dijous 30 de juliol de 2009

incendi de l'horta de sant joan i el conseller joan saura

Em recomanen un post dedicat a l’incendi d’Horta i la compareixença de Saura al Parlament, És llarg però molt interessant és de lo millor que he trobat respecte al que va passar . Jo que vaig viure de prop els fets i de molt prop la compareixença el trobo molt valent. El blog és http://www.solidarcat.blogspot.com. Molt bo!!!

Videobloc Artur Mas - Vídeo recomanat

Hola,

Et recomano aquest vídeo extret del videobloc d'Artur Mas (http://www.ciu.cat/videobloc)

http://www.ciu.cat/videobloc/video.php?vp_id=119

video artur mas

dimecres 29 de juliol de 2009

Alfons López Tena en el seu llibre Catalunya sota Espanya diu textualment “Ara el projecte nacional català pot ser engrescador no només per a aquelles persones que se senten catalanes, i per tant maltractades, sinó pels que se senten espanyols i ciutadans de Catalunya, i per tant maltractats; perquè el maltracta també el senten, no nacionalment per la imposició de la nació espanyola, sinó pel maltracta econòmic, fiscal, i al capdavall, pel domini de majoria sobre minoria, defensat i practicat pels espanyols de manera absolutament contradictòria amb els discursos i les pràctiques de les democràcies europees; de manera que als ciutadans de Catalunya no nacionalment catalans també els toca ajupir-se, obeir i perdre, perquè els espanyols els discriminen com a catalans, encara que ells mateixos no se’n sentin. La discriminació fa que s’incorporin al projecte nacional català davant d’un Estat que els maltracta pel sol fet de viure a Catalunya”.

Aquestes paraules, avui son d’una importància vital per entendre el que està passant al nostre país sota el règim progressista, (pel que progressen els seus representants), del tripartit.

Es fa difícil entendre com aquests nacionalistes espanyolistes que viuen i treballen a Catalunya, no se’n donen comte, que tots els seus estaran a favor d’acceptar el nou i il·legal finançament, si, aquests partits especialment sucursalistes de les seves seus centrals a Madrid, mal anomenats obreristes, el nou finançament ja els va bé.

Trist es pensar per aquest fet que l’únic partit que deuria de defensar des de el govern tripartit a Catalunya, molt seria d’estranyar que al final no s’apunti la fotografia, m’entres ni tindrem els diner que per llei ens pertoquen, ni els tindrem en el temps marcat en el Estatut.

Això vol dir, que com sempre aquest nacionalisme espanyolista, acostumat a ofegar-nos, seguirà fent de les seves, com històricament ha fet sempre, el “!que tengan que venir los catalanes a por alpiste!”, com definia Alfonso Guerra, cobra un alt sentit.

Malauradament, aquests espanyolistes no nacionalistes que resideixen al nostre país, no s’adonen que aquest mal finançament, repercuteix directament en les seves butxaques, serveis bàsics, com sanitat, llei de dependència, infraestructures, etc, se’n han de ressentir, però a més no se’n adonen comte que part dels diners que no tornen, se’n van a d’altres comunitats on el proteccionisme social impera i on reben ajuts del govern centralista, molt per sobre del que arriba a Catalunya.

Per tots aquests fets, cal afilar les eines, i fer veure a aquests ciutadans, que no es pas un problema d‘uns quan “catalans”, que sempre es “queixen”, (per costum), sinó que més aviat, aquesta vegada ens queixem perquè entre d’altres, també els repercuteix a ells i a la seva descendència, ja sé que molt possiblement no ho entendran, però es així.

També es molt trist, veure com el tripartit en pes, entra en la il·legalitat d’acceptar els terminis del finançament en temps superior al que dicta el nostre Estatut, deixant-nos per a nosaltres si guanyem les eleccions i governem, la malaurada situació de tenir-nos que discutir amb el govern de Madrid, pel incompliment de xifres i dates del finançament. Quan les coses sols es simplifiquen per el fet de mantindre la cadira, sense importar gens ni mica, el país, la ciutadania i l’estabilitat econòmica i social dels catalans, vol dir que alguna cosa no va bé dins la política dels qui han de vetllar pels nostres interessos.

Ferran Requejo, en el seu llibre Federalisme plurinacional i estat de les autonomies diu: “ A més de vint anys vista es dóna el fet, certament paradoxal, que les col·lectivitats que semblen majoritàriament més satisfetes amb l’actual són aquelles que mai reivindicaren l’autogovern polític, ni en temps de la dictadura ni en els anys del procés constituent, mentre que el grau més alt de veus insatisfetes amb el model territorial es troba a Catalunya i el País Basc, precisament les dues nacionalitats que es buscava d’una manera estable en el conjunt del sistema. Això és, per si mateix, un indicador que hi ha quelcom no ben resolt en el model polític establert”. Desprès de trenta anys de Constitució centralista, doncs tot continua igual, i no solament tot continua igual, sinó que a més, un partit català sobiraniste, està fent el joc als qui pensen que els catalans hem d’anar a demanar “alpiste”.

Ens cal ara més que mai ser forts, valents, treballar amb eficàcia i honradesa i pensant en el demà, ens cal afilar les llances per assolir el govern de Catalunya que al llarg d’aquests últims anys, el tripartit ha desprestigiat, ha malmès i ens ha portat a un camí sense sortida degut a l’asfixia on ens han portat, amb la seva ineficàcia i amb els seus propis interessos partidistes.

Aprofitem bé les vacances, quan tornem, deurem d’estar amatents per veure el que passa, no sols tenim el tema del finançament, està per sortir també l’Estatut del Tribunal Constitucional, que a ben segur també el passaran pel ribot.

Josep anguera i sáez

j.anguera.sa@cdc.cat

secretari d’organització del CEL



A la 1ª foto amb Felip Puig i la bona amiga i admirada Meritxell Borrás, portaveu del grup municipal a l'Ajuntament de l'Hspitalet.
A la segona foto amb l'Enric Bosch, predident del CEL i amb el bon amic Jaume Viusá