PSOE i PP s’uneixen per mantenir el bloqueig a les millores autonòmiques de les pensions més baixes
29.09.2009
Campuzano subratlla que la “uniformitat jacobina” no garanteix la igualtat ni permet avançar en la reducció de la pobresa
El PSOE i el PP uniran els seus vots per rebutjar aquesta tarda al Congrés dels Diputats la presa en consideració de la Proposició de Llei de CiU en la qual demana la reforma de la Llei General de la Seguretat Social per suprimir la limitació actualment vigent sobre els complements autonòmics de les pensions no contributives i poder millorar aquelles ajudes més baixes i avançar en la reducció de la pobresa.
El portaveu de Treball de CiU al Congrés, Carles Campuzano, ha recalcat que aquesta iniciativa pretén millorar les pensions no contributives la quantia de les quals “és absolutament insuficient” per “garantir la subsistència de les seves preceptores”.
Campuzano ha recordat que en 2005 es va propiciar una primera millora d’aquestes ajudes corregint la regulació fixada pel govern del PP quan contava amb majoria absoluta permetent-se a les Comunitats Autònomes poder complementar les pensions no contributives. Si bé ha puntualitzat que queda pendent un segon pas, eliminar el límit màxim actualment en vigor a aquestes ajudes, que no pot superar el 25% de la prestació no contributiva anual.
La Proposició de Llei de CiU, ha recalcat Campuzano, vol suprimir aquest topall perquè es tracta de les pensions més baixes perquè es pugui aportar recursos a qui més els necessitin i fer així front a les situacions de pobresa.
Campuzano ha recalcat que no hi ha excuses per rebutjar aquesta proposta, en referència als que s’escuden amb arguments en defensa de la “uniformitat” del sistema o bé apuntant que el context econòmic de crisi actual ho desaconsellen. El parlamentari de CiU ha subratllat que cap d’aquestes posicions té pes per justificar que no s’aposti per millorar les prestacions més baixes eliminant aquells límits que avui ho impedeixen.
Així, i donant resposta al primer plantejament, el parlamentari de CiU ha afirmat que des de la “uniformitat del sistema de pensions no es garanteix la igualtat” perquè s’ha d’atendre a les necessitats pròpies de cada pensionista, si afronta un major cost de vida per exemple.
En quant als qui justifiquen la seva oposició a aquesta iniciativa de CiU apel•lant la crisi actual, Campuzano ha recalcat que són les Comunitats Autònomes les que determinen aquestes ajudes complementàries i podran millorar-la en funció de les seves possibilitats econòmiques i sempre que la legislació ho permeti, el que actualment se’ls nega a partir d’un límit. Per això creu del tot necessari que s’elimini aquest topall per possibilitar a aquelles CCAA que tinguin recursos que puguin ajudar en la mesura de les seves possibilitats a qui més ho necessiten.
També ha defensat la necessitat de fer aquesta millora perquè és una demanda del tercer sector que vénen reclamant l’eliminació dels citats límits per avançar en la reducció de la pobresa.
Des de la tribuna del Ple, Campuzano ha aprofitat per exposar la necessitat d’obrir un debat sobre la reforma de la pensió no contributiva.
© 2005 convergència democràtica de catalunya
dimecres 30 de setembre de 2009
dimarts 29 de setembre de 2009
FW: Butlletí FEHC Setmana 28 setembre 2009
web: http://josepanguerasaez.blogspot.com/
Llama a tus amigos de PC a PC: ¡Es GRATIS! Pruébalo
 | ||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||
Llama a tus amigos de PC a PC: ¡Es GRATIS! Pruébalo
dilluns 28 de setembre de 2009
dimarts 22 de setembre de 2009
FW: Butlletí FEHC Setmana 21 setembre 2009
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||
dilluns 21 de setembre de 2009
manifestacions de l'ARTUR MAS
Artur Mas: “Els socialistes gestionen la crisi amb una frivolitat i desgovern preocupants”
El líder nacionalista assegura que Convergència impedirà que els populars i socialistes s’entenguin a Catalunya com ho fan a Euskadi
El secretari general de Convergència, Artur Mas, ha afirmat aquest migdia que “”comença un curs decisiu per liderar el canvi que cal per treure Catalunya de la crisi. D’altres països ja se’n surten. La primera prioritat és restablir l’economia, per crear més riquesa i llocs de treball, i d’aquesta manera mantenir i ampliar l’estat del benestar”. Mas ha denunciat que “presidirà la Unió Europea el president del govern que ha assolit la taxa de destrucció d’ocupació més elevada d’Europa, i amb una sensació d’improvisació, desgovern i frivolitat importants. El diàleg social que liderava Zapatero va acabar en trencadissa i sensació que el govern no pot liderar res”.
El líder nacionalista ha subratllat que “Convergència i CiU està especialment preparada: tenim experiència dels anys vuitanta, i també de principis dels noranta”. “Ara també serà així, des de Catalunya es liderarà la sortida de la crisi. Per això cal un canvi encapçalat per Convergència”, ha afegit.
A nivell de l’Estat, ha afirmat Mas, “no es podrà liderar la sortida de la crisi si no és amb iniciativa catalana. Cal lideratge econòmic, social i també polític, que es troba a faltar en el president de la Generalitat”.
El secretari general de Convergència ha alertat que “al debat de política general ens intentaran portar al terreny de les esquerres i dretes, no a un debat de veure com podem tirar endavant. I a més el PP diu que ni descarta ni confirma els pactes amb els socialistes”. “Ho han fet a Euskadi, on populars i socialistes s’han entès per a que els guanyadors de les eleccions quedessin aparcats i la política basca no sigui de construcció nacional”, ha advertit: “Aquí no podran fer-ho, perquè CiU amb la seva força impedirà que s’esborri l’eix nacional”.
Mas ha reblat l’argument recordant que “pel PP i els socialistes Catalunya és un graner de vots o una mamella per treure’ns diners quan manen. El nostre repte és demostrar que Catalunya no és ni una cosa ni l’altra”.
Pel que fa a la inoperància en la resposta a la crisi, Artur Mas ha afirmat que “el govern de Catalunya no es queda curt”. “Abans de l’estiu estaven tots cofois per haver arreglat el finançament. A l’estiu ja van tenir la primera sorpresa: la ministra Salgado ja els va dir que les autonomies deuen els diners de més que l’Estat posa al sistema de finançament”, ha explicat.
Artur Mas ha lamentat que “aquell finançament es veu que va provocar molt entusiasme, però resulta que a Catalunya els ordinadors de les escoles els han de pagar en part les famílies: els únics a tot l’Estat”. “Ara el president Montilla diu que és per que si no la gent no valora les coses, ell que va prometre llibres de text gratuïts, ulleres i audífons”, ha recordat, “a Catalunya tenim peatges, més impost de successions i ara també ens toca pagar els ordinadors”.
El líder nacionalista assegura que Convergència impedirà que els populars i socialistes s’entenguin a Catalunya com ho fan a Euskadi
El secretari general de Convergència, Artur Mas, ha afirmat aquest migdia que “”comença un curs decisiu per liderar el canvi que cal per treure Catalunya de la crisi. D’altres països ja se’n surten. La primera prioritat és restablir l’economia, per crear més riquesa i llocs de treball, i d’aquesta manera mantenir i ampliar l’estat del benestar”. Mas ha denunciat que “presidirà la Unió Europea el president del govern que ha assolit la taxa de destrucció d’ocupació més elevada d’Europa, i amb una sensació d’improvisació, desgovern i frivolitat importants. El diàleg social que liderava Zapatero va acabar en trencadissa i sensació que el govern no pot liderar res”.
El líder nacionalista ha subratllat que “Convergència i CiU està especialment preparada: tenim experiència dels anys vuitanta, i també de principis dels noranta”. “Ara també serà així, des de Catalunya es liderarà la sortida de la crisi. Per això cal un canvi encapçalat per Convergència”, ha afegit.
A nivell de l’Estat, ha afirmat Mas, “no es podrà liderar la sortida de la crisi si no és amb iniciativa catalana. Cal lideratge econòmic, social i també polític, que es troba a faltar en el president de la Generalitat”.
El secretari general de Convergència ha alertat que “al debat de política general ens intentaran portar al terreny de les esquerres i dretes, no a un debat de veure com podem tirar endavant. I a més el PP diu que ni descarta ni confirma els pactes amb els socialistes”. “Ho han fet a Euskadi, on populars i socialistes s’han entès per a que els guanyadors de les eleccions quedessin aparcats i la política basca no sigui de construcció nacional”, ha advertit: “Aquí no podran fer-ho, perquè CiU amb la seva força impedirà que s’esborri l’eix nacional”.
Mas ha reblat l’argument recordant que “pel PP i els socialistes Catalunya és un graner de vots o una mamella per treure’ns diners quan manen. El nostre repte és demostrar que Catalunya no és ni una cosa ni l’altra”.
Pel que fa a la inoperància en la resposta a la crisi, Artur Mas ha afirmat que “el govern de Catalunya no es queda curt”. “Abans de l’estiu estaven tots cofois per haver arreglat el finançament. A l’estiu ja van tenir la primera sorpresa: la ministra Salgado ja els va dir que les autonomies deuen els diners de més que l’Estat posa al sistema de finançament”, ha explicat.
Artur Mas ha lamentat que “aquell finançament es veu que va provocar molt entusiasme, però resulta que a Catalunya els ordinadors de les escoles els han de pagar en part les famílies: els únics a tot l’Estat”. “Ara el president Montilla diu que és per que si no la gent no valora les coses, ell que va prometre llibres de text gratuïts, ulleres i audífons”, ha recordat, “a Catalunya tenim peatges, més impost de successions i ara també ens toca pagar els ordinadors”.
FW: CiU denuncia que el servei de regionals de Renfe a Catalunya està sent "menyspreat per l'Estat" i "oblidat per la Generalitat"
subjct: CiU denuncia que el servei de regionals de Renfe a Catalunya està sent "menyspreat per l'Estat" i "oblidat per la Generalitat"
Date: Mon, 21 Sep 2009 12:53:20 +0200
CiU denuncia que el servei de regionals de Renfe a Catalunya està sent "menyspreat per l'Estat" i "oblidat per la Generalitat"
Macias i Rull consideren "incomprensible que el Tripartit no demani regionals quan negocia el traspàs de rodalies" i insten el Govern a rebutjar, l'1 de gener, un traspàs "amputat" que "hipotequi el futur de regionals"
Pere Macias, portaveu adjunt de CiU al Congrés dels Diputats i portaveu de Foment, i Josep Rull, portaveu d'Infrastructures de CiU al Parlament, han denunciat avui que el servei de regionals i mitjana distància de Renfe a Catalunya és la "ventafocs" de la xarxa ferroviària de transport públic català i "està sent menyspreat per l'Estat" i "oblidat per la Generalitat". Macias ha explicat que aquest servei s'està prestant amb uns trens obsolets, amb el pitjor material de Renfe, amb un augment de la durada del trajecte superior a la d'anys enrera i amb la mateixa freqüència de pas de fa vint anys. Per tant, "és incomprensible que el Govern de la Generalitat no es preocupi de demanar regionals quan negocia el traspàs de rodalies".
De fet, en l'acord per al traspàs al què van arribar el President Montilla i el Ministre Blanco, "s'incompleix l'Estatut, que no distingeix entre regionals i rodalies". Però el propi Ministre Blanco ha admès que aquest traspàs de regionals "no ha estat demanat per la Generalitat". Macias ha instat a la Generalitat a "reobrir les negociacions i que no es doni per tancat l'acord per al traspàs de rodalies".
El portaveu adjunt de CiU al Congrés ha advertit que "aquest és un traspàs al més pur estil Zapatero, qui, com sempre, i com ja va passar amb el finançament, es fa la foto però la realitat és que és un acord buit i, el més greu, és que el Govern Català es deixa ensarronar. Si no es millora aquest acord, la Generalitat no l'hauria d'acceptar. El Govern català ha de tenir més ambició de país i defensar un acord de veritat amb finançament i control".
En la mateixa línia s'ha expressat Josep Rull per qui "és una insensatesa fragmentar el servei ferroviari català entre regionals, que seguiria sent competència de l'Estat, i rodalies, que seria traspassada a la Generalitat segons l'acord actual". El diputat nacionalista considera "inadmissible la degradació a la que està sotmesa el servei de regionals" i per aturar-la l'única solució és un traspàs "integral" que permeti "aturar la degradació, eliminar la discriminació i establir un servei més competitiu". Rull creu que "un Govern responsable, el dia 1 de gener, no hauria d'acceptar una transferència amputada i parcial com la que es posa sobre la taula". I és que a banda que no es preveu la transferència del servei de regionals i mitjana distància, "la Generalitat no té cap mena de control sobre la infrastructura per la qual circulen els trens i, a data d'avui, el Govern encara no sap quina serà la dotació econòmica de la transferència".
Durant la seva intervenció Rull ha desgranat els arguments que justifiquen la reclamació d'un traspàs urgent de la xarxa de regionals a Catalunya: el temps de viatge ha augmentat en 10 minuts respecte l'any passat; aquest estiu de les 180 circulacions diàries entre un 30 i un 30% han presentat problemes amb l'aire condicionat (en aquest sentit, els mateixos treballadors de Renfe han denunciat a Treball la presència de bactèries als aires condicionats dels combois); les freqüències horàries de pas no han variat en 20 anys; cada setmana es produeix com a mínim una incidència que produeix retards entre 10 minuts i 3 hores, com la del passat 18 d'agost; no s'informa del motiu del retard ni de les previsions temporals per a la seva resolució; la meitat dels trens són anteriors a l'any 1975; dels 57 nous trens que entraran en funcionament arreu de l'estat, només 18 arribaran a Catalunya (un 31%).
Mantenir aquesta situació, amb un traspàs sense regionals tal com preveu el Tripartit, seria abocar regionals a "una situació de marginalitat". "Si els 25 diputats de PSC actuessin amb força seria possible un traspàs integral i no una transferència parcial que hipoteca el futur de la xarxa" ha conclòs Rull.
Per tal de solucionar aquest greuge, els grups parlamentaris de CiU al Parlament de Catalunya, així com també al Congrés i al Senat, han presentat diferents iniciatives: una proposta de resolució al Parlament demanant que no es segregui el traspàs de rodalies del de regionals; una proposta de resolució al Congrés on s'insta el Govern a iniciar el traspàs de regionals amb una transferència integral (finançament adequat, gestió de les vies, etc).
Divendres, 18 de setembre de 2009
Per a més informació:
93.236.31.60 o 93.306.66.64
___________________________________________________________________________________________________________________________ Aquest missatge s'està enviant des del sistema de correu electrònic de Convergència Democràtica de Catalunya. Podria incloure secrets del partit i altra informació confidencial tutelats per les lleis de la Unió Europea i altres Estats. Si vostè el rebés per error i no fos una de les persones indicades en l'encapçalament, haurà de destruir-lo sense copiar-lo, ni revelar-lo, ni efectuar qualsevol altra acció relacionada amb el contingut del missatge i informar immediatament per correu electrònic a l'emissor del missatge. Les persones i entitats que violin els seu deures de confidencialitat podran ser perseguits davant els Tribunals de Justícia a l'empara de la legislació civil, penal i administrativa estatal i internacional. Gràcies per la seva col·laboració. Convergència Democràtica de Catalunya informs you that this message was sent from its corporate e-mail network. It may include party political secrets and other confidential information protected under the laws of European Union and other territories. If you are not one of the intended recipients of the message, you are legally obliged to delete the message, to not disclosure its contents and to avoid any action related on the message content. Furthermore, you are kindly requested to report immediately the incident to the sender. Breach of confidentiality duties is a serious criminal offence in spanish state and other territories. Offenders shall be legally prosecuted worldwide. Thank you for your cooperation. |
Prueba algunos de los nuevos servicios en línea que te ofrece Windows Live Ideas: tan nuevos que ni siquiera se han publicado oficialmente todavía. Pruébalo
l'amic JOAQUIM COLOMINAS, manifesta al diari digital CATALUNYA OBERTA
Buscar un pla B per sortir de la gàbia jurídica espanyola. Aquest és un resum que proposo dels episodis viscuts la darrera setmana a la política catalana (manifestacions de la Diada com a reacció al malestar polític que viu el nostre país; consulta popular a Arenys, i tot el ressò mediàtic que ha comportat; les patètiques reaccions polítiques provinents de la Messeta, “patètiques” per ser que som al segle XXI; els silencis del govern català, etc).
Catalunya va proposar a l’Estat espanyol un pas polític endavant, iniciant un procés d’elaboració d’un nou Estatut i aprovant-lo posteriorment, seguint tots els procediments legalment previstos. I la resposta per part dels diferents actors espanyols ha estat, resumidament, que no. Que no estan disposats a acceptar-nos com som. Que no estan disposats a acceptar la personalitat nacional de Catalunya, en una pla d’igualtat amb la nació espanyola, dins de l’estat espanyol. És a dir, que una Espanya com Suïssa, en paraules de Gaziel, ens diuen, novament, que no la volen. No volen ser plurinacionals.
Davant d’aquest fet, què hem de fer els catalans? Acceptar la seva negativa? Renunciar als nostres posicionaments? Renunciar a defensar la nació? Renunciar al procés de construcció nacional? I tant que no! Si el Pla A (l’Estat plurinacional), no l’accepten, no és possible, és lògic buscar una sortida alternativa.
I la proposta iniciada diumenge a Arenys de Munt és la proposta d’una sortida possible. Difícil. Que l’hem de jugar intel·ligentment, naturalment. Però que, tenint en compte les absències d’altres plans B, cal que hi apostem. Hi sortiran tots els obstacles possibles (polítics, legals, externs … i interns) perquè no prosperi, ja ho sabem. Però lluny de menysprear el procés, com han fet alguns analistes, li hem de donar tot el suport necessari. És una via difícil, però que té les seves virtuts: en primer lloc, la de fer arribar el missatge a l’Estat espanyol i a la Unió Europea, que després de trenta anys de la Transició, hi ha un problema polític a l’Estat espanyol, que continua pendent de resoldre’s. Per tant, el procés que s’inicia a Arenys diu: “Som aquí!”. I, a més, internacionalitza el conflicte.
En segon lloc, li donem tot el suport perquè, sobretot, és una aposta radicalment democràtica. Els catalans sobiranistes tenim molts obstacles polítics i un ordenament jurídic que limita les nostres aspiracions nacionals. Però, no ho oblidem, tenim la democràcia del nostre costat. I, a diferència d’altres enfrontaments nacionals anteriors amb l’Estat espanyol, ara són els espanyols excloents els que, a la llarga, tindran problemes per defensar els seus posicionaments polítics nacionals. Seran ells els que quedaran a la defensiva. La proposta iniciada a Arenys té la virtut, doncs, de sortir de la base, i en un sistema polític democràtic, quan la democràcia va de baix a dalt, la voluntat política dels ciutadans esdevé imparable.
Per tant, ni eufòries desmesurades ni desqualificacions irrespectuoses. La negativa espanyola al pla A, i l’imaginari polític d’Arenys, ha precipitat aquest pla B. Consultes ciutadanes a favor de la independència de Catalunya. I la victòria d’aquest procés, a la llarga, depèn de nosaltres. Ep, això sí: perquè triomfi, cal que els catalans, majoritàriament, ho vulguem; cal que sapiguem crear una majoria social a favor dels posicionaments sobiranistes; i cal que sabem jugar amb intel·ligència i caràcter. El futur no està escrit.
Catalunya va proposar a l’Estat espanyol un pas polític endavant, iniciant un procés d’elaboració d’un nou Estatut i aprovant-lo posteriorment, seguint tots els procediments legalment previstos. I la resposta per part dels diferents actors espanyols ha estat, resumidament, que no. Que no estan disposats a acceptar-nos com som. Que no estan disposats a acceptar la personalitat nacional de Catalunya, en una pla d’igualtat amb la nació espanyola, dins de l’estat espanyol. És a dir, que una Espanya com Suïssa, en paraules de Gaziel, ens diuen, novament, que no la volen. No volen ser plurinacionals.
Davant d’aquest fet, què hem de fer els catalans? Acceptar la seva negativa? Renunciar als nostres posicionaments? Renunciar a defensar la nació? Renunciar al procés de construcció nacional? I tant que no! Si el Pla A (l’Estat plurinacional), no l’accepten, no és possible, és lògic buscar una sortida alternativa.
I la proposta iniciada diumenge a Arenys de Munt és la proposta d’una sortida possible. Difícil. Que l’hem de jugar intel·ligentment, naturalment. Però que, tenint en compte les absències d’altres plans B, cal que hi apostem. Hi sortiran tots els obstacles possibles (polítics, legals, externs … i interns) perquè no prosperi, ja ho sabem. Però lluny de menysprear el procés, com han fet alguns analistes, li hem de donar tot el suport necessari. És una via difícil, però que té les seves virtuts: en primer lloc, la de fer arribar el missatge a l’Estat espanyol i a la Unió Europea, que després de trenta anys de la Transició, hi ha un problema polític a l’Estat espanyol, que continua pendent de resoldre’s. Per tant, el procés que s’inicia a Arenys diu: “Som aquí!”. I, a més, internacionalitza el conflicte.
En segon lloc, li donem tot el suport perquè, sobretot, és una aposta radicalment democràtica. Els catalans sobiranistes tenim molts obstacles polítics i un ordenament jurídic que limita les nostres aspiracions nacionals. Però, no ho oblidem, tenim la democràcia del nostre costat. I, a diferència d’altres enfrontaments nacionals anteriors amb l’Estat espanyol, ara són els espanyols excloents els que, a la llarga, tindran problemes per defensar els seus posicionaments polítics nacionals. Seran ells els que quedaran a la defensiva. La proposta iniciada a Arenys té la virtut, doncs, de sortir de la base, i en un sistema polític democràtic, quan la democràcia va de baix a dalt, la voluntat política dels ciutadans esdevé imparable.
Per tant, ni eufòries desmesurades ni desqualificacions irrespectuoses. La negativa espanyola al pla A, i l’imaginari polític d’Arenys, ha precipitat aquest pla B. Consultes ciutadanes a favor de la independència de Catalunya. I la victòria d’aquest procés, a la llarga, depèn de nosaltres. Ep, això sí: perquè triomfi, cal que els catalans, majoritàriament, ho vulguem; cal que sapiguem crear una majoria social a favor dels posicionaments sobiranistes; i cal que sabem jugar amb intel·ligència i caràcter. El futur no està escrit.
extret del Diari digital DIRECTE.CAT
El secretari general adjunt de Convergència i Unió (CiU), Felip Puig, ha afirmat que els convergents són els únics capaços d'impedir que es creï un pacte de govern com el del País Basc entre el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista (PSOE). Puig ha explicat que el projecte d'aquests dos partits és colonitzar Catalunya desmembrant la nació i els elements més indicatius com ara la llengua catalana. Convergència considera que els partits espanyols només venen a buscar vots a Catalunya. A l'espera de conèixer la postura de CiU respecte les consultes, Puig considera que els referèndums locals com el d'Arenys de Munt són una mostra de la insatisfacció dels ciutadans amb la política de l'Estat espanyol i de Catalunya.
Puig ha afirmat que tant el PP com el PSOE no entenen Catalunya i que l'elecció d'Alícia Sánchez-Camacho com a candidata a presidir la Generalitat de Catalunya per part del PP només és una mostra de la voluntat de diluir la identitat catalana. Puig també ha explicat que els dos partits s'han posicionat contra l'Estatut de Catalunya des de diferents comunitats autònomes i a través del defensor del poble espanyol, i que el perill d'un pacte de govern entre ells a Catalunya existeix, tal com han fet a l'Ajuntament de Platja d'Aro on han pactat per treure a l'alcalde de CiU.
Puig ha fet aquestes declaracions durant la visita que ha fet a la Fira de la Figa d'Alguaire (Lleida) després de reunir-se amb membres de CiU de la zona per conèixer les seves inquietuds i les necessitats del territori com definir el futur i el funcionament de l'aeroport d'Alguaire i serveis socials als pobles.
Puig ha afirmat que tant el PP com el PSOE no entenen Catalunya i que l'elecció d'Alícia Sánchez-Camacho com a candidata a presidir la Generalitat de Catalunya per part del PP només és una mostra de la voluntat de diluir la identitat catalana. Puig també ha explicat que els dos partits s'han posicionat contra l'Estatut de Catalunya des de diferents comunitats autònomes i a través del defensor del poble espanyol, i que el perill d'un pacte de govern entre ells a Catalunya existeix, tal com han fet a l'Ajuntament de Platja d'Aro on han pactat per treure a l'alcalde de CiU.
Puig ha fet aquestes declaracions durant la visita que ha fet a la Fira de la Figa d'Alguaire (Lleida) després de reunir-se amb membres de CiU de la zona per conèixer les seves inquietuds i les necessitats del territori com definir el futur i el funcionament de l'aeroport d'Alguaire i serveis socials als pobles.
extret del diari digital EL SINGULAR
Una entitat pro PP insta el govern a treure els tancs al carrer
Sanchez Camacho diu que el seu partit mai s’ha pronunciat sobre aquest aspecte
Una entitat pròxima al PP, Grupo de Estudios Estratégicos (Gees), recorda en un article publicat aquest mes de setembre en el portal Libertad Digital, que segons l’article 8 de la Constitució espanyola l’exèrcit ha de garantir la unitat d’Espanya, segons informa el diari Avui.
Gees, en un moment que a Catalunya es plantegen diverses consultes independentistes, recorda que “les Forces Armades són un dels instruments que té l’Estat per defensar-se de les amenaces externes” però també “té funcions internes”, per exemple, “en situacions excepcionals de ruptura de la legalitat constitucional”.
I diuen explícitament que les Forces Armades podrien imposar-se a Catalunya “si els nacionalistes catalans, des de les institucions autonòmiques i al carrer, proclamessin la ruptura amb la resta d’Espanya” i en cas que “les forces de seguretat fossin insuficients per la tornada a la normalitat i a la legalitat constitucional”. Ara bé, puntualitzen que aquesta acció no es podria produir sense l’odre ni la direcció del govern.
Respecte aquesta notícia publicada pel diari Avui, la presidenta del PP de Catalunya i des d’ahir candidata a la presidència de la Generalitat, Alícia Sanchez Camacho, ha dit en declaracions a TV3 que certament “l’exèrcit garanteix la unitat de l’Estat” però ha negat “en absolut” que el PP hagi parlat cap vegada de tancs en referència al titular del rotatiu català.
Sanchez Camacho diu que el seu partit mai s’ha pronunciat sobre aquest aspecte
Una entitat pròxima al PP, Grupo de Estudios Estratégicos (Gees), recorda en un article publicat aquest mes de setembre en el portal Libertad Digital, que segons l’article 8 de la Constitució espanyola l’exèrcit ha de garantir la unitat d’Espanya, segons informa el diari Avui.
Gees, en un moment que a Catalunya es plantegen diverses consultes independentistes, recorda que “les Forces Armades són un dels instruments que té l’Estat per defensar-se de les amenaces externes” però també “té funcions internes”, per exemple, “en situacions excepcionals de ruptura de la legalitat constitucional”.
I diuen explícitament que les Forces Armades podrien imposar-se a Catalunya “si els nacionalistes catalans, des de les institucions autonòmiques i al carrer, proclamessin la ruptura amb la resta d’Espanya” i en cas que “les forces de seguretat fossin insuficients per la tornada a la normalitat i a la legalitat constitucional”. Ara bé, puntualitzen que aquesta acció no es podria produir sense l’odre ni la direcció del govern.
Respecte aquesta notícia publicada pel diari Avui, la presidenta del PP de Catalunya i des d’ahir candidata a la presidència de la Generalitat, Alícia Sanchez Camacho, ha dit en declaracions a TV3 que certament “l’exèrcit garanteix la unitat de l’Estat” però ha negat “en absolut” que el PP hagi parlat cap vegada de tancs en referència al titular del rotatiu català.
dissabte 19 de setembre de 2009
divendres 18 de setembre de 2009
EXTRET DEL DIARI EL PERIODICO, (Demostració de la mala gestió del tripartit)
18/9/2009 13:54 h DADES DEL BANC D'ESPANYA
Catalunya és l'autonomia més endeutada, amb 23.700 milions, l'11,8% del seu PIB
• L'Ajuntament de Madrid deu 10 vegades més que el de Barcelona
EUROPA PRESS
MADRID / BARCELONA
El deute de la Generalitat s'ha situat en els 23.746 milions d'euros, xifra que equival a l'11,8% del seu producte interior brut (PIB), segons dades del Banc d'Espanya. Així, Catalunya és la comunitat autònoma amb més volum de deute, i supera el 28,9% del total del deute acumulat en el conjunt de comunitats autònomes.
Prenent la ràtio deute/PIB, Catalunya és la segona autonomia més endeutada, només superada pel País Valencià, que se situa al capdavant del deute autonòmic, amb un volum que arriba al 13,4% del seu PIB.
Les dades del Banc d'Espanya revelen que el deute de les autonomies va augmentar un 29% el segon trimestre de l'any, fins a situar-se en els 81.981 milions d'euros (el 7,7% del PIB), la xifra més alta de tota la sèrie històrica.
Caiguda de la recaptació
D'aquesta manera, l'endeutament autonòmic s'ha accentuat com a conseqüència de la crisi econòmica, que està provocant un increment de les despeses i una caiguda molt important de la recaptació. En comparació amb l'últim trimestre del 2008, el deute dels governs autonòmics va créixer un 19,9%.
Després de Catalunya com a autonomia amb més deute en números absoluts, se situa la Comunitat Valenciana --13.996 milions d'euros--, que torna a ocupar el segon lloc, al davant de Madrid, amb un deute que va arribar als 11.722 milions d'euros el segon trimestre. Entre totes tres, acumulen el 60,3% del total de l'endeutament autonòmic.
A continuació, figuren Andalusia --8.639 milions d'euros--, Galícia --4.223 milions--, Castella-la Manxa --3.429 milions--, les Balears --3.110 milions--, Castella i Lleó --2.322 milions d'euros--, les Canàries --2.189 milions--, Aragó --1.937 milions--, Múrcia --1.214 milions--, el País Basc --1.368 milions-- i Extremadura --1.002 milions.
Per sota de la barrera dels 1.000 milions d'euros, hi ha Astúries --933 milions--, Navarra --959 milions--, la Rioja --620 milions-- i Cantàbria --573 milions--.
Pel que fa a l'evolució del deute en el segon trimestre, cap comunitat autònoma va aconseguir reduir el seu endeutament respecte al mateix període del 2008, i va destacar l'increment del 196,1% en el cas del País Basc, el 79,5% de Múrcia o el 72,4% de les Canàries.
Reducció del deute
Per la seva part, les corporacions locals van mostrar un deute de 32.677 milions d'euros el segon trimestre del 2009, el 3,1% del PIB, xifra que representa un augment del 7,4% respecte al mateix període de l'exercici precedent.
Del total del deute de les corporacions locals, la major part (26.499 milions) correspon als ajuntaments, amb un increment del 6,4%, i d'aquesta xifra, 13.830 milions pertanyen a capitals de província --incloses les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
El deute dels ajuntaments de més de 500.000 habitants --Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa-- va arribar als 10.163 milions d'euros, xifra que suposa un increment del 8,6%.
Destaca la reducció de l'endeutament de l'Ajuntament de Barcelona, que entre l'abril i el juny va reduir el seu deute un 11,5%, fins als 665 milions d'euros, cosa que contrasta a més amb l'increment del 9% del deute del consistori madrileny, que va sumar 6.945 milions d'euros, més de 10 vegades més que el deute de l'ajuntament de la capital catalana.
Catalunya és l'autonomia més endeutada, amb 23.700 milions, l'11,8% del seu PIB
• L'Ajuntament de Madrid deu 10 vegades més que el de Barcelona
EUROPA PRESS
MADRID / BARCELONA
El deute de la Generalitat s'ha situat en els 23.746 milions d'euros, xifra que equival a l'11,8% del seu producte interior brut (PIB), segons dades del Banc d'Espanya. Així, Catalunya és la comunitat autònoma amb més volum de deute, i supera el 28,9% del total del deute acumulat en el conjunt de comunitats autònomes.
Prenent la ràtio deute/PIB, Catalunya és la segona autonomia més endeutada, només superada pel País Valencià, que se situa al capdavant del deute autonòmic, amb un volum que arriba al 13,4% del seu PIB.
Les dades del Banc d'Espanya revelen que el deute de les autonomies va augmentar un 29% el segon trimestre de l'any, fins a situar-se en els 81.981 milions d'euros (el 7,7% del PIB), la xifra més alta de tota la sèrie històrica.
Caiguda de la recaptació
D'aquesta manera, l'endeutament autonòmic s'ha accentuat com a conseqüència de la crisi econòmica, que està provocant un increment de les despeses i una caiguda molt important de la recaptació. En comparació amb l'últim trimestre del 2008, el deute dels governs autonòmics va créixer un 19,9%.
Després de Catalunya com a autonomia amb més deute en números absoluts, se situa la Comunitat Valenciana --13.996 milions d'euros--, que torna a ocupar el segon lloc, al davant de Madrid, amb un deute que va arribar als 11.722 milions d'euros el segon trimestre. Entre totes tres, acumulen el 60,3% del total de l'endeutament autonòmic.
A continuació, figuren Andalusia --8.639 milions d'euros--, Galícia --4.223 milions--, Castella-la Manxa --3.429 milions--, les Balears --3.110 milions--, Castella i Lleó --2.322 milions d'euros--, les Canàries --2.189 milions--, Aragó --1.937 milions--, Múrcia --1.214 milions--, el País Basc --1.368 milions-- i Extremadura --1.002 milions.
Per sota de la barrera dels 1.000 milions d'euros, hi ha Astúries --933 milions--, Navarra --959 milions--, la Rioja --620 milions-- i Cantàbria --573 milions--.
Pel que fa a l'evolució del deute en el segon trimestre, cap comunitat autònoma va aconseguir reduir el seu endeutament respecte al mateix període del 2008, i va destacar l'increment del 196,1% en el cas del País Basc, el 79,5% de Múrcia o el 72,4% de les Canàries.
Reducció del deute
Per la seva part, les corporacions locals van mostrar un deute de 32.677 milions d'euros el segon trimestre del 2009, el 3,1% del PIB, xifra que representa un augment del 7,4% respecte al mateix període de l'exercici precedent.
Del total del deute de les corporacions locals, la major part (26.499 milions) correspon als ajuntaments, amb un increment del 6,4%, i d'aquesta xifra, 13.830 milions pertanyen a capitals de província --incloses les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
El deute dels ajuntaments de més de 500.000 habitants --Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa-- va arribar als 10.163 milions d'euros, xifra que suposa un increment del 8,6%.
Destaca la reducció de l'endeutament de l'Ajuntament de Barcelona, que entre l'abril i el juny va reduir el seu deute un 11,5%, fins als 665 milions d'euros, cosa que contrasta a més amb l'increment del 9% del deute del consistori madrileny, que va sumar 6.945 milions d'euros, més de 10 vegades més que el deute de l'ajuntament de la capital catalana.
dimecres 16 de setembre de 2009
josepanguera te ha enviado un vídeo: "TV3 - Polònia - El discurs per la Diada d'en Montilla"
 | centro de asistencia | opciones de correo electrónico | notificar envío de spam |
| josepanguera ha compartido un vídeo contigo en YouTube: Amb el seu català i habilitat habituals, en Josep Montilla fa el seu discurs per la Diada nacional de Catalunya. | |
| © 2009 YouTube, LLC 901 Cherry Ave, San Bruno, CA 94066 | |
dimarts 15 de setembre de 2009
FW: Butlletí FEHC Setmana 14 setembre 2009
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
¡Ya está aquí Windows Live Spaces! Ahora podrás crear fácilmente tu propio sitio Web. Pruébalo
diumenge 13 de setembre de 2009
dijous 10 de setembre de 2009
dimarts 8 de setembre de 2009
FW: Butlletí FEHC Setmana 7 setembre 2009
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Si no vols rebre més correus electrònics de la Fundació, envia si us plau un missatge a info@histocat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
¡Ya está aquí Windows Live Spaces! Ahora podrás crear fácilmente tu propio sitio Web. Pruébalo
divendres 4 de setembre de 2009
dimecres 2 de setembre de 2009
FW: Centre d'Estudis - Butlletí 175
/
¡Ya está aquí Windows Live Spaces! Ahora podrás crear fácilmente tu propio sitio Web. Pruébalo
 |
|
Editorial |
Sobre la crisi |
|
|
 |
Col·laboracions |
El dèficit democràtic del sistema polític xinès |
 El pròxim 1 d'octubre, la Xina celebrarà el 60è aniversari de la República Popular Xina, proclamada el 1949 per Mao Zedong a la plaça de Tiananmen de Pequín. Després de la seva mort, el 1976, el seu successor Deng Xiaoping va impulsar, a partir del 1978, un procés gradual de modernització i de desenvolupament econòmic que ha convertit avui la Xina en la tercera economia mundial. Llegir més |
L'Administració pública davant de la crisi |
 La cruïlla actual a la qual ha arribat el nostre model productiu demana buscar alternatives. En aquest punt, l'acord sembla global. Exhaurida la fórmula de combinar Fons Social Europeu, turisme de sol i platja i especulació immobiliària, amb un atur rècord a nivell europeu, la pregunta urgent semblaria ser: com garantir consum intern i creixement econòmic? Altres qüestions a dirimir en les properes setmanes: qui i com pagarà el cost d'aquesta crisi? Sobre qui ha de repercutir la rebaixa de les expectatives empresarials: sobre els contractes temporals?, sobre les empreses que malden per sobreviure?, sobre els contribuents en forma d'impostos? O, com alguns semblen plantejar, podem amagar el cap sota l'ala i passar el rebut a les generacions posteriors? Llegir més |
Des de Rússia amb horror |
 El 15 de juliol de 2009 ha estat assassinada una altra periodista russa, Natalia Estemirova. Treballava per a una ONG, Memorial a Grozni, sorgida arran de la guerra de Txetxènia provocada per l'exèrcit rus quan envaeix aquest país el 1994 per sufocar el que anomena terrorisme i assegurar el seu president, Ramzan Kadírov, home del Kremlin. L'any 2000 el conflicte entre Txetxènia i Rússia es torna a avivar i comença una altra vegada la guerra, particularment agressiva contra la població de la capital, Grozni, que és bombardejada, atacada, terroritzada la seva gent amb repressions brutals quan no és simplement assassinada. Llegir més |
|
Tria de notícies |
 Les notícies del mes d'agost
|
|
El llibre recomanat |
Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra |
 Aquesta selecció d'articles publicats al diari Avui, del 1998 al 2008, és una bona mostra del saber, el pensament i la personalitat del catedràtic de llengua catalana Joan Solà. Són 153 articles que tracten de temes molt diversos. N'hi ha sobre llengua i literatura catalana, o sobre la situació i la importància del català i el deure de defensar-lo amb fermesa. D'altres són comentaris sobre llibres, persones o llocs, o sobre fets d'actualitat. També n'hi ha de més personals, sobre les activitats de pedagog i d'investigador de l'autor. A més, la seva curiositat el porta a interessar-se també per altres llengües i cultures. Els textos són concisos i de gran poder comunicatiu. Un llibre molt recomanable, tant per llegir seguit com per escollir el tema, gràcies a l'encert d'uns índexs de noms de persones, entitats i obres, així com de paraules i conceptes. El professor Solà ens proposa i estimula a defensar la llengua de la millor manera possible: fent-la servir correctament, amb convicció i sempre. Ens vol encomanar la màgia del llenguatge –que ell domina– com a mitjà per crear i expressar el pensament i per servir de fonament i cohesió d'un país, Catalunya. Per això, el llarg i ferm mestratge de Joan Solà s'ha vist reconegut amb l'atorgament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009. |
|
El web recomanat |
OneVoice Movement |
 Per analitzar a través de fonts fiables el complex conflicte entre Israel i Palestina, aquesta setmana us recomanem un web on testimonis de primera mà d'ambdós bàndols i de diferents tendències polítiques i religioses reflexionen sobre les solucions que es poden aportar al litigi. OneVoice Movement és un moviment internacional que té com a objectiu amplificar la veu dels israelians i dels palestins moderats, no com a grup de diàleg, sinó per trobar, conjuntament, sortides legals al conflicte, i posar fi a l'ocupació, garantir l'establiment d'un estat palestí independent i vetllar per la seguretat de l'Estat d'Israel. Actualment, el moviment està integrat per més de 650.000 persones d'arreu del món, amb una afiliació equilibrada entre palestins i israelians, però també amb el suport de nord-americans i europeus. Obrir enllaç web |
|
| Subscripció al butlletí |
La primera intenció a mitjan agost pensant en el primer editorial de la represa era parlar del que és l'objectiu principal d'aquest butlletí i d'aquesta fundació. És a dir, de l'IVA, ja que com hem dit i repetit un país no va endavant si no té idees clares d'ell mateix, del seu entorn i del que vol; si no té valors sòlids i conviccions fermes; i si no té actituds positives i constructives i d'autoestima. Això val per a tothom, i també per a Catalunya. En el moment actual sobretot per a Catalunya. | El Centre d'Estudis Jordi Pujol disposa a la seva base de dades de la seva direcció de correu electrònic per la realització d'enviaments de caràcter informatiu. Si no desitja seguir rebent el nostre butlletí pot donar-se de baixa clicant aquí. Per qualsevol dubte o consulta es pot posar en contacte amb el centre a l'adreça info@jordipujol.cat |
¡Ya está aquí Windows Live Spaces! Ahora podrás crear fácilmente tu propio sitio Web. Pruébalo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)