dijous 29 d’octubre de 2009

LES ACERTADES DECLARACIONS DE MERITXELL BORRAS

CiU acusa a la Consellera Serna de ser responsable del tancament de Lear a Roquetes per la seva inacció


Meritxell Borràs afirma que la Consellera Serna s’ha convertit en “la Consellera de l’Atur” i li retreu que durant sis anys hagi estat incapaç d’adoptar mesures concretes per garantir la continuïtat de Lear


Meritxell Borràs, portaveu de Treball de CiU al Parlament, ha acusat a la Consellera de Treball, Mar Serna, de ser “la responsable del tancament de Lear a Roquetes per la seva inacció”. En una interpel·lació al Ple del Parlament, Borràs ha recordat a la Consellera que “durant sis anys no han fet res, no han adoptat cap mesura concreta per garantir la continuïtat de Lear a Terres de l’Ebre”. A més, el Tripartit ha dificultat el desenvolupament de la zona. Dos exemples ho demostren: “l’aprovació del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, en el qual desenvolupen una Catalunya paisatgística i practiquen una mirada metropolitana”, i el Desdoblament de l’A-68, en el qual “el PSC, a l’hora de la veritat, a Madrid ha impedit el desdoblament”.

Per tot això, Borràs ha exigit a la Consellera Serna que “assumeixi el seu paper”. “Li recordo que és coordinadora del gabinet de crisi, en el qual hi ha també el Departament d’Indústria, per tant és responsable de les iniciatives fetes en aquesta matèria” ha afegit la diputada nacionalista.

Borràs també ha exigit a la Consellera Serna que “deixi de posar el retrovisor”. “Les seves responsabilitats són a dia d’avui i el que la gent espera són respostes i mesures concretes d’aquest govern” ha assenyalat Borràs per qui la inacció de la Consellera Serna l’ha convertit en “la Consellera de l’Atur”.

I és que sobta, mirant el passat, algunes declaracions que aleshores van fer els membres del Tripartit. Per exemple, el President Montilla va dir fa set anys que el que passava a Lear a Cervera “era fruit de la desídia i la inconsistència de la política industrial del Govern de CiU”. En aquella època, el Conseller Huguet, aleshores diputat, va afirmar que el Cas de Lear a Cervera “no és insòlit, el que és insòlit és que no ho hagi previst el govern perquè hi havia informes des de fa 20 anys que indicaven que hi havia components d’automòbils que marxarien”.

“Què han fet durant aquests sis anys de Tripartit per impedir que Lear acabi tancant a Roquetes? Portem nou mesos d’eros successius a Roquetes. Què ha fet el comitè que vostè coordina per combatre aquesta crisi? Què han fet per portar nous productes a Lear? Què han fet per aconseguir noves empreses a les Terres de l’Ebre?” ha preguntat Borràs.

La diputada de CiU ha recordat que “tenim més de 600.000 aturats i el Govern s’enroca i no dona respostes a les necessitats de la gent”. “Volem saber quina ha estat la resposta del Govern davant la crida del metall, la manifestació d’empresaris i autònoms, les protestes de sindicats”, etc. Exemples, tots ells, que posen de manifest que “el Tripartit ha estat incapaç d’anticipar-se, de planificar i de donar resposta a les necessitats del país”.

dimecres 28 d’octubre de 2009

FW: Butlletí FEHC Setmana 26 octubre 2009

 

 
Joan Cavaller. Modesto Lafuente: els portuguesos haurien d'haver estat fets castellans
 
En articles anteriors hem comprovat com el principal representant de la historiografia castellana (esdevinguda espanyola) del segle XIX, Modesto Lafuente, va plantejar la continuïtat de les idees exposades al segle XVI per Juan de... [+]
Josep Maria Solé i Sabaté. Burgesia catalana durant el franquisme i la transició (AVUI, 03.10.2009)
 
LA BURGUESIA CATALANA DURANT EL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ Fèlix Millet, útil coartada Josep Maria Solé i Sabaté / Catedràtic d'història contemporània a la UAB L'últim... [+]
Ruta Carles I, rei i emperador a Barcelona (24 octubre 2009) Crònica
 
El gener de 1516 va morir Ferran el catòlic, rei de Catalunya, Aragó i València. En el seu testament, Ferran nomenava hereu el seu net Carles, fill de Joana. El 14 de març, Carles va ser coronat com a successor... [+]
Manuel Pérez Nespereira. Conferència 30 setembre 2009 (2a part)
 
Us oferim la segona part de la conferència que en Manuel Pérez Nespereira va pronunciar el dia 30 de setembre de 2009 al local de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya amb ocasió de la seva... [+]
Editorial setembre-octubre 2009: Està d'acord que Catalunya torni a ser un Estat...?
El dia 13 de setembre de 2009, a Arenys de Munt va celebrar-se una consulta popular on una organització privada, amb el recolzament de l'Ajuntament i múltiples entitats del...
64: Bernat Marcús i el primer servei de correus privat d'Europa (s.XII)
Comerciant i banquer barceloní del segle XII. Tot i que algun autor ha arribat a especular sobre la seva possible ascendència grega, sembla que era descendent d'un...
63: Eusebi Molera i la reconstrucció de San Francisco (1906)
Enginyer, urbanista, cartògraf, inventor i empresari català nascut a Vic l'any 1847 (1846, segons altres fonts), establert als Estats Units des del 1870 fins a la seva mort,...
111: Salvador Dalí i Cristòfor Colom
Aquest és un quadre del genial Salvador Dalí titulat La descoberta d'Amèrica per Cristòfor Colom. El va pintar pels voltants del 1958-59 i es conserva al The...
110: L'Escola Militar de Barcelona (1639)
Com tot poble derrotat, Catalunya ha hagut de veure com es reescrivia la seva història, amb l'objectiu d'esborrar qualsevol mena de rastre d'un passat que...
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat


Prueba algunos de los nuevos servicios en línea que te ofrece Windows Live Ideas: tan nuevos que ni siquiera se han publicado oficialmente todavía. Pruébalo

dilluns 26 d’octubre de 2009

I ara que?

El Castellano,

dialecto del catalán..!!!


El estudio "Der Ursprung des Spanischen" realizado por el
Romanistische Abteilung de la Universidad de Friburgo dice demostrar
que el origen de la lengua castellana es el catalán.

El grupo de lingüistas e historiadores alemanes descubrieron en
la Biblioteca Vaticana una serie de textos de mediados del siglo IX
dC. donde escribanos de la corte de Ramón IV discutían la fuerte
influencia que estaba ejerciendo el catalán sobre el castellano "las
gents de la castella usen ja nosos vocablas", "la gente de castilla ya
usa nuestras palabras" se puede leer en el texto de uno de los
escribanos. A mediados del siglo IX la influencia catalana sobre el
resto de la península creció de forma muy notoria. La gran influencia
económica y social que los catalanes ejercieron tuvo que dejar huella.
"La preponderancia de la cultura catalana, y su mayor grado de
desarrollo supuso en las zonas de contacto y superposición un fenómeno
de asimilación de los rasgos culturales" declaraba Mark Vlamynck,
historiador del Romanistische Abteilung.

Este estudio se terminó en enero del 2003, está siendo muy poco
publicitado por las grandes presiones políticas que genera.
¡Distribúyanlo mediante la red!

Se puede encontrar documentación referente a dicho tema en:

http://www..jura.uni-freiburg.de/institute/rgesch1/

http://www.uni-freiburg.de/wiss-ges/

http://bav.vatican.va/it/v_home_bav/home_bav.shtml

http://www.eset.com

Extret del diari digital EL SINGULAR

Enquestes i cas CiU
"Per calibrar l’abast de la jugada caldria saber el volum total de les operacions de Fèlix Millet. La informació selectiva no permet fer-se una idea de totes les responsabilitats compartides"
Vicent Sanchis
Fa pocs dies El Periódico va publicar una enquesta sobre intenció de vot en l’àmbit municipal de Barcelona. Un sondeig sense precedents perquè, per primera vegada, el candidat de CiU, Xavier Trias, superava el del PSC, Jordi Hereu. La notícia no va sorprendre els dirigents socialistes. Ells en tenen de pròpies. I no són gaire diferents. Pel que fa al Parlament, ara com ara els convergents s’acosten als 60 diputats, el PSC aguanta com pot o puja lleugerament i Esquerra pateix un retrocés fort però encara sense determinar. Sigui com sigui, els tres partits que integren el govern, si demà es fessin eleccions, no sumarien prou vots per repetir per tercera vegada l’acord. És cert, però, que encara falta un any per a que se celebrin aquestes eleccions i més encara perquè es facin les municipals. Per tant, no hi ha res definitiu, tot i que, com bé saben els experts en estudis de mercat electoral, les tendències no enganyen i fa temps que han pres la mateixa direcció.

Tot això explica l’actitud del mateix diari en el cas del Palau de la Música. Segons les filtracions que fins ara calibren la fondària de l’espoli, Fèlix Millet s’hauria apoderat d’uns 20 milions de l’entitat. Sense comptar pagaments a tercers. Però, curiosament, fins ara només en serien destinataris Àngel Colom i la Fundació Trias Fargas. La selectivitat en la filtració crida l’atenció. Com també que només per 600.000 euros hi hagi qui pretengui convertir el cas Millet en el cas CiU. Els dirigents de Convergència han intentat explicar aquesta operació. Legalment, se n’han sortit. En cas contrari, ja ho sabríem gràcies als filtradors habituals. Èticament, això és molt més discutible. Tot i que per calibrar l’abast de la jugada caldria saber el volum total de les operacions de Fèlix Millet, en nom del Palau, amb altres entitats, fundacions, partits i mitjans de comunicació. La informació selectiva no permet fer-se una idea de totes les responsabilitats compartides.

Per això, la manipulació queda tant en evidència. Mentre no es facin públics tots els pagaments de Fèlix Millet, més val moderar les crítiques. I encara més quan els partits que integren el govern utilitzen els 600.000 euros del Palau, senzillament, per contrarestar la tendència que assenyalen les enquestes. Per desgastar Convergència i Unió i evitar que tragui els resultats que li adjudiquen els sondejos. Per convertir el cas Fèlix Millet en el cas CiU. Amb l’ajuda de la premsa habitual i la col•laboració d’alguns professionals que treballen en els mitjans públics de la Generalitat i que s’han passat la vida sencera impartint lliçons de professionalitat, progressisme i ètica.

dissabte 24 d’octubre de 2009

PARAULES MOLT ENCERTADES D'EN FELIP PUIG

Puig diu que CDC no acceptarà cap lliçó política de partits que van al banc perquè els hi codonin els deutes


Afirma que l’estratègia d’atacar Convergència i la Fundació Trias Fargas està minant la moral col·letiva al fer desconfiar als ciutadans de la societat civil

El secretari general adjunt de Convergència Felip Puig ha tingut que sortir de nou a defensar les actuacions de la Fundació Ramon Trias Fargas després que des del partit socialista i d’Esquerra Republicana s’hagi volgut extendre de nou l’ombra de la sospita amb els convenis signats amb la fundació de l’Orfeó català. “No ens han de donar cap lliçó política” ha dit Puig, “es van fer uns convenis legals” i “vam actuar de bona fe per projectar els valors i la cultura de la nostra societat”.

El número dos de Convergència ha atacat que els partits que estan al govern utilitzin l’argument de “l’ètica” per embrutar la imatge de la Fundació convergent. “El que vam fer era normal, però el que no és normal és que fundacions d’altres partits polítics es financiin 100% amb recursos públics d’administracions governades pels socialistes i després vagin a l’obra social de les entitats bancàries per buscar més diners”.

Puig ha respòs d’aquesta manera les paraules d’ahir del dirigent socialista Miquel Iceta, i les acusacions del republicà Joan Ridao demanant als convergents que no es facin les víctimes i retornin els diners. “Des de Convergència també podriem demanar explicacions dels 7,1 MEUR del PSC i dels 2,7 MEUR d’ERC que els bancs els van perdonar dels interessos que no van pagar. Quines explicacions donarien?”.

Ha recordat que, des del primer dia, el partit nacionalista ha donat tota mena d’explicacions sobre els convenis signats i les activitats que amb aquests diners es van dur a terme. En canvi, socialistes i republicans callen i van “als bancs o a les caixes perquè els condonin els deutes mentre que actualment embarguen les famílies pels seus deutes”.

El dirigent nacionalista ha fet aquestes declaracions en la inauguració de l’Escola de Tardor de Convergència on ha aconselllat a les bases que estiguin “tranquils” per tot el xivarri que s’està generant entorn d’aquest tema. Amb tot això “no només ataquen Convergència i la Fundació Trias Fargas si no que volen minar la moral col·lectiva del país”. Està clar que aquesta estratègia s’ha de combatre perquè no es pot continuar sospitant de la societat civil. “La societat civil ha de continuar sent un dels nostres pilars” ha sentenciat.

Construir una majoria social perquè Catalunya decideixi cap on vol anar

Però l’actualitat política no ha estat l’únic missatge que Puig ha volgut traslladar als assistents. “Vivim uns moments d’una gran transcendència i ens hem de preparar per una societat que haurà d’actuar amb molta generositat”. “Quan el catalanisme polític no lidera el país, Catalunya retrocedeix”. Per això és necessari superar l’actual etapa que “provoca desil·lusió, desenperança i incertesa, s’ha de superar el bloqueig ideològic, la hiperburocràcia i s’ha de combatre la irresponsabilitat, la incompetència i la socialització de la mediocritat”.

Puig ha encoratjat als militants ha treballar de valent cara les properes eleccions al Parlament i les municipals del 2011. “Som un equip imbatible” i Catalunya és “una nació molt forta que ha superat reptes colossals i tots els intents de genocidi”.

El diputat nacionalista ha recordat que els catalans van ajudar a la democratització d’Espanya, a la superació de la nefasta situació econòmica dels anys 80 i a la integració a Europa. “Ara hem de començar a pensar en un altre gran objectiu. Hem de pensar en enfortir i construir un país. Construir una majoria social perquè, quan toqui, puguem fer referendums no només a petits poblets del Maresme. Però això s’ha de fer quan tinguem tot el país al darrera”. “La gent de Convergència volem dir que guanyarem el futur malgrat la crisi econòmica, la crrisi política, la crisi de valors i la crisi de confiança”, ha conclòs.

dilluns 19 d’octubre de 2009

PARAULES D'UN SOCIALISTA AL DIARI DIGITAL CATALUNYA OBERTA

Jaume Sobrequés, polític i historiador::
“No existeix un sector catalanista del PSC. Només hi ha PSOE”
------------------------------------------------------

Jaume Sobrequés (Girona, 1943) és historiador i polític. Ha estat senador i diputat al Parlament de Catalunya pel PSC, director del Museu d'Història de Catalunya i membre de la Junta Directiva del FC Barcelona amb Josep Lluís Núñez de president. Es declara socialista i independentista, una barreja peculiar que explica en aquesta entrevista.

Fa pocs dies, vostè era a l'acte de constitució de Reagrupament. Per què? En forma part?

No. No hi ha cap relació especial. Hi tinc una bona amiga, la Ruth Carandell: ella em va convidar i jo vaig acceptar la invitació. A més, si l'objectiu de Reagrupament és treballar per la independència de Catalunya, jo el comparteixo.

Hi ha un altra persona que se l'esperava, però que no hi era: Joan Laporta. Què en pensa, del seu possible pas a la política?

Que Reagrupament cometria un error històric, que el desqualificaria com a partit, si fitxés Laporta per a la seva candidatura.

Per què?


Per tarannà. Laporta no és adequat, per la seva trajectòria, per formar part d'un partit polític d'aquesta naturalesa. Ni de qualsevol altra, vaja. Te una imatge de ser una persona una mica arribista, molt egocèntrica i molt poc disposada a dialogar o a sotmetre's a una disciplina d'una organització política. I avui ho vull deixar aquí. Sigui com sigui, el meu pronòstic és que el senyor Laporta no entrarà en política. Ell no voldrà.

Per què? Perquè demanaria massa a canvi?


Perquè ell coneix la seva pròpia trajectòria.

Com a president del Barça, Laporta fa bé de posicionar-se políticament?

Sí. Ser president del FC Barcelona és com ser-ho de qualsevol altra cosa. És absolutament legítim, com si presidís qualsevol altra entitat: aquest és un país lliure i democràtic.

A Núñez, que era a l'òrbita del PP, no se'l criticava des del punt de vista polític. A Laporta, que és catalanista, sí. Per què?

Nuñez es va mantenir sempre apartat del la gent del PP, i no va militar mai en cap partit. Va mantenir bones relacions amb tothom, i a la seva junta directiva hi havia de tot, socialistes com jo, o gent propera a CiU i altres tendències. El que importava era compartit el barcelonisme.

Es diu que Núñez no va voler polititzar el Barça. Laporta l'ha polititzat?

No. Ell ha expressat unes opinions personals. I ho trobo legítim. I en aquest sentit fa un favor al món de futbol, perquè en general, a nivell espanyol i internacional, és un món mafiós i de fatxes. Que en aquest entorn de fatxes hi hagi una persona democràtica com el senyor Laporta i amb unes idees a favor del seu país, ho trobo molt higiènic.

"Reagrupament cometria un error històric, que el desqualificaria com a partit, si fitxés Joan Laporta"

Tornem a la política. Vostè ha estat diputat i senador del PSC. Quines relacions manté ara amb el partit?

Segueixo sent militant del PSC. Però la meva història amb el PSC és de desamor profund. Del PSC cap a mi, i de mi cap al PSC.

Si hi ha tant de desamor, ¿per què continua militant?

No descarto deixar-ho. Ara: cal esperar que hi hagi un fet prou escandalós perquè m'hi empenyi. Jo, per exemple, si fos militant socialista del País Basc, m'hauria donat de baixa immediatament. És immoral i escandalós el pacte del PSOE amb el PP per desbancar els nacionalisme que ha guanyat les eleccions. Però, a Catalunya, un fet d'aquesta naturalesa no s'ha produït. Però si jo considerés que el PSC arribés a passar la línia, no descarto donar-me de baixa.

Es pot ser independentista, com vostè, i militant del PSC? És una cosa corrent?

No. És molt estrany. Però jo sóc historiador i he de contemplar els problemes polítics racionalment. I el que sé com a historiador és que la relació Catalunya-Espanya no ha funcionat mai. Ni amb els socialistes, ni amb el PP, ni amb la República d'esquerres ni amb la República de dretes, ni amb la monarquia. Mai.

Quina compatibilitat hi ha aquesta ideologia i pertànyer a un partit que fa bandera creure que és possible l'encaix harmònic de Catalunya?

Jo visc en una conscient incoherència.

Què en pensa, del federalisme del PSC?

El federalisme del PSC és una mentida. Espanya ja ho és, un Estat federal. El federalisme és, a partir de la unitat, descentralitzar algunes coses. Una altra cosa seria la confederació: a partir de la independència de les parts, crear un projecte unit i conjunt, entre iguals. El federalisme a l'espanyola és una concessió graciosa d'un Estat centralitzat, que també es pot anomenar Estat de les autonomies.

En el PSC sempre han conviscut dues ànimes, una més catalanista i una altra més PSOE...

Sempre, no. En el passat.

En aquets moment, com està aquesta la convivència entre les dues ànimes?

No existeix. Hi ha una majoria aplastant i absoluta de l'ànima PSOE. Total.

Aleshores, el sector d'Antoni Castells, Montserrat Tura, Joaquim Nadal...?

No formen cap sector. Són una colla de persones individuals que, per la seva vàlua professional extraordinària ocupen uns càrrecs. Però no tenen cap pes dins del PSC. No manen, ni tenen cap paper en la direcció del partit. El sector catalanista del PSC no existeix. Només hi ha PSOE.

Posi's en la pell d'historiador, imagini's que passen 100 anys i faci'm un judici alguns personatges. Primer: Pujol.

És el polític més important de la història contemporània d'aquest país. Molt més que Companys, Macià o Prat de la Riba o Cambó. A més, el pujolisme no està esgotat: té encara futur i està molt ben arrelat. I és per això que Artur Mas, que n'és l'hereu, guanya amb molta diferència les eleccions.

"Montilla és un miracle. És president de la Generalitat i ni tan sols ha estat capaç de canviar-se el nom de José a Josep"

Maragall.

És un personatge tan singular i superior a la mitjana de la classe política d'aquest país, que només va poder sobreviure a l'Ajuntament perquè té una estructura presidencialista, de despotisme il·lustrat. Quan Maragall va entrar al Govern de
la Generalitat, era tan superior al seu temps per mentalitat, que no va poder resistir i el sistema el va eliminar.

Per què era tan superior?

Era un home més lliure que els altres. I a la política no n'hi ha, d'aquesta mena d'hores. Son purs instruments dels partits.

Quina era la ideologia de Maragall?

Fer el que a ell li donés la gana...

I això, concretament, què era?

Volia un PSC més lliure en relació amb el PSOE. Menys compromès orgànicament. El PSOE i el PSC se'l van menjar.

Zapatero.

Zapatero ve a ser un mag. No té un contingut ideològic profund i es nota en la traïció que l'esquerra està fent a les classes populars el país. Cedeix davant la banca, davant dels trusts de la TV, etcètera. No fa una política d'esquerres.

Montilla.

Es un miracle.

En quin sentit?

Que una persona de la seva discreció pugui arribar a ser president de la Generalitat. És una persona que ni tan sols ha estat capaç de canviar-se el nom de José a Josep. Ho hauria d'haver fet i tothom ho hauria entès, però no ha estat així. És un home gris, discret, que no crea problemes, que no saps per on agafar-lo, que s'ha sabut envoltar de gent que li fa la feina. Però l'últim president de la Generalitat de veritat va ser Jordi Pujol. Ara, Montilla fa de president d'una gran Diputació, amb poders administratius i prou. Amb Montilla s'acaba el carisma simbòlic de la Generalitat com a representació de Catalunya. I ara no veig ningú en l'horitzó d'aquets país capaç de recuperar el carisma de Pujol, o fins i tot de Maragall.

L'única sortida per Catalunya és la independència?

Sí. Però jo seria partidari que, després de la independència, hi hagués una nova integració amb Espanya en forma de confederació. I hi podria haver coses en comú, com un cap d'Estat, o una diplomàcia, o un exèrcit. Però a Espanya ningú no ho accepta. Jo tinc l'absoluta certesa que si, en un moment donat, el Parlament de Catalunya fes una proclama independentista, Espanya ens enviaria els tancs. I en això no hi ha cap diferència entre els socialistes, el PP i Franco.

És possible posar d'acord les interpretacions d'un historiador català i un espanyol?

No. És impossible. I no hi ha diferencia entre dreta i esquerra. Jo tinc molts amics historiadors d'esquerra, alguns que venen del Partit Comunista, i tenen una visió de la historia d'Espanya (Catalunya inclosa) no gaire diferent de la dels historiadors franquistes.

diumenge 18 d’octubre de 2009

COMENTARIS

Quan falta ja un any aproximadament per les properes eleccions al Parlament de Catalunya, quan tota la península està sotmesa a una profunda crisis, de la qual no se’n salva ni la nostra petita nació, ves per on, sembla que si mirem enrere i fem memòria, tornem als vells temps.
A nivell de política estatal, (espanyolista), la mala gestió del govern socialista, ens portarà a una victòria del PP, que crec no serà per majoria, aquest PP., que amb una ideologia centralista –nacional espanyolista i amb preteses aspiracions de política de centre, molt possiblement, necessitarà d’ajudes si vol governar, I sense entrar en més profunditat deixo per la reflexió de cadascú aquest fet.
No podem negar que Catalunya, si be de fa uns anys hem anat cap enrere, en els 23 anys de govern de CiU, es varen fer avenços importants, tant en matèria econòmica com en les senyes de la seva identitat. Aquest fet, ha quedat sota l’opacitat en aquests anys de govern del tripartit, Els socialistes han aconseguit ofegar als independentistes d’ERC i el que de sempre havia estat la creença per part de l’espanyolisme més tradicional i radical de que calia estar alerta per el perill que representava Catalunya per Espanya, en aquests moments s’ha perdut.
Als socialistes cal tirar-lis encara en aquests moments, que han estat capaços d’ofegar en gran part l’identitat catalana, han dividit als catalans i han aconseguit formar un govern tripartit, que de fet no deixa de ser sucursalista, han aconseguit intoxicar els sistemes informatius, han institucionalitzat les mentides o les mitges veritats, (Iceta, Zaragoza, Ferran), han fet servir falsos rumors i en altres casos han desqualificat a personatges representatius de la vida política nacionalista, com a simples mesures reprensives.
Aquest tripartit ha portat a tots els catalans, a cada racó del nostre país a una recessió econòmica sense precedents, tots sabíem que l’època del diner fàcil, tocava fons, i en comtes de posar-hi remei, ens han portat a la GRAN DECEPCIÓ NACIONAL, decepció que ve donada perquè no han sabut aprofitar els moments bons en que nosaltres CiU, vàrem portar al país.
Quin ha estat el resultat d’aquests fets?, doncs, tots els portem al cap, , la depauperació, el ràpid augment de l’atur pels nombrosos tancaments i fallides d’empreses. Qui en son els responsables?, al nostre país el tripartit, a nivell nacional espanyolista, aquest govern socialista, en ambdós casos la seva responsabilitat ve donada pel fet de no haver sabut conduir l’economia i portar-la cap a una economia productiva, però això no es tot, a aquesta crisis, cal sumar-li una crisis profunda, una crisis política de gran magnitud, afers de corrupció dins de l’oposició, aprofitada pels socialistes per treure’n rendiment, ens han portat a una crisis que avui dia podríem anomenar-la de “naufragi”.
Aquests fets tant a nivell estatal, com a nivell nacional nostre, ens porten a preveure que estem arribant a la fi del govern socialista a nivell estatal i del tripartit a nivell nacional. Tot i així aquests fets que ja varen donar-se al 1993, ens han de fer reflexionar en exemples que podem considerar perillosos, quan passen aquests fets, la desqualificació del contrari, la mentida, la grolleria, la irresponsabilitat política, seran les armes que com ja podem veure ara, faran servir els partits d’àmbit estatal, cal recordar ací de forma explícita el fet qu’els socialistes catalans, acaten sense discussió, sense contradiccions les directrius que venen de Madrid, i caldrà tenir en comte també que tornarà a aflorar l’anticatalanisme (la L.E.C., es un exemple punyent per part del PP català)
Els socialistes, els “si tu no vas ellos vuelven”, han cremat el cartutx de l’ètica del canvi, han portat un estil de fer política tant a nivell nacional com estatal, desqualificador i revengista fent servir a més un fals progressisme, han estat intervencionistes i malbaratadors, es a dir, a la fi han resultat ser mentiders i falsos, i son aquests fets els que han portat a la ciutadania a una decepció total, han estat els que han portat a la política al total descrèdit.
A nivell català, han estat de manera molt especial els socialistes amb la connivència dels altres dos partits que governen amb ells, qui de forma sistemàtica han llençat un atac frontal contra el nacionalisme de CiU, s’han atrevit fins i tot a anomenar-lo “excloent”, tot amb l’ intenció de voler ocupar el lloc del nostre sentit de país, sentit que per altra part, mai han tingut.
Serà una feina feixuga per a nosaltres, el fer entendre a la resta d’Espanya el que ha estat, el que es i el que vol ser Catalunya dins de l’Estat espanyol i fer-los entendre que Espanya es un Estat plurinacional, amb diferents llengües i cultures i com no amb diferents maneres i concepcions de creació d’un Estat plurinacional, per a nosaltres ha de ser un repte, una exigència aquest fet, perquè d’una vegada per sempre des de el govern de la Generalitat fem entendre a la resta d’espanyols que ni som “dimonis, ni dolents, ni usurpadors ni res”, que sols som catalans i que volem que aquest fet diferencial, se’ns reconegui i s’accepti. No som nosaltres qui no volem encaixar dins d’aquests panorama estatal, son ells, els que no accepten l’encaix que correspon, l’encaix qu’ens correspon. De totes formes, aquests encaix, demostra de manera irrefutable que desprès de trenta anys de democràcia, l’estat de les autonomies encara no està resolt i menys encara, la de les nacionalitats històriques.
Ens caldrà doncs, refer , revisar i reforçar la vida política catalana, ja que en aquests vuits anys de tripartit, se’n han cuidat bé prou els socialistes-amb la connivència dels seus socis-, de desorientar als catalans i portar-los a unes polítiques de clares tendències “nacionalespanyolstes”. Ens caldrà també, com ja anem fent dia a dia portar als catalans envers un catalanisme engrescador i harmonitzador del teixit social de la pluralitat catalana, i caldrà que ho fem recuperant el temps perdut, com sempre ho hem fet, de forma oberta i acollidora, això si, però sense cap tipus de rebaixes.
En un altre ordre de coses, ens caldrà parlar també del Orfeó Català i de la Fundació Trias Fargas, de tots es sabut que aquesta Fundació, va rebre set talons per part de la Fundació de l’Orfeó català, dic set perquè aquest fet es important, molt important, rebre unes subvencions amb talons, vol dir rebre una quantitat de diners degudament registrats i fora de tota sospita,es a dir, la Trias Fargas, va rebre de forma totalment lícita aquestes subvencions, aquest fet que molts no volen tenir-lo en comte, de per si ja es prou trist, però més trist encara obviar-ho i fer un ús macabre, ple d’irracionalitat i mala fe. Tot i així, caldrà veure també si en el fet del control administratiu hi ha fets suposadament amagats, com pot ser, que membres del Patronat del Orfeó, com son el Sr. Mascarell i el Sr. Dalmau, ambdós socialistes, no diguessin res en el seu moment, entenien potser que aquestes subvencions estaven fora de tota discussió?. Hem d’entendre que si, o que pressuposadament tenien coses a amagar. El fet es que de un fet on sols es produeix un cas d’indecència personal (Millet), hi ha qui vol treure’n partit, esquitxant el bon nom d’una institució com la Trias Fargas, institució que ha treballat molt i molt be dins de l’àmbit cultural, de formació política i de reconstrucció del país, quin interessos amagats deuen tenir-hi doncs els socialistes en tots aquests fets, o es que ja es veuen tan perduts que es posen la manta al cap i van a la pesca sense esquer per veure si en treuen quelcom?.
Aquesta política de perdedors desesperats que últimament porten a terme els socialistes esperant treure’n rendiment polític. (electoralisme), els porta cada cop més a un desprestigi que com més amunt explicava, afecte al conjunt de forces polítiques del país, i caldrà recordar-los, que dins de la seva organització i tenen un senyor anomenat Salas, que per el cas FILESA, va estar a la presó, i com ell, el germà de l’Alfonso Guerra, el Roldán i no parlem del cas GAL, amb Barrionuevo i Vera al capdamunt. I no vull dir amb això que les subvencions a la Trias Fargas, siguin reprovables, més aviat el que es reprovable, son aquestes actituds farisees d’una gent que de sempre han actuat amb mala fe, com dèiem abans amb mentides i amb mitges veritats com son els socialistes, caldrà preguntar doncs al Sr. Dalmau i al Sr. Mascarell, on eren com a patrons de l’Orfeó català.
No seria just tampoc deixar de fer esment a aquesta colla de progressistes (EUiV i IC), progressistes per el que progressen evidentment, que volen treure’n suc també d’aquest fet, sota la seva verten mística, verda no per la seva vertent ecologista si no més aviat per la seva inexperiència, o pot ser no tanta, ja que de sempre davant d’aquesta disfressa d’ovella, si amaga un perillós llop.
Aquests dos partits hereus del liquidat PSUC, protagonista en d’altres temps per la seva lluita constant organitzada de forma clandestina, d’ideologia marxista-leninista, cal recordar-ho, afirmen ara ser l’esquerra autèntica, quan en realitat han traït totalment la seva ideologia i els seus valors, i encara avui dia, el seu idealisme mal entès, no els deixa veure que l’eurocomunisme ha fracassat i els que creiem en la socialdemocràcia anem endavant, i ells aquesta paraula socialdemocràcia, no volen sentir-ne ni a parlar, i quan de forma dura, insultant i poca vergonya parlant malament de la dreta, s’obliden del comunisme stalinista, mal dit d’esquerres, pels seus tret totalitaris. Caldrà recordar-los doncs que encara se’ls nota els seus aires dogmàtics. Hi ha quelcom pitjor que renunciar a la seva ideologia a la seva font d’un sortiren, maxisme-leninisme, per tan sols poder conservar uns escons que els catalans en aquests moments estem pagant a preu d’or?. Cal veure doncs, que aquests progressistes (pel que progressen els seus membres), han renunciat, han desfigurat, han renegat de la seva ideologia. Quin nom es mereixen els qui son capaços de fer coses semblants?, en la meva manera de veure les coses i sense discussió prèvia, m’atreviria a dir que crec que un nom adient es el de traïdors, i aquest adjectiu quan es dona, comporta també implícit una sèrie d’adjectius, gent de les quals un no se’n pot fiar.
Com es pot veure, aquesta regeneració política al nostre petit País, sols pot venir de la mà de Convergència, tenim les coses clares, possiblement el temps que haurem estat a l’oposició ens haurà servit també per reflexionar en les coses que no hem fet bé, perquè sabem reconèixer els nostres fallos, però la veritat es que el nostre país sols ha crescut amb nosaltres al govern, que l’estat espanyol sols a tirat endavant quan nosaltres hem pactat amb els governs de torn, quan de manera implícita, hem servit perquè el malabarisme polític espanyol no caigués al precipici, està arribant la nostra hora, tenim gent preparada, honesta i treballadora, gent amb ànim de servei al país, d’amor a la llengua, a la nostra cultura a les nostres tradicions que farà que Catalunya vagi endavant. Tenim un Partit amb una proposta ferma, ple d’il•lusió i que il•lusiona, ara ens cal a nosaltres les bases, el ajudar a enfortir a donar a conèixer tant la manera de pensar de Convergència dins les seves diferents ideologies polítiques, que son variades, però que a tots, a tos ens uneix aquest amor per el nostre país.
Hem de donar a conèixer el nostre fet diferencial fent palesa en aquests vuit anys de tripartit que tan mal han fet per la cohesió i el creixement de la nostra petita i estimada terra.

divendres 16 d’octubre de 2009

colom era català

El Joaquim Ullan Martorell ha enviat un missatge als membres de Cercle Català d'Història. --------------------Assumpte: Sobre la noticia de TV3 de que Colom parlava català Benvolguts amics, donat que molts de vosaltres m'heu fet arribar preguntes sobre aquesta notícia en questió, he de dir-vos el següent: Que Colom era català, avui ho tenim tots claríssim tot i que un altre cosa es el que vulguin dir. Ara bé, cal saber també que en aquest món de la historiografia hi han molts i diversos interessos que ho empastifen tot. En aquest cas com no podia ser d'altre manera, la notícia tot i parlar d'un Colom català, he de dir-vos que està basada en una incorrecta investigació. Pels que saben una mica de que va eltema, cal dir que no s'ha trobat un sol indici en tot aquest temps, que indiqui la condició de jueu de l'almirall. Estic absolutament convençut de que en Colom no va ser mai jueu. Doncs, que és el que està passant aquí?, doncs que a determinats sectors, els hi interessaria aquesta possibilitat, però res més lluny de la realitat. El que han fet aquests bons amics, que no volen entendre de cap manera QUE NO EXISTEIXEN DOCUMENTS ORIGINALS DE COLOM, perquè els van destruïr uns, i manipular els altres, el que estan fent com dic, no és altre cosa, que analitzar el vocavulari del funcionari de torn, encarregat de traduïr al castellà, els documents de Colom. Tan simple com això. Aquest funcionari obviament, era de parla catalana, i ja per norma, jueu. Es clar que Colom era català, al igual que tota l'empresa del descobriment, però cal ser rigurosos, i sobre tot, NO VAL TOT. No fem pas com ells ens han fet amb la nostra història.--------------------

LES CONTRADICCIONS DELS SOCIALISTES DEL PSOE A CATALUNYA

El Pacte d’Infraestructures no és creïble per la incapacitat del Tripartit per posar-se d’acord, per la manca de finançament i per la debilitat del PSC

Josep Rull recorda que la meitat de les previsions del PNI corresponen a inversions de l’Estat i aquí el PSC vota sistemàticament que no al que ha demanat a Catalunya salvant la cara a Zapatero

Josep Rull, Portaveu d’Infraestructures de CiU, ha afirmat que el Pacte d’Infraestructures que demà signarà el Tripartit no serà un Pacte Nacional si no un mer full de ruta del Govern de la Generalitat que, a més, no és creïble que es compleixi. En una interpel·lació al Conseller Nadal en el Ple del Parlament, Rull ha exposat que “el Pacte Nacional no és creïble per tres raons: la incapacitat del Tripartit per posar-se d’acord a Catalunya sobre infraestructures bàsiques, pel finançament de les infraestructures i per la incapacitat del PSC de defensar a Madrid el que demana a Catalunya”.

I és que “pràcticament la meitat de les previsions d’aquest full de ruta corresponen a inversions de l’Estat que han de ser aprovades a Madrid” i aquí és on “el PSC vota sistemàticament que no al que ha demanat a Catalunya i salva la cara a Zapatero”. “No són creïbles, prediquen una cosa i voten una altra” ha afegit Rull per qui el Tripartit “aquest divendres farà un exercici de gesticulació que el país no necessita. Necessitem governs ferms amb capacitat transformar el país”.

No és creïble des del punt de vista econòmic

Rull ha desgranat, amb exemples i dades objectives, per què no és creïble aquest Pacte que demà signarà el Tripartit. En primer lloc, el Pacte no té credibilitat des del punt de vista econòmic, no és creïble pel que fa a les dotacions econòmiques. “Afirmar per part del President de la Generalitat i del Conseller de PTOP que d’ara fins el 2020 es garanteix 100.000 MEUR d’inversió és una frivolitat, és enganyar a la gent i enganyar tothom perquè les xifres que tenim sobre la taula de licitació i execució ho contradiuen” ha explicat Rull.

Més dades:

La xifra pendent de complir de la Disposició Addicional 3a en el període 2007–2010 és de 2.507 MEUR (VEURE DOCUMENT ADJUNT) que “l’Estat no ha pressuposta o ha estat incapaç d’executar davant la complicitat i silenci PSC”. Catalunya hauria de rebre 18’4% i rep el 15’2%. En canvi, Andalusia ha de rebre 17’7% i els rebrà.
Les inversions de l’Estat a Catalunya previstes als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2010 baixen un 5,4% respecte de 2009
En els PGE de 2010 falten 661,7 MEUR en projectes pendents de determinar
En els PGE 2010 (memòria), l’Estat reconeix que no executarà 635 M euros de 2009.

A més, la licitació baixa i cau en picat. “Com poden dir que hi haurà aquesta inversió 2020 quan sabem que la licitació de l’Estat cau un 45% en els nous primers mesos de l’any 2009?” ha preguntat Rull qui ha donat una altra dada contundent: “La licitació de la Generalitat els primers nou mesos de l’any cau un 53%” i en carreteres, “la licitació de la Generalitat durant l’any 2009 no arriba ni a l’1% del que el Govern té previst d’invertir en el PNI fins al 2015”.

Per tot això, i per la situació de crisi econòmica, CiU considera que el PNI hauria de prioritzar les infraestructures bàsiques i no esdevenir un “llistat telefònic”. “Prioritzar és una opció, és un imperatiu i vostès renuncien a fer aquesta concreció perquè són incapaços de posar-se d’acord en determinats temes i el Quart Cinturó és el més evident” ha afegit el diputat nacionalista.

El Tripartit és incapaç de posar-se d’acord

De fet, aquesta és una altra de les raons que fan que el PNI no resulti creïble. “La debilitat i poca cohesió del Govern que impossibilita que puguem posar sobre la taula actuacions prioritàries pel país: Quart Cinturó, la millora de rodalies, una xarxa de mercaderies específica pel Port de Tarragona i Barcelona fins a la frontera, etc”.

El problema de fons és que no hi ha projectes nous, “la majoria són projectes antics, projectes de l’any 1996: ampliació port, ampliació aeroport i TGV... Si no hi ha projectes nous el Pacte nacional queda en paper mullat”.

La debilitat del PSC

Finalment, el pacte tampoc és creïble per la debilitat del PSC. Cal tenir en compte que “pràcticament la meitat de les previsions d’aquest full de ruta que és el PNI corresponen a inversions de l’Estat que han de ser aprovades a Madrid” i aquí és on “el PSC vota sistemàticament que no al que ha demanat a Catalunya i salva la cara a Zapatero”.

Diversos exemples corroboren aquesta afirmació. Sense anar gaire lluny, ahir el Congrés dels Diputats va aprovar una proposta de CiU per desdoblar la Nacional 420 des de Reus fins a l’Aragó. “Aquesta proposta va ser votada en contra pels diputats del PSOE i del PSC, que van perdre una votació per a una infraestructura que demanen en aquest Pacte Nacional!” ha exclamat Rull. Un altre exemple: “Demanen en el pla la gestió de l’aeroport del Prat i a Madrid voten en contra!”.

Per tot això, “no són creïbles”. “Nosaltres demanem unitat d’acció i que allò que els partits catalans ens comprometem aquí siguem capaços de defensar-ho a Madrid”.

dijous 15 d’octubre de 2009

El treball d'en JOSEP LLUIS CLERIES i el seu compromís amb la societat necessitada

CiU dóna suport a la tramitació de la Llei d’acollida i reclama un ampli consens

Josep Lluís Cleries adverteix que el projecte “no té prou recursos segons la memòria econòmica” i demana que “es garanteixi la suficiència financera dels Ajuntaments en relació a les competències a què aquesta llei els obliga”

Josep Lluís Cleries, diputat de CiU, ha destacat la voluntat de la federació d’assolir un ampli consens en la Llei d’acollida, motiu pel qual avui no s’ha presentat una esmena a la totalitat, en coherència amb la participació i signatura del Pacte Nacional per a la Immigració, però ha remarcat que “això no vol dir que aprovem el projecte tal com ha arribat a aquest hemicicle”. “Demanem ponència, debat, voluntat d’acord i tan de bo, en un tema com aquest, consens” ha assenyalat Cleries.

“Vostès (PP i grup mixt), presenten una esmena de totalitat a aquesta Llei pel perfil que té la nació Catalana de terra d’acollida. I això trenca el seu discurs” ha assenyalat Cleries. Pel diputat de CiU, “sorprèn que el representant del PP ens vingui a donar lliçons d’acollida i d’integració, quan han presentat un recurs contra l’Estatut de Catalunya i contra un tema bàsic per a la integració, el que preveu l’article 138.2.a pel que fa a l’autorització i resolució dels permisos inicials de treball de les persones estrangeres”.

“Vostès volen dividir la ciutadania, nosaltres ser un sol poble” ha remarcat Cleries. I és que la posició de CiU en aquest sentit sempre ha estat la mateixa: “No volem una llengua catalana per a uns quants. Volem que segueixi sent el que sempre ha estat: un vehicle de comunicació, d’expressió, d’integració, de fer comunitat, de cohesió... No volem el català com una llengua tancada pels de casa. Volem que sigui la llengua de tots els que fan de Catalunya la seva casa”.

Manca de recursos econòmics

Pel que fa al contingut de la llei, el diputat nacionalista ha posat èmfasi en el fet que aquest projecte de llei “no té prou recursos segons la memòria econòmica”. En aquest sentit, cal tenir en compte que el projecte de Llei defineix les competències dels ens locals i supramunicipals que hores d’ara “pateixen una situació financera molt delicada”. Cleries ha subratllat “la necessitat que la Generalitat garanteixi la suficiència financera dels ens locals en relació a les competències a què aquesta llei els obliga”.

Principals discrepàncies de CiU

El diputat de CiU ha desgranat quins són els principals punts que CiU vol esmenar en la ponència. En primer lloc, el projecte de llei marca dos nivells d’acollida: una primera acollida i una acollida especialitzada. Per Cleries, aquesta acollida especialitzada “ha de ser pel conjunt de la població i en cap cas només pels immigrants”. “Perquè aquests programes d’informació ciutadana no es fan per al conjunt de la població? Ho coneixen els catalans? Millor que sigui un espai de trobada. No fer ghetos. Millor junts!” ha exclamat Cleries. De tota manera, “no hi ha prou recursos per fer possible aquesta acollida especialitzada”.

Un altre dels punts de discrepància és la proposada creació de l’Agència de Migracions de Catalunya, un ens que CiU considera innecessari ja que les seves tasques poden ser realitzades per la Secretaria per a la Immigració. “No calen més organismes. El país no pot suportar tanta administració” ha assenyalat Cleries. “Ja sabem què vol dir Tripartit: triplicar els organismes, triplicar l’administració i triplicar els càrrecs de confiança” ha afegit.

Cleries també ha destacat que caldrà afegir, en aquest projecte de llei, que “quan es parla d’acollida s’haurà de parlar de drets sense oblidar els deures”.

Finalment, Cleries ha destacat que “en cap cas els processos relatius a l’acollida i a la integració comportaran cap restricció en l’exercici dels drets socials”.

El feiuxuc treball a Madrid d'en CARLES CAMPUZANO

CiU dona suport al subsidi de 420 euros per als desocupats, però demana instruments efectius perquè les comunitats autònomes puguin reactivar la incorporació de les persones sense feina


El portaveu de Treball del Grup Parlamentari Català (CiU) en el Congrés, Carles Campuzano, ha donat suport avui al projecte de Llei de Protecció per Desocupació que concedeix una prestació de 420 euros a les persones que han perdut la feina. Ara bé, ha puntualitzat que aquestes “mesures pal·liatives són necessàries, però no suficients per reactivar la creació d’ocupació”, i ha reclamat la necessitat de dotar d’instruments efectius a les comunitats autònomes perquè les persones sense feina es puguin reincorporar al mercat de treball.

El parlamentari ha reconegut que, en el tràmit parlamentari, s’han corregit alguns “errors” inicials del projecte de Llei fruit de la “improvisació del Govern”. I ha esmentat el fet que s’amplií l’entrada en vigor d’aquesta prestació a l’1 de gener de 2009.

Campuzano ha insistit que la situació laboral actual obliga a adoptar altres mesures que animin la generació d’ocupació. “La xifra rècord d’atur en el conjunt de la UE i de l’OCDE, el rècord en destrucció d’ocupació i en atur juvenil exigeixen alguna cosa més que polítiques passives”, ha afirmat. El parlamentari ha remarcat la necessitat d’impulsar mesures que “reactivin el mercat de treball” i ha fet una crida al govern i als agents socials perquè siguin capaços de restablir aviat el diàleg social.

En el tràmit parlamentari de la llei, CiU ha incorporat en la fase de ponència una esmena, transaccionada amb el PP, que incorpora a la llei una Disposició Addicional única que insta el govern a fer un estudi sobre les actuals prestacions i subsidis por desocupació, que es remetrà a las comissions competents de las Corts.

Campuzano confia que aquest estudi marqui pautes per reordenar les polítiques d’ocupació en el seu conjunt i que faciliti a les comunitats autònomes capacitats efectives per protegir les persones en situació d’atur i, sobretot, de reincorporar-les al mercat laboral.

D’altra banda, el portaveu de Treball ha avançat que mantindrà viva pel debat en el Senat una esmena (nº33) que possibiliti complementar el subsidi de 420 euros amb la prestació per desocupació de nivell assistencial, fins el 100% del SMI, a les persones que treballin en activitats de suport a la comunitat, de col·laboració social. Aquesta proposta té un objectiu doble: estimular les persones que són a l’atur a reincorporar-se al mercat de treball, i que pugui contribuir a combatre l’economia submergida perquè s’animi al perceptor del subsidi per desocupació extraordinària a optar per treballar i millorar el seu poder adquisitiu.

Bon treball de l'amic CARLES CAMPUZANO

Campuzano introdueix més de 40 esmenes a la reforma que obren la porta a una via catalana per la integració de l’immigrant


El Grup Parlamentari Català (CiU) en el Congrés ha millorat avui el contingut de la futura llei d’Estrangeria en introduir a la ponència més de 40 esmenes que “incorporen el principi d’esforç d’integració dels immigrants i blinda la participació de les comunitats autònomes en l’ordenació dels fluxos migratoris”.

Després de la reunió de la Ponència, el portaveu d’Immigració de CiU, Carles Campuzano, ha explicat que “les esmenes que CiU ha introduït incorporen per primer cop a la legislació espanyola de estrangeria el principi d’esforç d’integració dels immigrants a la societat d’acollida, blinden las competències que l’Estatut de Catalunya reconeix a la Generalitat en matèria migratòria i obre nous espais a la participació de les comunitats en la política d’estrangeria”.

En el gruix d’esmenes que pretenen una societat amb més cohesió es tindrà en compte l‘esforç integrador de l’immigrant pel que fa al reagrupament familiar, la renovació de la residència temporal, la concessió de l’autorització per arrelament i l’obtenció de la residència de llarga durada. Campuzano ha assegurat que “s’ha incorporat amb claredat la idea que sense esforç, sense coneixement de les llengües que es parlen a l’Estat i sense compartir els valores bàsics de la societat d’acollida no hi ha integració real de la immigració”.

El portaveu d’Immigració de CiU considera que “Catalunya te dret a construir la seva pròpia política d’immigració. L’Estatut i els canvis introduïts en el projecte de llei, obren la porta a una via catalana per a la integració de la immigració”.

En la futura llei es garantirà el compliment de l’article 138 de l’Estatut. S’estableix la competència exclusiva pel que fa a la primera acollida, al desenvolupament de la política d’integració dels immigrants en el marc de les seves competències, la competència executiva en matèria de autorització de treball i la participació de l‘Estat sobre immigració, en particular, la participació preceptiva en la determinació del contingent.

Segons Campuzano, queden garantides les competències en matèria de taxes sobre l’autorització de treball, pendents encara del traspàs a la Generalitat, i en matèria de sancions. A més, la participació de les comunitats autònomes en l’ordenació dels fluxos migratoris serà aquesta:

- Les comunitats informaran de la adequació de l’habitatge de l’estranger a efectes del reagrupament familiar i hauran de ser informades sobre les autoritzacions de residència per aquest reagrupament que es concedeixin en el seu territori.

- Les comunitats podran elaborar un informe que certifiqui l’assistència a accions formatives en matèria d’integració en la renovació de la residència temporal.

- Les comunitats amb competències en seguretat ciutadana elaboraran l’informe d’ordre públic en la renovació de la residència temporal i en l’obtenció de la residència de llarga durada.

- Les comunitats seran informades sobre els acords internacionals del menor no acompanyat.

- Les comunitats, amb caràcter previ, emetran un informe sobre la integració social de l’estranger en la concessió d’autorització por arrelament.

- Les Comunitats acreditaran l’escolarització dels fills dels estrangers per obtenir la renovació de l’autorització de la residència de llarga durada.

- En el procediment de la concessió de la nacionalitat per residència, l’estranger podrà presentar un informe de la comunitat autònoma que acrediti la seva integració.

- En els procediments de contractació en origen podran estar presents amb serveis a l’estranger.

Entre les esmenes de CiU a la llei d’Estrangeria n’hi ha que incideixen en els drets dels immigrants. Com ha dit Campuzano, “els convenis de readmissió d’immigrants en situació irregular han de garantir els drets humans”.

La formació, segons Campuzano, també és clau.“Qualificar la immigració que ja resideix entre nosaltres és apostar pel futur”, ha insistit.

Paral·lelament, es promouran circuits que permetran la concatenació dels treballadors de temporada i els familiars reagrupats tindran accés laboral a qualsevol sector. El text que va sortir de Moncloa només permetia que en tinguessin a les ocupacions deficitàries en mà d’obra.

El portaveu d’Immigració de CiU ha recalcat que totes les modificacions introduïdes avui en ponència van en la línia marcada ara fa un any per la moció de CiU aprovada pel Ple del Congrés “sobre l’adequació de la política d’immigració als canvis experimentats a la realitat normativa i econòmica més recent”.

dijous 8 d’octubre de 2009

LA SENSIBILITAT, SERIETAT I BON TREBALL DE MERITXELL BORRAS

El Parlament aprova, a instàncies de CiU, millorar les vies d’accés al web del Servei d’Ocupació de Catalunya

Meritxell Borràs: “La mesura proposada no suposa cap cos addicional, fa¬cilita l’accés i converteix al SOC en un operador més útil ja que rebrà més demandes i alhora més ofertes”

Meritxell Borràs, diputada de CiU, ha aconseguit que la Comissió de Treball del Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat una proposta de resolució de la federació nacionalista que tenia com a objectiu “millorar les vies d’accés al web del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)”. La iniciativa de CiU advoca per “facilitar l’accés al web del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) mitjançant la ubicació d’un link directe des de la pàgina d’inici del web de la Genera¬litat de Catalunya (www.gencat.cat), tot especificant el seu caràcter de servei públic d’intermediació laboral i formació, entre d’altres”.

Tal com ha explicat Borràs, “la mesura proposada no suposa cap cos addicional, fa¬cilita l’accés als serveis públics d’ocupació de les perso¬nes que busquen feina i/o formació, i converteix al SOC en un operador més útil ja que rebrà més demandes i alhora més ofertes, al fer-se més visible per a tots els interlocutors”. I és que “el bon funcionament dels serveis serveix de poc si ho hi ha una bona accessibilitat als mateixos”. En el segle XXI aquesta accessibilitat s’entén perfectament garantida presencialment, però també telemàticament.

Catalunya està sent un dels territoris on els efectes de la crisi econòmica sobre l’atur són més importants i, per això, “es fa del tot necessari el bon funcionament dels serveis públics d’ocupació, malgrat que existeixin també altres serveis d’intermediació des de la iniciativa privada”.

Actualment, en la pàgina d’inici del web de la Genera¬litat de Catalunya, www.gencat.cat, no es pot accedir de forma ràpida i visual al Servei d’Ocupació de Cata¬lunya (SOC). “En la pàgina inicial de la web gencat.cat es pot acce¬dir a la cultura, educació, salut, seguretat, la previsió meteorològica, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, però no accedir directament al SOC” ha explicat Borràs. Per a fer-ho, cal seleccionar en els destacats l’apartat Eines contra la crisi.

En aquest sentit, es considera més fàcil col•locar el link del SOC en un lloc visible de la pàgina inicial del web, tot especificant que es tracta d’un servei dirigit a la re¬cerca de feina i de formació.

dimarts 6 d’octubre de 2009

EL TRIPARTIT I LES PACES NECESSÀRIES DEL CRAE, Consideracions d'en Cleries

El Tripartit rebutja crear “immediatament” les places necessàries de CRAE per atendre els infants que es troben en llista d’espera

Cleries considera un “despropòsit” que hi hagi infants en situació de desemparament i que la Generalitat no exerceixi la seva tutela i denuncia novament l’opacitat de la Conselleria d’Acció Social

Josep Lluís Cleries, portaveu de Benestar de CiU al Parlament de Catalunya, ha criticat el Tripartit per rebutjar una proposta de resolució de CiU que reclamava “crear immediatament les places necessàries de Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) per atendre els infants que es troben en llista d’espera”. Cleries ha recordat que l’Informe extraordinari del Síndic de Greuges de juny de 2009, sobre la situació de la infància amb alt risc social, ha reconegut que hi ha llista d’espera per ac¬cedir al servei de Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), superior a 190 menors.

Justament aquests 190 expedients són els que el Departament d’Acció Social ha impedit consultar a Josep Lluís Cleries qui ha demanat “l’empara del President del Parlament, Ernest Benach, davant la negativa de la Conselleria a la petició de consulta”. Cleries ha remarcat que aquesta és “una situació de risc per la inte¬gritat física i moral dels menors afectats en el marc de l’entorn de convivència familiar”. Cleries ha recordat que “la Generalitat de Catalunya té el deure de protecció de l’interès superior de l’infant, tal com preveu la Declaració i la Convenció de Drets de l’Infant, com també l’assumpció de la funció parental respecte a l’infant desemparat”.

Cleries ha titllat de “despropòsit” que “hi hagi infants en situació de desemparament i que la Generalitat no està exercint la seva tutela”. Pel diputat nacionalista, l’exercici “d’opacitat” que està duent a terme la Consellera Capdevila al voltant d’aquests infants té com a únic objectiu “tapar la nefasta gestió de la Consellera i del Tripartit, que parla molt de polítiques socials però que en la realitat no les executa”.

ELS PRESSUPOSTOS ENS PORTARÀN MÉS DÈFICIT. Declaracions d'Artur Mas

Artur Mas: “No hi ha per on agafar uns pressupostos amb més dèficit, menys inversions i més impostos”


El líder nacionalista reclama invertir en la lluita contra la crisi econòmica l’any que queda fins a les properes eleccions al Parlament

El secretari general de Convergència, Artur Mas, ha considerat aquesta tarda que “els pressupostos de l’Estat que presenta el govern de Zapatero no hi ha per on agafar-los”, perquè “pugen impostos, fan més dèficit, que també voldrà dir més impostos, i baixen la inversió, tant en investigació i desenvolupament, com en infraestructures”. Mas ha fet aquestes declaracions després de la reunió del comitè executiu nacional de Convergència, que ha tingut lloc avui a Barcelona.

“Els pressupostos que presenten els socialistes no arreglaran res i a sobre empitjoraran la situació”, ha alertat el líder nacionalista. Artur Mas ha recordat, com ja va dir al debat de política general celebrat la setmana passada al Parlament, que “si els partits catalans volem evitar la pujada d’impostos podem fer-ho”. “No vol dir canviar el govern central, sinó fer recular Zapatero”, ha explicat, “però no serà així perquè el tripartit ho impedirà, a causa del seguidisme del PSC respecte al PSOE”.

Mas ha denunciat que, de cada tres euros dels pressupostos del govern espanyol, un va a pagar el dèficit: “Amb dèficits brutals i més impostos, com es pot aixecar el país?”, i ha recordat que “pujar els impostos en plena recessió és treure els diners de la gent per tapar forats de l’Estat”. Artur Mas ha recordat que en aquests moments “altres països mantenen dèficits alts, però no pugen els impostos: el que no fan és tenir dèficits alts i alhora pujar els impostos”. “A Espanya s’incrementen les dues coses perquè es gasta molt malament”, ha afegit.

El líder nacionalista ha criticat també que els comptes de Zapatero “retallen la inversió en recerca i en infraestructures”. “Vinga a fer discursos de la investigació i el desenvolupament, de nou model econòmic, i a l’hora de la veritat allà on tallen és cap al que ens pot portar a un model que pot evolucionar per ser més competitius”, ha lamentat, “segons el projecte de pressupostos del govern central y haurà una disminució de 600 milions d’euros en infraestructres que ja ens havíen promès”. Aquesta retallada es concentrarà a obres previstes al port de Barcelona, els trens de Rodalies, el canal Segarra-Garrigues, entre d’altres inversions.

Artur Mas ha alertat també que en el cas de Catalunya “no es compleixen les inversions que preveu l’Estatut”. Mas ha assenyalat que el govern de Catalunya “tampoc ho fa bé, perquè en sis anys la Generalitat ha passat de 140.000 empleats a 220.000, i no tots son mestres, mossos o metges: això no és gastar bé”. “Tampoc ho és gastar centenars de milers d’euros en informes inútils”, ha reblat.

El secretari general nacionalista ha reiterat que en els acords entre les fundacións Orfeó Català i Ramon Trias Fargas “tot és legal, transparerent i registrat: no tenim res per amagar”. Amb tot, ha alertat que “no volem caure en la provocació permanent que se’ns faci”, i també que “tinc la sensació que s’escalfa el temps que queda fins a les eleccions, i es pot fer molta feina, no podem perdre un any”. “No ens despistem, que tenim un país que està tocat”, ha assenyalat, “no volem contribuir a enfangar la situació”.

dilluns 5 d’octubre de 2009

DECLARACIONS DE MONTSERRAT CANDINI SOBRE LA TRANSPARÈNCIA EN INVERSIONS D'INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

Candini exigeix al Govern transparència en les inversions en infraestructures per a Catalunya i el seu compliment

La senadora subratlla el retard d'alguns expedients des de l'any 2000

La portaveu adjunta de CiU al Senat, Montserrat Candini, defensarà en el ple una moció conseqüència d'interpel•lació per la qual s'insta el Govern a complir les inversions previstes en infraestructures per a Catalunya amb la màxima transparència.

Candini també exigirà l'impuls de tots aquells expedients amb retards des de l'any 2000 i l'increment de la licitació d’obra pública de l'Estat a Catalunya. En aquest sentit, ha recordat que ha sofert una important reducció durant els primers mesos del 2009.


La moció exposa textualment:


“1. El Senat reitera al Govern la necessitat de millorar els mecanismes de transparència en l'execució pressupostària, especialment en els projectes d'inversió executats pel sector públic empresarial estatal, mitjançant el compliment de les mesures contingudes en la moció per millorar els mecanismes de transparència en l'execució pressupostària, aprovada en la sessió del Ple del Senat del dia 25 de novembre de 2008.


2. El Senat insta el Govern a impulsar l'efectiva execució dels projectes d'inversió del Grup Foment a Catalunya, adoptant les següents mesures:


a) Accelerar la tramitació administrativa dels projectes de les inversions de l'Estat a Catalunya amb l'objectiu de reduir els terminis d'inici i execució de les mateixes i particularment a les comarques de la demarcació de Lleida, així com al conjunt de Catalunya. El Govern haurà d'atorgar especial prioritat a aquells projectes que provenen d'expedients iniciats abans de l'any 2000:


• Transformació de la N-230 en autovia A-14, especialment des d'Almenar fins a Sopeira i el condicionament de la N-230 des de Sopeira fins a la boca sud del Túnel de Vielha i des del Túnel de Vielha fins a la frontera francesa.


• Millora de l'eix pirinenc N-260, especialment en els trams de Serrallo-Pont de Suert, la variant de la Seu d’Urgell, la variant de la Pobla de segur, Adrall (connexió EI-L-04) – Canturri.


• A-27. Montblanc-Lleida.

• Desdoblament de la N-II Girona-frontera francesa.

• Desdoblament línia ferroviària Montcada-Vic.

• Projectes de manteniment i millora de les línies ferroviàries de les comarques de Lleida i Tarragona.

• Obres de condicionament de la N-145. Seu d’Urgell-Andorra.

• Quart cinturó de Barcelona, tram Abrera Terrassa.

• Variant de Vallirana.

• A2, Sils-Maçanet de la Selva.

• N-340 Tarragona-Quart Cinturó, variant de Vila-seca, variant de Vallbona.

• Desdoblament via ferroviària Arenys de Mar.

• Soterrament via ferroviària Sant Feliu de Llobregat.



b) Incrementar substancialment la licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya i, en especial del Grup Foment, per tal de corregir la dràstica disminució de la mateixa durant els primers mesos de 2009.


c) Iniciar el debat, en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat de Catalunya, sobre les diverses possibilitats jurídiques perquè l'Estat encarregui a la Generalitat de Catalunya l'execució dels projectes d'inversió de l'Estat a Catalunya, des de l'inici de l'expedient fins a l'adjudicació i control de l'obra.”

MANIFESTACIONS DE MERITXELL BORRAS SOBRE LES NOVES DADES DE L'ATUR

CiU veu amb preocupació les noves dades de l’atur i lamenta que el Govern de la Generalitat no hagi presentat noves mesures

Meritxell Borràs afirma que “la consellera de Treball, Mar Serna, s’ha convertit en la consellera de l’atur”

Meritxell Borràs, portaveu de Treball de CiU al Parlament de Catalunya, assegura que “la consellera de Treball, Mar Serna, s’ha convertit en la consellera de l’atur, perquè les dades que s’han conegut avui xifren en 12.223 les persones que s’han quedat sense feina al mes de setembre a Catalunya. Això vol dir que en total ja hi ha 531.352 aturats ”. I recorda que la taxa de l’atur ha crescut més a Catalunya que a l’estat espanyol. “A Catalunya la taxa de l’atur ha incrementat un 2’35% i a la resta de l’Estat espanyol un 2’21%”.

La diputada de la Federació Nacionalista lamenta que el president de la Generalitat, José Montilla, no anunciés durant el Debat de Política General cap mesura nova i concreta per plantar cara a la situació actual. I assegura que “les propostes de resolució presentades pel tripartit no plantegen cap pla de xoc i cap canvi substancial en el Servei d’Ocupació de Catalunya per poder fer front a l’índex d’atur actual”. Per això critica que “el SOC segueixi funcionant amb la mateixa dinàmica que fa 4 anys, quan l’índex d’atur era del 8%, mentre que actualment supera el 16%. I és evident que quan es dobla la xifra de l’atur és necessària una dinàmica nova en el si del SOC”. I demostra que “ Montilla s’entossudeix en continuar amb les mesures que ja hi havia”. I li reclama d’altres per fomentar l’ocupació.

Mertixell Borràs creu que “el tripartit no s’ha de quedar de braços creuats i ha de prendre decisions. Fins i tot el conseller Castells ha assegurat que encara no hem arribat al fons del pou en matèria d’atur!!”. I recorda al president Montilla que “el futur és preocupant perquè el Fons Monetari Internacional ja ha anunciat que l’estat espanyol està a la cua per a sortir de la crisi econòmica, que la seva recuperació serà lenta. I que durant el 2010 continuarà la recessió”.

QUAN ELS SOCIA,LISTES NO VAN BÉ, EMPASTIFEN

Artur Mas: “El president José Montilla vol empastifar perquè els socialistes van malament”



El líder nacionalista recorda que l’objectiu de CiU és agrupar una gran majoria del poble català per fer avançar el país

El president de CiU, Artur Mas, ha explicat aquest migdia que “en les provocacions del senyor José Montilla no hi cauré, perquè ja veig que com que el partit socialista va malament, les enquestes ja ho diuen, segurament busca que sembli que tot va malament, i una manera de fer-ho és intentar provocar tothom, empastifar-ho tot”. “El país té molts problemes,i dels que es tracta és de treure’l d’aquesta crisi econòmica, que la gent torni a tenir feina i puguin mirar el futur amb una mica més d’il·lusió i esperança”, ha afegit: “Aquesta discussió li interessa a ell, perquè els socialistes van malament, però no interessa al país”.
Mas ha fet aquestes declaracions a Sant Esteve de Palautordera, on avui se celebra l’aplec de Convergència del Vallès Oriental. El líder nacionalista ha assenyalat que “no em treu la son si Reagrupament pot afectar CiU: Ells tenen dret a fer política, a presentar-se, a defensar les seves idees”. “Altra cosa és si això es pot arribar a consolidar i, en el cas que es presentin, si això pot portar algun resultat tangible per Catalunya”, ha continuat, “la gent ja ho avaluarà, tothom té prou criteri i seny”.

A preguntes d’un grup de periodistes, Artur Mas ha subratllat que “un partit polític democràtic no és mai una amenaça, considero molt respectable que es defensin les idees que vol defensar Reagrupament, son idees molt positives”, però també ha recordat que “del que es tracta és de veure qui pot liderar la sortida de la crisi greu que patim; quina formació política està en disposició de representar a la majoria del poble català”. “Els països avancen a base de majories grans. Les minories tenen la seva veu i fan les seves aportacions, però cal una majoria forta del poble català que s’agrupi al voltant d’un projecte. Això és el que jo crec, modestament, que representa CiU”, ha reblat.

Artur Mas ha afirmat que “el concert no és tant que l’haguem de reclamar ara mateix, perquè acabem d’aprovar un Estatut i del que es tracta és de treure-li el màxim rendiment”, però “no podem perdre aquest horitzó” perquè “ens queixem amb raó que no tenim prou diners i que rebem un tracte injust de l’Estat, i l’últim acord de finançament que ha fet el tripartit i el partit socialista tampoc ho resol, però sovint no ens adonem que mai ha sortit de Catalunya una petició per tenir una fòrmula definitiva i administrar els nostres propis recursos com a país”.

Això ha estat perquè “els equilibris que s’han hagut de fer dins de la pròpia política catalana, pels partits com els socialistes o el PP que no en volen ni sentir a parlar, ha impossibilitat que fixéssim aquest horitzó”. Amb tot, Mas ha vaticinat que “algun dia, no molt llunyà, l’horitzó del concert, d’administrar com a país els nostres recursos, l’haurem de reclamar des de Catalunya”.

“Fins ara no ho hem fet, però algun dia hi haurà d’haver unes majories polítiques molt fortes a Catalunya, agrupades entorn dels partits que volem això, que ho reclamin”, ha recordat Mas: “Per definició el tripartit mai reclamarà el concert econòmic, perquè el manen els socialistes, que no en volen sentir a parlar. D’altres partits potser sí, però com que manen els socialistes, serà molt difícil”.

Mas ha expressat que “des del màxim respecte a la consulta d’Arenys, crec que ara no és moment que hi hagi una consulta a tot Catalunya. A diferència d’altres, hem defensat que la consulta d’Arenys es pogués fer, i que es fes. No s’ha de tenir por a que la gent parli. Però una cosa és Arenys o cinquanta o cent municipis, i l’altra és tot Catalunya”. “Les persones que dirigim projectes nacionals ens cal tenir una visió global del país, dels set milions i mig de catalans. Amb aquesta visió global, tinc la sensació que un referèndum de les característiques d’Arenys de Munt, posat a tot Catalunya, el perdríem, el perdrien aquells que promoguéssin el sí”, ha considerat.

Segons Artur Mas, “una consulta així es fa perquè guanyi el sí, no pas el no. A Catalunya ja hem acumulat prou derrotes, no cal que n’hi afegim una altra. Posem el dret a decidir allà on hi ha més majories socials. Jo veig més majoria per demanar l’administració dels impostos que no pas en una consulta com l’Arenys extrapolada a tot Catalunya”. “Des del màxim respecte i la comprensió cap a les consultes, dic que atenció en fer-ho a tot Catalunya perquè podríem anar a una derrota, i no ens interessa, i posem l’accent en els temes que poden suscitar més consens entre els catalans: el concert, la gestió dels aeroports... que segur que son compartits per bona part de la societat catalana”, ha conclós.

diumenge 4 d’octubre de 2009

L'OPINIÓ DE MERITXELL BORRAS, SOBRE LES DADES DE L'ATUR

CiU veu amb preocupació les noves dades de l’atur i lamenta que el Govern de la Generalitat no hagi presentat noves mesures

02.10.2009
recomanar | imprimir

Meritxell Borràs afirma que “la consellera de Treball, Mar Serna, s’ha convertit en la consellera de l’atur”

Meritxell Borràs, portaveu de Treball de CiU al Parlament de Catalunya, assegura que “la consellera de Treball, Mar Serna, s’ha convertit en la consellera de l’atur, perquè les dades que s’han conegut avui xifren en 12.223 les persones que s’han quedat sense feina al mes de setembre a Catalunya. Això vol dir que en total ja hi ha 531.352 aturats ”. I recorda que la taxa de l’atur ha crescut més a Catalunya que a l’estat espanyol. “A Catalunya la taxa de l’atur ha incrementat un 2’35% i a la resta de l’Estat espanyol un 2’21%”.
La diputada de la Federació Nacionalista lamenta que el president de la Generalitat, José Montilla, no anunciés durant el Debat de Política General cap mesura nova i concreta per plantar cara a la situació actual. I assegura que “les propostes de resolució presentades pel tripartit no plantegen cap pla de xoc i cap canvi substancial en el Servei d’Ocupació de Catalunya per poder fer front a l’índex d’atur actual”. Per això critica que “el SOC segueixi funcionant amb la mateixa dinàmica que fa 4 anys, quan l’índex d’atur era del 8%, mentre que actualment supera el 16%. I és evident que quan es dobla la xifra de l’atur és necessària una dinàmica nova en el si del SOC”. I demostra que “ Montilla s’entossudeix en continuar amb les mesures que ja hi havia”. I li reclama d’altres per fomentar l’ocupació.
Mertixell Borràs creu que “el tripartit no s’ha de quedar de braços creuats i ha de prendre decisions. Fins i tot el conseller Castells ha assegurat que encara no hem arribat al fons del pou en matèria d’atur!!”. I recorda al president Montilla que “el futur és preocupant perquè el Fons Monetari Internacional ja ha anunciat que l’estat espanyol està a la cua per a sortir de la crisi econòmica, que la seva recuperació serà lenta. I que durant el 2010 continuarà la recessió”.

CAMPUZANO PARLA SOBRE LES NOVES DADES DE L'ATUR

CiU afirma que la dada d’atur és “desastrosa” i “mina la confiança de la societat que no veu sortida a aquesta situació”

02.10.2009

Campuzano critica l'immobilisme del Govern que aposta per uns Pressupostos basats en la pujada d’impostos i no en foment de l’ocupació

El portaveu de Treball del Grup Parlamentari Català (CiU) del Congrés dels Diputats, Carles Campuzano, ha qualificat avui de “desastrosa” la dada d’atur referent a setembre que llança una nova pujada en el nombre d’aturats i ha afirmat que aquesta tendència a l’alça “suposa un cop dur a la moral de la societat i mina la seva confiança”.

Campuzano ha afirmat que aquesta nova pujada en el nombre de persones aturades “confirma l'erràtica política de Zapatero”, que “s'ha vist incapaç de reorientar aquesta tendència de destrucció d’ocupació”. El parlamentari de CiU ha retret a l'Executiu el seu “immobilisme” i que hagi tornat a perdre una altra oportunitat en els Pressupostos Generals que es basen en una pujada d’impostos i no en foment de l’ocupació.

“Des de CiU -ha subratllat el diputat de CiU- venim reclamant un canvi en l’orientació de la política d’ocupació. No pot ser que Espanya sigui el país referent en augment d’atur i destrucció de llocs de treball especialment entre els joves”.

dissabte 3 d’octubre de 2009

PALAU I FUNDACIÓ TRIAS FARGAS

CDC garanteix que els convenis signats entre la Fundació Trias Fargas i la de l’Orfeó Català són legals i amb diners oficials


Felip Puig detalla les activitats a les quals es van destinar els diners, activitats i comptes que estan declarats a hisenda, al Departament de Justícia i a la Sindicatura de Comptes

“Tots els convenis signats entre la Fundació Ramon Trias Fargas i la Fundació de l’Orfeó Català són legals i amb diners oficials. Responen a activitats que es van realitzat i no hi ha res de finançament del partit”. Així de clar el secretari general adjunt de Convergència Felip Puig ha parlat aquest matí davant els mitjans de comunicació per esvair qualsevol dubte d’il·legalitat que pugui planar en els convenis que la Fundació Ramon Trias Fargas va dur a terme amb la Fundació Orfeó Català. “Ni ha existit, ni existeix cap relació entre Convergència i CiU amb la Fundació de l’Orfeó Català”.

Amb la màxima transparència possible, el número dos del partit ha explicat que l’any 1999 la Fundació vinculada a Convergència va signar “el primer conveni per impulsar activitats de caràcter cultural”. Aquesta pràctica s’ha anat repetint fins el 2009. “S’han signat set convenis” amb un import total de “630.554,82 euros”. Aquesta xifra, segons Puig, “no arriba al 5% del pressupost total, xifrat en 14 Meur’s” que la fundació ha sumat en aquests darrers 10 anys.

Felip Puig també ha volgut deixar ben clar que, els números dels diferents convenis, “coincideixen exactament amb les transferències rebudes i ingressades que consten amb la comptabilitat de la Fundació”. Tot i això, ha informat que es faran arribar a l’actual direcció del Palau els convenis perquè puguin comprovar-los. A més, Puig ha explicat que totes aquestes xifres “han estat declarades cada any a les declaracions anuals efectuades davant l’Agència Tributària de l’Estat, contingudes en els comptes anuals presentades al registre del Departament de Justícia, i presentades des del 2003 a la Sindicatura de Comptes”.

“Aquests convenis, les activitats relacionades i els imports rebuts, amb diners oficials, compleixen escrupolosament la legalitat vigent referent a les Fundacions Privades” ha sentenciat un Puig convençut que “no hi ha cap irregularitat ni cap actuació il·lícita”.

El dirigent nacionalista ha explicat que, Convergència, com a partit nacionalista té inquietud per impulsar “permanentment la cultura catalana i per la promoció de la música i el folklore”.És per això que els convenis signats amb la Fundació Orfeó Català, permetien que, des la Trias Fargas, “es puguessin impulsar activitats relacionades amb el món de la música, promoció de la cultura popular, i difusió d’activitats musicals”. Entre altres activitats, durant aquests anys, la Fundació propera a Convergència va dur a terme homenatges a Mn Jacint Verdaguer (poesia i cançons), Salvador Espriu (poesia i cant coral), i Pau Casals en l’any dels 25 anys de la seva mort. També es van celebrar Concerts de Nadal i de primavera, recital de poesia catalana i poesia nord-americana amb l’acompanyament d’un concert de jazz, un acte commemoratiu del 30è aniversari de la Fundació de Convergència Democràtica de Catalunya amb la intervenció del Cor de Cambra del Palau de la Música, taules rodones recordant els Fets del Palau 40 anys després amb la intervenció del Cor jove, concert de cant gregorià a la Capella de l’Esperança, concert a tres arpes, conferència sobre els darrers trenta anys de poesia catalana o bé l’edició del llibre d’Albert Manent sobre Fèlix Millet i Maristany.

Felip Puig s’ha mostrat preocupat pel fet que el cas Millet pot afectar a les relacions de mecenatge que durant molts anys s’han dut a terme a Catalunya i del bon model de relació que hi hagut també entre el sector públic i el sector privat a casa nostra. “Cal discernir entre activitats legals i comportaments il·legals i fraudulents” ha aclarit.

Puig ha volgut llançar un missatge de confiança cap a la institució que avui es veu qüestionada. “Esperem que el Palau de la Música pugui superar aquest trasbals. Ens agradaria que el Cas Millet no afectés l’estima, la confiança i l’orgull de tenir l’Orfeó Català”.

El dirigent nacionalista ha estat contundent a l’hora de demanar que es depurin responsabilitats però ha reclamat que “no es criminalitzi” tot allò que tingui relació amb el Palau de la Música i l’Orfeó Català. Sobre “el què s’ha fet il·legal, que s’hi actuï” ha dit “i la resta que quedi fora de qualsevol ombra de sospita”. Per a ell, una acusació generalitzada pot “minar la moral col·lectiva, quan aquesta és més necessària que mai” i pot “afeblir les estructures de valors d’aquest país”.

“Quan alguna part de la societat falla, el que s’ha de fer es treure la poma podrida per no fer mal a la resta”. I és per això que Puig ha apostat perquè totes les administracions de forma “urgent, facin una revisió dels mecanismes de control que han fallat”.

Puig, una vegada més, ha fet una crida a no polititzar aquest cas i a evitar acusacions mútues entre partits polítics. “Des de Convergència no contribuirem encara més a desprestigiar la política”.

divendres 2 d’octubre de 2009

POSSICIÓ DE CONVERGÈNCIA SOBRE L'ACTUACIÓ DE COLOM

CDC creu que l’actuació de Colom per fer front al deute del PI respòn a la legalitat vigent

01.10.2009

Felip Puig, convençut amb les explicacions donades per Àngel Colom, creu que aquest podria acabar sent un afectat de les possibles irregularitats de Fèlix Millet

“Des de Convergència acceptem les explicacions d’Angel Colom. El 1999 i el 2000 va haver de liquidar el PI i per intentar fer front al deute, va demanar diners a diversa gent, cosa reconeguda per la legalitat vigent. Una de les persones va ser Fèlix Millet. Creiem que les explicacions que ens dona Colom demostren que va actuar en la més esctricta legalitat”. Aquesta és la resposta que el secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, ha donat als passadissos del Parlament després que avui un rotatiu català hagi publicat que Colom va rebre diners de Millet.

Per Puig, de les explicacions rebudes, “s’evidencia que Àngel Colom no ha actuat, de cap manera, de forma irregular”. “Estem convençuts que les explicacions s’addiuen al que va passar i al que ell coneix”. “Pel que estem veient –ha dit Puig- Colom podria acabar sent un dels afectats de les irregularitats de Millet”.

Segons el dirigent de Convergència, “si el senyor Millet, com sembla posar-se en evidència en aquests moments, ja practicava enginyeria financera i irregularitats, aquests és un problema del senyor Millet i no del senyor Colom”. Puig i CDC creu que en la darrera etapa del PI, el dirigent nacionalista va actuar “des de la més estricta legalitat” no deixant cap deute. “Coneixent-lo com és, tenim l’absoluta convicció que no ha comès cap irregularitat” ha afegit Puig.

Una vegada més, el número dos de Convergència ha alertat del to polític que pot acabar tenint aquest afer. “Què ningú intenti arrossegar al voltant del senyor Millet batalles partidistes i polítiques entre partits” ha avisat. “Seria un error” fer-ho, ha dit Puig mentre ha recordat que “ja prou damnificada està la societat en general i la politica” després de les irregularitats comeses per Millet, “com perquè ara algú vulgui instrumentalitzar una lluita política. No és convenient ni és el cas”. “Convergència no hi contribuirem” ha sentenciat.

LES OFERTES D'ARTUR MAS AL PRESIDENT MONTILLA, Ple del Parlament

Artur Mas ofereix al president Montilla fer un front comú contra la pujada d’impostos

30.09.2009

El líder nacionalista denuncia la inactivitat del govern i el president per plantejar grans reformes i ofereix acords en àmbits com les infraestructures o la defensa de l’Estatut.

El president de CiU, Artur Mas, ha afirmat aquest matí adreçant-se al president de la Generalitat que “Catalunya pot liderar la sortida de la crisi, si vosté tingués el coratge de fer-ho i s’enfrontés a la realitat”. “El primer que cal fer és no pujar els impostos. Ahir no s’hi va referir, però afecta a tothom, sobretot a la gent de rendes mitjanes i més desfavorides”, ha recordat, “el conseller d’Economia coincideix amb nosaltres que en plena crisi no s’han d’apujar els impostos, i és el que fan els països europeus que se’n comencen a sortir”. Artur Mas ha assenyalat que “cal estimular l’economia, i això no ho fan els governs, ho fa la gent. Liderem des de Catalunya que a Espanya no s’apugin els impostos en plena crisi. Si sumem els diputats catalans farem impossible que s’apugin. Fem aquest front comú, que és el que pot fer que sortim de la crisi”.

Mas ha recordat que “no fa gaires mesos el president Rodríguez Zapatero deia que baixar impostos és d’esquerres. El conseller Castells deia fa pocs dies deia rotundament que no s’han d’apujar. Ho comparteix i està disposat a fer alguna cosa per evitar aquesta apujada, que no és bona i retardarà la sortida de la crisi?”, s’ha preguntat. Mas ha plantejat que “es pot baixar l’IRPF de les rendes més baixes, i això no va contra l’economia, l’estimula”.

El líder nacionalista ha plantejat si és possible “apujar els impostos sense que l’administració faci un programa creïble d’austeritat? Entre 2003 i 2009 la xifra d’empleats de la Generalitat ha crescut un 50%, 80.000 més, quan la població ha crescut un 10%. I no tots son mestres, metges i mossos. Quants departaments es poden reduir? Quants alts càrrecs? Quants informes es poden deixar d’encarregar?”.

ACABAR AMB LA DESTRUCCIÓ D’OCUPACIÓ

Valorant la intervenció inicial del president José Montilla al debat de política general, Artur Mas ha constatat que “ahir va explicar què ha fet, però no què pensa fer ni com ho pensa fer. Sí que ens va dir amb qui ho pensa fer, amb un elogi total del tripartit”. “Després d’escoltar-los, ens ratifiquem més que en aquest país cal un canvi. Sembla que vosté no està al país, o que la gent que li fa els discursos viu en una torre d’ivori”, ha dit.

Rebatent alguna de les afirmacions de Montilla, Artur Mas ha assenyalat que “el màxim realisme és constatar que Catalunya té un programa molt seriós de destrucció d’ocupació i creació de llocs de treball. Alemanya té una taxa de destrucció d’ocupació del 7%, França del 17%, la zona euro del 25%, Espanya del 72% i Catalunya del 109%. Amb aquest increment implacable, com pensen ajudar a resoldre’l?”.

Mas ha posat de relleu una de les cares més dures de la crisi, que afecta als joves: “Si mirem l’atur dels joves, la gent que ha de portar la societat i l’economia del futur, a Catalunya tenim un 36% d’atur juvenil. Un 40% de temporalitat, la més alta d’Europa, i un grau d’ocupabilitat baixíssim: més del 50% dels aturats tenen poques o molt poques possibilitats de trobar una altra feina”.

En aquest sentit, el president de CiU ha recordat que “no és cert que la Generalitat faci el màxim de les seves possibilitats. Es pot fer molt més i millor, i a més mai ningú com vosté havia tingut tants instruments a les seves mans: té el govern, la presidència, dos ministres i 25 diputats a Madrid”. “En canvi, son un govern invisible: segons el CEO, només un 0,1% respon que el govern lidera la sortida de la crisi. Un de cada mil”, ha lamentat.

Mas ha denunciat la inacció del govern i el president de la Generalitat a l’hora de proposar reformes: “Vosté diu que parla de grans reformes, però què més pensa fer? Reformes com la del mercat laboral o de l’energia potser costen vots, però cal fer-les”. En aquest sentit, Artur Mas ha fet una nova oferta al president José Montilla: “Estem disposats a compartir aquests costs amb vostés. L’objectiu no és abaratir els acomiadaments, sinó que Catalunya tingui unes taxes d’atur com les dels països europeus en els bons moments”. “Ara les plantilles s’ajusten pels joves, que tenen els contractes temporals. Els donem el missatge que es s’esforcin per formar-se, i els acabem treient igual, perquè els seus contractes son els més barats de rescindir”, ha denunciat.

L’oferta de mà estesa al president José Montilla s’ha completat amb una sobre el pacte d’infraestructures: “Com pot ser que pels equilibris interns del tripartit o la conveniència del PSOE no fem el pacte d’infraestructures que Catalunya necessita? Portin al Parlament el pacte que tinguin fet, permetin que hi fem esmenes”. En aquet terreny, Arutr Mas ha recordat que “el govern espanyol redueix la licitació un 48%, i la Generalitat per sobre del 40% en el primers vuit mesos d’aquest any”.

Per resoldre un problema que afecta tot el teixit productiu, Artur Mas ha plantejat que “fem un sistema potent d’avals; alguns fallaran, però els donarem cobertura política, perquè es tracta de salvar empreses, que son les úniques que poden crear llocs de treball”. Mas ha apuntat també que “al 2003, les polítiques socials van ser el 55% del pressupost; al 2009 son el 51,6%”.

DEFENSA DE L’ESTATUT

El líder nacionalista ha subratllat que “quan diu que amb l’Estatut no farem ni un pas enrera, li agafem la paraula i li agafarem la ma: vol dir que políticament no hem d’acceptar cap retallada sobre el que va aprovar el poble de Catalunya”. “Esperem que sigui així, perquè segons la defensa que s’ha fet fins ara de l’autogovern no li podem dir: des de Madrid ens han dit, i des d’aquí s’ha acceptat, com hem de fer la política de dependència, o la política de suport a les famílies amb els 2.500 euros, o el Plan E”, ha advertit.

Artur Mas ha assenyalat que “vivim una crisi de lideratges, no només polítics. És una crisi de fonaments, de principis rectors i una crisi de la política”. En aquest sentit, ha apuntat que “si a cada problema que hi ha la resposta és més controls i regulació, tindrem una societat més controlada, però menys protegida i, el que és pitjor, una societat sense principis ni valors. La realitat és que val més un bon principi que deu controls. Amb més principis no caldrien tants controls”.