressa i malament» i que ni el consistori ni l'Adif n'estan informant els veïns. Es va queixar de desperfectes i abandó, i va demanar al govern que «no faci propaganda d'uns diners que no arriben». El PP i sobretot CiU van recollir el testimoni i van acusar el govern –PSC i ICV-EUiA– de «poca implicació amb el barri», segons la portaveu convergent, Meritxell Borràs. El representant del PP, Juan Carlos del Río, va argumentar que el Gornal està pitjor que la resta de barris pel que fa l'alfabetització, entorn i ocupació dels seus veïns. Jaume Pallarés, de CiU, va criticar el conveni signat per l'Ajuntament i el Ministeri d'Habitatge, pel qual el consistori rebrà enguany quatre milions dels 17 compromesos per l'Estat per subvencionar la renovació de pisos als barris afectats per les obres del TAV. Pallarés es va queixar que al conveni no es detallen els terminis en què es pagaran els 17 milions, per la qual cosa va dubtar que això es compleixi finalment. «Hem perdut els 17 milions», va afirmar.

Diferents regidors del govern hi van replicar. El de Serveis Municipal, José María García Mompel, va recordar la passarel·la, les rotondes i la urbanització de l'avinguda Vilanova que s'han executat en els últims mesos. «Entre el pla Urban, les obres de reposició de l'Adif i les ajudes com a àrea especial de rehabilitació integral [finançada amb part dels 17 milions, com cinc barris més de la ciutat], al Gornal hi ha una inversió potent». La regidora d'Urbanisme, Ana María Prados, va assegurar que el conveni signat amb Habitatge compromet els 17 milions, que es pagaran a raó de quatre per any fins al 2012. L'alcaldessa, Núria Marín, va reafirmar les seves paraules tot aclarint que «en un exercici és impossible absorbir 17 milions» per justificar la plurianualitat. En el ple es va aprovar la construcció d'un nou equipament al Gornal amb un poliesportiu, un centre de capacitació per a tècnics esportius i un centre de foment de l'ocupació, una mostra, segons l'equip de govern, de les inversions al barri.

una demostració més del fantàstic treball de'n Carles Campuzano a Madrid

CiU celebra que el govern impulsi la prestació de l’atur per als autònoms com reclama aquesta formació des de fa quatre legislatures

Campuzano lamenta que la prestació “arribi tard, amb massa exigències, amb quanties baixes i sense el consens de les associacions”

El portaveu de Treball de CiU al Congrés dels Diputats, Carles Campuzano, ha celebrat avui que “el Consell de Ministres hagi decidit impulsar la prestació per cessament d’activitat dels autònoms com ve reivindicant CiU des de fa quatre legislatures”. El problema, al seu entendre, és que “arriba tard, amb massa exigències, amb quanties baixes i sense el consens amb les associacions i plataformes d’autònoms”.

Campuzano considera que “avui han començat a concretar-se els esforços de CiU, via iniciatives parlamentàries, per ajudar els autònoms que es veuen abocats a cessar la seva activitat”.

El diputat català ja ha avisat que “quan aquest text arribi al Congrés dels Diputats com a projecte de llei, el Grup Parlamentari Català presentarà una bateria d’esmenes amb la intenció de millorar-lo”. És a dir, “millorar les condicions d’accés a aquesta prestació, adequant-les a la realitat, ampliar la durada de la cobertura per atur i elevar les quanties a percebre dels futurs autònoms que es quedin sense feina”.

El Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés ha iniciat una ronda de contactes amb les associacions d’autònoms més representatives.

RODERIC DE BORJA I ESCRIVÀ, VA SER ABAT COMENDATARI DEL MONESTIR DE RIPOLL

Els BORJA (o Borgia)
Noble família valenciana, probablement sortida de Borja (Aragó) i establerta a Xàtiva.

Inicialment assolí fama universal en arribar Alfons de Borja al pontificat (Calixt III, 1456-1458); més tard hi arribà també Roderic de Borja (Alexandre VI, 1492-1503). Posteriorment Sant Francesc de Borja, primer marquès de Lombai, lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, esdevingué tercer general del Companyia de Jesús (1565-1572).

Com ha dit algun historiador, l’Europa dels Borja és el trànsit de l’edat mitjana a la moderna (l'hhumanisme renaixentista), la de l'inici de la creació dels estats europeus (Itàlia, Espanya, França i Alemanya) i d'un nou equilibri geocontinental (l'amenaça islàmica turca).

El nepotisme practicat per ambdós papes (no diferent de l’existent en diferents nivells a l’època i que no era motiu aleshores d’escàndol), el ressentiment de la Cúria romana (La Chiesa romana in mani dei catalani! esdevingué un tòpic i cal llegir-lo dins del marc de la política de la Corona d’Aragó a Itàlia, especialment des d’Alfons el Magnànim) i la vida immoral d’Alexandre VI (no diferent a la que portaven altres personatges eclesiàstics) envoltà la família d’una llegenda negra només parcialment certa. El Diarium del seu mestre de cerimònies, Johannes Burckard (1445-1506), ha estat una de les principals fonts d’aquesta consideracióe la llegenda negra.

D’Alexandre VI descendeixen les tres línies principals de la família: la dels ducs de Gandia, dividida en cinc branques; la dels ducs de Valentinès, originada en Cèsar Borja o Borgia i la dels prínceps de Squillace.

Altres membres de la família varen tenir un destacat paper polític a Catalunya: Sant Francesc de Borja i Pere Lluís Galceran de Borja i Castre-Pinós foren lloctinents de Catalunya entre 1439-1442 i 1540-1587.

Membres importants de la família Borja

Alfons de Borja, futur papa Calixt III, va néixer a la Torre de Canals el 1378.

Sant Vicent Ferrer insistí a la família Borja que donés estudis a Alfons de Borja, primer a València i després a Lleida, convertint-se en una brillant jurista. Segons la llegenda el sant va pronosticà la seva pròpia canonització i del que el canonitzaria, Calixt III.

Fou conseller i vicecanceller del rei Alfons IV el Magnànim (1418-1458), a partir de 1417.

La seva intervenció durant el Cisme d’Occident va ajudar a posar fi a aquest conflicte, quan desprès del Concili de Constança (1417) i elegit Martí V com a nou papa, va aconseguir el 1429 que Climent VIII, el successor de Benet XIII, el Papa Luna, renunciés definitivament a la tiara. Aquest fet que li valgué moltes prebendes eclesiàstiques.

Obtingué el bisbat de València (1429-1458), que fou ocupat, des d’aleshores, per successius membres de la família (Alfons, Roderic, Cèsar, Joan, i Pere Lluís).

Alfons de Borja va seguir al rei Alfons el Magnànim a Nàpols, obtenint el cardenalat (2 de maig de 1444), de mans del Papa Eugeni IV, amb el títol romà dels Quattro Santi Coronati.

Elegit papa amb el nom de Calixt III (8 d'abril de 1455), afermà els drets de la Santa Seu a Nàpols i organitzà una croada contra els turcs, que recuperà Belgrad (1456) i desprès Albània (1457).

També féu revisar el procés i declarar innocent Joan d’Arc i santificà al seu valedor Sant Vicent Ferrer.

Nomenà nou cardenals, entre ells dos nebots seus (17 de setembre de 1456): Lluís Joan de Milà, bisbe de Segorbe, i Roderic Lanzol-Borja i Borja, sagristà aleshores a València –el futur Alexandre VI-, i afavorí l’ascens de tota la família Borja. Va nomenar cardenal a Enea Silvio Piccolomini, bisbe de Siena, successor seu com Pius II.

Va morir el 6 d'agost de 1458.

Roderic Lanzol-Borja i Borja, futur papa Alexandre VI, nascut a Xàtiva el 1431, fou nomenat cardenal i vicecanceller de l’Església (1457) pel seu oncle el papa Calixt III (17 de setembre de 1456), junt a un altre nebot del papal (Lluís Joan de Milà, bisbe de Segorbe). El càrrec de vicecanceller el mantigué fins el seu nomenament com a Papa. Acumulà molts càrrecs i prebendes (bisbats i abadies) i obtingué gran influència a Roma. Va fer construir quan era canceller el primer palau d’aire renaxentista, avui nomenat Sforza-Cesarini o Cancelleria Vecchia (tocant la Via di Montserrato), que posteriorment va anar a mans del cardenal Ascanio Maria Sforza.

Legalitzà el matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castellà.

La seva vida fou poc casta i tingué deu fills (Pere Lluís, Jerònima, Isabel i Roderic, de mare desconeguda), quatre d’ells amb Vanozza Cattanei (que va estar casada amb dos milanesos: Giorgio della Corce i Carlo Canale): Cèsar, Joan, Lucrècia i Jofré. Mantingué també relacions amb Giulia Farnese.

Elegit papa el 11 d'agost de 1492 amb el nom d’Alexandre VI, menà una política encaminada a estendre els dominis territorials de l’Església i a afavorir les ambicions familiars. Home d’Estat i intel·ligent, va defensar sempre els interessos de l’Església i de la seva pròpia família per damunt de tot. Se serví d’aliances matrimonials dels seus fills (especialment Cèsar i Lucrècia).

Afavorí artistes, reprimí l’heretgia i el fanatisme i s’envoltà d’una cort fastuosa.

Imposà el català com a llengua de palau.

Assenyalà el límit entre les descobertes portugueses i castellanes a Amèrica (1493).

Va nomenar 43 nous cardenals (1456), entre ells dos familiars seus: el 31 d'agost de 1492, al seu nebot, Joan Borja, arquebisbe de Monreal (Sicília); el 20 de setembre de 1493, al seu fill Cèsar de Borja, arquebisbe de València; el 19 de febrer de 1497, a Joan Llopis, bisbe de Perugia, a Joan de Borja-Llançol de Romaní, bisbe de Melfi; el 28 de setembre de 1500, a Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní, germà de l'anterior, cap de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i nou arquebisbe de València, a Jaume Serra (futur abat comendatari de Ripoll), arquebisbe d'Oristà (Sardenya), i a Francesc de Borja, arquebisbe de Cosenza; i, finalment, el 31 de maig de 1503, a Francesc de Lloris (un altre abat comendatari de Ripoll), bisbe d'Elna. Va nomenar també cardenal, el 20 de setembre de 1493, a Alessandro Farnese, futur papa Pau III (1534-1549).

Morí, possiblement emmetzimat, el 18 d'agost de 1503.

La seva figura, molt controvertida com la dels altres Borja, ha quedat com a símbol de la depravació renaixentista.





Cèsar Borgia Cattanei, nascut a Roma el 1475, fill de Roderic de Borja i Vanozza Cattanei, fou nomenat arquebisbe de València (1492) i cardenal (1493), però hi renuncià (1498).

Festionà un pacte entre el papa Alexandre VI i Lluís XII de França i obtingué per muller Carlota d’Albert (1499), de la dinastia navarresa.

Capità general (1500) dels exèrcits papals, mancat d’escrúpols (sembla que assassinà el seu germà Joan i el seu cunyat Alfons d’Aragó, casada amb Lucrècia Borja), atacà diversos estats italians. Maquiavel el considerà el model de príncep modern.

Pres a Nàpols pels castellans (1504), fou dut a Castellà, però fugí i s’uní a l’exercit navarrès.

Morí lluitant contra Castella al setge de Viana (1507).
Lucrècia Borja, filla de Roderic de Borja i Vanozza Cattanei, va néixer a Subiaco el 1480. Instrument polític en mans del seu pare el papa Alexandre VI, fou casada amb Giovanni Sforza (1494), i, posteriorment, amb Alfons d’Aragó, fill d’Alfons II de Nàpols (1498). Assassinat aquest (1500), sembla que per Miquelet Corella (per ordre de Cèsar Borgia) es va casar amb Alfons, duc de Mòdena i Ferrara (1501).

Lucrècia, que havia dirigit la cort papal, mantingué a Ferrara un cenacle literari, on hi participà el poeta i humanista Pietro Bembo (1470-1547), considerat un prototip de l’home renaixentista, que sembla que va mantenir un romanç amb Lucrècia.

La llegenda dels Borgia li atribueix crims i disbauxes, reflectides en els obres literàries que hom li han dedicat personatges tant important com Víctor Hugo. L’òpera Lucrècia Borgia (1833), de Donizetti, amb llibret de Felice Romani, també ha contribuït a crear una aureòla especial a l’entorn d’aquesta dama.

Va morir a Ferrara el 1519.
Joan de Borja, nascut a Roma el 1476. Segon fill de Roderic de Borja i Vanozza Cattanei.

Va heretar del seu germà Pere Lluís (mort el 1488) el títol de duc de Gandia (el títol ducal més important del país valencià) i el compromís matrimonial amb Maria Enríquez, cosina del rei Ferran d'Aragó, amb qui es casà a Barcelona. Va tenir dos fills, Joan i Elisabet

Fou capità general dels exèrcits pontificis, però fou derrotat a Soriano (1497).

Poc desprès morí assassinat (1497), crim atribuït al seu germà Cèsar Borgia, per mà del seu lloctinent Miquelet Corella.

Jofré de Borja, darrer fill de Roderic de Borja (Alexandre VI) i Vanozza Cattanei, va néixer el 1481.

El 1490 era canonge de València.

Es casà amb Sança d’Aragó (1498), filla natural d’Alfons II de Nàpols, el qual li atorgà el principat de Squillace.

Va morir el 1517.
Joan de Borja va néixer a Roma el 1498 i era fill de Lucrècia Borja i fou dit l’Infans romanus (l’infant romà). Es diu que era fill del seu pare, Alexandre VII, encara que també el legitimà Cèsar Borgia.

Fou nomenat duc de Camerino i de Nepi.

Va servir a Carles V. Va morir el 1548.
Pere Lluís de Borja, primer duc de Gandia, va néixer el 1468.
Era fill primogènit del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i una dona desconeguda.

El seu pare el va enviar al rei Ferran d'Aragó quan aquest es trobava en campanya a la guerra de Granada i li va comprar el ducat de Gandia, el títol ducal més important del país valencià. També va establir el seu compromís matrimonial amb María Enríquez, cosina del monarca.

Va morir el setembre de 1488, a Roma, quan encara no tenia vint anys.


Sant Francesc de Borja, fill de Joan de Borja i Joana d’Aragó, era besnet d’Alexandre VI i de Ferran el Catòlic, va néixer a Gandia el 1510.

Fou el quart duc de Gandia.

Ca mantenir un estreta relació amb Carles V.

Es va casar amb Elionor de Castro, una dama portuguesa, amb qui va tenir set fills.

Primer marquès de Lombai, fou lloctinent de Catalunya (1439-1442). Nomenat duc de Gandia el 1542. Va servir a l’emperatriu Isabel.

Es retirà a Gandia el 1543. Ja viudo, professà als jesuïtes el 1548 i es doctorà en teologia (1550) i s’anà a Roma.

Va refusar ser cardenal i assistí a la mort de Joana la Boja (1554) i fou marmessor de Carles V (1558).

Va ocupar diferents càrrecs dins l’ordre, fins arribar a prepòsit general (1565).

Creà molt col·legis a Europa i missions a Amèrica. És autor d’obres d’espiritualitat.

Va morir a Roma el 1572. Fou canonitzat l’any 1671 per Climent X.
Pere Lluís Galceran de Borja i Castre-Pinós va néixer a Gandia el 1528.

Fou lloctinent de Catalunya entre 1590-1592. Hi organitzà una severa persecució de bandolers.

Fou el darrer mestre de Montesa (1540-1587), ordre que va cedir a la corona.

Va morir a Barcelona el 1592.

Lluïsa de Borja i d’Aragó va néixer a Gandia el 1520.

Es va casar amb Martí d’Aragó de Gurrea.

Fou duquessa de Vilafermosa i ha estat dita la Santa Duquessa.

Escriví dues Oraciones i una paràfrasi del Magnificat.

Va morir a Saragossa el 1560.

Joan de Borja i de Castro va néixer a Bellpuig d’Urgell el 1533.

Primer marquès de Mayalde (1596).

Ocupà càrrecs a la cort i presidí el Consell de Portugal, amb Felip III.

Escriptor, membre del cenacle del duc d’Alba, sostingué correspondència amb Ignasi de Loiola.

Va morir a El Escorial el 1606.




Cardenals de la família Borja
-Cèsar Borgia (+ 1507), fill natural de Roderic de Borja, Alexandre VI
-Lluís Joan de Milà (+ 1510), nebot d’Alfons de Borja, Calixt III
-Bertomeu Martí (+ 1500), nebot d’Alfons de Borja, Calixt III
-Francesc de Borja (+ 1511), fill natural d’Alfons de Borja, Calixt III
-Joan Borja Llançol (+ 1500), net de Roderic de Borja, Alexandre VI
-Pere Lluís Borja-Llançol (+), net de Roderic de Borja, Alexandre VI
-Jaume Serra (+ 1517), nebot de Roderic de Borja, Alexandre VI
-Joan de Castellar (+ 1505)
-Joan de Castre-Pinós (+ 1506)
-Joan de Borja (+ 1502)
-Joan Llopis (+ 1501)
-Francesc Lloris (+ 1506)
-Gaspar de Borja i Velasco (+ 1645)

Rèplica de Meritxell Borrás, al diari AVUI

Rèplica a Manuel Fuentes
En primer lloc, vull agrair a en Manuel Fuentes l’atenció a la pregunta que, de fet, adreçava al president del Consell Audiovisual de Catalunya a la comissió de control de la Ràdio i Televisió de Catalunya. La pregunta la feia en compliment de les meves funcions com a diputada d’aquesta comissió i, per tant, en la meva obligació de vetllar pel compliment de la llei de comunicació audiovisual de Catalunya i amb la voluntat de treballar per tenir uns mitjans de comunicació públics líders i de qualitat.

Sóc conscient de la tasca d’aquests mitjans de comunicació públics i em preocupo pel que ha passat, el que hi passa i, en general, per tot allò que afecta Catalunya Ràdio.

Del 2004 al 2009 Catalunya Ràdio ha perdut 185.000 oients, fruit, des del meu punt de vista, d’un conjunt de males decisions empresarials i polítiques dutes a terme pels dos darrers directors de l’emissora. Així, Catalunya Ràdio ha passat de ser una emissora líder al nostre país a ser-ne la tercera en audiència. A més, també ha perdut un conjunt de professionals que l’havien portat a assolir aquest lideratge (culminat amb la marxa de l’Antoni Bassas com a presentador d’El matí de Catalunya Ràdio).

Darrerament s’ha publicitat un anunci d’El matí de Catalunya Ràdio amb Manuel Fuentes que, entre altres paraules, diu “rigor, servei, referència, informació”. Sens dubte aquestes són paraules que han de servir per definir la ràdio nacional de Catalunya i el programa que, de fet, és el vaixell insígnia dels programes informatius de la casa.

Precisament pensant en això plantejava a la comissió de control de Ràdio i Televisió de Catalunya si ajudava a la imatge de rigor, servei, referència i informació (imatge que el presentador d’El matí de Catalunya Ràdio vol i ha de donar), el fet que el seu presentador presenti un programa com Pánico en el plató. Programa en el qual, segons l’AVUI, “Manuel Fuentes tornarà a mostrar la seva faceta de showman a la televisió”, que El Periódico titlla de “xou de televisió” i del qual el mateix presentador diu que és “un espai en què el més important és l’espectacle”.

Evidentment és lícit que en Manuel Fuentes vulgui guanyar-se millor la vida o, simplement, tenir alhora un programa de televisió. Lògicament hi té dret. Però també és lògic que els que tenim la responsabilitat de vetllar pels mitjans de comunicació públics ens plantegem si aquest fet no anirà en detriment del programa que en Fuentes dirigeix i presenta a Catalunya Ràdio.

En detriment perquè, primer, el programa del qual està al capdavant ja no tindrà el cent per cent de la seva atenció i dedicació. Un programa que crec que, quan porta només poc més de dos mesos conduint-lo, requereix precisament tota la seva atenció i la seva concentració per tal d’aconseguir, de nou, el lideratge. I, segon, perquè cal plantejar-se si la doble activitat no anirà en detriment de la credibilitat necessària que ha de tenir El matí de Catalunya Ràdio.

En la seva carta, comenta que ha fet diverses ofertes a TV3 i concretament a la seva directora (de fet, en llegir la carta adreçada a la meva persona, em vaig preguntar si em contestava a mi o reclamava un programa a TV3) però que, al no reeixir-hi, ha optat per fer un programa en una televisió espanyola privada.

Sens dubte, és la seva opció personal, però en la meva pregunta parlamentària jo plantejava el següent: és la millor opció per a Catalunya Ràdio? És compatible?

Potser la seva notorietat en un programa de televisió l’ajudarà a millorar el nivell d’audiència d’El matí de Catalunya Ràdio, tant de bo. Si és així ho celebraré. Però ens quedarà igualment el dubte de si l’augment d’audiència va acompanyat de més “rigor, servei, referència i informació”.

FW: Butlletí FEHC Setmana 16 novembre 2009

 

---

Articles i Actualitat 12 novembre 2009. Lluís Duran presenta el seu llibre "Breu història del catalanisme" - Crònica   Dijous 12 d'octubre de 2009, a les 19:00 hores, al local de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, Lluís Duran va presentar el seu llibre "Breu història del catalanisme. Vol. 1: Del segle XIX... [+] Carta del lector. Oriol Ribas: Ramon Llull i el Vodka   L'Oriol Ribas, seguidor de la nostra pàgina web i responsable del blog Rússia al cor http://russialcor.blogspot.com/ que té com a finalitat acostar dues cultures aparentment tan distants la catalana i la russa i... [+] 29.11.09 Parc de la Ciutadella (Barcelona) Fira de cultures no estatals a Catalunya   La Fundació d'Estudis Històrics de Cataluya anuncia la celebració el dia 29 de novembre de 2009 de la fira d'entitats de cultures no estatals a Catalunya. Aquesta fira compta amb una subvenció del... [+] Manuel Pérez Nespereira. Consciència i voluntat nacionals. De Prat de la Riba a Rovira i Virgili (1)   Us oferim l'article "Consciència i voluntat nacionals. De Prat de la Riba a Rovira i Virgili " que l'historiador Manuel Pérez Nespereira ha publicat recentment a la Revista de Catalunya (números 247, 248 i 249). Donada la seva extensió,... [+] Editorials Editorial novembre 2009: Colom i la universitat Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació del país s'han fet ressò de l'aparició de dos llibres en què es defensa, sense complexos de... Qui és...? 66: Rossend Arús fundador de la maçoneria catalana independent Escriptor, un dels grans impulsors del teatre català que, a finals de segle XIX, era l'espectacle de masses per excel·lència i autèntic motor de la difusió... 65: Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés Aquest és el nom amb el qual es coneix un cronista d'Índies, que va ser governador de la Fortalesa de Santo Domingo i de Cartagena de Índies. Els orígens de... Sabies que...? 113: El Poble Espanyol de Barcelona s'havia de dir Iberona Finalment, sembla que aquest cop va de debò i les quatre columnes de Puig i Cadafalch es tornaran a aixecar, més de 80 anys després del seu enderrocament, en el seu... 112: La Venjança Occitana Tots hem sentit parlar del gran almirall Roger de Lloria (habitualment, de Llúria). D'origen sicilià, sota el seu comandament, la flota catalana va imposar el seu domini al...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

---

Llama a tus amigos de PC a PC: ¡Es GRATIS! Pruébalo

LES SUBVENCIONS DEL NOSTRE AJUNTAMENT, MANCA DE SENSIBILITAT ENVERS ELS CIUTADANS I LES ENTITATS DE L'HOSPITALET

Son moltes les vegades, que a un li costa creure el que veu, i en aquest moment, creure que un Ajuntament com el de l’Hospitalet de Llobregat, es capaç de subvencionar amb una quantitat important a una associació de fora de les nostres fronteres per extreure oli de palma, m’entres deixa sense subvenció a altres entitats de la Ciutat, es fa difícil de creure, però passa, i no solament passa, si no que a més, de subvencions que van a fora de les nostres fronteres miren els dictàmens, n’hi ha moltíssimes, i cal deixar clar que quan dic “fora de les nostres fronteres, no hem refereixo pas, a les fronteres del nostre petit i malmès país, hem refereixo a fora de les fronteres peninsulars.

No vull pas dir amb això, que no hi tinguin tot el dret del món. Molt possiblement el tenen i no discutiré aquest fet, però si que es del tot necessari expressar que primer som nosaltres i per nosaltres entenem la gent de la nostra Ciutat, del nostre petit i malmès país i després vénen els altres, aquest crec jo, es el pensament de molta gent, de molts hospitalencs, riberencs com diem en molts casos.

Junt amb una colla d’amics, hem mirat tots els dictàmens de subvencions donades per el nostre Ajuntament a entitats de fora de la nostra Pàtria, entenen per Pàtria, la nostra nació, (Catalunya) i la veritat fa fredor i des de ací, convido a demanar als meus lectors que si son de l’Hospitalet, demanin, ja que son documents públics, els dictàmens de subvencions de l’any 2009, veuran greuges comparatius importants, i si els seguidors d’aquests dictàmens son membres d’alguna associació ciutadana, es sentiran ofesos.

Cal dir també que no surten les subvencions petites, de 500 a 1000 €, per el que encara es fa més ofensiu i veuran també com cal estar bé amb qui ens governen per veure incrementat l’import de fortes subvencions en relació d’altres.

Per la meva implicació dins del barri, conec a moltes entitats amb subvencions petites, (de 700€), i d’altres que ni tan sols els han donat 1€ de subvenció, son entitats, que no combreguen amb el govern de la Ciutat, entitats crítiques amb la política municipal dins del barri, i han de subsistir com poden amb el seu treball quotidià, m’entres que d’altres, no bel•ligerants amb el govern municipal, reben fortes quantitats, moltes d’elles, de dubtosa implicació ciutadana i moltes d’elles també perquè de manera descarada, serveixen per fer de talla focs a les polítiques urbanístiques, associatives i ciutadanes del nostre govern municipal.

Dit d’altre manera doncs, cal portar una rosa vermella a la mà, o incloure-la dins del logo de l’entitat i pensar amb vermell, perquè quan arriba el temps de les subvencions i tinguis dret, així van les coses a la nostra Ciutat.

Una de les tasques que tinc que fer en els proper dies, es sumar per veure quina quantitat de milers i milers d’euros, surten des de la nostra Ciutat, cap a d’altres països, siguin africans o sud-americans, m’entres que aquests diners, d’entrada podrien servir per fer escoles bressol, residències de dia, residències assistides , vivendes per joves etc., necessitats aquestes que a l’hora de la veritat, son tan necessàries i que queda palès en el fet que l’equip de governen posa tanques publicitàries tot dient “Aquí anirà una residència per gent gran”, “aquí aniran pisos per a gent jove”, Can Arús, Amadeu Torner amb Aprestadora i d’altres llocs en son exemples. M’entres tot es queda en bones paraules, siguen condescendents direm en bons propòsits, però m’entres els cèntims van a d’altres panissos en contra del benestar dels nostres ciutadans. Crec que això no es just, com tampoc seria just deixar de subvencionar a aquests països d’altres continents, però voldria primer, veure satisfetes totes les necessitats del meu barri, de la meva ciutat, del meu país i un cop aquestes necessitats acomplertes, ser solidari amb qui tingui necessitat.

Es que pot ser que no hi ha gent amb necessitats apremiants a la nostra ciutat, es que tothom te accés a una vivenda, es que tothom te accés a una residència assistida per els seus vells, o es que tothom te accés a una guarderia per els seus infants, o es que tothom te accés a la matriculació dels seus fills a l’escola més propera al seu domicili?. Aquests son exemples molt fàcils d’entendre i la veritat demostren la insensibilitat del nostre equip de govern envers els nostres ciutadans.

Es possible que se’m acusi de “populista”, però la gent de la nostra ciutat en aquests moments, de forma generalitzada, per uns fets o d’altres, tenen unes necessitats que de forma sistemàtica veuen minvada i no voldria pas pensar que de forma interessada envers d’interessos partidistes, però tot sembla ser que així es, ja que no es comprensible tanta insensibilitat envers una ciutadania que en molts casos, pateix durament, l’atur, el subsistir diari degut a la crisis, el no saber que fer dels seus infants per manca de guarderies municipals, el no tenir les ajudes necessàries per els seus grans amb necessitats de dependència, o de poder-los tenir en residències de dia per així poder treballar i ajudar a l’ unitat familiar o veure com els seus fills es fan grans a casa, perquè no poden accedir a una vivenda a la qual i tenen tot el dret del món.

M’entres, els regidors de l’equip de govern, per si tot això fos poc (veure l’acte del prop passat ple del mes d’Octubre), segons CiU i el PP, no solament no subvencionen a entitats i ciutadans de la nostra ciutat, si no que a més, gasten diners amb bons restaurants, tapes, vins de marca i mariscades.

No son tots aquests fets unes bufetades a la ciutadania, no reflecteixen tots aquests fets una forma vulgar i poc respectuosa envers els ciutadans de l’Hospitalet?

Artur Mas: “La Lofca denota que els poders espanyols s’aprofiten d’una Catalunya debilitada pel tripartit”


El líder nacionalista reclama al Tribunal Constitucional que consideri que “les conseqüències de la sentència seràn polítiques, no només jurídiques”



El president de CiU, Artur Mas, ha valorat aquest migdia que “en la Lofca, la llei que regula el finançament de Catalunya, l’actitud del tripartit ha estat de submissió al partit socialista a nivell espanyol. Aquí hi hem perdut bous i esquelles”. “Observo que els grans poders polítics de Madrid, que han manat durant segles, ara s’aprofiten d’una Catalunya que veuen submisa i debilitada, afeblida en gran part per l’acció del tripartit, que en la votació de la Lofca es va sotmetre als dictats dels partits estatals”, ha denunciat.



Durant una visita al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, Artur Mas ha subratllat que “La visió d’una Catalunya afeblida per dèbil defensa que en fa el tripartit fa que s’atreveixin més amb nosaltres. Catalunya haurà de treure el caràcter i el geni, de manera serena però ferma, perquè no pot ser que ens trepitgin per totes bandes”. “Aquest Estatut permet que en el finançament Catalunya no se supediti a les lleis generals espanyoles, i en la votació de la Lofca ERC, ICV i el PSC han fet que Catalunya continuï supeditada a la llei espanyola. És una mutilació de les possibilitats que té l’Estatut en matèria de finançament”, ha afegit.



“Cal combatre per tots els mitjans una situació negativa per Catalunya”, ha continuat, “si Catalunya no pot aspirar a quedar al marge de la llei espanyola i negociar el finançament de manera bilateral amb el govern espanyol vol dir que l’Estat acabarà essent paper mullat des d’aquest punt de vista. Intentarem que la Lofca no prosperi per a que no faci mal al país”.



En aquest sentit, Artur Mas ha replicat les declaracions del vicepresident del govern tripartit, Josep-Lluís Carod-Rovira, i ha recordat que la Lofca “no és un problema del pacte entre Mas i Zapatero, o entre CiU i els socialistes”. “El poble de Catalunya va avalar aquell acord i se’l va fer seu. Quin valor té que el poble de Catalunya aprovés l’Estatut? Carod-Rovira i Esquerra menyspreen la voluntat del poble de Catalunya? Que ho faci el vicepresident del govern de Catalunya és, com d’altres coses que fa el senyor Carod-Rovira, bastant alarmant”, ha afirmat.



Pel que fa a la sentència del Constitucional sobre l’Estatut, Mas ha considerat que “les noticies del Tribunal Constitucional cal confirmar-les, perque`s’han fet moltes especulacions, però de paper no en tenim ni un, tot son rumors i especulacions”. “Vull advertir però que si el TC es carrega l’Estatut, serà un cop molt dur en la relació de Catalunya amb Espanya, el tribunal ha de calcular molt bé les conseqüències”, ha afegit, “les conseqüències de la sentència no seran només legals, seran polítiques”.

Una bona roda de premsa d'en Jaume Pallarés

CiU de L´Hospitalet denuncia la manca d’implicació de l’equip de govern en la problemàtica del Gornal


El regidor de CiU a l’Hospitalet, Jaume Pallarès, ha expressat avui en roda de premsa “la preocupació per com s’estan fent les coses al barri del Gornal”. Segons Pallarès, “les coses no s’estan fent bé i s’evidencia la poca implicació i el poc seguiment que té l’equip de govern respecte la problemàtica del Gornal”. Segons el regidor de CiU, en aquest tema “ens hem deixat enredar”.


Aquestes declaracions es fomenten en dos fet concrets. Per una banda, “l’incompliment total dels terminis fixats en el conveni amb Adif” i per l’altra “el desenvolupament del conveni fet amb la Ministra Chacón”.
Respecte el conveni amb Adif, Pallarès ha declarat que “els terminis ja s’han acabat i encara hi ha moltes actuacions que no s’han fet”. Entre aquestes actuacions, el regidor ha destacat, com a exemple, “la neteja de les façanes s’hauria d’haver enllestit al febrer i a hores d’ara no han netejat ni una façana sencera” així com que “tampoc s’ha procedit a arreglar la fusteria metàl·lica dels habitatges”.

Les irregularitats en aquest conveni no només recau en l’incompliment dels seus terminis sinó que, a més, “veiem que estan cimentant, posant llambordes, zones que abans eren jardí” per tant “no estan complint amb el que s’havia acordat”.

Per una altra banda, i fent referència al segon dels problemes indicats, Pallarès ha recordat que al febrer del 2008, la Ministra Chacón va signar un conveni amb l’Hospitalet en que s’hi especificava que s’invertirien 17 M€ per tal de compensar les greus molèsties i la problemàtica que l’arribada de l’AVE va provocar a l’Hospitalet.

Tal i com ha informat Pallarès, “l’Hospitalet va rebre, al febrer del 2008, un milió d’euros destinat a subvencions, a l’arranjament d’habitatges i d’elements comuns” i es va deixar constància que “la resta dels diners es rebrien en un futur”. Tanmateix, i arrel de la denuncia de CiU que aquest conveni havia caducat i no s’havia renovat, “l’equip de govern va anunciar que es faria un nou conveni amb el que es rebrien la resta dels diners anunciats”. Ara, amb aquest nou conveni a les mans, Pallarès denuncia que “només hi figuren 4M€ i no es fa cap tipus de referència als diners que es rebran en el futur” i, per tant, es pregunta “on són els 12M€ restants?”.

Pallarès també ha qüestionat el fet que aquest nou conveni, signat el 28 d’octubre de 2009, “estableix que es poden presentar els projectes i les actuacions fins el 15 de desembre d’enguany” i, segons el regidor, “és obvi que és un període de temps molt curt en el que, difícilment, donarà temps de presentar la documentació adient”. Així doncs, existeix la pregunta de: “Que passarà amb els diners que no es demanin?”.

FW: Butllet?FEHC Setmana 9 novembre 2009

 

---

Articles i Actualitat 12 novembre 2009. Lluís Duran presentarà el seu llibre "Breu història del catalanisme"   Dijous 12 d'octubre de 2009, a les 19:00 hores, al local de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, Lluís Duran presentarà el seu llibre "Breu història del catalanisme. Vol. 1: Del... [+] Manuel Pérez Nespereira. Consciència i voluntat nacionals. De Prat de la Riba a Rovira i Virgili (1)   Us oferim l'article "Consciència i voluntat nacionals. De Prat de la Riba a Rovira i Virgili " que l'historiador Manuel Pérez Nespereira ha publicat recentment a la Revista de Catalunya (números 247, 248 i 249). Donada la seva extensió,... [+] 7 novembre 2009 Fira Catalans sense Fronteres, Perpinyà - Crònica   Dissabte 7 de novembre de 2009 va celebrar-se a la Plaça de Catalunya de Perpinyà la Fira Catalans sense Fronteres. Amb motiu del 350 aniversari del Tractat dels Pirineus, i per tal de promocionar la unitat cultural dels... [+] Charles Merrill presenta el seu llibre "Colom. 500 anys enganyats" a Barcelona (31.10.2009)   LLUÍS LLORT DIARI AVUI 1 NOVEMBRE 2009 "Fa segles que es debat l'origen de Cristòfol Colom. Si bé des dels anys 80 han aparegut diversos llibres que defensen la catalanitat del descobridor, la majoria... [+] Editorials Editorial novembre 2009: Colom i la universitat Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació del país s'han fet ressò de l'aparició de dos llibres en què es defensa, sense complexos de... Qui és...? 65: Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés Aquest és el nom amb el qual es coneix un cronista d'Índies, que va ser governador de la Fortalesa de Santo Domingo i de Cartagena de Índies. Els orígens de... 64: Bernat Marcús i el primer servei de correus privat d'Europa (s.XII) Comerciant i banquer barceloní del segle XII. Tot i que algun autor ha arribat a especular sobre la seva possible ascendència grega, sembla que era descendent d'un... Sabies que...? 112: La Venjança Occitana Tots hem sentit parlar del gran almirall Roger de Lloria (habitualment, de Llúria). D'origen sicilià, sota el seu comandament, la flota catalana va imposar el seu domini al... 111: Salvador Dalí i Cristòfor Colom Aquest és un quadre del genial Salvador Dalí titulat La descoberta d'Amèrica per Cristòfor Colom. El va pintar pels voltants del 1958-59 i es conserva al The...

Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat

---

¡Ya está aquí Windows Live Spaces! Ahora podrás crear fácilmente tu propio sitio Web. Pruébalo

Des de el primer dia, sabem els veins que del carrer C´`encies fins a l'estació de Gornal-Bellvitge anirà amb pantalles, tornarà a passar el mateix amb els esborancs?

El Ministeri de Foment va fer ahir un altre pas en el llarg i lent procés per soterrar a l’Hospitalet les vies de la línia de Vilanova (C-2 de Rodalies), el dogal ferroviari que divideix els barris de Bellvitge, el Gornal, Sant Josep, Santa Eulàlia i la Torrassa. El ministeri ha aprovat ara el segon estudi informatiu dels 4,3 quilòmetres de túnel que anirà des de la Ronda Litoral fins a la zona més pròxima al límit amb Barcelona. El primer estudi es va fer el 2004 i després del fiasco dels esvorancs de l’AVE ha estat modificat per fer-lo amb tuneladora a la meitat del recorregut. Els pròxims mesos Foment acabarà la redacció del projecte constructiu, fet que permetrà licitar i iniciar les obres el 2010.

CANVI A LA TECLA SALA / La nova solució reconsidera el traçat i evita passar per sota de l’edifici principal del centre cultural Tecla Sala. Així mateix canvia el mètode de construcció i opta per substituir en el 47% del recorregut l’excavació entre pantalles per la d’una tuneladora que avançarà des de l’estació de Bellvitge, com va informar aquest diari el 13 de maig passat.
Amb aquestes modificacions, Foment vol evitar els problemes que podria causar la mala qualitat del subsòl i disminuir les molèsties als veïns. El nou projecte inclou les estacions soterrades de Bellvitge i de Vilanova, aquesta en el futur intercanviador de la Torrassa.
L’obra podria durar de quatre a cinc anys amb un cost de 445 milions. La solució adoptada separa aquest soterrament de l’altre grup de vies que divideix a l’Hospitalet, la línia de Vilafranca (C-4), projecte que el 2004 anava amb el de Vilanova i que ara queda sense data.

aixi defensa catalunya a madrid el tripartit. el 24 Diputats del PSOE de Catalunya, callats, els d'ERC, han de pagar l'hipoteca de la seu central i els comunistes, ai, aquests!!!!, si des de que va caure el mur de Berlín, l'ùnic govern que'ls queda es el de Catalunya, Cuba y les republiques bananeres bolivarianes

La inclusió del finançament de Catalunya a la LOFCA,
amb el suport de PSC-PSOE, ERC i ICV, suposa la confirmació de l’incompliment flagrant de l’Estatut i la impossibilitat que Catalunya disposi d’un model propi


En 1 minut:
El motiu principal de fer un nou Estatut va ser per definir un model de finançament propi, que ens permetés sortir del cafè per a tothom i que contribuís a reduir el dèficit fiscal.

�� El finançament negociat pel tripartit incompleix l’Estatut i renuncia a obtenir aquest model propi i de caràcter bilateral. Negociat entre totes les comunitats.

�� CiU va presentar esmenes a la totalitat a la reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) i al projecte de llei que concreta el finançament

Concreta el que ja es va acordar al juliol: incompleix l’Estatut.

�� El tripartit avala aquest incompliment.

�� L’Estatut ha de tenir prevalença davant la LOFCA.

�� La inclusió del finançament de Catalunya a la LOFCA suposa la constatació de l’incompliment de l’Estatut i la renúncia a disposar d’un model propi.

�� CiU proposa desenvolupar la bilateralitat i que la LOFCA no sigui d’aplicació a Catalunya.

�� Altres incompliments de l’Estatut: no es té en compte l’esforç fiscal; ni les variables immigració i cost de la vida en el criteri població; no es respecta el principi d’ordinalitat; no es preveu el Consorci Tributari.

�� El model continua sent opac: encara no se sap quants recursos rebrà cada comunitat. I les sumes no quadren.

�� La Generalitat haurà de tornar diners a l’Estat perquè els avançaments del 2008 i 2009 hauran estat superiors a la recaptació real, però la Generalitat ha acceptat perdonar els diners que l’Estat ens deu en concepte de lleialtat institucional.

Els recursos que rebrà Catalunya per finançar els serveis bàsics seran inferiors al pressupost de la Generalitat d’Educació, Sanitat i Acció Social.

La dada:
Per a l’any 2010, l’Estat posa al nou sistema de finançament 5.900 M€ de més per a totes les comunitats.

6.000 M€ són els diners que les comunitats hauran de retornar a l’Estat a causa d’una recaptació menor que els avançaments rebuts (any 2008).

�� Una de les raons fonamentals de fer un nou Estatut va ser per incorporar-hi un nou model de finançament propi per a Catalunya, que trenqués amb l’esquema de cafè per a tots, que quedés alliberat de la negociació conjuntural, que articulés una relació bilateral Estat/Generalitat,
i que en definitiva servís per acabar amb la sagnia de dèficit fiscal que patim. No es tractava de millorar el sistema anterior –aconseguir uns milions de més- sinó d’articular un nou model amb unes noves regles, d’acord amb el que és i representa Catalunya.

�� CiU ja va rebutjar amb contundència l’acord al qual van arribar Govern espanyol i tripartit –en el marc d’una negociació amb totes les comunitats autònomes- el juliol passat, ja que incomplia de manera flagrant l’Estatut, i precisament venia a consolidar el que precisament es volia evitar a través d’un nou Estatut. Pot ser que Catalunya obtingui uns diners de més gràcies al nou finançament –faltaria més- però segueix en el marc de les 15 comunitats autònomes de règim comú, segueix en l’homogeneïtat, segueix dins del model de cafè per a tots.

�� L’acord del mes de juliol ara s’està tramitant a les Corts espanyoles per traspassar-ho a llei, a través de la reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) i del projecte de Llei pel qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. CiU va presentar esmenes a la totalitat als dos projectes, ja que es consolida el que ja es va apuntar el mes de juliol. PSC-PSOE, ERC i ICV han votat en contra de les esmenes de CiU, renunciant d’aquesta manera a defensar l’autogovern de Catalunya i els interessos dels
catalans.

�� Un dels guanys del nou Estatut en matèria de finançament era la prevalença d’aquest per davant de la LOFCA en cas de conflicte entre ambdues normes (un element utilitzat pels lletrats del Parlament en les
seves al·legacions en contra dels recursos d’inconstitucionalitat en contra l’Estatut).

Per contra, tal i com ha plantejat el Govern espanyol (amb el vist-i-plau en tot moment del tripartit)la negociació del nou finançament i que ara culmina (al mateix moment que la resta de comunitats autònomes, de manera conjunta per a totes elles i ignorant que existeix l’Estatut).

Catalunya seguirà supeditada a la LOFCA, incomplint així la llei orgànica que regula l’autogovern de Catalunya, que cal recordar que té un plus de legitimitat respecte a d’altres lleis orgàniques pel fet d’haver estat refrendada en referèndum per la ciutadania.

�� La inclusió del model de finançament de Catalunya a la LOFCA trenca amb una de les peces claus que havien de permetre articular un model de finançament propi per al nostre país, d’acord amb les necessitats de Catalunya.

�� CiU apostava per desenvolupar a fons la bilateralitat establerta a l’Estatut i que la LOFCA no fos d’aplicació a Catalunya, mitjançant la inclusió d’una disposició addicional en aquesta com la següent: “El finançament del sistema institucional en què s’organitza la Generalitat de Catalunya s’aplicarà d’acord amb allò establert en el corresponent Estatut d’Autonomia”. Redacció que enllaça amb l’article 5 de l’Estatut sobre els drets històrics, que reconeix una “posició singular de la Generalitat en relació –entre d’altres matèries- el sistema institucional en què s’organitza la (mateixa) Generalitat”.

�� Tota la definició del model que ara s’ha posat negre sobre blanc està ple d’incompliments flagrants de l’Estatut:

1. No es respecta la bilateralitat. Entre d’altres, l’Estatut estableix que el finançament s’havia d’acordar al sí de la Comissió Mixta, una condició que no s’ha complert, ja que aquest s’ha acordat de manera multilateral al Consell de Política Fiscal i Financera, al costat de les altres 14 comunitats autònomes.

2. No es té en compte l’esforç fiscal (premiar aquells que més recaptin), cosa que acaba sent discriminatori i perjudicial per a Catalunya. L’Estatut fixa que cal garantir uns recursos equivalents per a educació, sanitat i serveis socials sempre i quan es faci un esforç fiscal similar. . És a dir, com que Catalunya fa un major esforç fiscal, també hauria de rebre més diners.

3. No s’han tingut en compte els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la variable població: immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social. La igualtat que tan apel·len PSOE i PP no es dóna, ja que si a
els mateixos recursos. Si una plaça de residència costa tres vegades més a Catalunya que a Extremadura, com pot ser que totes dues rebin el mateix?

4. No es respecta el principi d’ordinalitat. El tripartit segueix repetint que Catalunya estarà per sobre de la mitjana en renda per càpita després de contribuir a la solidaritat. El problema és que l’Estatut estableix que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat. És a dir, el tripartit ens promet que estarem 5 punts per sobre de la mitjana, però perquè es complís l’Estatut, per no perdre posicions, hauríem d’estar 17 punts per sobre de la mitjana.

5. No es preveu la constitució d’un Consorci Tributari paritari Estat – Generalitat, que hauria
d’acabar sent l’Administració Tributària a Catalunya.

�� CiU denuncia que el model que impulsa el Govern espanyol és opac. Avui encara desconeixem els recursos addicionals que rebrà de més cada comunitat autònoma. I cal tenir en compte que els números no quadren: la suma del que diuen que rebran les comunitats autònomes és més elevada del que diu que hi posarà l’Estat.

�� Cal denunciar també que tot i l’enorme dèficit fiscal de Catalunya, la ministra Salgado va confirmar al Congrés aquest estiu que la Generalitat haurà de retornar diners a l’Estat perquè el que ha rebut Catalunya en concepte d’avançament del finançament dels anys 2008 i 2009 (d’acord amb les previsions d’ingressos) haurà estat superior a la recaptació tributària real. Les comunitats autònomes hauran de retornar a l’Estat 6.000 M€ només per a l’any 2008, segons va indicar Salgado. El que hauran de retornar pel 2009 –encara per determinar- serà molt superior.

Mentrestant, l’Estat només posarà al nou sistema de finançament 5.900 M€ de més per a totes les comunitats l’any vinent.

�� La Generalitat va acceptar en l’acord de finançament posar el comptador a zero pel que fa als diners que l’Estat devia a Catalunya des de l’any 2002 en compliment del principi de lleialtat institucional (noves normes estatals que impliquen major obligació de despesa per part de Catalunya, com ara la llei de Dependència, i que l’Estat no compensa), però per contra, l’Estat no perdona ni un euro a Catalunya.

�� CiU posa de manifest també la insuficiència de recursos per finançar els serveis bàsics que rebrà Catalunya. D’acord amb les dades fetes públiques pel departament d’Economia, a l’any 2009,Catalunya rebrà un total de 10.454 milions d’euros procedents del Fons de Garantia dels serveis bàsics. Aquest fons té per objecte “garantir que cada comunitat rep els mateixos recursos per càpita per tal de finançar els serveis públics fonamentals” (sanitat, educació i serveis socials). Si anem al pressupost de la Generalitat per al 2009, s’observa que la despesa prevista pel Govern
català en els tres departaments més directament implicats en aquestes polítiques puja a 16.715 milions d’euros. És a dir, només per mantenir l’actual situació, el Govern de la Generalitat haurà d’afegir la diferència, és a dir, 6.261 milions d’euros de més. Si es fa en termes per càpita aquesta diferència encara es veu més clara: els recursos vinculats al fons de garantia suposen un total de 1.434€ per càpita, mentre que la despesa que ja fa el govern de la Generalitat (fent servir la mateixa població ajustada que utilitza el conseller Castells) és de 2.292 €, un 60% més.

Una de les proves que demostren que el model de finançament, a més d’incomplir l’Estatut,no serà bo per a Catalunya és el fet que el guany per persona serà inferior al que aportarà de mitjana cada català per la pujada d’impostos de Zapatero. Els catalans pel sistema de finançament guanyarem 295€ per càpita (2.153 M€ en total) i per la via de l’augment de la fiscalitat ens en prendran 330 € (uns 2.409 M€, que és el 22% del total dels recursos que preveu aconseguir per la via d’augmentar impostos a tot l’Estat).

MACIÓ IMPORTANT

L'Alcalde socialista de Santa Coloma de Gramanet detingut Bartomeu Muñoz és vicepresident de la Diputació de Barcelona, el President de la Diputació és Antoni Fogué que és el marit de la Manuela de Madre (antiga alcaldessa de Santa Coloma) i sabeu qui és la responsable d'urbanisme de la Diputació..... ANA HERNANDEZ BONANCIA, i qui és aquesta dona???? doncs l'esposa d'un tal JOSE MONTILLA AGUILERA, president de la Generalitat. Antoni Fogué és el que ara volen els sociates posar d’aAcalde a Santa Coloma per intentar tapar la merda i la corrupció.

GRAMEPARK és l’empresa municipal d’urbanisme de Santa Coloma de Gramanet, investigada per corrupció en el cas “PRETORIA”; aquesta empresa pertany a un grup d’empreses associades AVS-ASSOCIATS (www.avscatalunya.cat/associats.php) i sabeu qui apareix com responsable d’una d’aquestes empreses (PROMUSA) ? una tal ANA HERNANDEZ BONANCIA, i sabeu qui és aquesta dona, doncs l’esposa de'n JOSE MONTILLA AGUILERA.

Algú té idea del que representa econòmicament, a final de mes, els molts càrrecs que ocupa la Sra. Montilla?

La Sra.ANA HERNANDEZ BONANCIA, esposa del M.H.President de la Generalitat José Montilla, té els càrrecs de:

1. Regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

2. 1a Tinent d’Alcalde de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

3. Presidenta de PROMUSA. - Presidenta de PROECSA.

4. Gerent del Consorci de la Colonia Güell.

5. Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.

6. Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.

7. Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A.

8. Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària.

9. Consellera del Barri de la Mina.

10. Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.

11. Consellera de La Caixa.

12. Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

13. Vocal del Consorci Sanitari Integral.

14. Vocal de la Fundació Caviga.

15. Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona



Podeu contrastar aquesta informació a travès de diferents pàgines web:

entrevista del SINGULAR a ARTUR MAS

“Al tripartit l’abstenció li va bé”
El president de CiU, Artur Mas, assegura en aquesta entrevista que Catalunya viu actualment el “pitjor” moment polític des que ell va introduir-se en aquest món ara fa vint-i-dos anys. CDC tampoc no passa un bon moment. Dos exdirigents de la formació han estat detinguts en l’operació Petròria i la Fundació Trias Fargas s’ha vist implicada en el cas Palau. A un any de les eleccions es viuen temps convulsos i confusos.
per Rafael de Ribot
Vostè ha dit que la degradació de la política degrada el país. Des que es dedica a la política, aquest és el pitjor moment que viu Catalunya?
Sí, clarament és el pitjor moment amb molta diferència i jo fa 22 anys que d’una manera o altra em dedico a la política.

Tant vostè com el president Montilla han reconegut que l’actual situació genera desànim. Aquest afebliment podria fer perillar una resposta de Catalunya a una sentència desfavorable a l’Estatut si el tribunal es pronunciés ara?
Abans de que passés tot això, la reacció per una sentència contrària a l’Estatut per part del TC ja ens agafa en el pitjor moment de país.

Per què?
Primer, perquè tenim una crisi econòmica dura i la gent té les prioritats posades en un altre àmbit, que no és la sentència. I perquè tenim en aquest moment unes institucions molt dèbils i una absència gairebé total de lideratge al capdavant de la Generalitat.

Diu que està disposat a fer el que calgui per superar el desànim. Pensa tirar endavant alguna iniciativa?
No ho descarto, però cal tenir en compte que, de la mateixa manera que és important tenir iniciatives i lideratge, també ho és no passar-se de frenada i voler carregar-nos un sistema sense saber per quin altre el substituirem.

Com a conseqüència de les detencions del cas Pretòria CIU i el PSC han comparegut per donar explicacions, però vostè considera que les dels socialistes han estat insuficients...
Aquest és un cas que afecta al PSC i a alguns militants històrics de CiU que actualment no ens representen, perquè ni hi tenen càrrecs ni prenen decisions....

Això vol dir que no se senten obligats a donar la cara?
Tots estem obligats a donar totes les explicacions que calgui i tinc la sensació que els socialistes no les han donades totes. Aquest és el cas del PSC de l’àrea metropolitana i cal que s’expliquin, ja que això fa tota la impressió que anirà més enllà.

Fins on? Pot afectar a més ajuntaments?
Sí, crec que pot afectar més llocs. No diguem ajuntaments, però sí més llocs. Més àmbits.

Molta gent s’ha sorprès de que vostè digués que no recorda si Macià Alavedra forma part del Consell assessor del seu partit.
No vaig dir això. Jo vaig dir que no recordo totes les persones que formen part del consell assessor i vaig afegir que n’estava convençut que Macià Alavedra en forma part. I, a més a més, no he tingut mai cap temptació d’amagar les relacions d’afecte que he tingut amb determinades persones i, passi el que passi amb Alavedra i Prenafeta, jo tindré igual una relació d’afecte.

Creu que el jutge Garzón s’ha excedit en aquest cas esgotant el temps màxim d’incomunicació pels detinguts?
No em vull ficar amb una decisió judicial que suposo que està emparada pel marc legal vigent, encara que retenir-los durant 72 hores penso que provoca una certa indefensió dels afectats. Sense ser expert en la matèria, un té la impressió que si hi ha uns càrrecs contra tu, que fa temps que s’estan investigant –com sembla ser-, el normal seria que et cridessin a declarar. Però en lloc d’això se’ls deté i se’ls porta a la caserna de la Guàrdia Civil.

El cas que sí els afecta a través de la seva fundació, és el cas Millet.
D’acord, no em trec les puces de sobre: el cas de la Fundació CatDem, vinculada a Convergència, sí que ens afecta. Per què? Doncs perquè passa en una fundació que ara mateix està en funcionament i que, per unes coses que han passat en aquests darrers anys -que com hem demostrat són legals-, està sota debat públic. En aquest cas havíem de donar una explicació i ho hem fet.

Per això han decidit donar tota la documentació a la Fundació del Palau.
Sí. La setmana que ve els proporcionarem tota la informació i documents que necessitin i ho farem en la línia de col•laboració que hem seguit en tot moment. Que el Palau no hagi fet les coses bé, no vol dir que no les haguem fet bé els altres. I els volem ajudar a recomposar tot això.

Els hi ha demanat que retornin els diners?
No, a nosaltres no ens ho han demanat en cap moment. Això és una especulació que es fa des d’alguns mitjans de comunicació en concret i que ha estat la cançoneta d’alguns dirigents polítics fins que ha aparegut el cas Pretòria. Però des que va aparèixer la trama en la qual s’ha vist implicat el PSC, aquest partit està molt descol•locat amb quina mena de discursos fer.

Convergència se sent assetjada?
No sé si assetjada és la paraula. Estem acostumats a aquesta manera de fer. Nosaltres vam passar a l’oposició el 2003 i el tripartit ens va fer dues auditories. Una comptable i una de gestió. Estaven tan obsessionats que es van dedicar un any sencer a fer aquestes dues auditories. I es va veure que per més que regiressin tots els calaixos, allà no hi havia res d’important. I poc temps després vam tenir durant gairebé 18 mesos la fiscalia anticorrupció a sobre mirant i regirant tot CiU una altra vegada per aquelles acusacions falses del tema del 3% i que van caure en el no res. I aquestes coses et tornen més fort. Aleshores dius... “què hem de fer nosaltres?”. Doncs home, defensar-nos. Però hem de procurar no tornar la política catalana en un terreny de futbol que sigui un fangar. Perquè els que podem i volem jugar bé necessitem un terreny de joc practicable.

Tot això passa a un any de les eleccions. Pot afectar?
Sí, fomentant l’abstenció, que és el que es pretén des d’alguns àmbits de la política catalana. Com que ells tenen la sensació que no se’n surten bé prefereixen que vagi menys gent a votar.

Acusa directament els partits del govern de desmobilitzar l’electorat?
No dic que al tripartit busqui l’abstenció, però sí que ja li va bé. Com que són tres... per més que hi vagi poca gent, ells tenen més opcions de revalidar el pacte. I en canvi si va més gent a votar es pot provocar un canvi a Catalunya. I CiU representa el canvi.

Els altres beneficiats poden ser aquelles formacions que ara mateix no estan en el Parlament?
Sí, poden ser les altres forces beneficiades.

Ens podem trobar amb un Parlament amb més grups a la propera legislatura?
Ens podem trobar amb un Parlament molt més atomitzat, amb un governs més feble que comporta un país més feble amb més dificultats per superar la crisi en aquest moment. Tots aquests experiments d’anar fragmentant els parlaments i anar-hi posant partits i més partits, com a Itàlia, sempre acaben com el rosari de l’Aurora. I qui ho acaba pagant tot això? Els polítics? Només una mica. Les conseqüències de debò les paga la gent.

Si hi ha més grups això pot tenir conseqüències en l’aritmètica de els majories. Després de dues legislatures guanyant i no governant, han après dels errors del passat?
Sempre se n’aprèn. I jo vull fer entendre una cosa: Catalunya tindrà l’any que ve el Govern que vulguin els catalans. Això és així. Hi ha dos possibles governs: un liderat per CiU, potser amb alguna aliança, o un tercer tripartit. Encara que entrin d’altres partits. I jo vull fer entendre a la gent que, per distanciats i fastiguejats que estiguin vers la política, han de decidir quin dels dos governs volen pel seu país.

Per governar no es tanca portes a qualsevol aliança?
L’àmbit de les aliances està obert per definició, perquè CiU és una formació política que pot arribar a acords, en funcions polítiques diferents, però CiU només podrà obrir la porta d’algun pacte si en el Parlament de Catalunya no torna a sumar el tripartit. Nosaltres tenim el repte de fer-li entendre a la gent que han d’anar a votar l’any que ve, per empipats que estiguin.

Vostè afirma que CIU representa el canvi però quin és el missatge de renovació que proposen?
El missatge de canvi principal és superar de la crisi i aixecar el país. Per aquest ordre. Però també hem de servir perquè en el conjunt del país imperin unes actituds i uns valors que permetin aixecar la qualitat del país i la moral, el dinamisme, l’empenta... I també hem de servir per tornar-li a donar prestigi a Catalunya, tan dins com a fora, i perquè els catalans, indiferentment del seu origen o de la seva parla, es tornin a sentir orgullosos de ser catalans. Aixecar el país és el més complicat.

Una part del país està mobilitzat en la convocatòria de les consultes popular. Com es veu des de Convergència i Unió?
Que hi hagi moviment en el país és bo. Que hi hagi idees és bo. Que hi hagi iniciatives és bo. I que hi hagi gent inquieta pel futur nacional de Catalunya és bo, li diguis independència o no. Però si tot això passa en un terreny sense lideratge, això acaba sent una suma d’esforços escampats que no porta enlloc. Per tant, no és tant que això sobri, ja que estan molt bé, però han d’anar acompanyats d’un lideratge en el país.

I per sortir de la crisi, quina és el camí?
Doncs hem de canviar de polítiques i prioritats. A Catalunya des de fa uns quants anys no hi ha política industrial ni econòmica. Els socialistes, tant a Catalunya com a Espanya, han arribat a la conclusió que ja ens en sortirem quan els altres països se’n surtin i ens arrosseguin. Per altra banda, com pot tenir el tripartit una política industrial i econòmica quan cada partit pensa diferent precisament en aquests àmbits? És impossible!

I en matèria fiscal?
El primer compromís és eliminar l’impost de successions a Catalunya. I si governem pretenem tenir un altre cop una influència decisiva a Madrid, que és on es pren la decisió sobre els principals impostos que afecten a l’economia. Però ara mateix, Catalunya és irrellevant. La prova? Que Zapatero ha votat els pressupostos amb els bascos.

http://www.facebook.com/l/671ad;www.youtube.com

facebook Josep Anguera 1 / novembre / 2009 12:29 http://www.facebook.com/l/671ad;www.youtube.com Josep ha compartit un enllaç amb tu. Per veure'l o per contestar el missatge segueix aquest enllaç. http://www.facebook.com/p.php?i=1558688644&k=ZZ1T6V64QZTF6BD1Q15URTYWQWIB4XXETRCXG&oid=1259615008540 Si no vols rebre més aquest tipus de correu del Facebook en el futur, siusplau fes clic aquí. Les oficines del Facebook són a 1601 S. California Ave., Palo Alto, CA 94304.